31 de desembre 2008

Trist darrer esmorzar del 2008 ...

Ahir, en un intercanvi de mails, el meu cosí Jaume em deia que ens cal voluntat per mantenir la nostra identitat, que no cal perdre els orígens, que si els perdem, perdem identitat ... i jo li contestava, potser massa cruament, que políticament, més aviat fem pena tots plegats i que a Madrid se'n en foten, se'ns pixen a sobre i diuen que plou ... que perdem el temps en gestos mediàtics inútils i en petites picabaralles conservadores, cofoies i decadents, i que no veig grans consensus col·lectius, de país, darrera de grans projectes de futur (educació, sanitat, mobilitat, energia, justícia, governança, ...).

I avui, esmorzant amb La Vanguardia, em surt la Rahola amb un article retratant-nos, als catalans, molt més cruament encara, amb un dibuix molt representatiu ... i amb gairebé una única esperança: el Barça !

Val la pena llegir l'article: no diu massa coses noves, però les diu de manera clara i contundent, com acostuma a fer, i a mi m'agrada, en general.

Després d'explicar totes les nostres desgràcies, acaba preguntant:

Todo ello ¿es culpa exclusivamente ajena? Todo lo contrario, llevamos años trabajando para que nos pierdan el respeto, con una sociedad civil desarticulada, unos líderes políticos que juegan en segunda regional y unos poderes fácticos que nunca han jugado fuerte por los intereses catalanes. Realmente, ¿tenemos capacidad para hacernos respetar? Y, peor aún, ¿importa a alguien si no se cumplen nuestros acuerdos? Visto lo visto, será que no.
Y será que no porque Catalunya ni asusta, ni se planta. Ha dejado de ser un problema. Ahora sólo es una molestia.

30 de desembre 2008

Els pastorets a TV3

Son una llarga i simpàtica tradició, efectivament. Tothom els ha vist, tots i hem rigut, molts hi han participat, i han creat vincles socials evidents.

Però també són una manera intelligent d'anar preparant el terreny, regant l'hortet de les inocents ments dels infants, adobant, condicionant i confonent el necessari qüestionament existencial, moral, amb respostes interessades per mantenir el mercat de feligressos fidels.

El Pla de Govern 2007-2010, que pretén incrementar la qualitat democràtica i eficàcia dels nostres governs i institucions, té establert com a objectiu (punt 2.2.2), ... fer de la laïcitat el principi que regeixi la convivència ciutadana, que impulsi la construcció d’un espai públic fonamentat en els drets humans, en els valors de la pluralitat, de la tolerància activa i del respecte democràtic per a totes i cadascuna de les opcions filosòfiques i religioses personals. En aquest sentit, el Pla:

  • reivindica participar en els òrgans estatals que tenen funcions atribuïdes en matèria d’entitats religioses, en la gestió d’aquestes entitats i en els recursos,
  • anuncia un projecte de llei de centres de culte,
  • vol impulsar convenis de col·laboració amb les federacions d’entitats religioses corresponents a les principals confessions presents a Catalunya, i amb la Lliga per la Laïcitat,
  • i ofereix suport a la realització d’activitats que treballin sobre els vincles entre entitats religioses i culturals i la societat catalana, sempre en les línies de la tolerància, del diàleg i dels drets humans.

La laïcitat francesa sembla més clara, més laica, més basada en la neutralitat religiosa de l'Estat: aquest no intervé en el funcionament de les religions, i les religions no intervenen en el funcionament de l'Estat. L'Estat considera les creences religioses com a un tema personal, individual, i garanteix l'exercici dels cultes (art.1 de la Llei de 1905), tot i que el Sarkozy promou interpretacions menys radicals.

Aquí, més que de neutralitat, sembla que parlem d'una convivència equilibrada del Govern amb totes les organitzacions religioses ...

Si hem de mirar endavant, si hem de fer front a reptes cada cop més complexes, si cada cop és més difícil promoure la responsabilitat i l'autonomia conscient de les persones, si ens amenacen més que mai manipuladors de sentiments i d'emocions, si els egoísmes minen tots els comportaments ... quan veurem un decidit esforç de promoció de valors democràtics, d'autèntics valors humans, més enllà dels drets ja formalment reconeguts ? L'educació per a la ciutadania n'és un bon exemple: per això és qüestionat per la dreta conservadora i per l'esglessia vaticanista.

