31 de maig 2013

Un 4L de fa 25 anys ...

... i que encara s'engega i corre !

Caprici de nens petits, criaturada, tonteria ... es pot qualificar de moltes maneres,
però, amb en Joan, per 500 euros cadascún, esperem passar moments i experiències memorables.
Tots dos n'havíem tingut un, probablement el primer cotxe. En el meu cas, no recordo bé si era meu o del meu pare. Era de finals dels '60, i de matrícula B-712.138

Ens l'ha venut un bon conegut de confiança, en Martí Perarriera, que ens ha instalat les parabòliques al carrer d'Argüelles.

Només arrencar-lo (a la primera), ja hem sentit el soroll característic del senzill i elàstic motor Renault.

Recordar vells temps i fer pedagogia tecnològica.
Per exemple:
- abans calia arrencar amb l'starter;
- els cotxes tenien 4 marxes;
- obries el capò i veies el bloc motor amb els cilindres, les bujies, la bobina, la dinamo, la palanca del canvi ...;
- ... i d'altres coses que anirem desobrint. Ja hem descobert, només començar, els grans avantatges de la direcció assistida o del servo-frè, o del tancament electrònic centralitzat !!!

Encara hi podrem fer algun calerò, cobrant per fer passejades els diumenge pel passeig marítim, o llogant-lo per aconteixements. Fins i tot ens pot servir per preparar, potser, els temps que vindrán !

Hem de concertar uns estatuts d'ús compartit amb en Joan, que redactarem aviat:
- objectius i finalitats,
- condicions d'ús: qui, amb qui, quan, quilòmetres, velocitats, ...
- repartiment de gastos i càrregues (assegurances, impostos, manteniment, ...)
- etc.

Jo em cuidaré, en principi, de la part mecànica, i en Joan dels comptes. De moment, 190 euros de tràmits al RACC i 230 euros d'assegurança.

Per la petita història, penjo una foto del nostre 4L a Matagalls, i de la furgo R4 F6 que vàrem comprar el 23F del 1981 !



(cliqueu-hi a sobre per ampliar)

29 de maig 2013

Més sobre "la pregunta"

Fa unes setmanes penjava una nota sobre la consulta [nota], seguint la meva proposta estratègica: una consulta àmplia i oberta no referendària, i prèvia a un eventual referèndum.

Ahir El País Cataluña, però també l'ara, es fan ressó d'aquesta qüestió.
I sembla que hi ha partidaris d'oferir als ciutadans alguna cosa més que un escuet si o no.
El debat és obert ...

A la mateixa edició de El País, Josep Ramoneda considera que la ciutadania té dret a saber dues coses:
- estan preparant un pacte amb Madrid per tornar a la "normalitat", malgrat seguir "enarbolando" la bandera sobiranista ?;
- la independència és, o no, l'objectiu estratègic de CiU ?

Fa dies que ho dic als amics: vendre l'estratègia catalana com una lluita pel dret a decidir és poc engrescador, poc comprensible.
Caldria ser molt més clar i directes:
1. estem tips d'aquest encaix amb Espanya, ja ni ha prou;
2. cal reconsiderar radicalment les condicions d'interrelació;
3. des de Catalunya ja s'han fet diverses temptatives, totes elles rebutjades per la casta dominant;
4. que diguin ara què ens poden oferir;
5. mentre les propostes no siguin raonables i consistents, treballarem per la secessió democràtica.

Donada la complexitat de sentiments i posicions entre els catalans, i la correlació de forces que s'intueix, val la pena adoptar una estratègia progressiva. Però l'eslògan principal hauria de ser: volem un canvi radical en les relacions amb España !

El "dret a decidir" és una reclamació de procediment, no un objectiu o finalitat. Molts el demanen perquè no s'atreveixen, probablement, a dir clarament el què volen. Lamentablement, bona part de la confrontació (Catalunya) / (España) es concentra en aquesta formalitat (siés o no constitucional, democràtica, ...), i no sobre el fons del problema.

La consulta oberta i àmplia a tothom hauria de servir per confirmar i demostrar (si és així), que la majoria de ciutadans catalans n'estem tips d'aquestes relacions amb España. I permetria indicar el perquè d'aquest sentiment, i conèixer quina valoració fan de les possibles vies de solució.


Per comoditat, insereixo de nou la proposta de papereta que penjava en la nota de primers de maig.

Caldria millorar el redactat de la primera qüestió, per definir més rigorosament la valoració de la problemàtica, sense incloure-hi elements estratègics !

