29 de juny 2013

Una novena competència per reduir l'excessiva credulitat ?

El José Antonio Marina, en l'extra ES de La Vanguardia d'avui dissabte 29, proposa ampliar les 8 competències-clau proposades per la Comissió Europea i recomanades pel Parlament Europeu i el Consell ja fa uns anys (18.12.2006 !).

Preocupat pel creixement del nombre de "crèduls" que es deixen convèncer amb massa facilitat pels vidents, tarotistes, astròlegs, espiritualistes ... i d'altres estafadors, diu, que parlen i parlen en la gran quantitat de cadenes de televisió (i de ràdio, afegeixo jo), voldria promoure iniciatives per enfortir el pensament crític, per ajudar el ciutadà a pensar per si mateix, a detestar ser manipulat.

Considera que entre els ciutadans hi ha dèficits de competència, de capacitat per discernir les informacions rebudes, per considerar-les, per filtrar-les i assumir-les, o no, i per enriquir els seus coneixements, la seva consciència, i els seus comportaments.

Proposa doncs ampliar les 8 competències-clau amb una novena competència, la filosòfica, basada en desenvolupar el pensament crític.

No em sembla bona idea, tot i que comparteixo la preocupació.
Però potser seria més pràctic i operatiu ampliar o redefinir la competència-clau titulada "aprendre a aprendre", que podria anomenar-se "aprendre a aprendre i a pensar".







En les definicions de la Comissió hi ha sempre tres components: (1) coneixements, (2) aptituds/habilitats, i (3) actituds. Ho vaig explicar en una nota de l'abril de 2010, titulada "Sopa de competències": mireu-la si us interessa [ aquí ]. A la Comissió dominaven, i suposo que ara encara més, els enfocaments neoliberals i la lògica de la competitivitat.

Probablement per això, la definició de l'aprendre a aprendre és molt reservada respecte del pensament crític. Tot i això, a la definició es parla també d'utilitzar i aplicar els nous coneixements, i, cap al final, d'actitud positiva orientada cap a la resolució de problemes !

Caldria incorporar en les aptituds i actituds conceptes com ara l'autonomia, la consciència, la responsabilitat, la capacitat d'analitzar problemàtiques, d'imaginar objectius i estratègies de comportament, d'avaluar-ne les condicions i riscos ... és a dir, tot el què porta a l'anomenat "empowerment" o empoderament de la persona.

Curiosament, aquest concepte encara no és a la viquipèdia catalana, però sí a la wikipedia castellana, francesa, anglesa, i, especialment, a la italiana, que és molt complerta !


De tota manera, a mi em semblen més suggerents altres esquemes de competències com els que vaig recollir el 2010 i que val la pena recuperar aquí per comoditat i per assegurar-ne la difusió. El proposat per The Partnership for 21st Century Skills, i el model KSAVE de l'iniciativa Assessment&Teaching of 21st Century Skillls:

27 de juny 2013

Més de 6 kilos de prunes !

Varem plantar aquesta prunera al pati de casa l'any 85. Era un petit tronc d'uns 30 cm d'alçada, en forma de y.
Ha anat creixent, fins els 4 o 5 mètres que fa ara.
Fa uns quants anys va començar a treure unes quantes prunes del tamany d'unes cireres, que els ocells es menjaven de seguida.
Fa un parell d'anys ja ens va donar un bon kilet de prunes ben bones.
Però aquest any ha sigut l'explosió: més de 6 kilos, i encara en queden moltes de penjades !
Probablement per les pluges, i per la bona canalització d'aigues pluvials que li he preparat.

N'hem donat als veïns, familia i amics.

Al març fa una florida espectacular, que dura molt pocs dies. I després comença a germinar les prunes.

24 de juny 2013

Catarsis a l'Escala

Un petit mig cap de setmana a l'Escala amb la Montse i les noies que prediquen, tossudament, que cal educar els infants com a persones, interrelacionant amb ells de manera afectiva i respectuosa, afavorint un aprenentatge conscient i autònom del benestar, del benser, del ben viure i del ben conviure ... a partir de les experiències de Emmi Pikler, a l'Institut Lóczy, i d'altres.

