31 d’octubre 2008

Un xiringito per un amic ?

Ho he explicat moltes vegades als amics, a professionals i a responsables polítics del nostre país: l'antena de l'EIPA a BCN era com una petita floreta que vaig descobrir per atzar quan era a la Comissió, a BXL, el 1995.

Vaig regar-la una mica amb fons europeus (uns 200.000 euros), salvant els procediments (jo mateix vaig redactar la demanda ...), i els recels del Jean-Marie (el meu jefe, comprensiu ...), per tal d'implicar-la en la realitat europea d'aquells anys (el futur de la política europea per la cohesió).

Des d'aleshores (ja fa 13 anys) he intentat contribuir a situar-la en un lloc decorós del gran jardí europeu, explicant els seus possibles encants, al servei d'una funció pública regional competent i innovadora, i la magnífica olor i vistositat que podria escampar des de Barcelona.

El darrer intent, una nota al director de l'EAPC (l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, que vaig fer accessible des d'aquest mateix blog: mireu la (nota) si us interessa !

Què s'ha fet d'aquella floreta, ... where have all the flowers gone ? (Bob Dylan, Joan Baez )

Hagués calgut trobar, ara, un bon jardiner, amb visió estratègica per saber com fer-la créixer i assentar-la sobre els valors de la cooperació i de la utilitat col·lectiva, amb competència per garantir un lideratge rigorós i innovador, i, també amb imaginació per donar-li els colors groc i blau de l'Europa que volem ...

Doncs em fa por que no s'hagi convertit en un xiringito per un amic, com a premi a l'ambició i a la fidelitat personal, seguint els maneres polítiques d'aquests darrers temps ... tant de bo m'equivoqui !

28 d’octubre 2008

Més Gijón: idees pel tren a Mataró ...

... com que no tenim gaire cosa sobre el tren, i tot esperant el futur museu a can Marfà, podríem aprofitar la idea dels de Gijón, que han plantat un vaixell, enorme, pels nens:




Nosaltres podríem plantar una màquina enorme de tren, imitant l'antiga, oberta als nens, al passeig marítim, prop de l'estació actual.

Que la màquina "Mataró" quedi en l'imaginari dels nens, dels joves i dels grans ! L'Ajuntament podria fer un concurs d'idees constructives per animar la creativitat local. De fet, seguint amb la mateixa idea, també podríem plantar una "coca" enorme al passeig marítim, tocant a Sant Simò, recordant la que hi ha a un museu holandès ...

Per cert, l'any vinent, 2009, serà l'any europeu de la creativitat i de la innovació ! (no hi han calés, però sí molta animació groga-blava !)
(mireu aquí la informació, o aquí)

27 d’octubre 2008

L'aniversari del tren ... a GIJÓN !

Aprofitant que la Montse anava a Gijón a predicar, vaig acompanyar-la per poder revisitar aquella ciutat. I com que aquí celebrem els 160 anys del tren, penjo algunes fotos i imatges del museu del tren ... "xixonés". Només entrar, varem discutir una mica amb el responsable del Museu, el Víctor. Ell em deia que, de fet, el primer tren espanyol va funcionar allà, pel treball de les mines. Però va acceptar que pel transport de viatgers, efectivament, el de Mataró va ser el primer ... com ho explica després l'exposició.

A dins llegim que, a més del Miquel Biada, a Mataró hi havia un altre promotor tècnic, J Mª Roca, i que la direcció de l'obra la van fer uns enginyers anglesos. Aquí sembla que només parlem del Biada. Com sempre, personalitzant. I l'equip, a l'ombra.









Tenen gairebé 30 màquines, de vapor, elèctriques, grans i petites. És d'envejar que, discretament, ells tinguin el seu museu, gairebé al mig de la ciutat, i nosaltres només una petita estatueta davant l'estació. Els diners europeus expliquen bona part de la iniciativa, però no tota. Sense visió, il•lusió, motivació de professionals, voluntat, ... no hi hauria museu. Ho explicava el Víctor.

Cada setmana hi passen molts alumnes de totes les escoles. No vaig saber veure massa material didàctic per explicar com funcionen les màquines de vapor, però tenen audiovisuals i alguna petita publicació. Una mica de màrketing els hi falta, sí: millorar el logo i penjar-lo ben gros a la façana !

Com en d'altres museus i llocs de la ciutat, ens va sorprendre gratament l'orgull de la gent de ser asturiano, d'estimar la seva terra, tot i ser conscients dels problemes: comentaven que, aquests darrers mesos, allà, l'atur no creix perquè ja no hi ha massa més llocs de treball a destruir ...

