31 de desembre 2008

Trist darrer esmorzar del 2008 ...

Ahir, en un intercanvi de mails, el meu cosí Jaume em deia que ens cal voluntat per mantenir la nostra identitat, que no cal perdre els orígens, que si els perdem, perdem identitat ... i jo li contestava, potser massa cruament, que políticament, més aviat fem pena tots plegats i que a Madrid se'n en foten, se'ns pixen a sobre i diuen que plou ... que perdem el temps en gestos mediàtics inútils i en petites picabaralles conservadores, cofoies i decadents, i que no veig grans consensus col·lectius, de país, darrera de grans projectes de futur (educació, sanitat, mobilitat, energia, justícia, governança, ...).

I avui, esmorzant amb La Vanguardia, em surt la Rahola amb un article retratant-nos, als catalans, molt més cruament encara, amb un dibuix molt representatiu ... i amb gairebé una única esperança: el Barça !

Val la pena llegir l'article: no diu massa coses noves, però les diu de manera clara i contundent, com acostuma a fer, i a mi m'agrada, en general.

Després d'explicar totes les nostres desgràcies, acaba preguntant:

Todo ello ¿es culpa exclusivamente ajena? Todo lo contrario, llevamos años trabajando para que nos pierdan el respeto, con una sociedad civil desarticulada, unos líderes políticos que juegan en segunda regional y unos poderes fácticos que nunca han jugado fuerte por los intereses catalanes. Realmente, ¿tenemos capacidad para hacernos respetar? Y, peor aún, ¿importa a alguien si no se cumplen nuestros acuerdos? Visto lo visto, será que no.
Y será que no porque Catalunya ni asusta, ni se planta. Ha dejado de ser un problema. Ahora sólo es una molestia.

30 de desembre 2008

Els pastorets a TV3

Son una llarga i simpàtica tradició, efectivament. Tothom els ha vist, tots i hem rigut, molts hi han participat, i han creat vincles socials evidents.

Però també són una manera intelligent d'anar preparant el terreny, regant l'hortet de les inocents ments dels infants, adobant, condicionant i confonent el necessari qüestionament existencial, moral, amb respostes interessades per mantenir el mercat de feligressos fidels.

El Pla de Govern 2007-2010, que pretén incrementar la qualitat democràtica i eficàcia dels nostres governs i institucions, té establert com a objectiu (punt 2.2.2), ... fer de la laïcitat el principi que regeixi la convivència ciutadana, que impulsi la construcció d’un espai públic fonamentat en els drets humans, en els valors de la pluralitat, de la tolerància activa i del respecte democràtic per a totes i cadascuna de les opcions filosòfiques i religioses personals. En aquest sentit, el Pla:

  • reivindica participar en els òrgans estatals que tenen funcions atribuïdes en matèria d’entitats religioses, en la gestió d’aquestes entitats i en els recursos,
  • anuncia un projecte de llei de centres de culte,
  • vol impulsar convenis de col·laboració amb les federacions d’entitats religioses corresponents a les principals confessions presents a Catalunya, i amb la Lliga per la Laïcitat,
  • i ofereix suport a la realització d’activitats que treballin sobre els vincles entre entitats religioses i culturals i la societat catalana, sempre en les línies de la tolerància, del diàleg i dels drets humans.

La laïcitat francesa sembla més clara, més laica, més basada en la neutralitat religiosa de l'Estat: aquest no intervé en el funcionament de les religions, i les religions no intervenen en el funcionament de l'Estat. L'Estat considera les creences religioses com a un tema personal, individual, i garanteix l'exercici dels cultes (art.1 de la Llei de 1905), tot i que el Sarkozy promou interpretacions menys radicals.

Aquí, més que de neutralitat, sembla que parlem d'una convivència equilibrada del Govern amb totes les organitzacions religioses ...

Si hem de mirar endavant, si hem de fer front a reptes cada cop més complexes, si cada cop és més difícil promoure la responsabilitat i l'autonomia conscient de les persones, si ens amenacen més que mai manipuladors de sentiments i d'emocions, si els egoísmes minen tots els comportaments ... quan veurem un decidit esforç de promoció de valors democràtics, d'autèntics valors humans, més enllà dels drets ja formalment reconeguts ? L'educació per a la ciutadania n'és un bon exemple: per això és qüestionat per la dreta conservadora i per l'esglessia vaticanista.

Però, tornant als pastorets i les festes:

Quan veurem un petit esborrany del què podria ser una iniciativa social per retornar el sentit real de les festes, per reconstruir tradicions sobre unes arrels simplement humanes i naturals ? Recuperem els solsticis !

Quan una política activa per descontaminar, per passar per la rentadora, amb lejía (Alain Souchon, À la machine !), velles costums massa derivades de les litúrgies excessives d'una esglèsia imperial ?

Quan mirarem endavant i construirem projectes innovadors, engrescadors, que uneixin a tothom sobre valors humans compartits ?

No sé si ho veuré, jo.

Mentresatnt, aquí, a Mataró, el primer Tinent d'Alcalde i Regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament felicita, per mail, amb un poema de Carles Torner dient-nos que
He viscut cent nadals.
Cent vegades he vist com l'estel ha guiat els tres reis pelegrins.
D'àngels, n'he conegut més de cent, més de mil, en la guerra i l'absurd, en l'amor i l'oblit.
Quin anunci m'han dut? Que la pau ja ve al món. Que la porta en els ulls un infant sense por.
Sí: durant cent nadals he pintat l'horitzó d'un pessebre parat, esperant el nadó.
Ara un plor ha esclatat. És el meu? És ocult?He vetllat cent nadals: t'he adorat al cent-un.

Quan li he senyalat que, firmant com a tinent d'alcalde, seria bó que mirés de respectar la laicitat de la institució, (els responsables del govern haurien d'actuar amb neutralitat religiosa), m'ha contestat que "era un poema, i que el seu missatge és laic" ... com laic deu ser el gran pessebre que han muntat a l'entrada de l'Ajuntament: velles tradicions que donen més vots que en treuen, segurament.

Doncs això: no sé si ho veuré ...

29 de desembre 2008

Tots hem de ser més enginyosos !

Diumenge passat, la defensora del lector de La Vanguardia presenta una carta d'un enginyer (Enrique Frisancho), queixós de què s'utilitzi el concepte d'enginyeria per definir "operaciones ocultas, engañosas o fraudulentas del sector de las finanzas".

Comparteixo la preocupació, i he penjat diverses notes sobre enginyeria financera, processal/jurídica, biomèdica, ... (mireu la carpeta sobre enginy i enginyers). De tota manera, com que m'agrada ser rigorós, he pensat que potser hi ha un excés de part nostre (dels enginyers), en pensar que només nosaltres apliquem enginy a la resolució dels problemes.

Des d'una perspectiva històrica, en societats més senzilles, potser altres problemàtiques no en necessitàven tant, d'enginy. Els problemes tècnics de producció de bens, d'organització del treball, de construcció de camins, canals i ports, de vaixells, trens i avions, de generació d'energia, de fabricació química de nous materials, acaparàven bona part de l'enginyeria, dels qui treballàven amb enginy per dissenyar o concebre nous materials, nous productes, nous processos.

