Aquesta cançoneta la cantàvem els veteranus el segon estiu de milícies. Els vespres tatxàvem amb betum els dies del calendari que faltaven per tornar a casa. Com totes les coses fetes amb moltes ganes i sentiment, amb ràbia sovint, se't queden gravades en algun lloc profund del cervell i, de tant en tan, davant d'escenaris suggerents o provocadors, surten, tornen, i les cantes ...
M'ha retornat la cançoneta aquests dies llegint les notícies sobre el PSC: els gestos d'uns i altres, els articles i declaracions als diaris (Nadal, Tura, Balmón, ...), les portes que s'obren convidant a marxar ...
Esto se acaba ya, no hay quien lo pare, no ...
L'article del Lluís Orriols fent l'Autopsia del PSC, diumenge 25 a El País és prou aclaridor. No parla de les dues ànimes del PSC, sinó dels
dos grans grups d'electors: els votants socialistes catalanistes i els votants socialistes no catalanistes. Simplificant molt, i caricaturitzant, a Mataró hi havia fa unes dècades els socialistes convergents, mataronins de tota la vida, ... i els de la penya del Betis.
La crisi econòmica i la fi de la ilusió autonomista d'una España integradora i oberta a la diversitat, han tensat les posicions i les relacions entre aquests dos grans grups.
I els dirigents del PSC, de fa anys, no han sabut articular una política (
un diagnòstic, uns objectius, una estratègia, una tàctica ... ) que servís de referent integrador per a milions de catalans amb sentiments progressistes, d'esquerres i defensors legítims dels seus interessos colectius (polítics, econòmics, culturals ...).
I ara es troben emportats per la politiqueria ambigua i sentimentalista (com la descriu l'Antoni Puigverd) dels radicals nacionalistes independentistes: el dret a decidir !
Han estat incapaços de situar el debat polític en la qüestió fonamental: l'articulació amb la resta de l'Estat. Una
unió en llibertat dels pobles, anotava fa unes setmanes (
nota del juliol).
Malauradament, som milions els qui estem molt insatisfets amb aquesta España. Molt insatisfets, emprenyats, indignats. Molt. Què en pensen els dirigents dominants del PSC ?
Som molts els qui estem desesperançats de les paraules, gestos i comportaments dels nostres veïns españols. Molt desesperançats llegint enquestes i sentint declaracions dels líders polítics de tots colors. Què ens proposen els dirigents dominants del PSC ? El federalisme i una consulta pactada ... que no tenen cap mena de credibilitat. Formalismes sense convicció. Electoralisme sense propostes polítiques coherents i serioses.
Esto se acaba ya, no hay quien lo pare, no ...
Malauradament, els dirigents dominants i els minoritaris no han sabut generar posicions de consens, clares i contundents.
Les maneres de fer, de conduir, de liderar, diuen molt poc en favor dels qui haurien de ser referents d'una convivència integradora, democràtica i solidària ...
Llàstima. Però fa molt temps que es veia a venir. Mentre hi havia pastís, mentre hi havia cireres (una altre imatge de l'Antoni Puigverd ...), la cosa s'aguantava. Però ara, que s'ha acabat el bròquil, surten les crues i decebedores realitats. I els dirigents actuals, guiats per les consideracions electoralistes de sempre, sembla que opten per la via d'intentar recuperar els votants no catalanistes: el vell PSOE triomfarà.
Malaguanyats esforços durant tantes dècades. Llàstima pel país, pels catalans de tots colors.