08 de juliol 2015

La CUP fa seva la meva proposta de doble volta !


Ahir a la tarda, al Parlament, el Quim Arrufat va fer una proposta original i no esperada per les patums convergents. Descolocats, varen denunciar "cursa de gesticulacions", mentre el president no para de fer-ne. La hipocresia habitual. Però la gent d'ERC sembla que la veu bé. Veurem com concreten possibles acords.

No sé com hi han arribat. M'encantaria saber-ho. Però, de tota manera, pensant amb inteligència i imaginació, i, sobretot, sense condicionants partidistes ni interessos personalistes, sembla fàcil arribar-hi.

Content, pensant en què, potser, les meves prèdiques han tingut ressò, vull recopilar aquí la gestació de la meva proposta de la doble volta electoral: primer eleccions consultives per comptar-nos, convocant immediatament eleccions executives o constituents per desenvolupar el procés en funció dels resultats.

Després de moltes notes al blog i al facebook, aprofitant el debat sobre les llistes i dels gestos de l'Artur Mas, després de tot el papanatisme dels "pastorets" del procés (Monegal),  vaig fer una carta a La Vanguardia, a El Periòdico i a l'ARA insistint en fer unes eleccions a doble volta.





La Vanguardia la va publicar el 8 de juny, fa just un mes. I ahir, 8 de juliol, la CUP la fa seva públicament, al Parlament.



















Recopilo aquí el meu "procés" particular:

- la proposta inicial l'havia formalitzat ja el novembre de 2014 [nota], com una carta al president, després de la seva macro-conferència posterior al 9-N. Vaig enviar-la per mail a totes les persones influents que conec. Escepticisme silenciós ...

- de fet, l'abril de 2014 havia fet unes consideracions metodològiques sobre el prusés [nota], proposant una consulta només per comptar-nos, no per decidir rés, no un referèndum. La Llei catalana de Consultes, sense aquestes finalitats "rupturistes" hagués pogut servir i deixar sense arguments l'españolisme integrista. En la nota hi ha un recull de notes precedents (des del 2006 !), especialment a partir del 2010, quan el procés pel dret a decidir s'escalfa.

- el juliol de 2014, quan el Miquel Iceta va agafar la direcció del PSC, vaig enviar-li una [nota] de propostes per sortir de la lògica del procés, i donar perspectives als socialistes radicalment raonables. Me les va agrair, i varem quedar en fer un café més endavant ...
Tal com van les coses, aquella nota pot tenir encara utilitat en el futur, si es confirmen les dades de la darrera enquesta del CEO.

- el setembre de 2014 vaig penjar una [nota] davant de l'11 de setembre i, sobretot, de les declaracions del nou dirigent socialista Pedro Sánchez. Escrivia que em semblava que no havia entès rès, però, també, que aquí, a Catalunya, el procés era ambigu i mal dirigit ...

- l'octubre de 2014 feia una [nota] insistint en la necessitat de canviar de "frame" i organitzar una àmplia consulta no referendària, i un'altre [nota] criticant la gesticulació federalista formalista i buida de la "declaración federal" feta per federalistes españols, i insistint en un necessari Pacte d'Estat sobre l'España que voldrien (ells), abans de discutir les possibles reformes en les regles del joc.

- després va venir el 9-N, vaig anar a votar amb una [papereta] pròpia, i vaig comentar els resultats en una [nota] que recuperava la imatge de la paret alta, molt alta, i, recordant que, probablement, no tenim prou forces per saltar-la. Ho reconeixia Francesc-Marc Àlvaro.

- a finals de novembre 2014 vaig fer la "carta al president", i el desembre vaig insistir en les dues voltes en una [nota] sobre PODEMOS i el procés.

- el gener 6, ja de 2015, penjava una [nota] demanant a Mas i Junqueras parar la gesticulació, acabar amb ambigüitats, i que no es caguessin a les calces, i aprofitava per clarificar la meva proposta. El 10 de gener un'altre [nota] criticava tanta conferència, tans SMS, tanta gesticulació, insistint en l'interès de la doble volta.

- el 14 de gener 2015 reproduïa un [article] molt clar de l'Antoni Puigverd demanant que no maregessin més les perdius, i, a primers d'abril 2015, denunciava en una [nota] que ens continuaven marejant, i insistia: "primer comptem-nos, després proposem estratègies. Primer mesurem forces democràtiques, després imaginem camins. No concertem rutes sense tenir una confiança raonable en la seva factibilitat".

Després, ja ve la carta i el posicionament de la CUP al Parlament.