27 de febrer 2014

El Quim Nadal i l'Estratègia per Europa ... el '95 !


El Joaquim Nadal acaba de publicar un llibre interessant que permet veure els processos polítics des de dins. Molt interessant. 650 pàgines d'informacions, opinions, valoracions ... un llibre diferent, amb un títol molt adequat, "… un llibre en el qual hi ha més biografia que literatura; he fet poques concessions a la literatura i, en canvi, m’he concentrat en l’aportació de dades, informacions i notícies. He escrit més informació des de la subjectivitat que creació, i ho he fet, així, volgudament, amb un punt de contenció de les expansions líriques a les quals, a vegades, la vida em convida ".

El picotejaré aquí i allà, segons dates, persones, temàtiques ... però  penjo la referència perquè hi surto !

A l'estiu del 1995, quan ja preparava la seva candidatura a les properes eleccions catalanes del novembre, fa una llista d'una vintena de temes "que podrien i haurien de ser objecte d'un compromís programàtic i electoral".

Un d'ells, Estratègia per Europa, té un nom entre parèntesi, l'únic: Pep Molsosa.
Un petit detall, però que m'omple de satisfacció, vist ara amb la distància de gairebé 20 anys !

I com és que surt el meu nom ?

Quan es va anunciar la seva candidatura a president de la Generalitat, jo feia més de 6 anys que era a BXL i em neguitejaven les maneres que tenia el govern català (i les altres administracions i institucions), de interrelacionar amb les institucions comunitàries. Maneres poc efectives, innocents, buscant només calés, i sempre condicionades (malament), per Madrid.

Em va semblar que valia la pena mirar d'alertar i sensibilitzar el (futur) president sobre com fer política europea, a partir de la meva visió interna, per reorientar la política "vaticanista", relacional, gestual, mediàtica ... que desenvolupava el Casimir de Dalmau des de l'etèria plataforma del Patronat català pro-Europa.

El vaig trucar i va acceptar el meu suggeriment.
El 17 d'agost varem passar un parell d'hores a la rambla de la Llibertat de Girona.
I sembla que va apreciar les meves idees i propostes.
Uns dies després, en les seves notes, va apuntar: Estratègia per Europa, Pep Molsosa.

































Malauradament, el Pujol va tornar a guanyar ...











Ara, per les properes eleccions europees del maig,
el PSC ha posat a la llista del PSOE a la quitxalla !
En parlaré en una nota futura.

17 de febrer 2014

Conformistes o reformadors creatius

Tinc un amic molt amic que sovint em presenta com una mica torracollons: arreu on vaig trobo problemes. Sé que ho fa de bona fe, però em molesta. Probablement tingui una mica de raó, però, en qualsevol cas, potser el meu "defecte" sigui la obsessiva preocupació per les coses ben fetes, per la mala llet que em provoquen les corrupteles i les mesquineries de persones i d'institucions, per les ganes de imaginar propostes innovadores útils a la societat.

En aquest blog es pot comprovar que, generalment, les meves crítiques van acompanyades de propostes concretes per canviar, per millorar, per innovar, per reformar situacions o problemàtiques injustes, ineficients, fosques, malversadores, manipuladores ...

I, potser, precisament, per reaccionar, per fer propostes i intentar canviar situacions, he tingut "tallades de cap" significatives i doloroses en la meva trajectòria professional i política:
- a la UGT, el 1979, que va segar d'arrel la meva vocació sindicalista al servei de la millora de les condicions de treball;
- a l'Ajuntament de Mataró, el 1984, per voler ser massa innovador: no hi va haver sang, vaig emigrar voluntàriament a Madrid amb el Majó;
- a la Comissió Europea, el 2000, per haver donat massa suport innocent a les reformes del comissari Kinnock.
- al Consorci Sanitari del Maresme/Hospital de Mataró, el 2006, per haver confiat en les bones paraules del Carles Manté i de la consellera Geli.

Ser reformador, innovador ... té riscos. Criticar des de la barrera, no.

Malauradament, trobem massa sovint comportaments insolidaris, irracionals, egoistes, individualistes, ineficients, ineficaços ... i massa institucions, organitzacions, governs i administracions dominades per les ara anomenades elits extractives.

Malauradament, patim, encara, una desmobilització ciutadana degut als èxits de les lluites del segle XX,
com ho explica Joan Subirats a El País d'ahir diumenge (clar clicar amb el botó dret i obrir l'enllaç directe):

Malauradament, ara que cal deixar el conformisme cofoi, no trobo espais d'acció on ubicar-me per aportar positivament la meva experiència i ganes. Em sento orfe de colectiu, de companys, de militants amb qui cooperar.

He estat 7 anys, des de 2007, intentant renovar l'associació d'enginyers, participant en comissions tècniques i en iniciatives de desenvolupament estratègic i foment de la cooperació entre companys. Amb molt pocs resultats, excepte el d'haver trobat alguns bons amics.

Ho he intentat també amb antics/històrics militants barcelonins del PSC. Massa intelectualitat per a mi, que busco activitats transformadores, com aconsellava Marx.

Fa un temps que faig tímides temptatives per dinamitzar el colectiu d'antics funcionaris a les institucions europees. Es presenta difícil.

Malgrat tot, em sento encara amb ganes de formar part, humilment, discretament, d'alguna penya creativa com les que demanava Àngel Castiñeira ahir, al diari Ara. No pretenc ser elit, però si un petit servidor creatiu, inconformista total. Imaginador de reformes innovadores pel progrés colectiu.