Però, des de fa dècades, la productivitat, la competitivitat, la complexitat, la diversitat, ... i els canvis socials, culturals, econòmics, tecnològics, demogràfics, en un món globalitzat, exigeixen solucions més imaginatives, més complicades, més integrades, més adaptables, més flexibles, més ecològiques i sostenibles. És a dir, les empreses, els governs i les administracions han d'utilitzar cada cop més enginy per concebre polítiques i estratègies més rigoroses, més eficaces, més eficients, més consensuades, concertades i transparents.

Tots, tothom ha de ser més enginyós !

Si fins ara, érem els "enginyosos", ara haurem de ser competents en organitzar processos, en dissenyar processos productius i serveis, concebre productes i materials, etc., i, potser, en la perspectiva del lifelong learning, se'ns qualificarà potser així: dissenyadors de productes i de processos tècnics, organitzadors de processos tècnics de producció de bens o de prestació de serveis, cercadors d'innovacions tècniques, etc.

22 de desembre 2008

"mise au point" de les darreres qüestions europees

La més espectacular, potser, la presidència semestral francesa de la Unió, la presidència del president Sarkozy ! Ha estat significativa, il·lustradora, del què podria ser la Unió Europea amb altres estructures de direcció política, deixant enrere els feixucs mecanismes de fa ja tantes dècades.

Tradicionalment, es considerava que la Comissió era el motor europeu. Que calia un òrgan per sobre dels Estats que mirés, per sobre dels interessos nacionals, cap a l'interès general europeu. És evident que la Comissió no juga aquest paper des de l'any 95, quan va plegar el president Delors. Els successors (Santer, Prodi, Barroso), han estat designats precisament per fer funcionar la màquina administrativa, però sense liderar, sense empènyer, sense molestar políticament els grans Estats.

Jo era partidari d'una Comissió forta, europeista, professional, eficaç i eficient. Però, visiblement, això no és possible. Els Estats ho han impedit, certament, anomenant comissaris i condicionant promocions.

Joschka Fischer criticava a Durao Barroso a El País, però el problema no és Barroso, que va ser designat precisament per obeïr i no molestar !

La Comissió, els alts funcionaris, els directors generals, directors, caps d'Unitat, administradors, i, també, especialment, els sindicats, ... han estat incapaços de dissenyar una alternativa i liderar un impuls innovador. No hi ha hagut un conjunt de valors europeistes integradors, vertebradors. Massa sovint, els "buròcrates" s'han plegat als interessos nacionals ... o han seguit una lògica de confrontació més que de cooperació intel.ligent amb els Estats membres. La comissària Cresson en va ser un exemple patètic, que jo vaig viure directament.
Darrerament, des de l'estratègia de Lisboa el 2000, els procediments de coordinació oberta entre Estats són tot un repte a la capacitat de lideratge tècnic i polític de la Comissió. No em sembla que se'n surti massa bé ...

Per això la declaració del president francès Sarkozy (és un error construir Europa contra els Estats), és molt significativa. Cal una direcció europea forta, dinàmica, operativa: si la Comissió no ho ha pogut fer (o no li han deixat, o no n'ha sabut), caldria que el Consell se'n responsabilitzés. Però, per fer-ho, és evident que els mecanismes actuals no són els adequats. Després d'una presidència trepidant i mediàtica, ara passarem sis mesos expectants, patint la contradicció de ser dirigits per un president que no creu en el projecte.

Fa unes setmanes (28.11), la comissària Wallström, a El País, insistia encara en què cal reforçar les polítiques de comunicació per explicar millor què fa la Unió. Luís Arroyo havia senyalat uns dies abans (7.11), que "los fundadores de la Unión y sus sucesores optaron por el único camino posible: la puesta en marcha de un proyecto más asentado en lo instrumental que en lo expresivo; más racional que emocional; más logístico que mítico; más práctico que afectivo. Fueron audaces y realistas, y los resultados están a la vista".

Ahir diumenge (21.12), un grup d'amics del Miquel Roca insistia en la necessitat d'un projecte europeu des de Catalunya ...

Viure, conèixer, actuar, treballar, compartir amb col·legues d'altres estats europeus: a mi em sembla que les emocions, l'afectivitat, surten del viscut, de la cooperació concreta, de l'experiència de fer plegats, i no de discursos voluntaristes o de gestos mediàtics.

Mentrestant, aquí estem liats amb els espaguetis bolonyesos, discutint el futur de l'educació amb un projecte de Llei que no té cap referència a les polítiques europees. No hi ha (de moment), cap referència a cooperar, a compartir problemàtiques i experiències amb els nostres veïns.
Jo he proposat esmenes via blog i mail als dirigents de la conselleria i als diputats amics. No he vist cap gest dels eurodiputats (socialistes) catalans en aquest sentit. I això que venen eleccions ...

16 de desembre 2008

La meva sabata simbòlica pel Zapatero i el Solbes

Genial el gest de Muntazer al-Zaidi, (corresponsal del canal Al-Baghdadia, que deu ser com ara Barcelona TV ...), que passarà a la historia segur, com a comiat i punt final d'una miserable gestió d'un desgraciat personatge.
( ... he ralentit el video per apreciar millor els gestos ! )

... Només un puntet de violència, la justa. Quanta dignitat en aquest senzill gest contra qui és responsable de la mort, diuen, de centenars de milers de persones !

Simbòlicament, jo li he enviat la foto de la meva sabata al meu diputat, dient-li que sí, que ja ho sé, que ha de votar els pressupostos del 2009, que són bons per a Catalunya, que sinó, ells tornen ...
Però, que, dijous, quan vagi a votar, li ensenyi la meva sabata al Zapatero, sense llençar-li, de part d'un votant tip de què se'l pixin, sense rebre explicacions clares dels governants que les han de donar.

Doncs això.

14 de desembre 2008

Enginyeria processal ? ... millor que no !

En algunes notes anteriors sobre la crisi (l'esmorzar d'enginyers amb el Lluís Armet), he fet referència a les marrulleries comptables que s'anomenen eufemísticament enginyeria financera. No m'agrada que es faci servir el concepte d'enginyeria per descriure pràctiques poc clares i transparents, excessivament complexes, que la majoria no pot comprendre, i que generen dependència d'experts tigretones, com els va qualificar el Lluís Armet l'altre dia.

I algunes vegades he vist l'expressió enginyeria processal referida als complicats procediments jurídics que utilitzen els advocats per moure's per la selva legislativa i aprofitar-ne totes les seves imprecisions i ambigüitats en favor de qui els paga, tingui raó o no.

En altres àmbits també es parla d'enginyeria, però en un sentit més positiu (com ara l'enginyeria biomèdica), i en d'altres (Ferran Adrià), tenen un enginyer en plantilla per resoldre processos productius complexes (enginyeria culinària ?).

