20 de setembre 2014

Els darrers estertors (raneres) del Colegi/Associació ?

Després de molts anys de silenci, de nulitat propositiva envers les Comissions, d'aguantar un barret sense cap idea positiva, ara, el 16.09.2014, el vicepresident de l'Associació responsable de les Comissions, comunica als presidents de Comissions Tècniques, que les Juntes del COEIC/AEIC, a proposta de la Comissió de Noves Iniciatives, reflexionin sobre els "reptes i oportunitats de l'enginyeria industrial catalana davant l'estat propi".

Diu en el seu mail que "dins de l’actual context sòcio-polític actual, les juntes del COEIC/AEIC, a proposta de la Comissió de Noves Iniciatives, han considerat que es convenient, per seguir essent un colectiu referent, aportar un anàlisi dels reptes i les oportunitats que suposaria l’Estat Propi, des de la nostra perspectiva professional. En aquest context es solicita a les Comissions, i fonamentalment a les Comissions Tècniques, la preparació de presentacions generals referides als reptes i les oportunitats que, en el seu àmbit professional pot suposar l’Estat Propi, tractant de promoure la participació global de la Comissió i la diversitat d’opinions."

Vaig reaccionar de seguida amb un mail als meus companys de la Comissió d'enginyers a les Administracions Públiques, dient que havia "trobat simpàtica la proposta de la Comissió de Noves Iniciatives acceptada per les Juntes", però que, de tota manera "suggeria que, abans de començar, abans de decidir els treballs a realitzar, cada Comissió fes una votació per consultar la opinió dels companys de la Comissió, amb una pregunta com ara aquesta: "Creus, sincerament, que és molt probable que abans de 5 anys Catalunya tingui Estat propi ?" SI o NO ?

I deia que "si els Sis son majoritaris a la Comissió, endavant. però que si guanyen els escèptics, millor buscar altres iniciatives".

Acabava el mail dient que "com que jo penso que, malauradament, no el tindrem, probablement seria més útil, per ser referents professionals davant la nostra societat, fer un acte de coratge, de sinceritat, de rigor i de professionalitat, i realitzar, colectivament, una avaluació seriosa de tot el què s'ha fet fins ara, des de l'estiu de 2011 (no al pacte fiscal ...), per millorar la situació dels catalans i canviar radicalment la desgraciada articulació/encaix amb España.

"Experts com hauríem de ser en planificació estratègica, em sembla que hi han prou elements per concloure que, durant aquests anys, els nostres líders polítics ens han estat marejant amb l'ambigüitat del dret a decidir, amb una consulta que ara diuen que no és vinculant ... i que tothom sabia que no es faria."

"I ara unes eleccions plebiscitàries ? El què cal és buscar estratègies que permetin enfortir, efectivament, la nostra capacitat de plantar cara a "Madrid". Ja hem plorat prou, tenim totes les raons, si, i ganes no ens en falten: necessitem inteligència estratègica, claredat, transparència, no somnis utòpics de quan érem infants ... Excuseu la meva reacció, però n'estic una mica tip ... i fart de com ens tracten des d'España !"

Només un company, de moment, ha reaccionat al meu mail, dient que li semblen "encertades, en termes generals", les meves reflexions.

Aprofito per penjar un article pertinent de l'Ignasi Guardans.

17 de setembre 2014

Un petit enamorament: la caseta de Setcases


El dia que varem anar a Camprodon i a Prats de Molló, varem veure l'anunci d'aquesta petita, coqueta i ben pensada caseta ... a un preu força atractiu. Varem anar-hi: és a 300 metres del poble de Setcases. I dissabte passat varem visitar-la amb la Montse.

Una mica usada, com el nostre país, necessita reformes importants però factibles. Té alguns inconvenients: massa a prop de la carretera (sorolls, llums de nit, ...), humitats, escales ... però sembla molt interessant per anar-hi amb criatures.

Fàcil d'anar-hi fins a Ripoll, on es perden 10 minuts travessant el poble amb semàfors mal regulats,
després la carretera fins Camprodon, Llanars i cap a Setcases és molt bonica.