Volien fer balanç d'uns anys densos, millorar maneres de fer i de cooperar, oblidar angoixes i neguits, i començar a pensar, plegades, en el futur. Jo els hi vaig dir que era com un funeral prospectiu ...

Els seus companys, solidaris, les vàrem acompanyar !

Simpàtica i agradable convivència, reflexionant, passejant, escribint ... davant del mar obert però veient la terra al fons. Ho haurem de repetir de tant en tant !

21 de juny 2013

Ideologies


Aprofitaré aquesta columneta del Francesc-Marc Àlvaro per apuntar algunes idees al respecte ...

10 de juny 2013

Figueres energètica


Diumenge al matí, vaig comprar aquest "periòdic" de l'Alt Empordà, datat del 4 de juny, que explicava el projecte de participació ciutadana sobre el futur energètic de la ciutat de Figueres.

Em sembla interessant, tot i ser una mica "paternalista" en plantejar els tres possibles escenaris. Però vol ser probablement "conscienciador", sensibilitzador. Veurem a la pràctica com ho plantegen. Però la iniciativa és encomiable, i té, com no, el suport de la Unió Europea.

M'ha agradat doncs és aquest tipus d'iniciativa que jo havia intuït quan proposava a l'alcalde de l'Escala, l'abril de 2011, impulsar un projecte per fer de l'Escala [ la capital del vent ], amb algunes simulacions d'instalació de molins que donarien una imatge impactant. En la nota hi explicava la idea, l'objectiu, el contingut del projecte, com podia funcionar, els recursos i els costos, i les possibles maneres d'impulsar-lo i governar-lo ...


El projecte de Figueres és més obert: fomentar una nova cultura energètica basada en l'estalvi, les energies renovables i la producció distribuïda.



(per llegir-lo bé, cliqueu el botó dret
i obriu l'enllaç directe !)

09 de juny 2013

La Medusa, renovada !


Després de dos anys de patir, sembla que, per fi, La Medusa serà, altre cop, el nostre petit bar acollidor de sota casa a l'Escala.

Preocupats, inquiets pels dos estius de soroll i gresca pertorbadora, sembla que els nous llogaters volen recuperar l'esperit dels anys 2005 a 2010. Netejada general, redisseny encertat, carta a base de creps per fer poca cuina, promotors simpàtics, amb idees i molt motivats ... tot apunta que aquest estiu serà diferent.

Com a veí (i president de la comunitat de veïns ...), vaig anar a l'inauguració anunciada per aquest dissabte. Abans, via facebook, havia fet un petit text esperançat de benvinguda.


























I, coses que passen, al primer a qui em trobo a la festa és a un vell amic de Bruxelles, del Casal Català, el Xavier Grau i companya ! Resulta que el promotor de la nova Medusa, l'Isaac, és precisament el nebot de la seva germana ! Ens presenten i així podem intercanviar ganes, preocupacions i perspectives. Molta comprensió i molta entesa de plantejaments. La cosa pinta molt bé ! Amics, veïns, tornem a la Medusa !
Per completar la festa, trobem també la Sílvia molt amiga de la Maria, amb el seu company que se'n van uns mesos a l'Índia. I a la Roberta, entranyable amiga argentina que varem conèixer a l'Hostal Empúries i que és experta artista restauradora ...


Avui diumenge al matí, després del cafè/mini-croissant al Casablanca, i de llegir una mica els diaris, una volteta amb el meu ioga-kayak fins a la roca del Cargol en un mar calmat sota un sol brillant ... malgrat les previsions del Tomàs Molina.

Tornant, però, ens ha plogut, efectivament ...

03 de juny 2013

Les veritables qüestions del catalanisme

Més enllà de les qüestions sobre la consulta [que són qüestions (importants) de procediment democràtic], hi ha les qüestions de fons sobre els sentiments i posicionaments dels catalans respecte de la problemàtica de l'encaix amb España.