Però, tornant als pastorets i les festes:

Quan veurem un petit esborrany del què podria ser una iniciativa social per retornar el sentit real de les festes, per reconstruir tradicions sobre unes arrels simplement humanes i naturals ? Recuperem els solsticis !

Quan una política activa per descontaminar, per passar per la rentadora, amb lejía (Alain Souchon, À la machine !), velles costums massa derivades de les litúrgies excessives d'una esglèsia imperial ?

Quan mirarem endavant i construirem projectes innovadors, engrescadors, que uneixin a tothom sobre valors humans compartits ?

No sé si ho veuré, jo.

Mentresatnt, aquí, a Mataró, el primer Tinent d'Alcalde i Regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament felicita, per mail, amb un poema de Carles Torner dient-nos que
He viscut cent nadals.
Cent vegades he vist com l'estel ha guiat els tres reis pelegrins.
D'àngels, n'he conegut més de cent, més de mil, en la guerra i l'absurd, en l'amor i l'oblit.
Quin anunci m'han dut? Que la pau ja ve al món. Que la porta en els ulls un infant sense por.
Sí: durant cent nadals he pintat l'horitzó d'un pessebre parat, esperant el nadó.
Ara un plor ha esclatat. És el meu? És ocult?He vetllat cent nadals: t'he adorat al cent-un.

Quan li he senyalat que, firmant com a tinent d'alcalde, seria bó que mirés de respectar la laicitat de la institució, (els responsables del govern haurien d'actuar amb neutralitat religiosa), m'ha contestat que "era un poema, i que el seu missatge és laic" ... com laic deu ser el gran pessebre que han muntat a l'entrada de l'Ajuntament: velles tradicions que donen més vots que en treuen, segurament.

Doncs això: no sé si ho veuré ...

29 de desembre 2008

Tots hem de ser més enginyosos !

Diumenge passat, la defensora del lector de La Vanguardia presenta una carta d'un enginyer (Enrique Frisancho), queixós de què s'utilitzi el concepte d'enginyeria per definir "operaciones ocultas, engañosas o fraudulentas del sector de las finanzas".

Comparteixo la preocupació, i he penjat diverses notes sobre enginyeria financera, processal/jurídica, biomèdica, ... (mireu la carpeta sobre enginy i enginyers). De tota manera, com que m'agrada ser rigorós, he pensat que potser hi ha un excés de part nostre (dels enginyers), en pensar que només nosaltres apliquem enginy a la resolució dels problemes.

Des d'una perspectiva històrica, en societats més senzilles, potser altres problemàtiques no en necessitàven tant, d'enginy. Els problemes tècnics de producció de bens, d'organització del treball, de construcció de camins, canals i ports, de vaixells, trens i avions, de generació d'energia, de fabricació química de nous materials, acaparàven bona part de l'enginyeria, dels qui treballàven amb enginy per dissenyar o concebre nous materials, nous productes, nous processos.

Però, des de fa dècades, la productivitat, la competitivitat, la complexitat, la diversitat, ... i els canvis socials, culturals, econòmics, tecnològics, demogràfics, en un món globalitzat, exigeixen solucions més imaginatives, més complicades, més integrades, més adaptables, més flexibles, més ecològiques i sostenibles. És a dir, les empreses, els governs i les administracions han d'utilitzar cada cop més enginy per concebre polítiques i estratègies més rigoroses, més eficaces, més eficients, més consensuades, concertades i transparents.

Tots, tothom ha de ser més enginyós !

Si fins ara, érem els "enginyosos", ara haurem de ser competents en organitzar processos, en dissenyar processos productius i serveis, concebre productes i materials, etc., i, potser, en la perspectiva del lifelong learning, se'ns qualificarà potser així: dissenyadors de productes i de processos tècnics, organitzadors de processos tècnics de producció de bens o de prestació de serveis, cercadors d'innovacions tècniques, etc.