26 de maig 2013

VICTUS, una mina provocadora d'idees i de reflexions





Ens el varem regalar amb la Montse el dia dels llibres.
Però no l'havia començat encara. El tenia cedit a la Mite.
Ara fent companyia al meu germà, a l'Hospital, m'hi he enganxat.

Una mina. Divertit i suggerent. Absolutament recomanable !













Hi ha moltes idees i reflexions suggerents:
- sobre la pedagogia per a enginyers i arquitectes,

- sobre els estils militars del Vauban i del Coehoorn: per a Vauban, diu (p.106), "la expugnación era una obra racional,
en la que intervenían casi todas las disciplinas con que el género humano moldea el mundo.
Para Coehoorn, un acto fulgurante de violencia extrema ...". Guardiola és com el Vauban ...

- sobre l'encaix de Catalunya i Castella (p. 126-129)

- sobre les monarquies i la comprensió de l'història: per exemple, aquest paràgrafs són boníssims (p. 123-124). Rés a veure amb els nostres vells llibres d'història, al batxillerat. He consultat a la wikipèdia sobre la "guerra de successió espanyola": tot lliga ! Finalment, als meus 65 anys complerts, he entés una mica, penso, el que va precedir el famós 11 de setembre de 1714.

- ...

Shirota FF: l'estil xanxullero, inconscient, irresponsable

El febrer vaig fer una [nota] sobre el Carles Manté, parlant d'un estil de fer les coses que, sortosament, semblava caigut. Un estil "xanxullero", deia, que "semblava tenir tots els vents a favor", i desitjava que "els dirigents polítics i les institucions democràtiques poguessin qüestionar, jutjar i responsabilitzar tota aquella dinàmica inconscient i irresponsable, i a tots aquells que discretament, calladament, varen aprofitar-se amb desmesura de pràctiques corruptes" ...

Ara en surt un exemple que mereixeria ser un "estudi de cas" a les escoles de busines, analitzat com una experiència de cooperació public-privat (que molts ara reivindiquen ...), i, sobretot, explicat als joves que s'interessen per la cosa pública.

Pel que sembla, durant el període 2007/2012, el Carles compatibilitzava un molt ben remunerat contracte de consultoria estratègica amb Innova (sòcia de Shirota), amb la presidència/direcció de Shirota.

[dimarts 4.06.2013 llegeixo a El País que Francesc José María era el secretari general d'Innova !
Abans havia estat secretari general del CHC (jo hi vaig tenir algunes diferències),
i director general de l'ICS, cessat per la Marina Geli l'octubre de 2008 ...]

Entenc la voluntat de l'Ajuntament de Reus de promoure el seu desenvolupament territorial i tecnològic. Però em costa comprendre la decisió d'avalar, el febrer de 2008, amb 3 milions d'euros dels ciutadans de Reus, l'aventura d'una societat creada el 2007. Probablement s'explica per l'estil inconscient i irresponsable que dominava aquells anys.

La Morella Nuts, el Tecnoparc, Innova, el CDTI, el Ministeri de Madrid ... d'on surt el nom de Shirota ?




Per cert, fa temps que penso que algun dia caldria avaluar la rendibilitat social del TIC.SALUT ...
Qui ha pagat què ?
Qui ha gastat què ?
Quins ssón els resultats concrets i mesurables ... més enllà del fum o dels coloms ?

Moustaki: il faudra bien mourir un jour ...

... c'est dur à penser, il faut bien le dire !

Ha mort el Georges Moustaki, aquest dijous 23. A la wikipedia francesa hi ha el seu historial ...

El varem veure en directe quan teniem 20 i pocs anys, al Revolution, la boîte de Calella, amb en Josep Mª i la Dora.

I el varem tornar a veure a Empuries, amb la Montse, 40 anys després, envellit, blanc com un àngel, l'estiu de 2008 (?), en un dia de lluna plena esplèndida.
(Miraré de trobar fotos de l'acte)

De moment, la portada d'un dels seus primers "LP" de vinil i la lletra d'una cançó extraordinària.




















Sempre m'han encantat les seves cançons, que tinc profundament gravades: Le temps de vivre, Le Métèque, Ma liberté, Ma solitude, Sans la nommer (la révolution permanente !), Il y avait un jardin, En Méditerranée, Je ne sais pas oú tu commences, Nos corps, Danse ...

Ara, amb l'extraordinària recuperació de la Marina Rosell, tinc alguna contradicció a la memòria, entre l'original i la nova versió clara i directa, en català.


[ AFEGIT ]


A l'apartament de l'Escala trobo un vell llibre seu, escrit a finals dels '80, amb breus comentaris sobre records: filles de la memòria !
Penjo les dues pàgines sobre la seves vingudes a Espanya:

12 de maig 2013

Al Serrallo de Tarragona ...


Ahir dissabte varem ser a Tarragona. La Montse predicant, jo de xofer. Agraïda, la Montse em va convidar a dinar al Serrallo (a La Puda, antic Pòsit i Confraria de Pescadors).

Hi ha un ambient marítim senzill i acollidor. Ens va semblar una molt bona integració de la ciutat amb el port (Google ofereix una vista a 45º molt espectacular !)

Fins i tot i han posat una petita màquina de tren ! En diuen intermodalitat de transports, em sembla.













Quina diferència amb el nostre pàrking marítim !










I quina diferència de sensibilitat: com és que Mataró no té (encara) una màquina de tren (la primera) en algun lloc ben visible ?
Potser si mai arribem a ser independents, el Museu del tren de Vilanova passarà a ser propietat de la Generalitat,
i, aleshores sí, no hi hauran dificultats per tornar "la Mataró" a Mataró ... o sí ?

Sóc pesat i insistent: ja ho he proposat altres vegades en aquest blog:
- la primera, en un blog específic de parides, l'octubre de 2005, per fer un bloc d'apartaments/oficines a la plaça de darrera l'Ajuntament [nota];
- l'octubre de 2008 (venint de Gijón), proposant a l'Ajuntament un concurs d'idees [nota];
- després, l'octubre de 2009 per instalar una maqueta a la Rambla [nota].

Ara hi torno, sensibilitzat per la maquineta del Serrallo.
Fa unes setmanes, un dia de vent, el Quico, de l'Iluro, va explicar-me la idea de posar alguna protecció a la terrrassa, i les dificultats que tenia amb l'Ajuntament ...
La primera idea va ser proposar-li una solució "marinera", recordant idees i propostes del Mataró Marítim ...



Però tornant del Serrallo, i recordant altres idees meves sobre la "Mataró" a la Rambla,
he esbossat aquesta idea: una banda de protecció, de plàstic,
pintada amb la imatge de la Mataró i un parell de vagons.













No sembla massa cara, ni difícil de fer, tot i que caldria assegurar la funcionalitat ...

Impacte en tindria, segur !

11 de maig 2013

Què es necessita per a una "bona vida" ?

El Manel va passar-me fa mesos aquest llibre dels Skidelsky, "¿Cuánto es suficiente?", en el que intenten reviure la antiga idea de que l'economia és una ciència moral, una ciència d'éssers humans vivint en comunitats, no de robots interactius (p.19).

Tot el llibre és suggerent i fresc. Simpàtic el capítol destinat a parlar de la felicitat, de l'economia de la felicitat i especialment de la seva possible mesura ...

Jo he posat més atenció als capítols més pràctics: el que defineix els elements de la bona vida (cap. 6), i el que proposa sortides a la competitivitat febril (cap. 7).

En els elements de la bona vida hi trobo a faltar algunes consideracions més sobre les necessitats materials (p. 216), sobre les condicions bàsiques de vida, i que constitueixen, de fet, la base de la coneguda piràmide de necessitats de Maslow.

Els Skidelsky proposen 7 elements de la bona vida:
- la salut,
- la seguretat,
- el ser respectat, el ser considerat,
- la personalitat, la capacitat de formular i executar un pla de vida autònom,
- l'harmonia amb la naturalesa,
- l'amistat, les relacions afectives entre persones, els lligams socials i polítics,
- i l'oci, com una forma d'activitat agradable i no obligada, no coaccionada.



Es interessant comparar aquests elements amb les necessitats que considera Maslow:








Tinc algunes notes al blog on parlo d'aquestes necessitats, i dels valors que haurien d'inspirar els nostres comportaments econòmics, socials i polítics:
- una de recent sobre valors, virtuts, qualitats i cultures [ nota ];
- un petit debat amb l'Antoni Puigverd en època de Quaresma [ comentaris meus ] i [ reacció de l'Antoni ];
- i una sobre angoixes i pors, mercat on actuen les religions ... [ nota ].






Avui a Tarragona, en el temps lliure que em deixa l'activitat de xofer de la Montse, he llegit el darrer capítol, el 7, sobre possibles polítiques per promoure "una bona vida".