Però tornant als advocats i l'enginyeria processal, confesso que fa algunes setmanes que veig LEX, la sèrie d'Antena3 ambientada en un despatx d'advocats.


A més de liar-se cada setmana els uns amb els altres com passa a Ventdelplà), i en comptes d'anar al Tramuntana (a compartir vivències), aquests es troben en els tribunals de justícia per fer gala de la seva imaginació en la utilització astuta de les lleis, dels procediments, dels sentiments i dels interessos inconfessables de molts professionals de la judicatura per enredar la troca i obtenir sentències favorables als seus interessos. Molt il.lustrativa !

Enginyeria processal, vaja: no m'agrada l'expressió, desacredita la nostra funció !

12 de desembre 2008

Planificació, avaluació ... millorar la concepció de les polítiques !

(per guardar records ...)La primera slide/diapo/"transparència" ... del meu curs a l'EAPC d'aquest any 2008:


Si us interessa el curs, està penjat a la meva web (Conferències, articles, ...),
estructurat en 4 blocs:

1. Mòdul General sobre l'experiència a la Comissió,
2. Conceptes metodològics sobre planificació/avaluació
3. Les noves maneres de treballar a la Comissió, i
4. La nova gestió del personal

Segundos fuera !, adverteix el Lluís Armet

El Lluís ha fet sevir aquest símil, aquesta expressió utilitzada en els combats de boxa, per alertar de que la crisi és greu i seria, i que ara ja no val a jugar: que surtin els arrambladors incompetents, que prenguin el timó la gent seria que sap fer les coses amb bon sentit.

Massa voltors, massa tigretones, massa especuladors que s'han dedicat a viure aprofitant oportunitats conjunturals per especular.

En els simpàtics esmorzars que organitzen els enginyers, ha reclamat més transparència, més normes reguladores i més homogènies. No es tracta d’ètica, de responsabilitat social corporativa, o de l'independència de consellers ... (o de voluntarisme, diria jo), sinó de fixar unes regles del joc més clares i més transparents, més senzilles, raonables i comprensibles. Menys enginyeria financera, menys jocs de mans i marrulleries comptables, i més enginyeria productiva, més treball, més indústria, més recerca, més innovació efectiva en el terreny de les coses reals i concretes.

Ens ha parlat també, lògicament, de les funcions i maneres de treballar del Tribunal de Comptes, on exerceix "altes" responsabilitats. M'ha sorprès gratament que també parlés de "controls ex-ante", de millores en els mètodes de planificació, que progressivament caldria anar establint. Més que mesurar, després, si una política ha funcionat, es tracta de mirar, abans, si està prou ben pensada. Coincideix, d'alguna manera, amb les reformes de la Comissió Europea i la preocupació del Departament d'Economia i Finances de promoure la programació pressupostària.

Les tradicionals avaluacions ex-post, els controls a posteriori, en les nostres societats tan dinàmiques i canviants, aporten elements quan ja s'han decidit les noves polítiques. Cal mantenir-los per assegurar responsabilitats, però si l'objectiu és garantir l'eficàcia de les polítiques, cal intervenir, millor, a priori, ex-ante.

Després de més de 20 anys de no veure'ns, m'ha saludat amb un càlid somriure: què tal Pep ?
Quina satisfacció retrobar persones amigues expertes, rigoroses, competents, honestes, desinteressades, companys amb visions clares i senzilles que permeten comprendre la complexitat en la que estem submergits de tanta informació que ens inunda.

Llàstima que sigui a Madrid, on és útil a Espanya, sense dubtes, però aniria tan bé tenir elements com ell en els nostres equips ... i poder fer això: segundos fuera !

Penjo aquí, "pour mémoire", la seva referència al GAO dels USA.
I pensant, també, en el nostre diputat, que, a Madrid, entre museu i museu, es dedica a aquests temes ...

Molt interessant per veure funcions, objectius i, especialment, les maneres de fer balanç periòdic de les seves activitats: impressiona, certament ! (tot i que, malgrat aquestes potents institucions, ... estan/estem en un merder que ti cagues, que deia aquell !)




Per arrodonir la nota, faig un link a la web de la nostra Sindicatura de Comptes.

És interessant comparar els estils, especialment en veure la Memòria 2007, gairebé "plana".

La Memòria recull tot tipus d'activitats (Informes, conferències, visites, ...), però sense gairebé cap element de balanç o d'avaluació de la "performance", dels resultats o de l'impacte de les seves activitats de l'any ...

De fet, el Joan Colom és síndic major des d'abril de 2007, i, probablement, encara no ha tingut temps de dinamitzar la institució.

10 de desembre 2008

Una nova Jornada sobre Educació ...

... i descentralització:

En el marc dels debats sobre la nova Llei d'Educació de Catalunya, el passat 9 de novembre, es varen fer les 4es. Jornades sobre Educació i Municipis al Petit Palau:








Avui, el 9 de desembre, s'ha fet aquesta jornada sobre descentralització.

De fet, es tractava de presentar un estudi/informe de Francesc Pedró, expert en educació de l'OCDE.

Interessant per la metodologia: després de la presentació de les conclusions de l'estudi (ben orientat, rigorós, útil pels policy makers !), intervenien representants de diversos països nòrdics i del sud (NO, SW, FI, FR, IT), dels ministeris i dels governs locals, responent a tres qüestions comunes:
1/ quins objectius tenien les iniciatives de descentralització,
2/ quins resultats havien obtingut,
3/ quines conclusions i/o propostes se'n podien treure.
Potser hagués sigut interessant convidar la sensibilitat anglo-saxona, molt rica i activa, especialment en la darrera dècada.

M'ha impressionat la qualitat i la pedagogia de la presentació de Francesc Pedró, insistint en que la descentralització no és un objectiu, sinó que és un mitjà (una estratègia) al servei d'una política (de millora de la qualitat, de l'equitat, de l'eficàcia del sistema educatiu), i que, per tant, cal pensar-la com un procés que generalment afegeix valor.

El seu informe pretén presentar evidències per facilitar la concepció de polítiques, per fer polítiques basades en l'evidència (com diuen els metges), i com es deia, amb altres paraules, en la reforma de la Comissió: una presa de decisions basada en "connaissances systématisées, analyses explicites et transparentes, évaluations rigoureuses, ..."

Interessant la reflexió sobre inspecció/supervisió i avaluació. En passar d'un model de presa de decisions centralitzades, el sistema funciona amb mecanismes de supervisió basats en la inspecció. Els models descentralitzats, on el "centre" estableix les grans orientacions i criteris, i les decisions d'execució es prenen a nivell local, el sistema necessita mecanismes diferents per assegurar o garantir el seu bon funcionament general: les avaluacions, que han de ser veritables eines de gestió.
És en aquesta perspectiva que vaig proposar une petites esmenes a la Llei (vegeu la nota del 27 de novembre), que pretenen explicitar els objectius dels projectes de direcció (art.129), i, sobretot, dinamitzar el sistema descentralitzat, assegurant que els Consell Escolars analitzen periòdicament les avaluacions dels projectes educatius dels Centres (art 126).