22 de desembre 2008

"mise au point" de les darreres qüestions europees

La més espectacular, potser, la presidència semestral francesa de la Unió, la presidència del president Sarkozy ! Ha estat significativa, il·lustradora, del què podria ser la Unió Europea amb altres estructures de direcció política, deixant enrere els feixucs mecanismes de fa ja tantes dècades.

Tradicionalment, es considerava que la Comissió era el motor europeu. Que calia un òrgan per sobre dels Estats que mirés, per sobre dels interessos nacionals, cap a l'interès general europeu. És evident que la Comissió no juga aquest paper des de l'any 95, quan va plegar el president Delors. Els successors (Santer, Prodi, Barroso), han estat designats precisament per fer funcionar la màquina administrativa, però sense liderar, sense empènyer, sense molestar políticament els grans Estats.

Jo era partidari d'una Comissió forta, europeista, professional, eficaç i eficient. Però, visiblement, això no és possible. Els Estats ho han impedit, certament, anomenant comissaris i condicionant promocions.

Joschka Fischer criticava a Durao Barroso a El País, però el problema no és Barroso, que va ser designat precisament per obeïr i no molestar !

La Comissió, els alts funcionaris, els directors generals, directors, caps d'Unitat, administradors, i, també, especialment, els sindicats, ... han estat incapaços de dissenyar una alternativa i liderar un impuls innovador. No hi ha hagut un conjunt de valors europeistes integradors, vertebradors. Massa sovint, els "buròcrates" s'han plegat als interessos nacionals ... o han seguit una lògica de confrontació més que de cooperació intel.ligent amb els Estats membres. La comissària Cresson en va ser un exemple patètic, que jo vaig viure directament.
Darrerament, des de l'estratègia de Lisboa el 2000, els procediments de coordinació oberta entre Estats són tot un repte a la capacitat de lideratge tècnic i polític de la Comissió. No em sembla que se'n surti massa bé ...

Per això la declaració del president francès Sarkozy (és un error construir Europa contra els Estats), és molt significativa. Cal una direcció europea forta, dinàmica, operativa: si la Comissió no ho ha pogut fer (o no li han deixat, o no n'ha sabut), caldria que el Consell se'n responsabilitzés. Però, per fer-ho, és evident que els mecanismes actuals no són els adequats. Després d'una presidència trepidant i mediàtica, ara passarem sis mesos expectants, patint la contradicció de ser dirigits per un president que no creu en el projecte.

Fa unes setmanes (28.11), la comissària Wallström, a El País, insistia encara en què cal reforçar les polítiques de comunicació per explicar millor què fa la Unió. Luís Arroyo havia senyalat uns dies abans (7.11), que "los fundadores de la Unión y sus sucesores optaron por el único camino posible: la puesta en marcha de un proyecto más asentado en lo instrumental que en lo expresivo; más racional que emocional; más logístico que mítico; más práctico que afectivo. Fueron audaces y realistas, y los resultados están a la vista".

Ahir diumenge (21.12), un grup d'amics del Miquel Roca insistia en la necessitat d'un projecte europeu des de Catalunya ...

Viure, conèixer, actuar, treballar, compartir amb col·legues d'altres estats europeus: a mi em sembla que les emocions, l'afectivitat, surten del viscut, de la cooperació concreta, de l'experiència de fer plegats, i no de discursos voluntaristes o de gestos mediàtics.

Mentrestant, aquí estem liats amb els espaguetis bolonyesos, discutint el futur de l'educació amb un projecte de Llei que no té cap referència a les polítiques europees. No hi ha (de moment), cap referència a cooperar, a compartir problemàtiques i experiències amb els nostres veïns.
Jo he proposat esmenes via blog i mail als dirigents de la conselleria i als diputats amics. No he vist cap gest dels eurodiputats (socialistes) catalans en aquest sentit. I això que venen eleccions ...

