31 de maig 2014

Crisis + manca lideratge positiu = incertesa + desesperança + desconfiança = egoisme insolidari

Aquesta és la gran equació d'aquests moments. Potser no hase falta desir nada más ...
Els resultats de les eleccions europees semblen confirmar-la. I resumeix prou bé el què diuen periodistes referents,
en els articles d'ahir i avui que reprodueixo. (feu clic a sobre cada article i, amb el botó dret, obriu l'enllaç directe ...)














































Què son els anomenats nacionalismes dels estats/nacions europeus ?

Pors i angoixes de la gent davant la manca d'esperança en la millora de les seves perspectives, i desconfiança generalitzada en els líders que haurien de pilotar/governar la situació.

En situacions dramàtiques, potser es donen accions colectives per canviar radicalment les coses.

De moment, les situacions son dures però no encara dramàtiques. Les reaccions s'orienten, de moment, cap un egoisme defensiu, cap al tancament individualista i poc solidari.

S'han acabat els projectes de cooperació conjunta per construir estructures inter-nacionals i polítiques comunitàries per millorar el benestar dels europeus. Torna el campi qui pugui ...

Probablement estem en una espiral autodestructiva, com diu el Rafael Nadal, mentre la majoria de dirigents esperen que passi el temporal, diu el Manolo Castells, i la gent, els pobles, recolza les pròpies opcions (nacionals), la única ideologia capaç de generar ilusió i de mobilitzar els ciutadans, conclou l'Ónega ...

29 de maig 2014

PODEN, sembla que sí !



He començat a mirar la web de la gent que diu que PODEM  [ link ].

Interessant: aire fresc, noves maneres, valors radicals !

Probablement hi haurà ineficiències, deficiències, ambigüitats, ...
Però la iniciativa mereix tots els respectes !

Faré una nota amb més elements de valoració.


De moment, patètica la reacció de l'elefant González ...












Molt més interessants, en canvi, les reflexions de l'Iñaki Gabilondo sobre el "miracle".
Parla de protesta i de propostes: mireu-les i sentiu-les aquí !

27 de maig 2014

Europees'2014: alguns comentaris personals


1
A nivell europeu, he fet els números següents: (quadre !)

Malgrat el que es diu en general a la premsa, sembla que les esquerres superen a les dretes. Una aliança esquerres i centristes hauria de permetre donar un canvi important a les polítiques europees, i, sobretot, proposar un president de la Comissió molt més decidit i pro-comunitari que l'impresentable Jean-Claude Junker (durant molts anys primer ministre del paradís fiscal luxemburguès !)

2
Al costat de la debacle molt comentada dels dos grans partits, l'espectacular arribada de la gent de PODEMOS. Més d'un milió de vots (1,250 milions), en 2 o 3 mesos de vida del partit, és un èxit extraordinari !

El PSOE, amb tota la seva màquina burocràtica, amb l'accés als media, només ha aconseguit mantenir 3,6 milions dels seus electors tradicionals: 7 milions i 11,3 milions a les generals del 2011 i del 2008, respectivament.

Reconec que fins la nit electoral no tenia ni idea d'aquesta iniciativa. Tan obsessionats com estem amb el "procés", no coneixia l'extraordinària capacitat mobilitzadora i de lideratge del Pablo Iglesias i la seva gent, hereva, bona part, del 15.M ! David Trueba, a El País d'avui dimarts 27, diu que el què pretenen, de fet, és podar i no només poder !

3
La pèrdua de 5 milions de vots entre PP i PSOE: uns 2,5 milions cadascú, sobre un total de 12,8 milions de vots del 2009, el que suposa al voltant d'un 40% menys de vots !

4
La participació general catalana. L'increment de 10,7 punts en la participació (47,6% d'aquest 2014, respecte del 36,9% de 2009), és una mica enganyós. Dir que aquest increment expressa un major europeisme dels catalans respecte dels españols, no és correcte.

El quadre comparatiu que he fet, mostra:
- la participació el 2014 és només un 1,8% superior a la mitjana d'España;
- la participació de Madrid i de Castilla/León supera la catalana en 1 punt;
- ... i la de València i la Rioja la superen en 2,5 punts !













5
Decepció en els votants de CiU: malgrat les crides desesperades del president Mas, el vot convergent només puja 100.000 vots respecte de les europees de 2009 (gens difícil, considerant la ridícula participació en aquelles eleccions ...), però, en canvi, en perd 500.000 respecte de les darreres autonòmiques de 2012 !

