Enginyeria processal ? ... millor que no !

En algunes notes anteriors sobre la crisi (l'esmorzar d'enginyers amb el Lluís Armet), he fet referència a les marrulleries comptables que s'anomenen eufemísticament enginyeria financera. No m'agrada que es faci servir el concepte d'enginyeria per descriure pràctiques poc clares i transparents, excessivament complexes, que la majoria no pot comprendre, i que generen dependència d'experts tigretones, com els va qualificar el Lluís Armet l'altre dia.

I algunes vegades he vist l'expressió enginyeria processal referida als complicats procediments jurídics que utilitzen els advocats per moure's per la selva legislativa i aprofitar-ne totes les seves imprecisions i ambigüitats en favor de qui els paga, tingui raó o no.

En altres àmbits també es parla d'enginyeria, però en un sentit més positiu (com ara l'enginyeria biomèdica), i en d'altres (Ferran Adrià), tenen un enginyer en plantilla per resoldre processos productius complexes (enginyeria culinària ?).

Però tornant als advocats i l'enginyeria processal, confesso que fa algunes setmanes que veig LEX, la sèrie d'Antena3 ambientada en un despatx d'advocats.

A més de liar-se cada setmana els uns amb els altres com passa a Ventdelplà), i en comptes d'anar al Tramuntana (a compartir vivències), aquests es troben en els tribunals de justícia per fer gala de la seva imaginació en la utilització astuta de les lleis, dels procediments, dels sentiments i dels interessos inconfessables de molts professionals de la judicatura per enredar la troca i obtenir sentències favorables als seus interessos. Molt il.lustrativa !

Enginyeria processal, vaja: no m'agrada l'expressió, desacredita la nostra funció !