05 de desembre 2008

Setmana de periodisme i comunicació

Dilluns a la laie de Barcelona, sentint el Lluís Bassets (i aprofitant per xerrar amb l'Àngels), amics de Brussel·les, presentant el seu llibre sobre el Bush.
A La Vanguardia del 3.12 / Cultura, hi ha una bona presentació del llibre. El Lluís explica que en comptes d'afrontar reptes i perills, els neocon els han agreujat, i s'han perdut 8 anys: com al joc de l'OCA, ara tornem a la casella inicial, cal tornar a començar ...

Es varen dir moltes coses, però la principal, que calen bons periodistes, amb valors i principis ètics, al servei de l'interès general. Davant de la massa d'informació que ens inunda, de les xafarderies, les mentides, els fums, les manipulacions, ... necessitem poder confiar en professionals que vetllin per destriar l'essencial i ens ajudin a digerir el què veiem i sentim, per trobar bons camins.

L'Antoni Esteve, emprenedor d'iniciatives de comunicació (Lavínia, ...), sopant al Caminetto, dimarts, ens va dibuixar un panorama realista i preocupant del funcionament dels mitjans de comunicació, molt condicionats pels vents dels qui paguen. Tothom sap com funcionen, però ningú reacciona ... tothom s'adapta i juga el joc !

Però sembla que hi ha pressions, tensions, moviments de fons que faran canviar aquest panorama més aviat que tard. Crisi general, canvis tecnològics radicals, regulacions mal pensades, deutes mil-milionàries, tot plegat dibuixa un escenari turmentós, i ningú sap massa bé com acabarà ...

Per acabar la setmana, una "perla" a LaVanguardia d'aquest matí de dissabte constitucional (6):










Ja vaig explicar en una nota que dins del PSC hi ha molts militants que s'inspiren del SUN TZU, expert en l'art de la guerra.

D'altres comparteixen militància en una institució que fa dos mil.lenis que viu d'aprofitar i explotar les emocions de la gent de bona fe.

Imparables, imbatibles ...

04 de desembre 2008

Més esmenes per la Llei d'Educació

En una nota del 27 de novembre, vaig penjar unes primeres propostes per esmenar la Llei:
- per obrir finestres i fer referència a la Unió Europea;
- per incloure-hi d'alguna manera la idea de que cal preparar els alumnes per aprendre tot el llarg de la seva vida;
- i algunes millores per facilitar la planificació, l'avaluació i les funcions dels Consells Escolars.

Ara torno sobre el tema de la Unió Europea, per intentar que la Llei consideri, també, la necessària cooperació amb els nostres veïns. Fa temps que predico que la Unió ha de reforçar aquest valor. A més de sindicat d'Estats per defensar els nostres interessos, la Unió hauria de servir, també, per treballar millor plegats. Compartir problemes, contrastar realitats, cultures i tradicions, pensar solucions innovadores, avaluar plegats resultats, ... tot això ajunta, crea sentiments d'identitat i de pertinença, i pot servir per donar a la Unió un sentit més proper i viscut que molts grans projectes, necessaris en qualsevol cas.

Per això, recordant la petita esmena que proposava afegir a l'exposició de motius: "La Llei s'inspira, també, en les orientacions que progressivament la Unió Europea, en estreta coordinació amb els governs i administracions dels Estats membres, ha vingut adoptant per acompanyar la necessària adaptació dels sistemes educatius a les noves exigències socials, culturals i tecnològiques", ara caldria precisar aquesta "inspiració":

- afegint a l'article 2. Principis d'ordre general, aquest nou principi:
"l'obertura a d'altres cultures i realitats europees i internacionals per preparar els alumnes a ser ciutadans del món"

- afegint a l'article 2. Principis d'ordre organitzatiu, un nou principi:
"La participació en les iniciatives, programes i polítiques educatives de la Unió Europea"

- afegint al Títol X, Capítol 4 sobre Cooperació, un nou article:
Article 15x . Cooperació amb institucions, administracions, organitzacions i centres educatius de la Unió Europea i d'altres països en general

1. El Departament ha de promoure especialment les relacions amb les institucions i organitzacions europees i internacionals pel que fa a les polítiques educatives, per tal d'assegurar la necessària cooperació en les activitats d'anàlisi, de debat i d'elaboració d'iniciatives, de polítiques i de programes innovadors per la millora dels sistemes educatius, la seva governança, i pel desenvolupament del professorat i altres professionals.

2. El Departament ha de seguir l'evolució de les iniciatives i polítiques de la Unió Europea, i participar en els mecanismes multilaterals o bilaterals per a la definició de la posició de l'Estat espanyol en el si del Consell de Ministres d'Educació de la Unió Europea.

3. El Departament ha de promoure la col·laboració amb administracions educatives, organitzacions i centres educatius dels Estats membres de la Unió Europea, i d'altres països en general, per facilitar l'intercanvi de problemàtiques i d'experiències entre gestors del sistema educatiu, directius dels centres i professionals educadors en general, i recolzar els programes de mobilitat dels alumnes i de visites d'estudi que puguin establir-se.

Noves competències professionals

Sense comentaris.

Per guardar-ho i pensar-hi un dia,
amb més elements sobre funcions i mètodes de treball ...

(A LaVanguardia del 30.11.2008)

02 de desembre 2008

Més sobre Bolonya: ara una "macedònia"

Aquest article de Enric Colet a El Periódico d'avui,
em sembla que ho diu tot sobre el tema.

No cal escriure més sobre l'adequació a l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior.

Cal reivindicar que es faci el què diu al final:
- posar a l'Administració persones capacitades,
- exercir la informació i la transparència,
- ... i fer els deures pendents, que són molts.

Una bona macedònia de responsabilitats !

(cliqueu-hi a sobre per llegir-lo,
o aneu directament a El Periódico via l'enllaç)

01 de desembre 2008

Millorar l'educació, l'article del Ferran Ruiz

El passat dia 26, el Ferran Ruiz publicava a El Periódico un article sobre el recent atorgat premi Catalunya d'Educació 2008.

Val la pena llegir-lo, doncs explica de manera esquemàtica i clara els reptes actuals dels educadors i dels sistemes educatius, i apunta les tendències pedagògiques que caldria anar introduint a les escoles. Jo potser hi afegiria que, a més de desenvolupar les aptituds emocionals i convivencials imprescindibles per al bon funcionament de les organitzacions i de la societat, l'escola hauria de servir, també, per promoure valors socials com ara la solidaritat, la justícia ...

La web del Departament explica que el Centre reconegut és una escola respectuosa amb la diversitat de cultures, religions i ideologies dels alumnes i de les seves famílies, alhora que defensa els valors democràtics que afavoreixin l'exercici de la llibertat individual dins el marc d'una societat multicultural ...

