27 de setembre 2011

Poca trempera ciutadana ...

Sembla que el moviment de Ciutadans pel Canvi podria acabar-se ...




No ho entenc: és possible que aquest moviment desapareixi, amb els temps que venen, amb la crisi dels partits progressistes, amb els moviments i iniciatives ciutadanes d'aquests darrers mesos, amb les idees, reflexions i propostes de pensadors que ja hi ha sobre la taula, amb les extraordinàries potencialitats dels instruments d'intercomunicació personal i colectiva ?

Més que mai caldria organitzar i potenciar la coordinació i cooperació entre tots aquells que voldrien millors formes de convivència, millors maneres de governança colectiva. Josep M. Vallès, un dels promotors més lúcids de l'iniciativa, en el seu anàlisi extraordinari fet el 2008 sobre l'experiència dels Ciutadans pel Canvi, [ nota ], calculava que aquest moviment havia mobilitzat, d'alguna manera, entre 7 i 10 mil ciutadans.

Més que mai caldria trobar les maneres per compartir, per pensar, per vigilar, per proposar colectivament actuacions concretes de defensa dels interessos generals i de millora de la convivència i de la governança.

Més que mai hauríem d'obrir les portes i finestres de "la política" clàssica, hauríem de reivindicar i fer política des de fora per enriquir-la, per garantir més rigor, més transparència, més respecte radical als valors necessaris pel progrés colectiu.


Probablement caldria refundar aquest moviment: des d'una clara autonomia respecte dels partits, amb vocació de ser democràticament desconfiats i de vetllar per l'empowerment dels ciutadans, necessitem definir maneres operatives de fer eficaces i eficients per promoure el progrés solidari.

Amb una mica d'imaginació, a partir d'una avaluació rigorosa de l'experiència, hauria de ser possible dissenyar un nou projecte engrescador per mobilitzar tots els preocupats i insatisfets, ... tots els indignats i motivats per ser ciutadans actius.
Què farem, sinó, els 10.000 i pico ?

Recordem els orìgens:

25 de setembre 2011

Caminades

Ara per l'Alzheimer. Fa un any va ser pel càncer de mama, organitzat per Maresme Oncològic.


Iniciatives senzilles, simpàtiques, simbòliques, solidàries ... àmpliament participades (més de 3.000 aquest cop !).
Més de 12 quilòmetres, pujant i baixant, tot un esforç a la nostra edat,
tot i que hi han caminat moltes iaies i iaios de més de 70 !
Cada any em sorprèn la capacitat de mobilització de la gran diversitat de persones. No sé els resultats econòmics de l'operació, però segur que els resultats cívics són molt importants. I els beneficis per a la salut dels caminants, indiscutibles !

Amb la Montse, que sempre m'estira, varem ser a la primera caminada, el 2008.
Per raons familiars, ens varem saltar les del 2009 i 2010. Mirarem de no faltar a la del 2012 !

24 de setembre 2011

Toros ... i burros

Sóc anti-corridas de toros. Que quedi ben clar d'entrada.
Però el cartell del Miquel Barceló per a la darrera corrida (esperem-ho !) o cursa de braus a la Monumental, m'ha encantat: senzill, clar i directe, mostra, sobretot, la perspectiva del toro en entrar a la plaça. Genial. I sembla que ha estat un fenomen interessant: molta gent ha intentat aconseguir-ne un. Jo m'he passat alguna hora a cal Google mirant de trobar-ne un amb prou resolució. El penjo aquí pel record.


I aprofito per penjar també imatges del toro dibuixat per Manuel Prieto i divulgat per Miquel Montfort promocionant els licors d'Osborne per tota la geografia peninsular, fins que a mitjans dels anys 90 una llei de carreteres els volia retirar per no distreure els conductors. Finalment, molts varen ser indultats i declarats patrimoni nacional !

M'agrada veure'ls quan viatjo en cotxe per Espanya: més enllà de simbolismes i valors patriòtics que no comparteixo, estèticament trobo genial la idea de colocar animals així en mig dels camps i muntanyes.







I, posats a penjar imatges d'animals, aprofito per:

- recuperar el "burro grande" de Fernando Sanchez Castillo, fet a iniciativa de l'Ajuntament de Madrid per a la celebració de la Noche en Blanco el setembre de 2009. Va estar-se uns dies davant l'estació d'Atocha a Madrid, i, finalment, va anar a parar a El Carpio, a la província de Còrdova.

- penjar la idea proposada pel grup Natura d'Argentona: posar el ruc català a les carreteres. Seria genial, també.