Malgrat la importància d'aquestes eleccions, malgrat la possibilitat concreta de votar, d'opinar, de manifestar la voluntat europeista davant les amenaces españoles, mig milió de votants convergents es queda a casa !

La davallada del PP català és, sortosament, igualment important ... i gratificant per a tots els que trobem insuportable la seva impresentable lideresa ...

6
Gran satisfacció per contra entre la gent d'Esquerra Republicana (i de l'Ernest Maragall ...), que puja més de 400.000 vots respecte de les darreres europees, però que també en guanya gairebé 100.000 respecte de les autonòmiques de 2012 !

7
Trist espectacle del meu benvolgut i enyorat PSC: perd la meitat dels vots (pocs) aconseguits el 2009. Obté ara uns 360.000 vots, gairebé la meitat del 2009: dels 710.000 en perd 350.000. Malauradament, es confirma la continua i progressiva davallada socialista: més d'un milió de votants el 2003, encara 800.000 el 2006, poc més de 500.000 el 2012, i quedant ara amb els 360.000 fidels resistents !

8
Fent extrapolacions ponderades dels vots emesos, em surt que els votants favorables a l'ambigu "dret a decidir" serien un 64%, i els favorables a una eventual independència, 56%. No està malament, i molts comentaristes i medias segueixen confiats amb les forces sobiranistes.

Cal llegir aquestes dades amb prudència: em sembla que resulten d'unes eleccions amb forta mobilització sobiranista (ERC), i amb molt poca del conjunt de l'electorat: 47,6%, menys del 50% ! És cert que hi ha un electorat potencial convergent que s'ha quedat a casa, però també ho ha fet l'electorat "unionista", i, probablement, en una major proporció.

9
Fent una estimació dels resultats segons el clàssic i també ambigu esquema dretes / esquerres. Considerant percentatges sobre vots vàlids, les opcions d'esquerra dominen àmpliament les de dretes, malgrat que aquestes segueixen governant i retallant al seu aire a la Generalitat. L'esquerra, desunida, mai podrà vèncer !

10
Tot plegat es prou engrescador: la gent es mou, sembla que reacciona, que no l'acaben d'adormir les misèries politiqueres de bona part dels nostres dirigents partidaris.

La nit electoral i les primeres reaccions a la premsa


La Teresa Carreras, el Joan Salicrú i el Jordi Rovira em varen convidar a comentar resultats a Mataró Ràdio. A les 8 del vespre. Però els resultats no els varen donar fins les 11 de la nit ...
Varem omplir 3 hores parlant de la Unió Europea, de la participació, i veient la Maria Salicrú-Maltas fent-nos fotos. Després, a corre-cuita, els primers resultats.

Tasca complicada perquè hi havien diverses lectures: des del "procés" català, des de Catalunya, des d'Espanya, des dels diversos Estats membres, del global de la Unió ... Potser ja no tinc edat per processar tanta informació en tan poc temps i en obert !

Malgrat tot, tinc la impressió de què vaig poder fer passar alguns missatges de veteranu:
  • que la regió europea està en procés decadent en el context mundial;

  • que si seguim amb la dinàmica globalitzada de la competitivitat descarnada, del tots contra tots, ens anirà molt malament ... a gairebé tots !

  • que els partits populistes fan demagògia amb solucions inadequades a problemàtiques molt reals que generen pors i angoixes comprensibles en els ciutadans;

  • que la figura i personalitat del president de la Comissió és molt important per intentar recuperar un motor europeu davant la deriva inter-governamental;

  • que les polítiques de comunicació per rapprocher l'Europe dels ciutadans ho tenen molt difícil, per com es fan i perquè volen vendre una cosa molt complicada, i que seria millor repensar les polítiques per fer-les directament comprensibles, que respectava totes les iniciatives voluntaristes (sexy-europe, entre d'altres !), i vaig posar l'exemple de les polítiques educatives (desconegudes, excepte els "erasmus"), en contrast amb la referència de l'OCDE ...

  • que a la campanya gairebé no s'havia parlat de polítiques europees ...

  • vaig fer algunes pinzellades sobre candidats catalans (Tremosa, Javi Lòpez, Paco Gambús, JM Terricabras, ...) i dels europeus: dels possibles, prefereixo el Guy Verhofstadt, que sembla amb més ganes europeistes, que el Martin Schulz, que encara ven la caducada socialdemocràcia ...

  • . . .


Algunes portades de diaris del dilluns 26:








24 de maig 2014

Per no aparcar les nétes o els néts

La Maria i el Gustavo, plens d'entusiasme per la meva néta, que és la seva filla, s'han inventat, fabricat i desenvolupat un artefacte, un petit moble,
on poder posar la Zoé de manera que ella es senti lliure però molt propera als pares i familiars.