Aquí Mataró tenim projectes: el futur tren orbital, que pot canviar la xarxa viària de manera radical, tot i que no sé si ho veuré, jo ... Ho ha explicat l'enginyer Jordi Julià en una conferència.

24 d’octubre 2008

Un BUS a Londres ... pel progrès !

Ho he llegit a La Vanguardia i en Joan m'envia la notícia a Público.

Simpàtica i intel.ligent idea !

Un muntatge interessant: mecanismes de donació a través d'una web especialitzada !

De tota manera, el missatge és un pel provocador: jo penso que no pel fet de que no existís "deu" ens hauríem de llençar a disfrutar de la vida. La solidaritat amb els altres és un valor fonamental, humà. No es tracta de ser solidari per la por d'anar a l'infern com prediquen els sàtrapes eclesiàstics per consolidar el seu mercat.
De fet, els promotors ho expliquen:

“Religion is accustomed to getting a free ride -- automatic tax breaks, unearned 'respect' and the right not to be 'offended', the right to brainwash children. Even on the buses, nobody thinks twice when they see a religious slogan plastered across the side. This campaign to put alternative slogans on London buses will make people think -- and thinking is anathema to religion.” (Professor Richard Dawkins)

We see so many posters advertising salvation through Jesus or threatening us with eternal damnation, that I feel sure that a bus advert like this will be welcomed as a breath of fresh air. If it raises a smile as well as making people think, so much the better.” Hanne Stinson, Chief Executive of the BHA
Cal guardar el link a la British Humanist Association !

Hi han flames enceses per netejar la contaminació mental que ens aclapara !

... en quant al fons, ja he escrit que jo penso que tenim molts interrogants, que si a aquests interrogants els anomenem X, i aquesta X alguns n'hi diuen "deu", com allò que explicaria el que (encara) no entenem, podríem trobar punts d'entesa.

Lo fotut és que aquests sàtrapes i els bonafés que els segueixen, fan trampes interessades en l'argumentació. Diuen: creus en (el nostre) deu ? ... i aquí ja la caguem !
Ells volen ser els interprets de (deu) ells volen ser els que diuen el què diu deu !
(una frase genial, aquesta !)

18 d’octubre 2008

TIC SALUT: algunes precisions i suggeriments

Dimarts passat, 14, en un sopar amb unes quantes persones, varem parlar del TIC SALUT.

Va ser interessant el que varen explicar en Joan Guanyabens (del Departament de Salut), i en Josep Manyach (de TIC SALUT), sobre la situació dels serveis de salut a Catalunya, comparativament a la resta de l’Estat, i sobre els projectes tecnològics que té entre mans el Departament.

Des de fora és difícil fer anàlisis i comentaris, només sé el què es veu a la web i alguns comentaris de fa temps del Carles Manté, i més recentment, del Joan Cornet.

Dues precisions sobre la gènesi de la idea:

* un link a la meva nota com a president del Consell rector del CSdM, a la Consellera Geli, l'agost de 2005, per “vendre-li” la necessitat de promoure la cooperació entre hospitals en l’àmbit de les TIC;

* un link al
primer esquema de l'instrument, que després s’aniria perfilant amb el Josep Manyach i el Jordi Marín, fins arribar a l'actual centre TIC SALUT.

I dues petites aportacions:

1./ que caldria aplicar, aquí també, des d'una perspectiva europea, aquella idea que predico fa temps: de beneficiaris a cooperadors ! Cal seguir aprofitant els programes de suport a la innovació i la recerca, però caldria tenir una estratègia per proposar l’establiment d'instruments de suport a la cooperació i l'intercanvi sistemàtics de problemàtiques, anàlisis, experiències, ... entre professionals, experts, gestors, policy-makers del sector, dels diversos Estats membres !

2./ que caldria aportar valor afegit a l'observació d'iniciatives innovadores, assegurant la cooperació d'experts i professionals concernits, en grups de treball organitzats adequadament. No n'hi ha prou en recopilar i difondre informació. Els "flashos", els compendis, els llibrets amb exemples són il·lustradors, però cal analitzar amb rigor continguts, condicions i resultats dels principals projectes per tema, per deduir-ne estratègies consensuades, d'aplicació o de recerca, fiables i creïbles, que siguin útils als qui han de decidir. Jornades, seminaris, workshop són útils, però cal treballar la informació per deduir-ne coneixement útil i pràctic.