Fa temps que l'Antoni Puigverd insisteix en el mapa de posicions catalanistes, o no, dels catalans. En una columna que titulava "la cruïlla catalana" (La Vanguardia / 10.09.2012), alertava dels riscos de no comptar "amb l'enorme bossa catalana formada per castellanoparlants que s'entusiasmen amb la roja, i que segueixen Telecinco ...".

Divendres passat criticava les actituds i actuacions de l'entorn ideològic de CiU i d'ERC: "en comptes d'acostar-se als espais catalanistes que els són estranys, se n'allunya com de la pesta: ... creuen que, per aconseguir l'objectiu excepcional que persegueixen, la millor operació és restar".


Avui torna amb la mateixa idea, parlant del catalanisme inclusiu enfrontat al romàntic. Mentre el catalanisme inclusiu, fracassat, escriu el seu testament (en referència a les memòries del Raimon Obiols), el nacionalisme català romàntic té pressa, és idealista i fa abstracció de la realitat. "El catalanisme inclusiu era lent", diu l'Antoni, perquè "posava per damunt de tot la unitat política i l'agregació civil de tots els components de la societat catalana". La lògica del nacionalisme català, en canvi, "no és inclusiva, és romàntica: es creu més fort del que és i es proposa d'escriure les gestes èpiques que troben a faltar als llibres de la història mítica ..."

Jo penso sovint en el què han fet els socialistes catalans per incloure tots els catalans en la defensa dels seus interessos davant els greuges que les castes dirigents centralistes provocaven amb les seves polítiques. Massa temps de tolerància i comprensió, massa confiança en discursos pedagògics. I ara ens volen distreure amb propostes de formalitats democràtiques federalitzants, sense atrevir-se a posar els veritables problemes sobre la taula. Navarros, Fernandez, Icetes, Corbachos, Lucenas, ... estan farts, tips, del tracte de "Madrid" envers Catalunya ?

Uns i altres, malauradament, amb molt poca eficàcia en les necessàries actuacions i polítiques
per construir una forta catalanitat, exigent, rigorosa, responsable i solidària
.

El Rafael Nadal interpela avui l'Artur Mas a La Vanguardia: i ara què fem ?
Li demana que avaluï "si se sent fort per tirar endavant el seu projecte secessionista amb una estratègia menys ambigua i només amb el suport de CDC i ERC ...", o no, si considera que "amb les forces que li donen suport el projecte és inviable", i aleshores triar entre "el sacrifici personal o la rectificació per tornar a consensos més amplis ..."


Però també cal interpelar als dirigents socialistes catalans: i ara què ?
Penseu que amb propostes formals n'hi ha prou ?
Davant els comportaments dels nacionalistes españols, i de la mesquineria de molts regionalistes, seguireu proposant, educadament, innocentment, només, nous procediments per decidir ? Respecto, malgrat tot, la vostra bona fe, i saludo el coratge de tornar a Madrid, un cop més, a explicar-vos ... [link a l'acte]

El problema però és què hi ha una correlació de forces molt desfavorable per manca de consciència, de cohesió i de lideratge de tots els catalanismes ... i pels egoïsmes descarats i desvergonyits de la casta dirigent españolista. Cal construir catalanitat, entre tots ... I mirar de no fer el ridícul, com el becari Lucena amb les reflexions sobre Estats grans i petits ...



[AFEGIT]
El dimarts 4, Enric Company, a El País, recull algunes idees de l'Antoni Castells: "la actual coyuntura política catalana está marcada por un empacho de sentimentalidad que nubla la percepción de quienes tienen la responsabilidad de dirigirla ... ", i alerta, el Castells, del risc de que "el país se deslice hacia otro de los episodios de flamarada emotiva de los que hay sobrados ejemplos en su historia".

M'ha agradat veure en l'article de l'Enric Company referències al concepte de la correlació de forces, que semblaven "sonar a chino" a d'altres que semblen tenir creences més aviat màgiques, que pensen que es poden fer canvis importants "por el mero conjuro de quienes los deseen" ...

Per info, després del 25N, CiU té 50 diputats i ERC 21: total, 71, molt lluny dels 80 ó 90 que desitjarien ...

Com que estic llegint el VICTUS, aquestes reflexions em semblen molt pertinents !