29 de maig 2007

Debat sobre la Reforma de la Comissió Europea

Per si us interessa i voleu venir ...
( cliqueu a sobre per agrandir ---> )
Interessant per comprendre les reformes a la Comissió Europea (a partir del 2000 ...), el context, les motivacions, el balanç que se'n pot fer ara, ...
... comparar-les amb les iniciatives de reforma del Govern de la Generalitat (Pla de Govern, Plans Departamentals, Programació pressupostària, reformes de la funció pública catalana, ...),
i aprendre tots plegats !
El link a l'Agenda dels Enginyers, aquí !

27 de maig 2007

Mentre votem, pensant en el futur de "la política" !

A finals d'abril, feia referència a les propostes de debat de Raimon Obiols, en el marc del NOU CICLE. Deia el Raimon, entre moltes altres coses, que:
- cal evitar la reducció de la política als seus aspectes professionals, el corporativisme derivat de la concentració de la política en poques mans, …
- cal agregar ciutadans i ciutadanes actius, per parlar, debatre, imaginar el millor futur possible d'acord amb els nostres valors i objectius, …
- cal emprendre noves iniciatives que s’obrin a tots aquelles persones i grups que volen fer política amb sentit, amb unes motivacions generoses ... i amb unes modalitats que no poden passar només per les institucions.
- cal desenvolupar una xarxa oberta que permeti noves formes d'involucració i de participació intel·ligent i voluntària dels ciutadans i ciutadanes.

Ara, els de Ciutadans pel Canvi, anuncien un procés de renovació interna, un procés participatiu presencial, que culminarà en la Convenció Anual de CpC, a Pineda de Mar, el dissabte 30 de juny. Concretament es tracta d'arribar a un consens sobre les següents qüestions:
1. Visió de futur de Ciutadans pel Canvi
2. Presència institucional
3. Marc jurídic
4. Possibilitat de dotar-nos d'una nova imatge (canvi de nom, logo, etc...)

El document de base per animar aquesta reflexió és a la web dels CpC (?)

Ja fa temps que hi penso. Des de fa molts anys hi ha hagut moltes iniciatives (en vaig recollir algunes, les principals de Mataró, al CD dels primers Records Endreçats). Alguns amics em vàrem promoure una, el 1983, els primers ciutadans pel canvi !

El document del Raimon insinua la problemàtica (professionalització de la política i exclusió dels ciutadans …), presenta els objectius (involucració, participació …) i apunta alguna idea estratègica (una xarxa oberta, altres modalitats que les institucionals …)

Més endavant caldrà reflexionar sobre la predisposició a participar de la ciutadania (participar en l'anàlisi, formulació i promoció d'idees polítiques útils a la col·lectivitat …), no només a defensar interessos concrets (no a les antenes de telefonia, no a la presó prop de casa, més escoles bressol, …),

Em preocupa ara l'instrument, els mecanismes organitzatius que poden fer possible la participació, que ha de ser col·lectiva, tot i les possibilitats de les noves eines telemàtiques ...

Per anar al gra: es pot participar des de dins d'un partit ... des de dins del PSC ?
Atesa la orientació gairebé exclusiva cap a l'obtenció i el manteniment del màxim suport electoral (objectiu absolutament legítim), queda lloc per la reflexió prospectiva, per l'anàlisi crítica, per la formulació d'estratègies alternatives i l'acció autònoma ... fora de les polítiques institucionals ?

La meva experiència local i sectorial (europa, salut, ... ), em fa concloure que resulta més aviat difícil ... amb les regles i dinàmiques actuals.

Com podrien fer-se compatibles i complementàries, autònomes i solidàries, dues lògiques de treball ben diferents: una, donar suport al governants i, l'altra, fer prospectiva de futur ?

Només si l'estructura de direcció del partit és per sobre de les problemàtiques operatives i mediàtiques a curt termini. Caldria doncs fer incompatibles la direcció del partit amb les responsabilitats de govern ... i trobar els líders competents i disposats que volguessin assumir aquestes funcions ...