Seguint amb la idea d'endreçar i relligar notes i experiències, i recuperar propostes metodològiques interessants:
- a un projecte
d'observatori europeu de la innovació (en formació professional, el 1997);
- a un
pla d'observació de les innovacions (que va seguir la primera proposta, el 1998);
- al pla de
Valorització de les innovacions en FP, que varem concertar amb els Estats membres el 1998.
- a la publicació
periscopihos, de gran utilitat pràctica i de metodologia interessant.

Pel que fa a la diversitat els sistemes de gestió hospitalària (que justifica ara els complexos treballs per a la interoperabilitat i la història clínica compartida), en molt bona part és deguda a la política dels governs de la Generalitat "convergent": no van considerar necessari promoure la cooperació i la coordinació en el desenvolupament tecnològic d'aquest sector. Cooperar i concertar exigeix visió i voluntat política, té riscos, et pots crear enemistats ... Els governs Pujol van optar per l'anar-hi anant, entre tots ho farem tot, tant simpàtic com inoperant. Moltes empreses i molts professionals del sector prefereixen anar a la seva, construir el seu jardinet, oblidant els interessos generals.

Essent ministre el Joan Majó varem fer algunes temptatives des del Ministeri d'Indústria (amb el CHC a Catalunya, el 1985), i jo mateix, després, com a consultor expert, vaig contribuir a un acord entre el CHC i el Centre de Càlcul de Sabadell (1986) per desenvolupar sistemes de gestió aplicables a diferents hospitals ...

Per la semblança metodològica, vull recordar aquí un programa de suport als Ajuntaments per a l'ús eficaç i eficient d'eines informàtiques per a la gestió municipal. El varem realitzar des de l'ICT (liderat pel Miquel Barceló), intentant jugar el necessari paper de sistematitzador i suport tècnic a la concertació entre proveïdors i usuaris de tecnologies emergents. Ho havíem iniciat a Madrid, en el context del PEIN promogut pel Joan Majó. Aquí, va ser el Joan Rangel, aleshores diputat a la Diputació de Barcelona, qui va "comprar" les nostres propostes i va impulsar decididament el programa.

No està massa bé que ho digui jo, ara, però com que ens ho deien els beneficiaris, puc dir, doncs, que va ser un programa molt útil pels "decideurs" locals. En aquella època (1986), la informàtica d'oficina, la buròtica n'hi dèiem, era molt elemental: no tinc els documents en format digital ...
Dos quaderns de record:

16 d’octubre 2008

Polítiques Educatives de la Unió: l'Estudi !

Acabo d'entregar a l'Àrea d'Educació de la Diputació de BCN les parts analítica i documental de l'Estudi que em va encarregar sobre les Polítiques Educatives de la Unió Europea, relacionades amb el món local. Satisfet (excuseu), doncs em sembla una recopilació sistematitzada de la "producció" europea d'idees i propostes, interessant i necessària si es vol saber, seguir i comprendre què fan allà dalt ...

Amb permís de la Diputació, l'he penjat a la meva web documental. Aneu-hi per aquí !

A l'Estudi es veu:
- l'evolució concreta de les activitats i polítiques de la Unió,
- la millora dels instruments o programes de intervenció,
- l'impuls de la cooperació política donat pel Consell Europeu el 2000 a Lisboa
- les idees, proposicions i orientacions elaborades concertadament entre la Comissió i els Estats membres seguint una nova manera de coordinar-se obertament


És evident, doncs, l'evolució que fa temps que venia predicant: del "saupoudrage" (una mica de calés per tothom), a la cooperació sobre estratègies polítiques per renovar els sistemes educatius. Els quadres d'anàlisi, resumits en el que vaig penjar aquí ( X ) fa uns dies, en colors, són, penso, força evidents i pedagògics, espero.

Curiosament, les webs dels governs regionals i de l'espanyol, continuen venent a les seves webs, bàsicament, gairebé exclusivament, l'Europa regadora d'ajuts ...

A la Unió Europea hi ha doncs molta cooperació entre alts funcionaris dels Estats i els serveis de la Comissió, hi ha molta producció d'idees, de propostes, orientacions, referències, ... i és evident que l'impuls de Lisboa (que va ser massa ambiciós), ha resultat, malgrat els discursos i gestos mediàtics, operativament molt eficaç per iniciar una dinàmica política a Europa en l'àmbit de l'educació i la formació, entre d'altres. I ha contribuït, també, a reforçar la capacitat de reflexió i de planificació estratègica dels Estats, com va passar amb la reforma dels fons estructurals a finals dels '80.

