21 d’abril 2015

Altre cop a Granada ...

... per quarta vegada: la Montse ha anat a Granada a predicar. El 2009 (1  2), 20102014 i aquest any. I sempre deixa les educadores molt satisfetes i contentes. I a mi, envejant-li el poder valoritzar la seva llarga experiència professional: un luxe, li dic. Molt útil socialment, perquè ho fa des del pragmatisme inspirat en el piklerisme de Lòczy.

Tornem al Carmen de la Victòria (sobre els moros), i deixem el cotxe tancat 3 dies en un parking del centre. A l'anada, com l'any passat, multa. Aquest cop per circular a 123 qm/hora amb un "vehicle mixte adaptable" que només pot circular, diuen, a 100 qm/hora !

Ho he preguntat a la Ford i sembla que podria ser que, efectivament, m'haguessin venut el cotxe no com a familiar sinó com a furgoneta de reparto, que diu el Joan. A la factura diu que és una Kombi ... Ara, més papers, inspeccions, i calés. Responsabilitats ? ... tip de tanta burocràcia formalista i estúpida ...

Mentre la Montse predicava, vaig quedar-me al Carmen a llegir el llibre del Jose Antonio Gonzàlez Casanova regal del Joan, varem tornar a pujar i baixar per l'Albayzín, varem retrobar els argentins artesans del vidre (reez), vaig anar al Parque de las Ciencias, vaig passejar pels carrers granaínos i vaig poder veure la Feria del Libro, amb més d'un terç de llibres religiosos ...

Els vespres, a les 9, fèiem unes tapes amb els organitzadors, encantadors. Una nit varem tornar a la Alacena de las Monjas, al Realejo. Volia retrobar la Rocío, per dir-li "no te lo va a creé ... pero hemos vuelto !" Llàstima, no hi era, estava malalta ...

Els comentaris que he penjat al meu "mur" del facebook:


17 d’abril 2015

Mecanismes contra la corrupció local ?


El 27 de març La Vanguardia publicava una nota sobre la Conferència Municipal del PSOE a Madrid.

Ilusionat, vaig escriure al meu "mur" a facebook, que "potser m'han fet cas: el 2009 vaig enviar una nota al Miquel Iceta amb propostes concretes anti-corrupció, incloent mesures de protecció dels "whistleblowers". Em va fer explicar-les al Jaume Collboni, al Parlament, i ara, potser, el Collboni les ha fet "passar" a Madrid ..."

Adjunto l'article de La Vanguardia:

Aquests dies, he demanat al Panxo que m'envii el document resultant de la Conferència del PSOE, per veure el detall de les mesures aprovades.

I miro també el document de la Convenció Municipal del PSC.

Decepció: no hi ha pràcticament rès del què suggeria l'article de La Vanguardia.

Només una tímida proposta en el document del PSOE, per "habilitar un modelo de sugerencias e ideas para recibir propuestas de los ciudadanos, sin que se les exija su identificación personal ..." (punt 29).

En el del PSC, malgrat un lideratge més fort del propi Collboni, tampoc hi ha cap mecanisme concret de lluita contra la corrupció, ni res de la protecció dels whistleblowers dels que vaig parlar-li, i que semblaven interessar-li molt.

Llàstima: molt de compromisos étics, de voluntarisme genèric en transparència i avaluació, però pocs mecanismes concrets per prevenir la corrupció.

Qui els ha fet caure ?

Poc que avançarem ...


13 d’abril 2015

L'Avaluació, encara ...

El diari ara parla avui dilluns d'avaluació (p.12).

Excuseu la immodèstia, però, probablement dec ser un dels ciutadans catalans (i españols ...) que ha fet o impulsat més avaluacions de polítiques públiques. Si les ponderem en funció dels recursos utilitzats per les polítiques avaluades, és gairebé segur.

A la Comissió Europea, vaig estar uns 10 anys planificant i avaluant les polítiques estructurals comunitàries (FSE, FEDER, ...), i, després, les polítiques d'educació i cultura. A partir del 2000, formava part del grup d'avaluadors de la Comissió que varem participar a l'elaboració del Llibre blanc sobre Governança, i que varem impulsar l'aplicació concreta de les metodologies d'avaluació, en el marc de la gran reforma dirigida pel comissari Kinnock, de la Comissió Prodi.

La imatge que utilitzava per "predicar" les reformes a la Comissió ...













Des d'aquesta perspectiva, llegint l'article, sembla que aquí encara estem als anys '90, abans de la reforma dels mètodes de treball de la Unió Europea a la que pertanyem. Aleshores predominaven les metodologies ex-post, que servien ben poc per millorar la presa de decisions. La Comissió aportava milions d'euros per cofinançar avaluacions que donaven uns resultats discutibles dos o tres anys després d'acabar els plans i programes. I, sobretot, quan les noves polítiques ja havien estat decidides !

El gran canvi a partir del 2000 va consistir en centrar l'avaluació en el propi procés de planificació (avaluacions ex-ante, en dèiem). De fet, la planificació es feia en funció de l'avaluació de l'impacte estimat de diverses estratègies possibles. L'avaluació tenia d'aportar elements útils en temps útil !

El conseller Castells, en el primer govern després del pujolisme, va promoure l'anomenada programació pressupostària, (vegeu la meva nota en aquest blog), seguint una metodologia que simplificava i millorava les pràctiques comunitàries.