Previsiblement, molt complicat. Potser és més fàcil organitzar aquesta capacitat d'impuls des de fora, garantint portes obertes, debat autònom sense condicionants, treball per l'interès general, ...

La reflexió de CpC sobre la seva presència institucional pot contribuir a la reflexió. Les seves opcions:
a) Mantenir un format de coalició amb el partit,
b) Renunciar completament a la presència institucional
c) Promoure la presència institucional de persones associades

26 de maig 2007

Faré volar ... una gavina !

Fa unes setmanes, a l'Escala, fent volar un estel molt clàssic, a la platja, deixant-lo quiet, unes gavines s'hi acostàven, allà dalt, mirant-lo ...

Sensacions extraordinàries per a mí, que m'encaten les gavines !

Em sentia com elles, amb elles, fent derivar l'estel a dreta i esquerra, poc a poc, majestuós, ... com elles.

Ara m'hi voldria acostar més, i miraré de fer un estel que s'els hi assembli, per ser més "friendly" !

He buscat models de gavina a shutterstock.com (la Maria m'ha passat el link), ... i aquest és el resultat d'un parell d'horetes de reflexió tècnica, imaginant com bufa el vent !

23 de maig 2007

Dinar per l'innovació, pel canvi !

He dinat amb vells amics que han contribuït notablement a alguns dels projectes tecnològics estrella del nostre país. Desanimats: l'ambient general on es mouen (la Universitat), és conservador, reaccionari als canvis, corporatista ...
Hem discutit de innovació, de com promoure-la, de quines eines utilitzar ...
M'ha semblat que estàvem d'acord en què la innovació en les organitzacions és un procés cultural, social. No vol dir comprar més màquines, més eines, més programes, utilitzar més webs o més portals ... Innovar vol dir imaginar maneres més eficients i/o eficaces de fer les coses, provar-les, experimentar, concertar voluntats pel canvi.

I torna, encara, la vella qüestió: Perquè els funcionaris haurien de tenir interès en innovar, en ser més eficaços, en canviar, en millorar els mètodes de treball, els procediments ? Com es pot motivar la gent ? Quins estímuls, quines incitacions, quins mecanismes de recompensa als innovadors ? Fins avui, el règim de la funció pública no preveu gairebé cap mecanisme útil per incitar bons comportaments ni per penalitzar comportaments no adequats.

El nou Estatuto Básico del Empleado Público no aporta gaire cosa. La Generalitat (Secretaria de Funció Pública i Modernització de l'Administració), tenint en compte les propostes del Llibre Blanc de la Funció Pública i l'Informe sobre Bon Govern i Transparència (ambdós del 2005), està elaborant normes que poden facilitar el necessari canvi cultural.

La normativa és una condició necessària, però el què cal és una forta voluntat política per promoure aquests canvis: prioritzar i promoure la reflexió, la concepció de millores, provar-les, donar suport a l'experimentació, innovar, aplicar els resultats, córrer riscos, no tenir por al "soroll", a les crítiques ... Si el què predominés fos l'adulació a la jerarquia, la lleialtat a-crítica, la fidelitat corporatista, la protecció dels amics, ... poca innovació tindríem.

Aprofito per recordar una anècdota que explicava un expert en desenvolupament de l'OCDE fa ... gairebé 40 anys ! Explicava que en un país africà, havien escollit "comme Ministre du Plan leur plus grand poète national … (perquè) l'essentiel était de chanter le Plan, susciter le mythe animateur qui permettait de sortir du cycle vicieux du sous-développement et de créer un objet, de donner un but à un effort en commun de transformation" … (es tractava de) trouver le moyen de se réunir tous ensemble autour d'un projet de civilisation qui ne soit pas seulement le profit et la recherche de la publicité mais qui soit réellement la tentative de créer ensemble une société responsable animée à tous les niveaux par des hommes solidaires et devenant chaque jour de plus en plus responsables (i acabava dient que) … il n'y a pas de productivité sans une adhésion psychologique et morale de tous ceux qui ont à travailler à l'accroissement de la productivité" (En aquella època, la qüestió era la productivitat. Ara l'innovació pretén fer canvis per ser més productius …)

Doncs això: una prioritat fonamental, un projecte coherent, una voluntat forta i una prèdica adequada !