Senzill, directe, contundent, el Ferran aprofita l'exemple de Sant Sadurní d'Anoia per demostrar que millorar l'educació és possible si el professorat treballa en equip i si hi ha un fort lideratge amb visió de futur, participatiu, compromès i infatigable, de l'equip directiu. Per completar la foto de l'experiència, caldria potser saber alguna cosa més del context i de les condicions. Però un petit article no dona per tant. Llegiu-lo !

Tant de bo la nova Llei surti prou sencera per estimular aquestes noves dinàmiques !

30 de novembre 2008

Spaguetti a la Bolonyesa

Ja fa temps que l'olla de Bolonya cou la necessària reforma del sistemes educatius. Des del primer acord el 1998, han passat 10 anys. I aquí, encara no està adoptada una idea tant senzilla com la del 3 + 2, amb uns criteris de mesura de continguts, en la perspectiva d'ensenyar a aprendre, deixant enrera la simple transmissió rutinària d'informacions.

I l'olla bull ara amb l'ocupació d'Universitats: patètica !

Penjo tres idees:
- una crida desesperada al bon sentit comú de Antoni Font, catedràtic, (carta a LV 30.11)
- una "foto" de Salvador Cardús sobre els ocupants i els indecisos i timoratos rectors (LV 26.11)
- una reflexió de Manuel Castells sobre una nova governança necessària a les Universitats (LV 29.11)


Cofois i decadents, tots plegats irresponsables ... és cada cop més evident que necessitem una revisió profunda, en molts àmbits, de les maneres de governar !

A Mataró es va parlar aquesta setmana de participació, d'obrir una mica les finestres dels despatxos dels qui manen. Jo penso que cal millorar les maneres de governar, canviar despatxos !

Castells ho resumeix dient que cal "renovar la gobernanza universitaria, empezando por la elección de los rectores" per combinar una direcció estratègica global pública, amb una gestió acadèmica descentralizada ...



(cliqueu a sobre dels articles per llegir-los !)

28 de novembre 2008

Enginyers, encara

A finals d'octubre vaig ser a casa d'una amics a BXL. Tenen la seva filla a Londres, on acaba de començar estudis d'enginyeria civil. Estaven una mica inquiets, perquè, les primeres setmanes, la noia els hi explicava que en comptes de classes havien fet sortides pel Tàmesi (Thames) a veure ponts, i que ara tenia de construir i presentar petits enginys inspirats en les estructures dels ponts i en el control de fluxos líquids.

Jo vaig intentar tranquil·litzar-los, doncs em sembla que és això el què cal fer: comprendre problemes tècnics concrets, imaginar i desenvolupar possibles mecanismes o enginys, constatar prestacions dels diversos materials, buscar maneres de lligar-ho tot ...
Progressivament, quan els alumnes han constatat els problemes, han comprés la finalitat de les solucions tècniques i han constatat la dificultat de la concepció, disseny i construcció d'aparells, d'enginys, o la necessària organització dels processos de fabricació, aleshores els profes poden aportar respostes a les preguntes que han ajudat a suscitar.

Senzill, lògic, bon sentit comú.

Jo sempre he pensat i explicat que és així com l'educació ha de funcionar: suscitar la curiositat, ajudar a plantejar qüestions, i aportar respostes o acompanyar l'aprenent/estudiant a trobar-les. Tot el contrari del que, des de fa dècades, es fa a l'Escola d'Enginyers de Barcelona, que jo vaig patir a finals dels '60. Ja ho he explicat en altres notes d'aquest blog.

Torno sobre el tema per l'anècdota dels meus amics, i aprofito per comentar un article de Pedro Nueno a La Vanguardia del 23.11.2008 (Estafando), i unes converses amb companys del Col.legi d'Enginyers.

Diu Nueno (que va estudiar enginyeria), que se sent estafat perquè, de petit, imaginava que quan seria gran (ara) aniria a la lluna, que els robots ferien el treball dels humans, que els ordinadors gestionarien les empreses, que podria anar a Nova York en 15 minuts, que l'energia seria molt barata, ... i ara constata que tornen els tramvies i les bicicletes, que les fulles de la tardor les recullen persones i no màquines, que els semàfors no funcionen i que els cotxes van cada vegada més a poc a poc !
Em sembla que té una concepció tecnicista de l'enginyeria: com els economistes (que només pensen en tants per cent), els enginyers haurien de fer enginys per anar cada cop més de pressa, més lluny, i disenyar màquines per fer cada cop més coses més automàticament.
I es pregunta: què els oferirem als enginyers del futur que avui comencen a estudiar ? Si no som més ambiciosos, diu, no s'hi apuntarà ningú.

Els companys enginyers, discutint de Bolonya (en parlaré més endavant), diuen que a Alemanya i a Anglaterra, efectivament, el primer cicle de 3 anys dels estudis d'enginyeria té una component molt més pràctica, molt més orientada a formar tècnics professionals operatius, que poden ser útils fàcilment, si volen, a les indústries. Si volen continuar, rèben, aleshores, la formació més científica o metodològica (mates, física, química, electrònica, ...) que puguin necessitar. Perfecte !
En aquest cas, la meva sorpresa ve de descobrir que el què em semblava un somni utòpic (llegint Freinet, La Educación por el Trabajo, 1970), resulta que inspira els països avançats. I que, aquí, els més directament concernits (Col·legi, Escola), ho saben. Mentre la màquina de l'ETSEIB continua malformant, estafant, d'alguna manera, als joves enginyosos innovadors, que han de patir un calvari de 2 o tres anys, abans de poder tocar (els qui passen), temes tècnics o tecnològics (estudi de les solucions tècniques).
I no passa rés. Deu haver-hi un enorme tap, com deia fa temps l'Antoni Puigverd. Ningú gosa moure's o aixecar el dit. Control de l'Estat ? Inèrcies, petits interessos corporatistes, manca de capacitat de proposició, por al risc i a la veritable innovació ... ?

El senyor Nueno se sent estafat, i a mi em sembla que és l'Escola qui em va estafar, ... i potser encara segueix estafant.

En uns moments de crisi en que es podrien/s'haurien de reconsiderar moltes de les lògiques que dominen el "progrés" (sempre més i més ...), els enginyers hauríem de jugar un paper important repensant tècniques i tecnologies, productes i processos. Hauríem d'oferir als qui avui comencen aquest repte tecnològic apassionant, al servei d'una societat més raonable, més equilibrada, més cohesionada, ... i més justa ! I l'Escola hauria de fer el primer pas, sortint de les tradicions i les inèrcies que ens han portat fins aquí. Tot un programa !

Quan ja tenia acabat el redactat, llegeixo l'article de Joan Subirats a El País d'ahir, 27, sobre la classificació d'Universitats. Seria bo disposar d'avaluacions comparatives sobre resultats de les Escoles Tècniques europees en termes d'eficàcia del procés i dels resultats obtinguts, en termes de capacitat tecnològica i innovadora dels seus alumnes, per exemple.

27 de novembre 2008

Innovar en la formació professional ?

