04 d’abril 2006

un article sobre substàncies naturals inspiradores ...

Si esteu interessats en el tema de teràpies naturals o complementàries, recomano l'article a El País setmanal de diumenge 2 d'abril, i concretament sobre la bioprospecció: em sembla un enfocament pragmàtic, rigorós, de les aportacions de la natura, passades per una metodologia científica. Es tracta de produir fàrmacs inspirant-nos en substàncies naturals amb efectes curatius, degudament verificats al laboratori i assegurant l'evidència dels seus resultats o efectes.

Molt suggerent la idea de que "no hay esqueleto químico de diseño capaz de inventar algo parecido al taxol o la morfina, aunque el laboratorio no tiene parangón a la hora de purificar y potenciar los efectos del modelo natural … En la mayoría de los casos, cultivar la planta no resulta rentable comparado con la síntesis industrial. El reto pasa por replicar y modificar estructuralmente lo que la naturaleza nos regala."

01 d’abril 2006

Comentaris a la vaga de metges de Catalunya

La vaga de metges de Catalunya és força interessant: no es tracta de reivindicar augments de sou (que probablement caldrien), sinó millorar la prestació de serveis dotant de més recursos operatius el sistema. Vist des de fora, des dels diaris, sembla que el què els metges reclamen, entre d'altres coses (conveni propi, ...), és poder atendre millor els malalts, adequar les plantilles a la creixent demanda, millorar les condicions de treball. Els metges estan cremats, diuen. El Col·legi de Metges de Barcelona expressa el seu absolut recolzament a les reivindicacions de Metges de Catalunya.

Les patronals del sector (CHC i la Unió) fan un anunci dient que es tracta de reivindicacions que no són sindicals ni retributives i que, per tant, no tenen resposta en la negociació col·lectiva. Discutible. I expliquen que "el facultatiu no és un recurs més, sinó un dels pilars estructurals del sistema sanitari". Molt bé que ho reconeguin, perquè, a la pràctica, la gerència facilitada per CHC al nostre CSdM no sembla tenir-ho massa assumit, si escoltem els metges de l'Hospital.

La vaga es fa en un moment en què, realment, els esforços del Departament per disposar de més recursos econòmics son molt importants, i estan donant resultats. La Consellera Geli té raó quan explica tot el que està fent el seu Departament. Per això diu que comprèn els metges però no la vaga, que és un moment ple d'oportunitats per treballar plegats.

Efectivament, penso. I em sembla molt interessant l'iniciativa d'acordar un marc de relació estable entre els metges i la conselleria. El problema no és bàsicament de diners, de més diners pels metges, sinó de més diners pel sistema i d'establir maneres més participatives per organitzar el treball quan les dificultats creixen i la situació és crítica, com recorda sovint la Consellera al recordar el nombre de targetes sanitàries distribuïdes. La Vanguardia de dimecres parlava "del síndrome de cadena de muntatge, del sentiment de deshumanització del treball dels metges, al atendre més pacients en menys temps".

Per tant, la proposta del Departament de crear un òrgan de debat i de decisió permanent entre conselleria i metges, és molt important, penso. El Departament reconeix (nosaltres des del Consell Rector del CSdM ho havíem constatat també), un "malestar profund i acumulat durant molts anys" (Manel Balcells a La Vanguardia de divendres), i ofereix als metges de participar en la redacció del nou pla de recursos humans per a la sanitat pública, a presentar abans de finals d'any. La Consellera diu a La Vanguardia d'aquest dissabte 1 d'abril que "son moltes les coses que es poden concretar no només l'augment de plantilles, sinó altres elements importants en l'exercici de la professió".


Magnífic, me'n alegro: en les Orientacions pel 2006, jo havia proposat al Consell Rector (sense cap reacció en contra), que, pel que feia els recursos humans, la Gerència elaborés un Pla d'actuacions per analitzar la situació al CSdM, per identificar els principals problemes i els eixos prioritaris d'actuació, i, sobretot, els mecanismes de informació i de concertació a utilitzar per la seva formulació i aplicació.

Per assegurar l'eficàcia d'aquests mecanismes, les Orientacions proposaven "consultar un cop l'any tots els treballadors ... i revisar les pràctiques de informació, de comunicació, de consulta, de participació i d'intercanvi d'experiències".

Va semblar que el president volia anar massa de pressa, ... ara és el Departament qui ha córrer per atansar els professionals. Malgrat els inconvenients de la vaga, el sistema sanitari pot guanyar-hi si canvien, a la pràctica, els estils de gestió prepotents, si s'escolta realment els professionals. No hi ha (no hi ha d'haver) interessos contraposats, tots hem de treballar per l'interès general.

Aquest esperit de diàleg i de concertació de les condicions de treball, a Barcelona, s'hauria d'aplicar necessàriament, al territori, justament ara que s'acaba d'aprovar el decret de descentralització. No seria bo que, al CSdM, aquelles propostes pel 2006 es reduïssin a millorar la informació, a millorar les habilitats de comunicació dels comandaments intermitjos, a desenvolupar sistemes d'avaluació objectiva del personal ... o a continuar amb enquestes metodològicament tant discutibles, com a eina de gestió, com la feta el 2005.