- i per acabar, recordar els dibuixos del forges sobre la prohibició de corridas a Catalunya ... i el gest pendent per suprimir festes basades en fer patir els animals !

23 de setembre 2011

Vampirs, taurons i sangoneres ...

Aquests darrers dies he vist alguns articles que parlen dels professionals o dels empresaris que ens lideren, que fan moure la màquina econòmica,
i que poden ser útils pel debat sobre valors que tenim previst fer amb uns amics la setmana vinent.

Els dos primers son complementaris: de l'idealisme (compartit) de Teresa Vallès,
a la colpidora realitat de les escoles de negocis, denunciada per Florence Noiville, que s'excusa de ser economista ...

El del Puigverd, denuncia la picaresca de molts grans empresaris i banquers, denunciant les maniobres del fulano Rivero a Repsol
[ cliqueu-hi a sobre per ampliar-los i llegir-los ! ]









Potser me l'he perdut, però encara no he vist una reacció política formal del PSOE, amb mesures i propostes concretes.

No hi ha manera política de frenar aquesta lògica capitalista que actua sense manies, confiat en què, si hi ha pèrdues, seran socialitzades ?

Veurem què ens proposa el Rubalcaba en la propera campanya.

Festa Major a la capital: el pregò del Puyal

El parlament del Guardiola, al Parlament, va impactar [ nota ].

Ahir al vespre, el pregó de la Mercè fet pel Puyal, amb cançons de fons i sense imatges (ell treballa a la radio ...), em va encantar pel contingut tant viscut, per la dignitat, pels valors, per les ganes, pel compromís, també per la forma i pel delicat respecte a tothom i a totes les llengües.

Val la pena sentir-lo ... i veure'l a ell, a l'enregistrament difós pel 324.cat (amb una mica de publicitat ...).
És una mica llarg, però val la pena.

La crònica de Silvia Barroso al diari Ara és interessant.

He fet broma amb un amic: m'he imaginat el Puyal de president del Parlament i el Guardiola de cap de govern.
No li ha agradat. M'ha dit que també en la decadència de l'imperi, algun gladiador va arribar a emperador.
No ho sé, la història no és el meu fort.

Però a mi, davant de l'escepticisme cínic que es veu entre alguns oients del Puyal, al Saló de Cent, aquestes llumetes em donen esperança, i recorden que si en sabéssim, si volguéssim, si tinguéssim bons líders, una altre convivència seria possible.

Em costa recordar discursos de polítics per recomanar.
Previsiblement, haurem d'esperar algunes tongades ...



Uns dies després (diumenge 25), l'Enric Hernàndez, director de El Periódico, escriu sobre el tema:

18 de setembre 2011

A Canet: contrastos en tecnologies pel benestar

Varem anar amb la Montse a la petita festa modernista de Canet. La passejada de gent vestida com a l'època, molt simpàtica. Sobretot el Miquel Àngel Pasqual, de la Trinca, disfressat de bisbe o de cardenal, que jo no hi entenc. Encara me'n recordo d'ell quan fèiem la mili a Sant Andreu, jo de sergent i ell de recluta sumís i obedient ... per assegurar que podria sortir a l'hora per l'espectacle !

Primera descoberta, a la plaça que hi ha davant els tallers de l'antiga escola de teixits.
Una original solució per tapar el sol i fer ombra. Imaginativa, eficaç a l'estiu ... però què passa al hivern ?
A més, dóna una sensació d'ofec i m'ha fet pensar en les tones de ferro emprades: podria passar-hi un autobús per sobre !
Em sembla una mala imitació dels arbres gràcils i frescos que a la tardor deixen caure poc a poc les seves fulles.
Amb els temps que venen, sortosament, no veurem més, espero, aquest tipus de "parides" ...










Hi ha, efectivament, altres opcions,
com la que proposen els de Arquitectura Tèxtil:














Segona descoberta, aquests "cavallitos" / cavallets (atracció infantil de fira que consisteix en una plataforma giratòria accionada mecànicament ... en aquest cas amb un mecanisme a pedal, una gran roda de fusta que fa de volant d'inèrcia i permet arrencar amb peu i mans, i dotats d'un rellotge de sorra per controlar la durada del cicle.
Simpàtics, acollidors, de talla ben assequible pels infants, energèticament sostenible i molt sa pel qui els fa rodar !
Aquestes opcions tecnològiques sí que tenen futur !!