És un espai on els grans hi podem entrar (si no tenim sobrepés ...), i que facilita l'acostament carinyós amb els infants.
Es una versió oberta dels clàssics parkings, rodons o rectangulars, que tenen baranes de 70 o 80 cm d'alçada.
L'espai creat pel Gus i la Maria té només tres baranes d'uns 20 cm, que donen seguretat, llibertat i confiança a la Zoé.
No li tanca el seu camp visual, és mòbil, i permet als pares d'acaronar-la fent-li costat al seu nivell.

Ara volen promocionar-lo i vendre'l: un projecte molt interessant per aprendre la lògica del disseny, la fabricació, la comunicació i la comercialització.
D'una utilitat indiscutible, hi hem colaborat una mica tots: avis i grans tiets, la Montse, en Sidret i jo mateix !

L'han etiquetat com un "pas per tu", potser volent dir que han fet un espai per ella.
I el presenten amb detall en aquesta web: pas per tu !























Avis conscients o futurs avis ... ja ho sabeu !
Probablement podreu concertar colors i acabats.
Si n'encarregueu un de part meva, us faran un 3% !


22 de maig 2014

Le necessària tercera via a Europa !

Fa dies que estic intentant resumir les meves idees sobre la Unió, amb la perspectiva de les eleccions de diumenge vinent. Avui tanco el paper, malgrat que la problemàtica dona per molt més.

En síntesi, m'agradaria que s'ampliés el bloc de partits que, malgrat les crítiques i el comprensible escepticisme, proposen avançar cap a una millor Unió Europea. El bloc dels polítics que, conscients de les dificultats, tenen iniciatives concretes que poden afavorir un ampli consens al servei de l'interès comunitari.

Una tercera via per una cooperació enfortida amb objectius solidaris.
Una tercera via entre el tecnocratisme ilustrat que vol unir els ciutadans sense els ciutadans, i els mal anomenats populismes, que consoliden les pors i angoixes dels ciutadans predicant solucions individualistes, defensives, i que volen replegar els pobles a casa seva ... Veurem.

No dic rés de Catalunya, ja vaig fer una nota a finals d'abril.
I en parlarem més endavant: la participació catalana i les opcions votades tindran influència en l'esdevenir del procés ...

Les meves reflexions ... (feu clic al botó dret i obriu l'enllaç directe !)


























... i un article de l'Antón Costas, tan clar, precís i pedagògic com sempre:

13 de maig 2014

Arquitectura basca a Navarra ...

Hem estat tres dies a Bera, al nord de Navarra, llindant amb la part francesa de l'Euskal Herria. La Montse segueix predicant, mirant, aconsellant. I jo d'acompanyant discret. M'encanten tots els colors del verd d'aquest país, i totes les expressions d'aquesta gent. Aigua, roques, prats, vaques, tractors ... i les grans cases familiars, els caseríos ! Dormíem a l'Hostal Auzoa, amb una propietària/gestora molt acollidora !

















Deu ser molt interessant entendre el perquè de les estructures i dimensions d'aquests enormes "masos", d'aquests caseríos: maneres de ser, de viure i de conviure.

En una web he trobat aquesta reflexió: "La fascinación que despierta nace al ver surgir su silueta entre la niebla,
con su volumen rotundo y sus fórmulas sólidas, antiguas y perdurables ... el anciano señor de los valles
".

Avis, pares, fills, nets ... tots cooperant: molta comunitat familiar, molta tradició heretada condicionant la individualitat i l'autonomia dels membres. Les regles sobre propietat i herència configuraven i consolidaven la infraestructura residencial. He trobat explicacions sobre l'hereu i la seva dona, però poques sobre el què feien i on anaven els altres fills ...

Voltant per Bera, vaig veure exemples interessants de recuperació/modernització de caseríos.
Fins i tot un propietari que va decidir privilegiar el terreny, l'espai exterior, els arbres, més que la casa, gairebé una cabana minimalista ...
















De tornada, a Sara i a Saint Jean de Luz, veiem en l'interior de les esglésies les impressionants balconades de fusta on es situaven, ens diuen, les dones. Curiosa estructura d'aquestes esglésies, amb unes grans torres a l'entrada, que devien servir "d'oficines" ... En canvi, a l'altar de l'església de Bera, orientada al futur, hi ha una imponent pantalla per projectar-hi vídeos ... o powerpoints ?