La meva reacció a l'agència que gestiona la venda:
  • la caseta és molt simpàtica tot i que tenim dubtes per la situació a peu de carretera ...
  • per gaudir-la i adaptar-la a les nostres maneres i necessitats, hauríem de refer el bany de baix, fer la cuina nova, modificar el bany de dalt, repensar el dormitori obert, modificar les escales ...
  • també voldríem fer-hi treballs per suprimir la humitat dels baixos, canviar la ubicació de les bombones de gas, i hauríem de revisar les instalacions d'aigua, tiratge de la llar de foc ...
  • en una primera estimació, hauríem de gastar-hi entre 20 i 30.000 euros.

Per tant, per fer-la realment atractiva per a nosaltres, el preu hauria de poder baixar sensiblement ...

08 de setembre 2014

Tenim un problema, si: no ha entès rès


Pedro Sánchez, en la seva condició de secretari general del PSOE, publica avui diumenge a La Vanguardia un article explicant el què ha parlat amb el president Artur Mas i les propostes que li ha fet. Efectivament, tenim un problema: no ha entès gairebé res de la problemàtica catalana. Quina pena !

En realitat en tenim més, de problemes:

- el primer problema i més greu, l'encaix català a una Espanya que viu una crisi institucional greu i que té unes prioritats polítiques, econòmiques, culturals i socials molt poc respectuoses de la diversitat. Uns quants milions de catalans estem molt emprenyats amb la situació, sortim o no al carrer. El País d'avui presenta resultats d'una enquesta, però amaga el fet que gairebé un 70% dels enquestats voldria més i millors competències per a Catalunya (42%) o, simplement, esdevenir independents (27%) ...

- el segon problema, molt preocupant, que estem en un context absolutament hostil a les nostres posicions. A Espanya, en general, segons algunes enquestes, el 70% de la població pensa el contrari, que hi ha massa autonomies, que caldria simplificar i recentralitzar l'Estat. I els dirigents dels dos grans partits, segueixen pensant que cal assegurar, encara, el cafè para todos.
Mireu l'article del flamant nou regenerador socialista, Pedro Sánchez:
  1. nega l'especificitat de la problemàtica catalana (primer paràgraf destacat, on sembla dir que Catalunya és el resultat d'un poti-poti ...),
  2. diu que no acceptarà mai la independència catalana (... encara que es votés democràticament ?) Pablo Iglesias, de PODEMOS, diu que ell preferiria que no hi hagués independència, però defensa la consulta, i pensa que Catalunya ha de ser el què els catalans decideixin que ha de ser ...
  3. pensa que es tracta de disfuncions i deficiències generals, i d'errors en la configuració i pràctica de l'Estat de les Autonomies ...
  4. i proposa reformar la Constitució, però sense parlar de continguts, per no entorpir el diàleg !

- el tercer problema, i també greu, és que l'estratègia seguida pels dirigents i animadors del procés em sembla ambigua, innocent, voluntarista ... No n'hi ha prou en tenir (totes) les raons: cal la intel·ligència estratègica per generar democràticament les posicions de força per aconseguir els objectius. Aviat fará 4 anys que el president Mas governa Catalunya, i 2 que ens condueix cap a la transició nacional ...

- el quart ...

Ja no tinc més ganes d'escriure, preocupat i decebut.
Moltes notes en aquest blog expliquen la meva visió i propostes.

Fa uns anys proposava una estratègia en dues etapes. Em varen dir que calia anar més de pressa. Ara portem més de dos anys marejant la perdiu amb una ambigua consulta per decidir el nostre futur ... que no es farà.

Partidari radical de la unió lliure i concertada dels pobles, em sembla que amb l'actual procés acabarem prenent mal tots plegats.

Malgrat tot, dijous aniré a la Diada a compartir el meu cabreig general amb el poble senzill que ilusionadament reivindica el seu futur en llibertat.


Penjo aquest cartell de l'Esquerra Independentista, que trobo molt ben pensat: