30 de juliol 2011

La justícia ...

Exercint de president de comunitat de propietaris [ vegeu antecedents ... ], he hagut de prestar declaració com a testimoni en un judici per goteres. Tots hi hem perdut el temps. Per la tossuderia d'una propietària, per manca de bones actituds relacionals, per les xapuces constructives que es toleraven fa unes dècades ... i per la manca de mecanismes eficients de mediació.

Els meus esforços previs, durant gairebé un any, amb contactes i mails, per consensuar una solució pactada, no han tingut resultats positius.

El 25 de juliol varem anar a judici a la nova i flamant Ciutat de la Justícia, a l'Hospitalet. Vaig haver de declarar en castellà, veient el clima dominant. Metòdic i rigorós com soc, abans havia preparat una nota tècnica que, finalment, va resultar molt útil a tots ... excepte a la part demandada, que va ser condemnada a pagar els desperfectes ocasionats per les goteres.

Veurem si, a més de compensar els danys, servirà per trobar solucions efectives pel futur.

Però, a part de la petita i desgraciada anècdota, és interessant llegir trossos de la sentència, sobretot la segona part "justificativa".

Val la pena intentar llegir-la !

Una mostra més de que la reforma de la Justícia passa, també, per canviar maneres d'escriure i d'explicar les coses, per una justícia més senzilla, més transparent, més comprensible !.

Una justícia menys captiva dels advocats !

Si per una senzilla sentència sobre goteres, el text necessita probablement dues lectures,
i permetria que un advocat hàbil i maranyero presentés recurs,
què deu passar amb problemes més complexes !

Amb exemples així s'entén millor que el Millet continuï tranquilament a casa seva,
o que la pandilla de l'inspector Huguet i els seus còmplices Folchi i Núñez hagin tingut sentència 12 anys després dels fets ...
o que els advocats tinguin sempre feina i més feina: la generen ells mateixos !

27 de juliol 2011

Festa Major ...

... amb troballes:

- una, un cartell de les festes fet pel Vicenç Bonás, el 1974 !
El JMª Clariana, cap de l'arxiu municipal, m'en envia la reproducció. Fa uns mesos que parlem per recuperar l'obra gràfica de comunicacions institucionals del Vicenç, i sembla que, recuperant, també, material gràfic de les Santes, ha trobat aquest cartell i la notícia al diari Mataró de l'època.


- dues, la foto de la gent a l'entrada de l'Ajuntament, fent dormir els gegants.
Tenim un poster anunciant una exposició de material l'any 1983, on sortim nosaltres i molts amics i coneguts.
I ara, a can Palauet, a la botiga de material de les festes, hem trobat l'original, on encara hi ha més amics (retallats !) ... miraré d'aconseguir-ne còpia !












- i tres: el conseller Puig se'ns ha afegit a les festes. Perquè ? Qui l'ha convidat ? ... Potser per vegilar la diputada de Bildu ? Per protegir-lo a ell, 5 o 6 furgonetes plenes han portat mossos per vegilar l'entrada a l'Ajuntament i l'esglesia de Santa Maria.
Ja tenim cartell alternatiu !
Hi haurà milers de fotos amb aquesta inesperada/injustificada presència del "jefe" antiabalots. Donarà per molt aquest espectacle visual barrejant gent, gegants, momerotes, diableses ... i mossos tapats !

24 de juliol 2011

El TOUR de FRANCE ...

He segit les darreres etapes del Tour via France2. Emocionants !
Però el Forges m'ha vist, i m'ha retratat !




Menys mal que ho vaig compensar divendres al matí, fent una petita sortida fins a Caldetes, inspeccionant camins, vies i ports.














Quina llàstima que no es construeixi una via senzilla, d'un metre, entre la sorra i la via del tren: menystenim una possibilitat extraordinària !