He anat a aquestes jornades del CCFP atret per l'anunciada conferència sobre "La innovació en els sistemes de formació professional", del flamant professor de l'UAB i "expert" de l'OCDE, en Jordi Planas.

Ens varem conèixer el 1990, essent jo funcionari a la Comissió, i responsable d'avaluació de polítiques del Fons social europeu. Li vaig encarregar fer el secretariat d'un grup d'experts europeus per elaborar un esquema funcional per la planificació, la millora i la gestió de polítiques regionals de formació professional. Es tractava de poder comptar amb especialistes reconeguts de grans països, i per escombrar una mica cap a casa, li vaig oferir al Jordi Planas aquesta oportunitat. I, malauradament, la seva aportació va ser un desastre.

Em va semblar que li agradaven les enquestes, els números, els percentatges, des d'una perspectiva del recercador de correlacions, però sense cap visió estratègica del què són les polítiques, i, molt menys, sense cap visió del què volia dir cooperar entre experts europeus per promoure (i finançar amb molts calers), innovacions en les polítiques regionals de formació professional.

Per això, ara, 18 anys després, m'ha semblat interessant anar a veure què deia sobre la innovació en els sistemes de formació professional, i comprobar si havia progressat en les seves competències. Hem començat malament perquè es presenta com a expert de l'OCDE, quan és, de fet, un expert internacional que participa en un programa finançat per l'OCDE, que és una cosa molt diferent ...

En la seva exposició, en comptes de parlar de la innovació en els sistemes de FP, ens ha parlat, de fet, sense prevenir-nos, d'un programa que pretén proposar un model metodològic sistèmic i dinàmic per a avaluar les innovacions en la FP, un programa, ens ha dit literalment, "que té un caràcter experimental, és a dir que, a més de realitzar les avaluacions d'innovacions concretes, té com a objectiu central experimentar la metodologia proposada a fi de que serveixi per proposar-ne una que sigui generalitzable, almenys, per als països de l'OCDE ..."

I què són les innovacions sistèmiques ? doncs "qualsevol canvi dinàmic en el conjunt del sistema que pretengui incorporar un valor afegit als processos educatius". No puc resumir aquí la conferència. Només apuntar que ens ha dit que el coneixement, la knowledge base, és molt important, que necessita "informacions en profunditat i, sobretot, "sostenibles", més continues que puntuals, que cal comptar amb les explícites i les tàcites, i considerar les quantitatives i les qualitatives ...".

Cap referència a cap política regional innovadora. Quan algú li ha preguntat si podia donar algun exemple d'innovació, ha dit que no en coneixia cap de recent però que recordava que, fa anys, a Olot hi havia una escola de FP molt integrada en l'entorn. Genial !

Perplex, en acabar, he contrastat reaccions entre diversos assistents que considero assenyats, i el consens era total: quin desastre !

Com és guapot i porta barba, com parla pausadament, amb mirada profunda i qüestionadora darrera d'ulleres enfosquides, fent veure que diu coses molt importants, molt complexes, molt científiques, buscant sempre amb dificultats condensar el seu gran saber per explicar-lo a uns ignorants, potser més d'un haurà quedat efectivament una mica acomplexat ...

Com aconsegueix algú així ser convidat a donar la conferència d'obertura d'unes Jornades catalanes sobre la FP en uns moments que es presenten durs i difícils ?
Qui l'ha proposat ? Qui s'ha assegurat que parlaria del què interessava als assistents, és a dir, d'innovar realment per millorar la FP ? Algú recollirà aquest sentiment, que m'ha semblat general, i prendrà mesures ? Jo ho he considerat una falta de respecte, un menyspreu a la FP que malviu probablement gràcies al voluntarisme de professionals que innoven cada dia aguantant el sistema malgrat tot.

No m'agrada criticar, disculpeu, però la incompetència presumptuosa m'exaspera. Venia calent de sentir, ahir, al Robafaves, la presentació de Xavier Roig del seu llibre sobre la "Dictadura de la Incompetència" ... del que potser en parlaré un altre dia.

Deixeu-me afegir, per acabar amb les Jornades, que, un cop més, quan, a la Unió Europea, governs i administracions reforcen les seves activitats de cooperació i de coordinació per millorar els sistemes, aquí continuem esquivant-los, convidant un patètic i pretensiós expert a parlar d'un mètode sistèmic de mesurar innovacions sistèmiques amb informacions sostenibles, explícites i tàcites, amb quatre gotes de nacionalisme ... quebecquois !

Sortosament, confio que les properes intervencions tindran el nivell necessari: Endavant !

Projecte de Llei d'Educació de Catalunya: unes petites esmenes ...

... per a la seva tramitació en el Parlament, iniciada el passat dia 11.
(en la tramitació de la Llei de la reforma de l'ICS vaig fr propostes via blog i algunes van ser incorporades a la Llei. Ho torno a provar. I aquest cop, a més, les enviaré via la web del Departament, que ha previst una manera directe i senzilla d'enviar suggeriments, que el Conseller contestarà, diuen !).

Globalment em sembla bé: No conec prou bé la realitat del país per apreciar-ne totes les implicacions del què s'hi diu i del què no s'hi diu ... però constato actituds massa conservadores, poc innovadores, en molts representants dels educadors.

Considero molt important dotar de capacitats autònomes d'organització els centres, reforçar la professionalització, les responsabilitats i les competències dels directors, afavorir la coresponsabilització, la cooperació i la coordinació entre els diferents nivells de govern, i dotar a tothom (gestors i òrgans de govern i de participació) dels instruments adequats, útils, manejables, per a la planificació, seguiment i avaluació de les activitats, en base a objectius clars, comprensibles, realitzables i mesurables, si pot ser.

Els sistemes educatius estan en crisi en general, i gairebé tothom està d'acord en que cal revisar-los, canviar la lògica formal del segle XIX i obrir-los a les noves realitats culturals, socials, tecnològiques, econòmiques i demogràfiques del segle XXI.

A la Unió Europea, des dels '90, es resumeix aquesta obertura amb el concepte de lifelong learning, aprendre tot al llarg de la vida, que no vol dir, només, seguir aprenent sempre, sinó aprendre, i ensenyar, diferent. No és ara el moment d'explicar aquestes idees. Si algú vol, la Comissió ofereix ampli (i de vegades laboriós) accés a piles de documents i reflexions. Jo les he resumides en alguns treballs, accessibles via aquest meu blog, a la carpeta educació/formació (a l'esquerra ... )

Només voldria, amb tota la humilitat d'un ciutadà preocupat, amb tot el respecte pel treball dels nostres representants, oferir alguns suggeriments que poden retocar alguns detalls significatius del Projecte. Som'hi:

A l'exposició de motius, abans del penúltim paràgraf, seria interessant afegir una referència a la Unió Europea: hi som o no hi som ? No pot ser que en tot el text no aparegui cap referència a la nostra benvolguda Unió, en un país, el nostre, diuen, més europeu que cap altre. Sobretot si la música (com deia el Conseller Maragall) del Projecte, sona molt semblant a la música europea.
Esmena 1: afegir una petita frase com ara: "La Llei s'inspira, també, en les orientacions que progressivament la Unió Europea, en estreta coordinació amb els governs i administracions dels Estats membres, ha vingut adoptant per acompanyar la necessària adaptació dels sistemes educatius a les noves exigències socials, culturals i tecnològiques".