10 de febrer 2014

Posem-nos el cinturó ... anuncien la gran frenada !

En aquests darrers dies es prefigura un canvi important d'estratègia:

- primer el president Mas en el debat amb el Felipe Gonzalez organitzat pel Jordi Évole el diumenge dia 2: "Yo ya le digo, diu el president, que la consulta se hará, de una forma o de otra y siempre de acuerdo con un marco legal. Hay tres formas de hacer eso: una, negociada y acordada con vosotros sabiendo que estamos haciendo una consulta, no estamos tomando una decisión última y definitiva con consecuencias jurídicas inmediatas. Otra, una consulta de acuerdo con una ley específica del Parlamento catalán que nos permitiera conocer sobre la pregunta ya acordada cuál es la opinión de la sociedad catalana y que el Estado central ahí no intervenga. Y otra tercera, si ninguna de estas dos es posible, como aquí hay ganas de hacer esta consulta, compromiso y una voluntad muy transversal en este sentido, cuando haya elecciones en Catalunya para configurar el Parlamento catalán, mucha gente va a convertir esas elecciones en una consulta ..."

- després va ser Francesc Homs a la COPE, el 6 de febrer, parlant com un vell gitano de Taradell, insistint en que es tracta d'una consulta per saber l'opinió, i que segons els resultats, en una segona fase, caldria anar a Madrid i, eventualment, després, tots els españols podrien decidir ...;

- i diumenge dia 9 ho explicava el propagandista convergent Jordi Barbeta a La Vanguardia, dient que Artur Mas "s'esforça a fer un plantejament cada vegada més light, i que ha deixat clar (!) que la consulta no és per decidir sinó per opinar, per saber l'opinió dels catalans i després amb el resultat anar a Madrid a negociar" ... i afegeix, discretament que "es podria pensar que Mas vol evitar el conflicte perquè creu que el perdrà ... i Rajoy, Rubalcaba el volen perquè estan convençuts que tenen tots els trumfos".

Tot això, després de que el desembre de 2013, el president ens anunciés, en una carta (mal) manuscrita, que el 2014 seriem cridats a decidir el nostre futur ...






Després de dos o tres anys reivindicant un referèndum, exigint el dret a decidir i muntar el gran espectacle de la pregunta, i, de fet, encabritar a tota l'españolada, ara diuen que, en realitat, tot es per consultar la opinió dels catalans.

Farem el ridícul, un cop més.

Jo era partidari d'una estratègia en dues etapes, efectivament:
- una campanya explicativa amb consulta,
- i, eventualment, en funció dels resultats, un referèndum sobre solucions.

Ara que s'ha empatollat la cosa, difícil de corregir: hi haurà una frenada que farà saltar tothom dels seients !













Recopilo un cop més, amb recança,  les meves notes sobre el tema:

- el maig de 2006, dues reflexions sobre el mètode de consulta pel referèndum sobre l'Estatut: del (dia 4) i del (dia 16);

- el juny de 2010, la nota comentant la campanya "Mataró decideix", en la que deia que, de fet, ens entrenàvem ...

- el setembre de 2010, proposant una iniciativa amb dues etapes: campanya pedagògica i una consulta popular;

- el setembre de 2012, dues notes: la del dia 20 insistint en la pedagogia necessària per fer una consulta, i la del dia 22 explicant l'estratègia en dues etapes;

- el maig de 2013, una nota del dia 2 sobre les diferències entre decidir i opinar, entre referèndum o consulta (amb proposta de papereta àmplia inclosa), una altre del dia 8 sobre la diversa concepció de l'Estat a Catalunya i a la resta d'España, i una tercera nota del dia 29 sobre l'estratègia del dret a decidir ...

- el juliol de 2013, sobre la unió lliure dels pobles, l'oferta federal del PSOE, i l'encertada imatge de l'Antoni Puigverd: sentimentalisme català i ganes de toros a España ...

- ... i la més recent del 13 de setembre, insistint en la necessitat de clarificar ambigüitats: opinar o decidir;

09 de febrer 2014

La néta ...

Portem milers de fotos i clips de la Zoé !
De moment és molt tranquil·la i es fa estimar !
Mira i s'hi fixa molt ...

És molt maco compartir maneres de fer amb la Montse, la Maria, el Gus ... i les recomanacions piklerianes !
Una petita mostra:

Invents al CaixaForum


Vaig veure anunciada l'exposició al CaixaForum de Madrid, dimarts, amb el Panxo, però era encara a BCN.
Ahir dissabte hi varem anar amb la Montse. Discreta, ben intencionada, amb algunes idees força interessants.

La que més em va impactar, el carro per portar aigua, l'Hippo Water Roller ! Mireu la web dels promotors !














La invenció proposa fer servir el mateix barril com a roda !
Més senzill, impossible. Deu funcionar bé per terrenys plans.

Jo hi havia pensat fa anys, i vaig penjar una proposta ara fa 6 anys en aquest blog.
En terrenys més complicats, potser se'n sortiria millor !





L'altre invent/aparell interessant és la cadira-bici per moldre gra o triturar vegetals de tot tipus. De concepció una mica barroera, les funcionalitats semblen espectaculars ! Estava, pobreta, una mica abandonada, amb la cadena fora de lloc: milers de nens provant i tocant és un test massa fort ...





Probablement hi hauria també molts "invents" a promoure ara i aquí: pedalar una mica per carregar el mòbil mentre faig notes al blog, per exemple ...