La Unió hauria de reforçar aquest tipus d'activitats. De la Unió Europea a la Cooperació entre Europeus: construir, a més de la Unió econòmica, la Unió cooperadora entre europeus de tot tipus: treballadors, professionals, gerents, dirigents, de tots els sectors ... educació, sanitat/salut, ... i el Conseller Maragall hauria d'aprofitar la cooperació política europea per legitimar, encara més, les seves propostes.
Ja ho he comentat en altres notes en aquest blog:
- la dimensió local de la reforma educativa,
- comentaris sobre la dimensió europea del Pacte i de les Bases per a la nova Llei,
- i per la Consellera de Treball: cap a nous sistemes de formació

Malauradament, aquesta producció de la Unió és poc estructurada, gens acumulada i consolidada, i difícil de comprendre, d'assumir i d'aplicar. Per exemple, ara mateix, respondre a la pregunta: què pensa i proposa la Unió en el tema de competències clau, requereix llegir molts documents, comunicacions de la Comissió, resolucions del Consell i conclusions de la Presidència del Consell Europeu per tenir una idea aproximada ... Caldria, explico en l'estudi, una consolidació periòdica de la "doctrina" europea.
La OCDE treballa, encara, molt millor en aquest sentit. Llàstima, ho dic un cop més, que la Unió no sàpiga separar la reflexió de la concertació política ... Les iniciatives de valorització ( X ), que vaig impulsar a finals dels '90, al sí de la Comissió, estan per desenvolupar !

Pel que fa a continguts, malgrat una presentació que fa pensar en un puzzle, probablement per les pressions dels Estats, que no volen ser massa condicionats, es constata un consens pràcticament absolut sobre la necessitat de reorganitzar en profunditat els sistemes educatius cap a una lògica integrada d'aprenentatge permanent, (lifelong learning), per assegurar no només que no parem d'aprendre, sinó que puguem aprendre diferent !

Malauradament, la perspectiva local, que era present en els acords de Lisboa el 2000 i en els primers informes i indicadors, fins el 2004, en els darrers treballs i és poc present. I és llàstima perquè totes les reformes educatives, que han de ser sistèmiques, necessiten motors potents, conscients i motivats, a nivell local.

Probablement, caldria reivindicar-ho, si al sí de la Comissió hi hagués una Unitat encarregada d'assegurar la dimensió local de les polítiques europees, les coses anirien millor. El nou article III-285 del Tractat sobre funcionament de la Unió, pendent d'adopció, aporta la base legal per promoure la cooperació administrativa. Només falta voluntat ... i que els governs locals empenyin !

14 d’octubre 2008

Som a Polònia ?

De lluny ho sembla una mica.

Probablement els experts tenen arguments per explicar aquest ball de cadires. De fet, el Quim Nadal és jove (1948), com jo ... i té camí pel davant, sí ! I la Marina pot complementar-lo, també !

També és curiós que al Congrès hi participessin 159 delegats (+/- 3% d'afiliats), i més de 150 personalitats convidades.

13 d’octubre 2008

Una imatge amb impacte ...

Pel dimarts vinent, 14, estic preparant una intervenció en un curs sobre polítiques europees al departament d'Educació. Aprofitaré elements de l'Estudi/Informe que he fet per l'Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona, que confirma i demostra la meva prèdica de fa anys: a més de beneficiaris, hem d'aprendre a ser cooperadors !

No només per les raons elementals (som tant europeus com els altres europeus, els de més amunt ...) sinó perquè, més amunt, els meus col·legues de la Comissió han deixat de banda el "saupoudrage" i estan reforçant considerablement la cooperació estratègica per millorar les polítiques educatives (arreu una mica en crisi).

La imatge pretén explicar els canvis en les iniciatives i polítiques europees, en l'àmbit educatiu, utilitzant una senzilla tipologia d'activitats, i unes etapes que permeten seguir l'evolució de la darrera dècada:

Més sobre la crisi ...

... compartint, malauradament, el sentiment d'impotència de Vidal-Beneyto: "los que estamos frontalmente contra la explotación capitalista y defendemos la igualdad en y desde la libertad, sabemos que, hoy por hoy, no tenemos una propuesta global, ni siquiera una hipótesis válida para poner en su lugar ..."