16 de desembre 2008

La meva sabata simbòlica pel Zapatero i el Solbes

Genial el gest de Muntazer al-Zaidi, (corresponsal del canal Al-Baghdadia, que deu ser com ara Barcelona TV ...), que passarà a la historia segur, com a comiat i punt final d'una miserable gestió d'un desgraciat personatge.
( ... he ralentit el video per apreciar millor els gestos ! )

video... Només un puntet de violència, la justa. Quanta dignitat en aquest senzill gest contra qui és responsable de la mort, diuen, de centenars de milers de persones !

Simbòlicament, jo li he enviat la foto de la meva sabata al meu diputat, dient-li que sí, que ja ho sé, que ha de votar els pressupostos del 2009, que són bons per a Catalunya, que sinó, ells tornen ...
Però, que, dijous, quan vagi a votar, li ensenyi la meva sabata al Zapatero, sense llençar-li, de part d'un votant tip de què se'l pixin, sense rebre explicacions clares dels governants que les han de donar.

Doncs això.

14 de desembre 2008

Enginyeria processal ? ... millor que no !

En algunes notes anteriors sobre la crisi (l'esmorzar d'enginyers amb el Lluís Armet), he fet referència a les marrulleries comptables que s'anomenen eufemísticament enginyeria financera. No m'agrada que es faci servir el concepte d'enginyeria per descriure pràctiques poc clares i transparents, excessivament complexes, que la majoria no pot comprendre, i que generen dependència d'experts tigretones, com els va qualificar el Lluís Armet l'altre dia.

I algunes vegades he vist l'expressió enginyeria processal referida als complicats procediments jurídics que utilitzen els advocats per moure's per la selva legislativa i aprofitar-ne totes les seves imprecisions i ambigüitats en favor de qui els paga, tingui raó o no.

En altres àmbits també es parla d'enginyeria, però en un sentit més positiu (com ara l'enginyeria biomèdica), i en d'altres (Ferran Adrià), tenen un enginyer en plantilla per resoldre processos productius complexes (enginyeria culinària ?).

Però tornant als advocats i l'enginyeria processal, confesso que fa algunes setmanes que veig LEX, la sèrie d'Antena3 ambientada en un despatx d'advocats.


A més de liar-se cada setmana els uns amb els altres com passa a Ventdelplà), i en comptes d'anar al Tramuntana (a compartir vivències), aquests es troben en els tribunals de justícia per fer gala de la seva imaginació en la utilització astuta de les lleis, dels procediments, dels sentiments i dels interessos inconfessables de molts professionals de la judicatura per enredar la troca i obtenir sentències favorables als seus interessos. Molt il.lustrativa !

Enginyeria processal, vaja: no m'agrada l'expressió, desacredita la nostra funció !

12 de desembre 2008

Planificació, avaluació ... millorar la concepció de les polítiques !

(per guardar records ...)La primera slide/diapo/"transparència" ... del meu curs a l'EAPC d'aquest any 2008:


Si us interessa el curs, està penjat a la meva web (Conferències, articles, ...),
estructurat en 4 blocs:

1. Mòdul General sobre l'experiència a la Comissió,
2. Conceptes metodològics sobre planificació/avaluació
3. Les noves maneres de treballar a la Comissió, i
4. La nova gestió del personal

Segundos fuera !, adverteix el Lluís Armet

El Lluís ha fet sevir aquest símil, aquesta expressió utilitzada en els combats de boxa, per alertar de que la crisi és greu i seria, i que ara ja no val a jugar: que surtin els arrambladors incompetents, que prenguin el timó la gent seria que sap fer les coses amb bon sentit.

Massa voltors, massa tigretones, massa especuladors que s'han dedicat a viure aprofitant oportunitats conjunturals per especular.

En els simpàtics esmorzars que organitzen els enginyers, ha reclamat més transparència, més normes reguladores i més homogènies. No es tracta d’ètica, de responsabilitat social corporativa, o de l'independència de consellers ... (o de voluntarisme, diria jo), sinó de fixar unes regles del joc més clares i més transparents, més senzilles, raonables i comprensibles. Menys enginyeria financera, menys jocs de mans i marrulleries comptables, i més enginyeria productiva, més treball, més indústria, més recerca, més innovació efectiva en el terreny de les coses reals i concretes.