Hi he trobat:
- reflexions interessants sobre la virtut i la moral,
- unes crítiques del liberalisme radical i propostes d'un suggerent "paternalisme no coercitiu" (p.217),
- propostes per reduir la pressió del consum (p.227), i per una reducció radical de la publicitat,
- i unes darreres reflexions molt crítiques respecte de les implicacions internacionals de les polítiques nacionals/locals i dels efectes de la globalització.

M'han agradat aquestes idees, doncs, des dels meus petits coneixements, fa temps que tinc intuïcions d'aquest tipus. No sé argumentar-les o justificar-les suficientment, perquè no domino conceptes i dinàmiques "economicistes". Reconforta que gent tant ilustrada vagi en el mateix sentit ...

De fet, ara fa gairebé un any, vaig penjar una [ nota ] sobre una reflexió del "lord" Skidelsky força interessant, i aprofitava per recordar propostes del Michel Rocard l'any '96 !

Llàstima que acabin el llibre (p.243) considerant que les reformes necessàries per garantir els bens bàsics, "són impossibles sense l'autoritat i la inspiració que només la religió pot oferir", i dubten de que "una societat completament desproveïda de l'impuls religiós pugui despertar-se i llançar-se a la busqueda del bé comú ..."

Què entendran per "religió" ? Potser ja preparen un altre llibre ...

10 de maig 2013

Dia d'Europa, encore une fois ...


Com cada any, el 9 de maig es celebra el Dia d'Europa, recordant la Declaració d'un del pares impulsors de la Unió, Robert Schuman, a París, el 1950.

Vaig anar a la celebració que aquest any va ser al Museu Marítim de Barcelona. Potser perquè el projecte navega, es va voler fer envoltat de vaixells. El principal també està a mig restaurar ...








A les onze, un acte amb 4 euro-diputats moderats molt eficaç i simpàticament pel Manuel Cuyás. Coincidència gairebé total amb les perspectives preocupants per a les properes eleccions europees del futur 25 de maig de 2014:
- molt desencís ciutadà, molta desconfiança, molta abstenció ...
- molt temor a candidatures euro-escèptiques i anti-europeistes ...
que fan pensar en una prevista major ingovernabilitat de la Unió.

Lògicament, comprensiblement, els polítics els preocupa sobretot això, aquesta dimensió, important, de la política: les eleccions.

Però, a banda dels temes econòmics clàssics: austeritat, crèdits, clivage nord/sud ... molt poques referències al que (deu) estar fent la Unió Europea. I sobretot, la contínua i tòpica crítica a la poca difusió mediàtica dels afers europeus, que el Manel va qüestionar.

2013 és l'any europeu dels ciutadans, però no sembla que ningú ens en haguem enterat. Bé jo sí, però no compta.
L'eslògan, com sempre, molt publicitari: es tracta d'Europa, es tracta de tu: participa en el debat.

Jo vaig fer la meva tradicional reflexió sobre implicació efectiva dels ciutadans i cooperació concreta en les polítiques, però sense massa ressò. Vaig citar un altre cop la Llei d'Educació, que no parla de la Unió, i, d'aquests darrers dies, l'Informe sobre la reforma de l'Administració i la Funció Pública: la Unió no apareix, la Unió no és referent, les experiències dels altres Estats membres i els processos de cooperació i de coordinació no compten. Autistes ...


Després d'aquesta primera part de l'acte, varem anar a l'exposició sobre els drets dels ciutadans europeus, on es varen fer els clàssics parlaments tipus missa que es repeteixen cada any. Cap representant de la Comissió (teòric motor ...), ni del Consell (decisor principal). Bla bla blas vuits del president de la Diputació i d'un representant de l'alcalde de Barcelona.

I cloenda final de Francesc Homs, conseller de la Presidència. Catalunya, va dir:
- de fet, es pot considerar co-fundadora de la Unió ...
- és contribuïdora neta: de cada euro que va cap a la Unió, només en tornen 58 cèntims;
- ... però ja ens està bé: la Unió ens dóna empara democràtica ...

I, mentrestant, què fa la Unió ? Anar-hi anant ...
Sort que la varem fer petar una mica entre ex-funcionaris ...

08 de maig 2013

Més sobre "la consulta"

Recordo la meva posició: fart, tip, de l'encaix actual, voldria una Catalunya/estat federada amb els estats ibèrics i europeus, però soc conscient de que les visions i posicions del conjunt de catalans no permeten canvis massa radicals ...

I des d'aquesta posició segueixo les actuacions dels qui s'agrupen sota la reivindicació del dret a decidir. Segueixo pensant que és una expressió poc clara, ambigua. Si el què es reclama és un dret, s'ha de fer una llei que ho digui. O canviar-ne algunes. La Constitució en primer lloc.