Encara França: legitimitat ? incompatibilitat funcional !

Dues notícies a Le Monde.fr
23.05.07
François Fillon quittera son poste s'il est battu dans la Sarthe, lors des scrutins 10 et 17 juin, de même que les dix ministres et secrétaires d'Etat qui se présentent aux élections législatives.
"La logique, c'est que, quand on est battu, on a pas le soutien du peuple, on ne peut pas rester au gouvernement. D'ailleurs, c'est une règle que je m'appliquerai à moi-même", a déclaré le Premier ministre sur Europe 1.
Prié de dire s'il quittera le gouvernement en cas d'échec dans la Sarthe, il a répondu : "Bien sûr, parce que je n'aurai pas la légitimité suffisante pour diriger le gouvernement."
Reflexió: Es nomenat primer ministre pel flamant nou President, no per elecció democràtica en una circumscripció !

18.05.07
Alain Juppé se présentera aux élections législatives et municipales en dépit de son portefeuille ministériel
Tout juste nommé ministre d'Etat au gouvernement de Nicolas Sarkozy, Alain Juppé a annoncé, vendredi 18 mai, qu'il restera maire de Bordeaux et représentera même sa candidature aux municipales de 2008.
Selon Hugues Martin, premier adjoint de M. Juppé à la mairie de Bordeaux, ce mandat local "n'est absolument pas incompatible" avec ses nouvelles fonctions au sein du gouvernement. Le nouveau ministre "continuera à être maire de Bordeaux si les électeurs nous sont favorables en 2008", a poursuivi M. Martin, qui avait remplacé Alain Juppé durant la période d'inéligibilité de ce dernier.
Interrogé sur la candidature de M. Juppé aux législatives dans la deuxième circonscription de Gironde, Hugues Martin a confirmé qu'il se présenterait comme suppléant du nouveau ministre, qui sera candidat titulaire, précisant que "conformément à la loi, s'il est élu, son suppléant devient député" …

Reflexió: us imagineu ser ministre i, a més a més, alcalde d'una ciutat com Bordeuax ?
Moltes reformes han de fer, encara !

19 de maig 2007

Prospectiva, Avaluació ... el Sarkozy hi va fort !

Eric BESSON, antic col.laborador de Ségolène Royal, secrétaire national du Parti socialiste (PS), chargé de l’emploi, de 2000 à 2005, de l’économie et de la fiscalité, de 2005 à 2007, ... ha estat nomenat Secrétaire d’Etat auprès du Premier ministre, chargé de la Prospective et de l’Evaluation des politiques publiques ! No soc un expert, però no sembla freqüent una funció d'aquestes característiques en els governs dels països que coneixem ...

Es una bona senyal, una bona pista, que podríem aprofitar aquí a Catalunya: tenint en compte l'esforç encomiable del conseller Castells per superar la lògica pressupostària i donar prioritat a la programació estratègica, seria interessant reforçar les capacitats del Govern (mètodes, recursos, procediments, ...), per millorar la concepció i l'avaluació de les seves polítiques. Tant prèviament, estimant el possible impacte de cada projecte polític, com "ex-post", per mesurar i avaluar resultats i impacte.

Una via a explorar: si el què predica el Conseller Castells és una programació orientada als resultats i menys condicionada per les formalitats, perquè no pensar en reconvertir la Sindicatura de Comptes en una eina de promoció i suport de la prospectiva i l'avaluació ?

15 de maig 2007

Per no oblidar les tasses del FORGES

Senzill, genial !

la sort

El Barça no va tenir sort davant del Betis ... si la rematada de l'Eto'o, de chilena, a pase del Ronaldinho, no la para de casualitat el porter, aquest gol hagués escampat virtualment arreu via YouTube, i el Barça seria lider amb moral.
Uns quants centímetres a dreta o a esquerra, i els discursos serien molt diferents ...