Lucian Freud, pel record


Ha mort el dia 20 d'aquest mes a Londres ...
Sempre m'han agradat i impressionat les seves pintures del cos carnós humà.
Penjo alguns quadres pel record.
I, sobretot, una imatge de l'artista pintant, cosa poc habitual d'aconseguir.
El link al què es diu d'ell a la viquipèdia ...
... i un clip de video fet pel Centre Pompidou el 2010:


15 de juliol 2011

Crisi de l'esquerra ...


Aquests dies he llegit diversos articles sobre la crisi de la socialdemocràcia,
especialment el del Sami Naïr a El País de dijous 14 [ veure ].
Senyala tres condicions per construir una futura esquerra:
- la primera, fer autocrítica pel fracás enfront del liberalisme destructor de l'Estat social;
- la segona, la que reprodueixo directament del diari (els valors, el projecte):
- i la tercera condició, entendre la nova exigència ciutadana per participar més directament, més activament,
en l'elaboració del què s'ha de considerar "l'interès general" ... abandonant "la sordera y la arrogancia respecto a las aspiraciones profundas de las fuerzas más vivas de la sociedad".


Per complementar aquest tipus de reflexions, penjo exemples d'aquests dies de la nostra (dita) esquerra, que no és capaç ni de salvar les formes, ni d'establir senzilles normes legals per fer respectar l'interès general de les comunitats.
























Deixant de banda les qüestions de principi, m'estranya que tot l'aparell estratègic del PSOE sigui incapaç de veure que, justament, això indigna a molts ciutadans.
Potser és que, en els seus càlculs electoralistes, gestos progressistes en aquests àmbits li farien perdre vots centristes.
Potser si. I així anem: amb els socialistas obreristas españoles de trompicons cap enrere.








A París vaig passar per un carrer probablement recuperat per a la República ...
Jo ja no ho veuré per aquí !

09 de juliol 2011

Avaluació de polítiques educatives

ivàlua és una iniciativa molt interessant, ja ho he escrit altres cops en aquest [ blog ].
Impulsada per gent que respecto. Per això tendeixo a ser, potser, una mica exigent amb les seves activitats.

Acabo de rebre aquesta convocatòria de Jornada pel dia 7 d'octubre:

Els meus comentaris són aquests:

- seguint la moda/tradició, la Jornada, de fet, és una mitja jornada (de 9'15 a 14'00 hores ...)

- el Dr. Francesc Pedró, l'organitzador estrella (vaig sentir-lo en una Jornada anterior organitzada per la Diputació de BCN), em sembla un professional obert i competent;

- sembla poc eficient fer venir aquests experts de tan lluny (USA, Holanda, Xipre i United Kingdom ...), per parlar cadascun mitja horeta;

- seguint també la tradició tan catalana, en les tendències internacionals no hi consten (explícitament) les iniciatives, experiències i propostes de la Unió Europea.

Ivàlua té (o tenia, al menys als inicis), vocació d'institució al servei de la millora de les polítiques públiques catalanes.

Si les polítiques educatives catalanes han (o haurien) d'estar ben articulades amb les polítiques educatives europees, i si les polítiques educatives europees han promogut molts exercicis d'avaluació (a tots els nivells: europeu, estatal, regional, local, i des de moltes perspectives temàtiques), com és que en una Jornada així no apareixen explícitament ?

És evident que ens concerneixen, i és evident que, si volem jugar a ser europeus, a poder parlar (en català !), a la Unió Europea, de les nostres iniciatives i experiències, és necessari, primer, saber on van els nostres socis, els nostres partenaires institucionals, els governs i administracions educatives dels Estats membres.

Desconec si ja s'ha fet a ivàlua una Jornada sobre tendències europees en aquest àmbit.
Sinó, potser caldria: al marge de la seva qualitat, coherència o pertinència, són les polítiques que defineixen (formalment, al menys), el marc general de la nostra actuació. Malgrat que la recent aprovada Llei d'Educació de Catalunya no parlar gens de la Unió Europea. Autistes, nosaltres sols, que a casa nostra ja en sabem prou.