També aquí hi ha altres opcions: mantenint l'esperit "ecològic", però amb una tecnologia més moderna i còmode ... [ link ]

17 de setembre 2011

Interpelació de Transparence International / France


Acabo de veure a Libération la referència a una iniciativa de la secció francesa (link) de Transparence International, constatant que "la crise de confiance des citoyens envers leurs institutions atteint des niveaux record qui mettent en péril les fondements mêmes de notre contrat social".

Segueix el mateix mètode que va utilitzar Nicolas Hulot per interpelar els candidats de 2007 a la presidència de la República Francesa [ nota ], tot i que més que un pacte ètic sembla un compromís ...

En una primera lectura ràpida, les propostes no em semblen massa consistents o coherents: diria que es tracta d'algunes idees interessants, més que d'unes propostes estratègiques integrades ...
Però em sembla convenient penjar l'iniciativa, pour mémoire, com diuen els francesos.

Valors: de què parlem ?

Amb el grupet de ciutadans preocupats i sovint indignats, varem convenir de parlar de "valors" al sopar de finals de setembre. [ nota sobre el sopar del 6 de juliol ]

Hem passat uns mesos d'estiu mogudets, social, econòmica i políticament. Personalment, em sento més desorientat que mai, davant d'un panorama que es complica progressivament ... i que potser obligarà a repensar, un cop més, estratègies i comportaments.

Durant l'estiu he pensat una mica sobre la qüestió dels "valors", i he recollit idees, articles, documents en una [ nota ] de treball.
I he fet també uns esquemes que poden facilitar enquadrar la reflexió:






Algunes idees bàsiques:

(1) cal clarificar de què parlem, que hi ha diversos tipus de valors encadenats:
- els valors globals, vitals, que configuren una concepció de la vida, un sentit de la vida (explícits o implícits, conscients o inconscients ...)
- els valors de comportament estratègic, determinats pels valors globals ...
- i els valors finalistes, allò que concretament volem obtenir, posseir o disfrutar (gaudir ...), per tal d'omplir de sentit la vida desitjada, imaginada, configurada pels valors globals.

(2) els valors resulten o venen determinats per:
- les necessitats específiques de la persona,
- per la seva capacitat d'entendre i comprendre les informacions, les experiències i les vivències ...
- i, molt especialment, per les influències i pressions de l'entorn.

(3) necessitats, valors i pressions evolucionen històricament i geogràficament, en funció dels progressos tecnològics i de l'acumulació de bens i de capacitats productives i d'organització social.

En parlar de valors, i en pensar en possibles polítiques per millorar-los, en polítiques de ciutadania, de civisme, hauríem de tenir present doncs, tota la cadena de valors, tot el sistema, tot el context (agents, interessos, ...) que els condiciona.

Personalment, em sembla d'una extraordinària importancia "invertir" en les capacitats de les persones, en l'empowerment, i en contribuir a descontaminar els nostres intelectes de manipulacions, supersticions i creences que condicionen la consciència, l'autonomia i la responsabilitat de les persones ciutadanes.
Cal millorar les capacitats de tractament de les informacions, de gestió dels seus interessos, sentiments i emocions, les capacitats per viure i conviure concertadament amb els altres.

Sobretot pensant en els temps que venen !
El divendres 9 de setembre, l'Antoni Puigverd escrivia a La Vanguardia que "els vint anys d'Antena3 i Telecinco en l'entorn metropolità comencen a donar bones collites al PP ..." Val la pena llegir tot l'article, en el que diu que el camaleó (el PSC) feia d'airbag ...

09 de setembre 2011

Memorable Pep Guardiola

Ahir el Pep Guardiola va rebre la medalla d'or del Parlament de Catalunya.
Vaig sentir tot el seu discurs, d'uns 10 minutets: extraordinari, d'obligada i atenta escolta, sencer.
Em vaig emocionar, especialment quan explicava les virtuts dels esports d'equip, d'aprendre a cooperar i a compartir èxits i fracassos. Em va fer recordar les meves entranyables experiències al Juventus, a mitjans dels anys '60.
Les virtuts que es reconeix: la passió pel que fa i l'obsessió per la feina ben feta.
Jo n'hi valoro també d'altres: la senzillesa i la humilitat.

Penjo la portada de El Periódico, i el discurs íntegre a la web de BTV


No m'he pogut estar de penjar dues fotos meves de l'època, l'any 1966, amb el Juventus i amb l'amateur del Barça ...
... I un afegit: l'article molt pertinent del Joan Subirats, el diumenge 18, a El País:

08 de setembre 2011

VIURE a l'ASSOCIACIÓ d'ENGINYERS ...