Però reformes revolucionàries com aquestes, només poden implantar-se i, sobretot, mantenir-se si hi ha un fort acompanyament "polític" resultant d'una clara visió i voluntat d'impulsar-les. Ni la reforma del Kinnock ni la del Castells varen durar massa, malauradament.

I sense planificació racionalitzada, no serveix de massa parlar de transparència. Sense definir bé la problemàtica, els objectius, l'estratègia decidida, els recursos a emprar i els mecanismes de "mise en oeuvre", d'execució, poc clara i comprensible pot ser una política. Saber quants diners s'han gastat és interessant, però no permet parla d'eficàcia i d'eficiència, que és el què importa !

N'he parlat sovint en aquest blog. Vaig fer-hi referència parlant en una recent Jornada sobre racionalitat i política, organitzada per Ivàlua al Palau Macaya, el 16 de març passat. Vaig fer un petit comentari al meu "mur" del facebook el 17. I ara tinc fotos de la meva intervenció ...


















Tornant a l'article de l'ara, cap referència, com ja és habitual, a l'experiència i propostes de la Comissió Europea, però fent referència a Sao Paulo, al Banc Mundial, a l'OCDE i a l'ONU, que sempre queda bé citar-los ...

El professor de la UPF diu que aquestes pràctiques "comencen a treure el cap" a Europa: home, informeu-vos una mica !

Un petit recull per no oblidar reflexions i propostes passades:
- nota (12.2008) amb links a PPT's meus sobre planificació i avaluació;
- nota (01.2009) saludant la constitució d'Ivàlua;
- nota (02.2009) parlant de transparència i rendició de comptes;
- nota (03.2011) insistint sobre avaluació i planificació.

07 d’abril 2015

Ens continuen marejant

Amb una certa mandra torno a comentar la ruta que segueix el procés ...

I ho faig des de la meva més radical convicció de què cal canviar radicalment la nostra relació amb España.

Convergència i Esquerra acaben de signar un full i mig de ruta per explicar el perquè de les eleccions del 27 de setembre i el que es proposen de fer si ho vol la majoria de la ciutadania.

D'entrada, ja hi ha una indefinició: com es mesurarà aquesta majoria ? En vots ciutadans o en nombre de diputats ? serà una majoria simple o de dos terços ?

El punt positiu és el que diu que aquestes eleccions "serviran com a mecanisme legal per a conèixer la voluntat del poble català sobre el seu futur polític ... i en permetrà l'exercici del mandat corresponent".

Tot el que ve després em sembla fantasia, si tenim en compte el que diuen les enquestes i, sobretot, si pensem en el comportament pràctic dels qui dirigeixen el procés. Quina poca competència/capacitat per elaborar propostes clares, comprensibles i unitàries !. Recordem un cop més el consell del vell Tarradellas: hauríem de mirar de no fer el ridícul ...

Tinc penjades en aquest blog 3 notes recents sobre el tema:
- una "sobre l'ambigüitat del procés", (nota), del 30 de novembre de 2014,
- una amb "Notes sobre Podemos i sobre el Procés", (nota), del 31 de desembre de 2014,
- i la darrera, "Marejant les perdius", (nota), del 14 de gener de 2015

Resumint, clamo un cop més suplicant que no ens maregin més: primer comptem-nos, després proposem estratègies. Primer mesurem forces democràtiques, després imaginem camins. No concertem rutes sense tenir una confiança raonable en la seva factibilitat.

La meva proposta de novembre de 2014 era fer unes eleccions el més aviat possible per comptar-nos.
Deixant passar les municipals de finals de maig i els mesos d'estiu, la data del 27 de setembre em sembla correcte.

Però les eleccions (consultives) haurien de servir, només, per comptar-nos, i el parlament resultant hauria de convocar noves eleccions (executives) en el termini més curt possible. Aquest hauria de ser el compromís de les candidatures que volen un canvi radical en les relacions amb España. I el seu "programa" electoral hauria d'especificar ben clarament el canvi que proposen: independència d'España, nova articulació, etc.

Amb una lògica com aquesta, no hi hauria d'haver confrontació entre independentistes, sobiranistes, nacionalistes, federalistes, etc.
Es fan unes eleccions legals per conèixer la voluntat del poble català. I punt.

Si us plau, doncs, no ens maregeu més ... la vomitada pot ser terrible !

Em fa mandra analitzar detalladament el full i mig de ruta. Al facebook he escrit que m'agradaria que professionals de la planificació estratègica en fessin una anàlisi tècnica ... i que a mi em sembla que si els autors el presenten a Science-Po a París, els diran que millor que canviïn de feina ... Valdria la pena fer una anàlisi de la claredat, rigor i precisió amb què es defineixen els passos, de la coherència i encadenament de les fases. Però em fa mandra per la mediocritat simplista que traspua.

He fet malgrat tot, quatre anotacions al text: mireu-les obrint el document clicant-lo amb el botó dret ...


Una conclusió de tot plegat: considerant que l'Artur Mas no és tonto, i sap, per tant, els límits d'aquest paper, d'aquest full i mig, el què pretén probablement és guanyar temps, anar fent, anar tirant i manant. I salvar la cara abans de les municipals. I el Boi, xiulant !