A l'article 2.a, el punt 14 estableix el principi de l'impuls de l'educació al llarg de la vida, per darrera d'altres principis, com el respecte i el coneixement del propi cos, per exemple. I en l'apartat b, es parla d'habilitació per a l'aprenentatge permanent. Perquè no donar-li una mica més de rellevància a aquesta "pedagogia emergent" ? L'article parla de transmissió de valors, de formació, de capacitació, ... no s'hi podria afegir el clàssic ensenyar i aprendre a aprendre ?
Esmena 2: En l'apartat 2.a, (principis generals que inspiren el sistema educatiu), pujar el punt 14, posant-lo després del punt 6, amb un redactat com ara:
"la utilització de mètodes pedagògics i continguts derivats de considerar que els alumnes hauran de seguir aprenent tot al llarg de la seva vida".
i
Esmena 3: en l'apartat 2.b, com a principi d'ordre específic, substituir el redactat del b.4 per aquest:
"la promoció d'actituds i competències en els alumnes que els preparin per aprendre a aprendre tot al llarg de la seva vida".

A l'article 2.c, principis d'ordre organitzatiu, en el punt 9, en coherència amb la resta de l'articulat de la Llei (que parla de consorcis en els articles 140.2 i 146.4, equivalents, potser, als local learning partnership que propugnen a Brussel·les el Consell i la Comissió ...), caldria potser afegir els agents socio-econòmics i tecnològics:
Esmena 4: El punt 9 de l'article 2.c quedaria:
"la coresponsabilització dels ajuntaments amb l'acostament de les decisions al territori, als agents socio-econòmics, tecnològics i culturals, i a la ciutadania".

A l'article 3 punt 1, en coherència amb el què es diu a l'article 2, punt b.3, sobre la incorporació de l'alumnat a la societat i al món del treball, i en coherència amb la idea de què cal aprendre a aprendre tot el llarg de la vida, afegir la idea de continuïtat al desenvolupament, i l'aspecte professional en parlar de la personalitat de l'alumnat:
Esmena 5: l'article 3.1 quedaria:
"L'alumnat té dret a rebre una educació integral orientada al ple i continuat desenvolupament de la seva personalitat en els aspectes físics, intel·lectuals, emocionals, socials, professionals i culturals.

A l'article 126.3, que parla de les funcions del Consell Escolar, considerant que la Inspecció avalua els centres i controla l'assoliment dels objectius (art. 163.a), i que el director impulsa l'avaluació del projecte educatiu (art. 130.5.i), i que el consell escolar avalua els resultats de la programació general anual, es podria enriquir i enfortir el paper del consell afegint-li, també, la funció d'analitzar periòdicament les avaluacions realitzades per la Inspecció:
Esmena 6: afegir a l'article 126.3 un nou punt després del punt a:
"analitzar periòdicament els resultats, conclusions i recomanacions de les avaluacions del projecte educatiu realitzades per la Inspecció amb la impulsió del director;"

A l'article 129.3 es diu que tots els projectes de direcció han d'incloure indicadors per a l'avaluació de l'exercici de la direcció. Per consideracions metodològiques, els indicadors sempre es corresponent a objectius específics o operatius. Per tant seria bo afegir objectius al redactat dels punts 1 i 3:
Esmena 7: modificar el redactat del punt 129.1, que quedaria:
"1. . . . El projecte de direcció, en el marc del projecte educatiu del centre, ordena el seu desplegament per al període de mandat, estableix orientacions i objectius del mandat, i concreta la seva estructura organitzativa."
i
Esmena 8: modificar el redactat del punt 129.3, que quedaria:
"3. Tots els projectes de direcció han d'incloure objectius quantificats mesurables sempre que sigui possible, i els indicadors necessaris per al seguiment i l'avaluació de l'exercici de la direcció".

26 de novembre 2008

Ho haveu vist !?

Com diu aquell esparverat culé del Camp Nou:
ho haveu vist !? (cliqueu-hi a sobre per ampliar-ho !)
Aprofitant potser la campanya del nostre Govern, aquest centre promociona els seus serveis per facilitar esdevenir funcionari !

Mentre el Departament responsable de la funció pública catalana intenta imaginar mesures de reforma aplicant el estatuto básico del empleado público, ser funcionari continua essent vist com un xollo extraordinari, per tota la vida !

En l'estatuto básico, que ha de regular la relació entre qui contracte (l'administració) i el contractat (el funcionari), establint bàsicament els deures (sobretot, lògicament, treballar) i els drets (condicions i retribucions), la regla bàsica és que, pel fet de passar oposicions, qui les guanya adquireix el dret d'ocupar un empleo público. I el "estatuto", renovat recentment a Madrid pels progres sociates, preveu, agosaradament, que si algú no funciona, pot ser mogut de la seva cadira ... a una altre cadira.

I tots, allà i aquí, discutint com es podria fer la evaluación del desempeño !

Portem gairebé 30 anys d'autogovern i encara hi donem voltes.
Es va fer un Congrés Català de Gestió Pública (2002), es va elaborar un Llibre Blanc (2005), l'Informe sobre Bon Govern i Transparència dirigit per JM Vallés (2005) aportava idees polítiques interessants. I, a hores d'ara, no sé si hi haurà la capacitat, la visió, la voluntat, i el coratge d'afrontar la problemàtica amb idees fortes i realment modernitzadores.

En l'enquesta periòdica al personal, la Comissió Europea pregunta als seus funcionaris comunitaris, per exemple, si:
- les responsabilitats atribuïdes els fan sentir que el seu treball és important,
- s'esforcen en el seu treball per tal de contribuir als objectius de la Comissió,
- es senten orgullosos de treballar per la Comissió,
- consideren que servir l'interès públic europeu és important per a la seva vida,
- estan disposats a fer sacrificis pel bon funcionament de la Unió Europea
- . . .
Algun dia comentaré els resultats !

Aquí continuem promovent la cultura del xollo, i, alguns, enyorant el Sarkozy, somniant en el què va dir al principi del seu mandat ( X )

Pensant en les del "canalillo" ...

Ens explica el Manel que a les Corts anomenen així a les senyories que ensenyen excessivament, maliciosament, interessadament , la "regatera".

Alguna vegada he pensat que la reacció homòloga dels homes hauria de ser, potser, d'anar amb la bragueta oberta ...

La veritat és que més aviat m'atabala que algunes senyores m'ensenyin ufanoses mig pit, fent qualsevol gest descuidat, distret. Tot i que m'agraden els pits de les noies, de les dones, com a símbols d'acolliment, d'amor, de vida. Però no com a esquers per enganxar o distreure gent de bona fe ...