Ens ha parlat també, lògicament, de les funcions i maneres de treballar del Tribunal de Comptes, on exerceix "altes" responsabilitats. M'ha sorprès gratament que també parlés de "controls ex-ante", de millores en els mètodes de planificació, que progressivament caldria anar establint. Més que mesurar, després, si una política ha funcionat, es tracta de mirar, abans, si està prou ben pensada. Coincideix, d'alguna manera, amb les reformes de la Comissió Europea i la preocupació del Departament d'Economia i Finances de promoure la programació pressupostària.

Les tradicionals avaluacions ex-post, els controls a posteriori, en les nostres societats tan dinàmiques i canviants, aporten elements quan ja s'han decidit les noves polítiques. Cal mantenir-los per assegurar responsabilitats, però si l'objectiu és garantir l'eficàcia de les polítiques, cal intervenir, millor, a priori, ex-ante.

Després de més de 20 anys de no veure'ns, m'ha saludat amb un càlid somriure: què tal Pep ?
Quina satisfacció retrobar persones amigues expertes, rigoroses, competents, honestes, desinteressades, companys amb visions clares i senzilles que permeten comprendre la complexitat en la que estem submergits de tanta informació que ens inunda.

Llàstima que sigui a Madrid, on és útil a Espanya, sense dubtes, però aniria tan bé tenir elements com ell en els nostres equips ... i poder fer això: segundos fuera !

Penjo aquí, "pour mémoire", la seva referència al GAO dels USA.
I pensant, també, en el nostre diputat, que, a Madrid, entre museu i museu, es dedica a aquests temes ...

Molt interessant per veure funcions, objectius i, especialment, les maneres de fer balanç periòdic de les seves activitats: impressiona, certament ! (tot i que, malgrat aquestes potents institucions, ... estan/estem en un merder que ti cagues, que deia aquell !)




Per arrodonir la nota, faig un link a la web de la nostra Sindicatura de Comptes.

És interessant comparar els estils, especialment en veure la Memòria 2007, gairebé "plana".

La Memòria recull tot tipus d'activitats (Informes, conferències, visites, ...), però sense gairebé cap element de balanç o d'avaluació de la "performance", dels resultats o de l'impacte de les seves activitats de l'any ...

De fet, el Joan Colom és síndic major des d'abril de 2007, i, probablement, encara no ha tingut temps de dinamitzar la institució.

10 de desembre 2008

Una nova Jornada sobre Educació ...

... i descentralització:

En el marc dels debats sobre la nova Llei d'Educació de Catalunya, el passat 9 de novembre, es varen fer les 4es. Jornades sobre Educació i Municipis al Petit Palau:








Avui, el 9 de desembre, s'ha fet aquesta jornada sobre descentralització.

De fet, es tractava de presentar un estudi/informe de Francesc Pedró, expert en educació de l'OCDE.

Interessant per la metodologia: després de la presentació de les conclusions de l'estudi (ben orientat, rigorós, útil pels policy makers !), intervenien representants de diversos països nòrdics i del sud (NO, SW, FI, FR, IT), dels ministeris i dels governs locals, responent a tres qüestions comunes:
1/ quins objectius tenien les iniciatives de descentralització,
2/ quins resultats havien obtingut,
3/ quines conclusions i/o propostes se'n podien treure.
Potser hagués sigut interessant convidar la sensibilitat anglo-saxona, molt rica i activa, especialment en la darrera dècada.

M'ha impressionat la qualitat i la pedagogia de la presentació de Francesc Pedró, insistint en que la descentralització no és un objectiu, sinó que és un mitjà (una estratègia) al servei d'una política (de millora de la qualitat, de l'equitat, de l'eficàcia del sistema educatiu), i que, per tant, cal pensar-la com un procés que generalment afegeix valor.

El seu informe pretén presentar evidències per facilitar la concepció de polítiques, per fer polítiques basades en l'evidència (com diuen els metges), i com es deia, amb altres paraules, en la reforma de la Comissió: una presa de decisions basada en "connaissances systématisées, analyses explicites et transparentes, évaluations rigoureuses, ..."