No me'n fio dels economistes, que sembla que només saben comptar i recomptar en crus percentatges, quan les coses ja han passat. Curiosament es parla d'enginyeria financera per descriure els complicats mecanismes dels financers, que són, en realitat, com jocs de mans o marrulleries comptables !. Potser hauríem de pensar en enginyeria econòmica i productiva per organitzar la funció de produir una mica més racionalment els bens per satisfer les necessitats ...


El segon article explica amb detalls el que Attali pronosticava fa pocs dies.
Mireu l'article penjat el dia 7.
La història està cruixint sota els nostres peus, potser estem vivint moments realment històrics: tant de bo s'equivoqui Attali i el canvi es faci sense confrontacions violentes. Veurem !

08 d’octubre 2008

Iniciatives Polítiques Europees en Educació

el deliciós "delicious.com" !
Per encàrrec de l'Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona, acabo de presentar un Informe fent balanç actualitzat de les iniciatives i polítiques de la Unió Europea en l'àmbit de l'educació i la formació (Penjaré algunes notes més endavant).

Però, de moment, vull publicitar una eina extraordinària, senzilla, clara, potent ... i gratuïta (ja hi havia fet referència, fa un any, i la utilitzo normalment per guardar les referències dels articles de diari que considero interessants). Però ara, per aquest Informe, l'he fet servir com a eina professional d'utilitat col·lectiva, creant un arxiu de documents sobre aquestes iniciatives i polítiques.

De fet, el "delicious" és un sistema d'arxiu de registres de documents, de bookmarks, que s'anuncia com a "social bookmarking". És a dir, com un arxiu obert a d'altres persones o usuaris, molt senzill i còmode d'utilitzar, i que té una capacitat de registre, i, sobretot, de cerca i de recuperació on-line dels documents, molt interessant.

Cada document s'enregistra amb un seguit de "tags" o d'etiquetes descriptives. Després, triant els diversos descriptors (tags) s'arriba progressivament a trobar el document buscat, i cliquant sobre el nom, apareix el document.
Aquí, cliquant sobre aquesta imatge, la veureu ampliada !

Si ús interessen els temes educatius i voleu conèixer les principals iniciatives de la Unió Europea, cliqueu aquí per obrir el link a l'arxiu que he elaborat per l'Àrea d'Educació de la Diputació.

Si teniu comentaris o reaccions, envieu-me'ls, via blog o via el mail de la capçalera

07 d’octubre 2008

... des de sota la crisi !

Ja s'ha escrit molt sobre aquesta crisi, i sembla que va per llarg: sembla ser greu de veritat. Jo no hi entenc massa, però ahir, a l'àgora de TV33, vaig entendre que hi ha l'economia financera (la dels pirates, dels llobs, ...), i l'economia real (la dels que treballen, produeixen i ofereixen serveis). I que aquesta crisi ve perquè els pirates i els llobs s'han passat. Tothom ho sabia, sembla, però tots han resultat ser complices ...

Una imatge europea: despistats, dissimulant potser






Un article interessant, la visió de Jacques ATTALI:

(cliqueu a sobre per llegir-lo !)


I dues portades pel record:
la de La Vanguardia del 30 de setembre, i la de Liberation del dimarts següent, 7 d'octubre

06 d’octubre 2008

Vejam si aquest cop, sí !

Fa anys que pensava i deia que BCN no tenia cap possibilitat d'acollir una agència europea fins que els nous Estats membres tinguèssin el seu "cupo".


Potser ara és diferent: es tracta de culminar l'anomenat "procés de Barcelona", els francesos mostrarien poc esperit d'obertura europea si insistissin en Marsella, la Unió potser no s'atrevirà a situar-la a Malta, per qüestions operatives, o, encara més fort, a Tunísia: som molt solidaris però potser no tant com això ...

La web de la proposta, aquí ( PB/UpMED )

I la web del ja existent Institut Europeu de la Mediterrània

¿Nadie va a reaccionar ? ... AMÉN !

Comentant la crisi financera en la que estem, molts diuen que ja se sabia que aquestes pràctiques de les subprime no eren massa segures. I ningú deia rés ...
Ara, amb el show del president del CGPJ, ha passat una mica el mateix: mireu l'article del Santos Julià, d'ahir dia 5, a El País.


Es pregunta:
Tanta violencia ejercida contra la Constitución ...
Tanto pacto por la Justícia ...
Tanta dejación del Parlamento ...
Tanta desvergüenza de diputados y diputadas ...
Tanto desprecio a la opinión que asiste atónita a la rendición de la clase judicial ...
sin nadie que levante una voz contra esta farsa, para luego venir a escuchar misa en la iglesia de Santa Bárbara ...