A Saint Jean de Luz, en un hotelet simpàtic del tot recomanable (Agur Deneri a Ciboure), veiem dos edificis imponents, de disseny senzill, esvelt, equilibrat, com dos grans fars, però amb llums fixes, una vermella i una verda, com tenen tots els barcos, i que indiquen la orientació precisa de l'entrada difícil del port ... protegit per una gran forteresa redissenyada per Vauban, un dels grans personatges de VICTUS !













06 de maig 2014

A cals enginyers parlant de les europees


... amb 6 representants dels partits que presenten candidatures per les properes eleccions del 25 de maig.
Debat ben estructurat, potser massa, i moderat estrictament pel periodista que (puja) Francesc Soler. La primera vegada que vaig veure l'Ariadna Oltra (que ja ha pujat, i molt), va ser també a cals enginyers ...

Cap dels possibles eurodiputats va venir a la cita amb la cinquantena de companys. Tots de segona fila. Vaig retrobar l'ex-company Alejandro Colldefors, que segueix a la sectorial de Política Europea del PSC. N'és el que jo en vaig ser, del 2002 al 2004: "Delegat Nacional" . Malgrat el què sembla a la foto, hi havia alguns jovenets, és a dir, alguns companys de menys de 60 anys ...

Res de nou en les intervencions dels participants. Energia, infraestructures, política industrial i polítiques econòmiques. Austeritat estricte i model social. Molta competitivitat, molta innovació, recerca i formació, fins i tots parcs tecnològics ... el mateix discurs de fa 30 anys. Res sobre les contradiccions de la globalització i les crisis socials, demogràfiques, energètiques, climàtiques ...

Tots explicant el que voldrien o proposarien, però gairebé rés sobre el com, sobre la mecànica decisional, sobre la correlació de forces, sobre el paper del Parlament en l'entramat institucional.

Diverses referències a l'abstenció prevista i la desafecció cap a la Unió, però cap anàlisi de les causes i a possibles mesures per promoure l'afecció i la participació.
Cal votar, que si no, quedarem molt malament ... (mireu el quadre sobre participació en la nota del dia 27 ...)

Molt poca participació en l'acte: ningú dels assistents va poder parlar. Semblava que fóssim en un plató de TV3 emetent per a tot Catalunya !
Les preguntes havien de ser escrites, i el moderador les va filtrar.
Dues o tres genèriques, i dues tòpiques i clàssiques:
- el català a les institucions europees, encara !
- i la situació europea de Catalunya després d'una eventual secessió.
Una mostra del nivell dels periodistes que pugen sobre les onades independentistes.

Jo vaig passar una pregunta que deia, més o menys:

El Parlament Europeu, més enllà de proposar al Consell el candidat a presidir la Comissió Europea, en funció dels resultats electorals ... podria prendre iniciatives concretes per tal de garantir que la Comissió torni a ser el motor comunitari potent i necessari per impulsar l'interès general, trencant la dinàmica inter-governamental dels dirigents dels Estats dominants ?

No la va considerar prioritària. Sembla més important saber si els catalans podrem plorar en català a BXL ...

04 de maig 2014

Eleccions al Parlament Europeu: això s'anima

Tots els diaris ja van plens d'articles, això és bo.

Però jo penjo aquí un link que un company ex funcionari a la Comissió m'envia, cap a un blog d'un altre company, encara en actiu, a la Comissió: The ethical economist, de l'Andrea Mairate. L'Andrea, italià però amb una fesomia anglesa, hi ha penjat un link a un debat interessant entre el candidat socialista Martin Schulz i l'economista de moda ara, al mon, Thomas Piketty. Blog de l'Andrea [aquí] i link a l'entrevista [youtube]

Probablement els arguments ja els tenim llegits, però sentir-los directament d'aquests dos personatges potser fa entendre'ls millor.

I, sobretot, copsar una mica les personalitats respectives.

M'ha sorprès, per exemple, que Piketty sembla no mirar als ulls dels seus contertulians. I he trobat el Schulz molt alemany, amb un francès força acceptable, però a millorar si vol poder discutir amb dirigents d'alt nivell en el futur. M'ha agradat la seva vehemència, una mica justificada per l'actitud del seu contertulià, molt còmode en la seva llengua i en el seu paper de crític del sistema.

El gest final del Schulz, molt digne, excusant-se i reconeixent l'interès de les propostes del manifest signat per Piketty i d'altres, val la pena recordar-lo. Penós el moderador, massa estricte en el control del temps ...

Serà interessant veure la campanya a Catalunya i a España ...