Venen temps dramàtics, diuen. A mi també m'ho sembla.
Potser ho dramatitzo massa, i no n'hi ha per tant.


Els gestors de l'Associació d'Enginyers semblen molt més optimistes:
davant dels vents de crisi, de canvi de sistema o d'època ... tranquilitat:
pel proper trimestre, màgia, bridge, riure, bolets, fons d'armari, ... i les tradicionals nadales !





















Hi ha previstes moltes altres activitats tecnològiques, lògicament.
Però el tríptic m'ha sobtat.
Potser no n'hi ha per tant ... o potser si. Pensem-hi ?

07 de setembre 2011

El PSC que voldriem ...


Navegant per la web trobo un article del J A Barón sobre el PSC que necessitem.
Per cert, perquè signa l'article com a "cap del grup municipal socialista " ?
Perquè no fer-ho des de la seva responsabilitat específica al partit, o com a simple militant del PSC ?
Petits detalls molt simptomàtics !

Resumint, planteja dues qüestions: les persones/dirigents i el discurs/propostes. Se'n pot parlar molt.

Però m'ha interessat el comentari que Hans Móller, que no conec, ha penjat a la web de El Punt:
posa sobre la taula una tercera qüestió, que jo considero clau: el funcionament del partit.



Màquina de guanyar eleccions i obtenir càrrecs ... o instrument de reflexió/acció per transformar la societat ?
Quines modificacions organitzatives, quines noves dinàmiques de treball poden reconvertir la penya de socis pel càrrec, en una organització oberta, acollidora, efectiva, útil i eficient ?






Fa temps, a finals del 2009, innocent, esperançat, pensant encara en el PSC (nota),
vaig preparar un document pel Miquel Iceta, que vaig explicar després, en detall, al Jaume Collboni ... abans de casar-se.

Incompatibilitat de càrrecs, autonomia del partit davant dels càrrecs electes i de les lògiques dels governs, organització i mètodes de treball rigorosos i oberts, dinàmiques que estimulin l'esperit de militància desinteressada, que valorin el treball cooperatiu dels militants i simpatitzants, mecanismes de control dels corporatismes i dels carreristes, polítiques per la transparència i contra la corrupció i les corrupteles, mesures per evitar fidelitats i lleialtats personals i clientelars, iniciatives per l'empowerment ciutadà i de promoció de valors cívics i democràtics, superació de visions ancestrals i de populismes electoralistes ...

Veurem què passa al proper Congrés ...

D'altres militants socialistes potser no ho veuen gaire clar, i s'encomanen a la que diuen que és mare del seu déu ...

06 de setembre 2011

Petits problemes de vialitat

Fa uns dies, els veïns varem quedar sorpresos, bocabadats, en observar aquestes dues senyals que garanteixen un lloc d'aparcament a un dels nostres veïns que ho necessita.




Varem trigar uns dies a reaccionar. Un familiar del demandant va anar a mobilitat, i jo vaig fer un mail, dilluns dia 5, al policia de barri i al seu cap, considerant que "la ubicació no sembla la més encertada: gairebé al mig de la vorera, molestant sensiblement els vianants" (adjuntant dues fotos), dient que "probablement hi ha altres maneres de fer-ho: just a la plaça del costat, de mossen Blanch hi ha dues senyals del mateix tipus, colocades tocant la pared, sense molestar" (adjuntant foto), i acabant dient que "ho hem comentat amb molts veïns: no entenem el perquè d'aquesta solució, i ens agradaria penssessin si és possible corregir aquest "nyap" ...












Resposta ràpida (al cap d'una hora !), i contundent :





Sembla que no hi haurà problemes per corregir el nyap: magnífic, estupendo !

Comportaments així afavoreixen la confiança en la nostra administració local i els seus serveis, i demostren la utilitat dels canals digitals directes. En altres èpoques, haguéssim remugat o despotricat.
Ara sembla que funciona la comunicació serena i pragmàtica.



De tota manera, em queda el neguit de pensar en el els criteris funcionals i estètics dels qui ho van projectar i realitzar.
Em costa entendre com algú pot fer una cosa així, tranquilament: clavar uns postes gairebé al mig de la vorera i anar-se'n a casa com si rés ...

Això és feina ben feta ? Aquest és el nivell de professionalitat ?

Pel seguiment:
- dimècres 7 ja hi havia pintades a terra les marques per reubicar els senyals !
- i el dilluns 26 de setembre, els senyals ja reubicades !