Interessant la reflexió sobre inspecció/supervisió i avaluació. En passar d'un model de presa de decisions centralitzades, el sistema funciona amb mecanismes de supervisió basats en la inspecció. Els models descentralitzats, on el "centre" estableix les grans orientacions i criteris, i les decisions d'execució es prenen a nivell local, el sistema necessita mecanismes diferents per assegurar o garantir el seu bon funcionament general: les avaluacions, que han de ser veritables eines de gestió.
És en aquesta perspectiva que vaig proposar une petites esmenes a la Llei (vegeu la nota del 27 de novembre), que pretenen explicitar els objectius dels projectes de direcció (art.129), i, sobretot, dinamitzar el sistema descentralitzat, assegurant que els Consell Escolars analitzen periòdicament les avaluacions dels projectes educatius dels Centres (art 126).

05 de desembre 2008

Setmana de periodisme i comunicació

Dilluns a la laie de Barcelona, sentint el Lluís Bassets (i aprofitant per xerrar amb l'Àngels), amics de Brussel·les, presentant el seu llibre sobre el Bush.
A La Vanguardia del 3.12 / Cultura, hi ha una bona presentació del llibre. El Lluís explica que en comptes d'afrontar reptes i perills, els neocon els han agreujat, i s'han perdut 8 anys: com al joc de l'OCA, ara tornem a la casella inicial, cal tornar a començar ...

Es varen dir moltes coses, però la principal, que calen bons periodistes, amb valors i principis ètics, al servei de l'interès general. Davant de la massa d'informació que ens inunda, de les xafarderies, les mentides, els fums, les manipulacions, ... necessitem poder confiar en professionals que vetllin per destriar l'essencial i ens ajudin a digerir el què veiem i sentim, per trobar bons camins.

L'Antoni Esteve, emprenedor d'iniciatives de comunicació (Lavínia, ...), sopant al Caminetto, dimarts, ens va dibuixar un panorama realista i preocupant del funcionament dels mitjans de comunicació, molt condicionats pels vents dels qui paguen. Tothom sap com funcionen, però ningú reacciona ... tothom s'adapta i juga el joc !

Però sembla que hi ha pressions, tensions, moviments de fons que faran canviar aquest panorama més aviat que tard. Crisi general, canvis tecnològics radicals, regulacions mal pensades, deutes mil-milionàries, tot plegat dibuixa un escenari turmentós, i ningú sap massa bé com acabarà ...

Per acabar la setmana, una "perla" a LaVanguardia d'aquest matí de dissabte constitucional (6):










Ja vaig explicar en una nota que dins del PSC hi ha molts militants que s'inspiren del SUN TZU, expert en l'art de la guerra.

D'altres comparteixen militància en una institució que fa dos mil.lenis que viu d'aprofitar i explotar les emocions de la gent de bona fe.

Imparables, imbatibles ...

04 de desembre 2008

Més esmenes per la Llei d'Educació

En una nota del 27 de novembre, vaig penjar unes primeres propostes per esmenar la Llei:
- per obrir finestres i fer referència a la Unió Europea;
- per incloure-hi d'alguna manera la idea de que cal preparar els alumnes per aprendre tot el llarg de la seva vida;
- i algunes millores per facilitar la planificació, l'avaluació i les funcions dels Consells Escolars.

Ara torno sobre el tema de la Unió Europea, per intentar que la Llei consideri, també, la necessària cooperació amb els nostres veïns. Fa temps que predico que la Unió ha de reforçar aquest valor. A més de sindicat d'Estats per defensar els nostres interessos, la Unió hauria de servir, també, per treballar millor plegats. Compartir problemes, contrastar realitats, cultures i tradicions, pensar solucions innovadores, avaluar plegats resultats, ... tot això ajunta, crea sentiments d'identitat i de pertinença, i pot servir per donar a la Unió un sentit més proper i viscut que molts grans projectes, necessaris en qualsevol cas.

Per això, recordant la petita esmena que proposava afegir a l'exposició de motius: "La Llei s'inspira, també, en les orientacions que progressivament la Unió Europea, en estreta coordinació amb els governs i administracions dels Estats membres, ha vingut adoptant per acompanyar la necessària adaptació dels sistemes educatius a les noves exigències socials, culturals i tecnològiques", ara caldria precisar aquesta "inspiració":

- afegint a l'article 2. Principis d'ordre general, aquest nou principi:
"l'obertura a d'altres cultures i realitats europees i internacionals per preparar els alumnes a ser ciutadans del món"

- afegint a l'article 2. Principis d'ordre organitzatiu, un nou principi:
"La participació en les iniciatives, programes i polítiques educatives de la Unió Europea"

- afegint al Títol X, Capítol 4 sobre Cooperació, un nou article:
Article 15x . Cooperació amb institucions, administracions, organitzacions i centres educatius de la Unió Europea i d'altres països en general

1. El Departament ha de promoure especialment les relacions amb les institucions i organitzacions europees i internacionals pel que fa a les polítiques educatives, per tal d'assegurar la necessària cooperació en les activitats d'anàlisi, de debat i d'elaboració d'iniciatives, de polítiques i de programes innovadors per la millora dels sistemes educatius, la seva governança, i pel desenvolupament del professorat i altres professionals.

2. El Departament ha de seguir l'evolució de les iniciatives i polítiques de la Unió Europea, i participar en els mecanismes multilaterals o bilaterals per a la definició de la posició de l'Estat espanyol en el si del Consell de Ministres d'Educació de la Unió Europea.

3. El Departament ha de promoure la col·laboració amb administracions educatives, organitzacions i centres educatius dels Estats membres de la Unió Europea, i d'altres països en general, per facilitar l'intercanvi de problemàtiques i d'experiències entre gestors del sistema educatiu, directius dels centres i professionals educadors en general, i recolzar els programes de mobilitat dels alumnes i de visites d'estudi que puguin establir-se.

Noves competències professionals

Sense comentaris.

Per guardar-ho i pensar-hi un dia,
amb més elements sobre funcions i mètodes de treball ...

(A LaVanguardia del 30.11.2008)

02 de desembre 2008

Més sobre Bolonya: ara una "macedònia"

Aquest article de Enric Colet a El Periódico d'avui,
em sembla que ho diu tot sobre el tema.

No cal escriure més sobre l'adequació a l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior.

Cal reivindicar que es faci el què diu al final:
- posar a l'Administració persones capacitades,
- exercir la informació i la transparència,
- ... i fer els deures pendents, que són molts.

Una bona macedònia de responsabilitats !

(cliqueu-hi a sobre per llegir-lo,
o aneu directament a El Periódico via l'enllaç)

01 de desembre 2008

Millorar l'educació, l'article del Ferran Ruiz

El passat dia 26, el Ferran Ruiz publicava a El Periódico un article sobre el recent atorgat premi Catalunya d'Educació 2008.

Val la pena llegir-lo, doncs explica de manera esquemàtica i clara els reptes actuals dels educadors i dels sistemes educatius, i apunta les tendències pedagògiques que caldria anar introduint a les escoles. Jo potser hi afegiria que, a més de desenvolupar les aptituds emocionals i convivencials imprescindibles per al bon funcionament de les organitzacions i de la societat, l'escola hauria de servir, també, per promoure valors socials com ara la solidaritat, la justícia ...

La web del Departament explica que el Centre reconegut és una escola respectuosa amb la diversitat de cultures, religions i ideologies dels alumnes i de les seves famílies, alhora que defensa els valors democràtics que afavoreixin l'exercici de la llibertat individual dins el marc d'una societat multicultural ...

Senzill, directe, contundent, el Ferran aprofita l'exemple de Sant Sadurní d'Anoia per demostrar que millorar l'educació és possible si el professorat treballa en equip i si hi ha un fort lideratge amb visió de futur, participatiu, compromès i infatigable, de l'equip directiu. Per completar la foto de l'experiència, caldria potser saber alguna cosa més del context i de les condicions. Però un petit article no dona per tant. Llegiu-lo !

Tant de bo la nova Llei surti prou sencera per estimular aquestes noves dinàmiques !