Recordo una visita al president de la Comissió de Política Regional, al Parlament Europeu, Roberto Speciale (Gauche Unitaire Européenne), que tenia una assistent amb uns pits enormes que els ensenyava descaradament a botons oberts. Teníem de parlar de mesures contra l'atur dels parats de llarga durada, i vaig haver de dir-li que o ella parava, o jo prenia la mesura de tornar un altre dia ...

Per això, aquesta imatge a La Vanguardia del dissabte 22 em va impactar per la serenor i la dignitat de la performer: les coses clares, transparents, directes, sense amagus !

08 de novembre 2008

02 de novembre 2008

Retorn a BXL, per relligar contactes de la Diputació de Barcelona

Ja gairebé els havia oblidat, els tiquets d’embarcament (?) a l’avió: els darrers anys hi anava i venia cada setmana, gairebé 100 vols per any …
Els dies 29 i 30 varem visitar col·legues de l'època, a l'àrea d'Educació de la Comissió, i alguns bons amics (el Jaume Bardolet, el Rafa Valls i l'acollidora Emi).

Gairebé tots coincideixen en lamentar:
- la dictadura dels juristes procedimentals, dels auditors controladors, la por al risc, que mata la innovació operativa;
- la manca de visió i de lideratge dels dirigents actuals d'Educació i d'Ocupació, que desmotiva els funcionaris i condiciona el paper motor de la Comissió;
- l'enfocament excessivament parcel·lat (puzzle) de les activitats, que dificulten una visió comprensible de les reformes proposades per la Unió, concertades entre els Estats membres.

Des de fora, se'ls veu entretinguts gestionant la màquina, però se'ls nota preocupats per no poder assegurar l'impacte polític de les seves actuacions … Volen difondre i disseminar els resultats, però encara no saben ben bé com sintetitzar-los, com valoritzar-los, com digerir-los per obtenir elements estratègics pel "mainstreeming", és a dir, per facilitar la millora de les polítiques dels Estats.

L'OCDE continua ofertant millors elements als policy makers: per exemple, el seu darrer rapport sobre Improving School Leadership. Tots els concernits per la nova Llei d'Educació catalana l’haurien de llegir.

L'activitat a BXL continua essent, malgrat tot, trepidant: activitats, reunions, comitès, comunicacions, conferències, resolucions, publicacions, llibres verds, … Seguir-la adequadament justifica les oficines catalanes (acollidores, obertes, motivades): la Delegació del Govern depenent de la Secretaria per la Unió Europea, i l'oficina de la Diputació de Barcelona.

Continuo pensant que fora més eficaç i eficient que les dues oficines compartissin espai i recursos. Però malgrat els canvis de colorido polític hi ha les mateixes resistències i recels de sempre que impedeixen solucions d'interès general.

La dimensió local en les polítiques de la Unió queda una mica descuidada, efectivament, tot i que alguns varen apreciar el suggeriment sobre les possibilitats del nou Tractat (art.III.285), si s'aprova, per reforçar el paper dels governs locals en les polítiques europees. Els governs regionals tenen el seu Comitè, tot i que varem poder confirmar les seves limitacions ...

Finalment, varem visitar també la Representació Permanent espanyola davant la Unió. Impactants les explicacions sobre la cooperació estratègica i política dels Estats membres de la consellera d'Educació, Matilde Vazquez (que no ens va semblar massa ben educada): "si, bueno, ahora se reunen y hablan más … ". No semblava que això, per ella, tingués massa importància política: "más papeles, más reuniones, ... "

Si volem ser presents en foros internacionals, si volem aprendre o si volem influir i vendre les nostres propostes, hauríem de disposar d'aparells més competents al servei d'estratègies polítiques d'interès general i estatal. Però sembla que seguim com fa molts anys … malgrat incorporacions voluntaristes. Com la recent, com a conseller autonòmic, del germà del Xavier Vidal-Folch, que necessita tirar floretes a la màquina burocràtica espanyola a BXL per fer-se perdonar la intromissió, per superar els recels i les desconfiances històriques cap a las regiones que venen ara a complicar les coses.

Dues anècdotes:
- la grollera actitud d'un expert noruec intentant vendre, encara, les meravelles del seu país a uns "ignorants" del sud;
- la voluntarista actitud d'alguns entrevistats passant-nos en paper els documents, com si no hi hagués l'accés via web, mentre jo els hi explicava les funcionalitats potents i gratuïtes del delicious

31 d’octubre 2008

Un xiringito per un amic ?

Ho he explicat moltes vegades als amics, a professionals i a responsables polítics del nostre país: l'antena de l'EIPA a BCN era com una petita floreta que vaig descobrir per atzar quan era a la Comissió, a BXL, el 1995.

Vaig regar-la una mica amb fons europeus (uns 200.000 euros), salvant els procediments (jo mateix vaig redactar la demanda ...), i els recels del Jean-Marie (el meu jefe, comprensiu ...), per tal d'implicar-la en la realitat europea d'aquells anys (el futur de la política europea per la cohesió).

Des d'aleshores (ja fa 13 anys) he intentat contribuir a situar-la en un lloc decorós del gran jardí europeu, explicant els seus possibles encants, al servei d'una funció pública regional competent i innovadora, i la magnífica olor i vistositat que podria escampar des de Barcelona.

El darrer intent, una nota al director de l'EAPC (l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, que vaig fer accessible des d'aquest mateix blog: mireu la (nota) si us interessa !

Què s'ha fet d'aquella floreta, ... where have all the flowers gone ? (Bob Dylan, Joan Baez )

Hagués calgut trobar, ara, un bon jardiner, amb visió estratègica per saber com fer-la créixer i assentar-la sobre els valors de la cooperació i de la utilitat col·lectiva, amb competència per garantir un lideratge rigorós i innovador, i, també amb imaginació per donar-li els colors groc i blau de l'Europa que volem ...

Doncs em fa por que no s'hagi convertit en un xiringito per un amic, com a premi a l'ambició i a la fidelitat personal, seguint els maneres polítiques d'aquests darrers temps ... tant de bo m'equivoqui !

28 d’octubre 2008

Més Gijón: idees pel tren a Mataró ...

... com que no tenim gaire cosa sobre el tren, i tot esperant el futur museu a can Marfà, podríem aprofitar la idea dels de Gijón, que han plantat un vaixell, enorme, pels nens:




Nosaltres podríem plantar una màquina enorme de tren, imitant l'antiga, oberta als nens, al passeig marítim, prop de l'estació actual.

Que la màquina "Mataró" quedi en l'imaginari dels nens, dels joves i dels grans ! L'Ajuntament podria fer un concurs d'idees constructives per animar la creativitat local. De fet, seguint amb la mateixa idea, també podríem plantar una "coca" enorme al passeig marítim, tocant a Sant Simò, recordant la que hi ha a un museu holandès ...

Per cert, l'any vinent, 2009, serà l'any europeu de la creativitat i de la innovació ! (no hi han calés, però sí molta animació groga-blava !)
(mireu aquí la informació, o aquí)