Tan de bo no ho sigui, però sembla massa una trobada d'amics experts ... a Barcelona.

07 de juliol 2011

Un grup per una CIUTADANIA ACTIVA


Finalment, ahir dimecres dia 6 de juliol, varem fer una primera trobada per mirar de constituir un grup de ciutadans preocupats, sovint indignats, que volem recuperar la dignitat cívica i mirar de participar, d'influir, d'aportar idees i propostes per millorar, humilment, la nostra convivència democràtica.

Fa uns anys que havia escrit i fet propostes (provocadores: crear un sindicat de ciutadans), que l'amic Manuel Roca Cuadrada m'havia permès de pregonar a TV Mataró.

Fa uns mesos, incitat per amics que volien també reaccionar, actuar, vaig escriure un Manifest per entendre'ns.

Fa poques setmanes penjava una [ nota recapitulativa ] en aquest blog.

Després de veure com van les coses, i aprofitant la onada d'indignació i d'emprenyament ciutadà front les polítiques i actuacions de governants i de dirigents polítics, econòmics i socials, amb uns quants amics varem decidir de muntar un sopar per confirmar l'interès d'impulsar, nosaltres, aquí, una iniciativa ciutadana.

El sopar va anar força bé, sembla, i, com diuen els francesos, c'est parti !

Aprofitarem aquestes setmanes fins a primers de setembre per concretar maneres i ampliar el cercle. Tant de bo ens en sortim !

(feu clic a sobre la nota per ampliar-la !)

05 de juliol 2011

Ça bouge ... al Consorci Sanitari del Maresme !

Com que vaig ser president del Consell Rector d'aquest Consorci, en una experiència personal, professional, social i política extraordinària, i com que sóc usuari dels seus serveis, tot el què hi passa m'interessa.


Segueixo pensant que la manera com es va produir la meva dimissió forçada era un preludi de la manca de capacitat de govern dels socialistes que portaria on som ara.

No haver volgut afrontar les ineficiències, la mala gestió, la malversació de recursos públics, la prepotència de la casta gerencialista, la incapacitat de liderar i gestionar els treballadors i professionals del Consorci, etc. va fer perdre la confiança de molta gent en els socialistes.

Les reaccions que vaig rebre ho confirmen. Les vaig penjar en aquest blog el 2006 ... [ link ]

Ara, vés a saber per quines maniobres, tornen a rodar caps.
Veurem com queda. Intueixo que el Josep Manyach podria ser el nou president del Consell Rector, i algú m'ho confirma.



De fet, però, el que més m'intriga és saber quan decidirán suprimir el TIC.SALUT, la petita nineta que vaig vendre a la consellera Geli, i que el Joan Cornet va arreplegar per viatjar i vendre fum ...

04 de juliol 2011

Un molí de vent a Ca l'Anita

Ja que he parlat de vents que venen, penjo aquesta notícia:
a Roses, l'Ajuntament experimenta amb una eòlica domèstica, que dotarà d'energia elèctrica un nou equipament sociocultural !

La façana del nou edifici de Ca l'Anita, amb el molí de vent instalat (foto EL PUNT)

... i el text de la notícia, publicada pel Diari Avui (11.06.2011 / Mar Vicente):

L'Ajuntament de Roses ha instal•lat a l'edifici de Ca l'Anita, el nou equipament sociocultural de davant de mar, un molí de vent a la coberta de l'edifici que generarà electricitat destinada al consum de l'equipament. Segons ha informat el consistori, la construcció de l'edifici sociocultural de Ca l'Anita que s'està duent a terme a la plaça Sant Pere de Roses arriba a la seva recta final. En el moment actual s'ultimen els darrers acabats de pintura i neteja.