Nadie va a reaccionar ?

La resposta li havia donat, el dia abans, dia 4, també a El País, el clarivident el ROTO:

Y, avui mateix, Almudena Grandes insisteix a El País en "la actitud babeante, la cerviz humillada ante la púrpura del Rouco ... "

05 d’octubre 2008

Venen temps de pors ?

... probablement !
Per aixó em preocupen tant les maniobres dels qui se'n aprofiten. En comptes de promoure la consciència, els anàlisis rigorosos, la comprensió dels problemes, la transparència, les actituds cooperatives i solidàries, la feina ben feta, eficaç i eficient, ... hi ha esglesies, partits, organitzacions que viuen de les pors i volen crèixer mantenint la pobresa d'esperit de fidels i clients .

Tres articles endarrerits sobre el tema:
- el de Fernando Vallespín a El País del 24.09.2008, que desitja, malgrat els núvols que retrata, "un cierto optimismo ilustrado en la capacidad de la humanidad para reinventarse a sí misma y afrontar de una vez los nuevos desafíos de la era global" ...

- el de l'Antoni Puigverd a La Vanguardia del 22.09.2008, sobre la por com a cost del progrès. Comentant la "perplexitat" dels catalans, diu que "es la antesala del miedo: uno siente miedo cuando se ha perdido ... quizás el político debería ahora situarse en la tesitura del psicólogo o el psiquiatra. Acompañar a los miedosos, apaciguar a los decepcionados, estimular a los alicaídos ... no contribuir a la histeria, calmar los ánimos, serenar."



- i el de la Pilar Rahola, a La Vanguardia del 17.09.2008, sobre el desconcert. "La crisis económica sitúa al ciudadano ante su peor pesadilla, y el miedo y el desconcierto no son amigos de la tolerancia ..." Cal, doncs, diu la Rahola, parlar (ella ho centra en el prpblema de la immigració, lligat a la crisi social).


I jo aprofito per treure del calaix el llibre d'Alain MINC (del 1993), "Le nouveau Moyen Age", que ha resultat clarivident i premonitori, malauradament:

04 d’octubre 2008

M'haig d'aprimar, sí, ja ho sé ...

... i de fet, he rebaixat 5 quilos les darreres setmanes.
La Montse em fa caminar, vaig més en bici, sopo fruita ... però l'objectiu és encara lluny.
La meva germana Gloria m'envia imatges estimulants ...


... però amb en Joan, de vegades, segueixo passant-me !

Un que sí sembla saber "navegar" !

El nou president del Consell General del Poder Judicil, Carlos Dívar, es va estrenar en el càrrec el passat 29 de setembre amb una missa de "apertura de tribunales" (!) dita pel seu amic Rouco Varela.

Cal llegir el seu perfil a El País del diumenge 28, i quedar-se amb alguns apunts del periodista:

- no tiene enemigos ...

- su discreción es paradigmática, y periodistas que le conocen desde hace casi 30 años no recuerdan que en ese tiempo les haya proporcionado una sola noticia ...

- no pertenece a ninguna asociación judicial, aunque sus profundas convicciones religiosas y su pensamiento cristiano más tradicional, le sitúan ideológicamente más próximo a los postulados del PP, que a los del PSOE ...

- su trato es extremadamente afable y huye de los problemas como del mismísimo diablo. Que nadie espere que Dívar meta a alguien en un problema ... ni tampoco espere que lo resuelva ...

- vive de forma exacerbada la religión, peregrina asiduamente a Tierra Santa y a su regreso reparte rosarios de madera entre los funcionarios. Ha dado conferencias acerca del "testimonio cristiano en la vida pública" en el Arzobispado de Madrid y en la página web de la Hermandad del Valle de los Caídos ...

Efectivament, és probable que navegui millor que el Francesc José Maria, massa tancat en voler resoldre els problemes de l'ICS !

Serà massa toba la Geli ?

... o massa "tancat" el Francesc José Maria ?

Durant els mesos en què vaig tractar amb ell quan era al CHC, no em va donar pas la impressió de ser massa radical, més aviat al contrari.


Potser la qüestió és que els governants volen bons "navegants", més oberts: gent hàbil en esquivar discretament els problemes, més que massa compromesos en buscar solucions !


L'article de El País d'avui (X)