Però tornant a la sort, hi ha molta gent que desitja sort, fins i tot als polítics.
A mi m'agrada recordar-los-hi el què deia Thomas Jefferson:
Crec bastant en la sort, i he constatat que, com més treballo, més sort tinc !

Al costat d'aquesta reflexió, en tenia penjada un'altra al blog de suro del menjador.
És del Juan Luís Cebrián, de fa uns anys, i deia que quienes hemos pasado el ecuador de la edad, sabemos muy bien que vivir es proponer, proyectar, crear ...
Lo único que nos pertenece es el futuro, nunca el pasado.
Lejos de regodearnos en lo que fuimos o pregonar lo que somos, nuestra obligación es tratar de adivinar lo que seremos.

Jo l'havia matitzat dient que la nostra obligació es imaginar el què volem ser !
I ara fa uns mesos, comentant aixó amb uns amics sopant, hi vaig afegir que la nostra obligació, també, és predicar-ho, proposar-ho, fer pedagogia !!

(que consti ...)

per seguir el Sarkozy, que promet !

Mireu les referències al blog dels "ex" de BXL !

LE MONDE 13.05.07
Claude Allègre se dit prêt à travailler avec Nicolas Sarkozy

LE MONDE 14.05.07
Nicolas Sarkozy cherche le bon "casting" pour opérer l'ouverture à gauche

I aquest altre, molt aclaridor, molt concret:

LE MONDE 12.05.07
Nicolas Sarkozy et l'Europe des marchés, par Eric Le Boucher

13 de maig 2007

El càncer, el mercat, l'avidesa, la codicia (cobdícia !) ...

Fa molt temps que presento el càncer com un bon exemple per entendre la dinàmica econòmica suicida en la que estem immergits ...

Avui La Vanguardia publica com a Tema de Debat, encore une fois, un cop més, el càncer i la metàstasi ...

I jo he aprofitat per anotar al blog aquesta vella idea meva i recuperar un article extraordinari de l'Antoni Puigverd a El País d'ara fa cinc anys ...
(cliqueu-hi a sobre per llegir-lo !)

11 de maig 2007

Inadmissible !

... l'actitud dels jugadors del Barça d'ahir !
Mireu què diu El Periódico
( el titular és prou clar: Sense vergonya ! )
El pitjor Barça de la temporada es va estavellar a Getafe. L'equip de Rijkaard va quedar fora d'una final de la Copa del Rei que ja tenia a les mans en un dels ridículs més grans de la història recent (4-0). Va caure amb justícia davant un equip que li va passar per sobre empès per una il.lusió i una fe que el Barça no va mostrar en cap moment.

Com poden faltar les ganes i la il.lusió en professionals que cobren un pastón ? Es pot perdre perquè la pilota no entra, per mala sort, per l'àrbitre, ... però no així !

Aprofito per dir que estic una mica tip de tanta atenció mediàtica al futbol a TV3:
el Dia d'Europa no van fer cap referència a cap acte, però, per contra, vàrem poder veure com els jugadors del Barça prenien el bus/avió per anar a Madrid. I anticipàven el malestar al Real Madrid (amb entrevista), per tenir de veure el Barça jugant la final al seu camp !
Ja n'hi ha prou ! Sort que el Rijkaard demana disculpes ... haurien de tornar els calés !!

Un lector de La Vanguardia es queixa: "És patètic que només el Barça ens remogui la consciència i ens provoqui les ganes d'escriure !!! Mireu la foto de l'africà que hi ha a la portada d'Immigració. Mireu-li els ulls. Mireu-li la cara. No us provoca una desolació infinita? "

Bona idea, però no massa ben realitzada ...

El Dia d'Europa d'enguany, en un marc molt adient: el pati de l'Institut del Teatre.
En el procés de construcció europea, la representació de posicions i d'interessos, la comunicació de idees, han jugat un paper important !