L'estat de les obres del nou equipament de Ca l'Anita permet mostrar ja la fesomia del nou edifici, caracteritzat per les seves façanes perforades amb composicions geomètriques que copien el mosaic de l'immoble original, recordant així i retent homenatge a la seva anterior propietària, Anna Marés Godó, qui llegà l'edifici a favor del municipi.

El nou aerogenerador domèstic possibilitarà la generació de part de l'energia que l'edifici necessitarà per al seu funcionament. El molí té unes dimensions de 2 metres de diàmetre i una alçada de 4,5 metres. Pel que fa a la potència, serà d'1,75 quilowatts i inclou la connexió elèctrica per a consum directe de l'edifici.

El projecte per tirar a terra l'antic estanc de la Punta i refer-lo ha tingut un pressupost d'1,9 milions d'euros, i ha estat subvencionat pel fons estatal d'inversió local.

Els vents que venen ...

... i que ens agafin preparats !

01 de juliol 2011

Quatre miserables detalls ...

A la Junta Extraordinària dels e i c, cap sorpresa: tot aprovat amb suficiència. Calien uns 600 vots (2/3 dels prop de 900 emesos), i els favorables van ser uns 700 (uns 180 en contra, i una vintena d'abstencions). Les campanyes, la propaganda, la crida als amics i beneficiaris, ... i centenars de vots delegats, va funcionar. Sembla que es varen batre tots els registres de participació. Si fins ara participaven entre 40 i 120 assistents a les Juntes, ahir jo en vaig estimar uns 600 !

L'espectacle dels companys de l'ARC, lamentable: sense visió global, amb intervencions descoordinades, sense argumentació clara i coherent, amb atacs personals, referències a Franco (!) i crispant l'ambient innecessàriament.

De l'altra banda, la dels establerts, cap mena de reflexió ni de qüestió. Todos a una contra l'ARC. Quatre miserables detalls (va dir Jaume Bassa, ex-degà o ex-president), no podien impedir aprovar la proposta d'Estatuts. Vaig trobar a faltar veus de respectables companys amb propostes constructives. Ningú es va moure, potser per por de sortir bellugat.

Durant el procés de consulta prèvia, s'havien presentat només 15 comentaris o propostes d'esmena. El grup ARC en va fer 37, però varen ser rebutjades, sembla, per qüestions de procediment. Aquests 15 comentaris i propostes (no publicats, com ja és habitual) eren:
- 3 de les demarcacions, concernint els seus temes específics,
- 8 amb petites qüestions puntuals,
- 1 de meva, argumentada, amb 15 esmenes temàtiques (vegeu notes anteriors)
- i 3 sobre procediment o amb reflexions fora de lloc.
És a dir, simplificant, un comentari/proposta per cada 1.000 associats, respecte d'una problemàtica fonamental, i davant d'un text barroer.

Vaig fer una intervenció quixotesca, per dignitat: molt resumida, i sense proposar la iniciativa d'urgència, que havia pensat per clarificar i racionalitzar la proposta durant l'estiu. El president Torres em va demanar de no fer-ho. Vist, l'ambient, em va semblar que, efectivament, no valia la pena: ningú escoltava, concentrats en comptar els 2/3 de vots necessaris per aprovar la proposta.

Balanç de final d'etapa: massa dedicació aquest darrer any per a uns resultats tan pobres ... tan miserables.

Arribant a casa, al vespre, vaig trobar un missatge d'un company, via el linked-in, que em va reanimar una mica:

Potser no està bé penjar una nota així. Excuseu-me. No és per fardar/presumir: en aquest temps complicats, detalls com aquest ajuden a seguir !

Però no ho faré a l'associació: sento que no hi ha la sintonia necessària pel que fa els valors bàsics o les finalitats principals. Les noves regles del joc, malgrat els canvis, no asseguren més rigor ni més govern eficaç i transparent. I, excepte honroses i valuoses excepcions, no tinc la confiança necessària en l'equip dirigent. Désolé.