La idea era bona, però la realització concreta i, en alguns casos, les formalitats dels oradors, van restar impacte a l'acte ... (mireu l'article a l'AVUI del 10 de maig)

Molt oportuna i pertinent la cita de Manel Camós (delegat a Barcelona de la Comissió !), recordant que Voltaire (cap el 1750 !), ja deia que "le monde serait meilleur si la raison et le savoir remplaçaient l’ignorance et la superstition", si el raonament i el coneixement substituissin la superstició i la ignorància ! ... fa 257 anys, i quanta feina encara per fer !
El millor, però, el menjar que va servir després MIRACLE, de Mataró(no sé com s'ho fa el MITO i família, però era excel·lent i ben servit !)
Picant i picant ens vàrem retrobar bona part dels ex de les institucions i delegacions (amb les mataronines Teresa Carreras i Sonia Graupera incloses), i vàrem parlar de la possibilitat de consolidar trobades entre nosaltres. Jo vaig proposar d'intentar-ho amb l'ajut d'un blog: el Rond Point CAT !

05 de maig 2007

fàstic pel personatge !

Jo no puc mirar-lo més de deu segons seguits ...


Patético, impresentable, imprudente, antisocial, frívolo.
Fueron algunos de los adjetivos utilizados por diferentes personas relacionadas de una u otra forma con el sector de la seguridad vial al ser preguntadas por las declaraciones de José María Aznar en las que criticaba las campañas publicitarias de la dirección general de Tráfico (DGT), durante un acto con los productores de vino de Castilla y León

(A La Vanguardia del 5 de maig).


03 de maig 2007

Je suis en colère !

Al debat d'ahir a la nit, entre Ségolène et Sarkozy,
la Royal va reaccionar enèrgicament a unes propostes del Nicolas respecte de l'escolarització dels nens handicapés ...

Je suis en colère !

El Sarkozy va voler aprofitar el gest i la va acusar de perdre els nervis ...

Pas du tout, va dir la Ségolène, je suis en colère, une saine colère davant el seu discurs demagògic !

Va ser interessant, emotiu. Efectivament, una colère controlada, però enèrgica.


Fa uns anys, la Danielle Mitterrand, la dona del difunt President, deia que ser d'esquerres era revoltar-se davant l'injustícia.
Doncs aixó. Ja veurem què passarà, però aquests minuts del debat passaran a la història de França, segur !

l'Univers que no para ...

El diumenge 29, El País publicava aquesta foto, captada pel telescopi Hubble de la NASA, on es veia una nebulosa, la Carina, que té milers i milers d'estrelles, i que és a 7.500 anys-llum de nosaltres, és a dir, a 7.500 anys-llum x 365 dies/any x 24 hores/dia x 3600 segons/hora x 300.000 quilometres/segon = 70.000.000.000.000.000 quilòmetres ......

La foto es súper panoràmica, diuen que té 50 anys-llum d'amplada: és a dir, 470.000.000.000.000 quilòmetres ... (470 milions de milions de quilòmetres ...)

Si us interessa, mireu-la 10 segons seguits, sense tancar els ulls ...

I, després, penseu que és una foto d'una ínfima part de l'Univers ...

Penseu que, en aquest Univers, hi ha milions, milions i milions d'estrelles i planetes.

Penseu que, nosaltres, habitants de la Terra, hem tingut l'extraordinària sort de ser visitats, diuen, ara fa poc més de 2.000 anys, pel fill del Creador de tot això, del Deu de l'Univers !

Penseu que, des d'aleshores, moltes persones, molts milions i milions de persones, de moltes generacions, passen hores i hores glorificant aquest fill, el seu pare, la mare del fill (i l'esperit sant, per entendre'ns ...)

Penseu que, des d'aleshores, malgrat els esforços dels predicadors i les súpliques dels fidels creients, no ens ha dit rés més. Sembla que, potser, la mare del seu fill va fer unes escapades a Lourdes o a Fàtima, però no queda gaire clar el què va dir, ni si va venir realment ...

Penseu-hi, penseu-hi, perquè raons per tornar, i mirar d'arreglar tal com estan les coses, en tindria, sembla. Ho potser té altra feina a altres indrets on les coses li van sortir encara pitjor.

Jo hi he pensat una mica: si torna, que ens faci un powerpoint ben clar amb el seu missatge ...