Però, de fet, el que es reclama és l'exercici, ja, d'aquest dret democràtic, en forma de referèndum decisori sobre la qüestió de l'encaix Catalunya / España. Es vol aconseguir organitzar un referèndum sobre la possibilitat de que Catalunya esdevingui un nou estat ... independent. Per pudor, i amb una ambigüitat calculada, els mitjans oficials i "la seva", parlen de "la consulta", potser per no espantar.

Potser si la problemàtica fos clarament compartida, si les opcions estesin ben definides i, sobretot, hi hagués una ampla majoria de ciutadans disposada a anar cap a canvis radicals, es podria intentar. Però, malauradament, no em sembla que sigui aquesta la realitat.

Per això em sembla que cal no precipitar-se i adoptar una estratègia progressiva: una àmplia consulta prèvia, no referendària, amb una campanya ben organitzada per fer pedagogia sistemàtica dels problemes, dels factors, de les estratègies possibles. Una consulta prèvia que permeti mesurar posicions, calcular bé les forces. I per consolidar la catalanitat necessària de molts ciutadans.

Molts amics em critiquen aquesta proposta esglaonada. D'altres tenen molta pressa. Jo la veig més segura que intentar un gran salt sense tenir les cames ben trempades ... Malgrat que més d'un milió sortíssim al carrer a cridar que ja n'hi ha prou. Malgrat que bona part de la opinió publicada estimuli l'aventura ... no podem confondre desitjos amb realitats.

Per guanyar, per canviar radicalment la nostra situació, hem de ser extremadament prudents i mesurar l'eficàcia dels nostres actes. I no fer el ridícul, com recomanava el Tarradellas.

La darrera "cimera", del dilluns 6 a la tarda, em va semblar un pel ridícula. Un gest formal amb pocs resultats pràctics. Dues hores justetes, amb una trentena de participants representant a una desena d'institucions/organitzacions. Traient 5 minuts per dir bona tarda i 5 minuts més per dir que hem d'anar acabant, em surten uns 10 minuts per institució/organització. Justet per dir-hi cadascú la seva, per fixar posicions, de sobre conegudes, sense oportunitat de contrastar. I per justificar les rodes de premsa criticant-se uns i altres.

Tanmateix, la situació és molt delicada. Enric Company deia dimarts dia 7, a El País, que "el proceso soberanista abierto por el gobierno de Artur Mas va directo al fracaso y se ha convertido hace ya muchos meses en una permanente fuga hacia delante ...". Recorda que fins i tot el conseller de Justícia del seu govern va admetre que un referèndum per via legal "era impracticable sin el acuerdo del Gobierno español".

I conclou l'Enric Company que només hi ha dues alternatives clares:
- la reforma constitucional en clau federal asimètrica,
- o una (inviable) ruptura en forma de proclamació unilateral d'independència.

Si, més enllà dels jocs d'artifici dels partits, mirem dades sobre sentiments i pensaments de la ciutadania, la realitat és efectivament molt preocupant: el F.M. Alvaro a La Vanguardia del dilluns dia 6, diu que gairebé un 40% de ciutadans de la Comunitat de Madrid (però també de bona part d'España), estan per suprimir les autonomies, mentre que, a Catalunya, gairebé un 35% de ciutadans, com a mínim, estan per un Estat català.

De fet, el baròmetre del CIS/Madrid es basa en una enquesta (telefònica) a 937 ciutadans, una cinquantena dels quals són nascuts fora d'España. No hi entenc massa, però la fiabilitat no deu ser molt alta ... Raó de més per deixar-nos d'enquestes i passar a una gran consulta a tothom. El baròmetre del CEO es basa en 2.000 enquestats. I mostra que, segons l'enquesta, els federalistes o independentistes sumen gairebé un 70% ! Independentistes i no independentistes empaten pràcticament al 50% (dels qui opinen i contesten) ...

Hem arribat aquí després de les polítiques desenvolupades per uns i altres, aquí i allà. Es poden buscar responsabilitats, però la realitat és així de dura i complicada. Al baròmetre del CIS/Madrid l'opció federalitzant ni es contempla ... només s'insinua més autonomia, i només un 8% hi estaria a favor !.

Penjo els quadres i la nota de comentaris del F.M. Alvaro.
Som en una tempesta perfecta, diu.
I ens espera la Rosa Díez per arreglar-ho, mentre molta gent, potser, diu el F.M. Alvaro, pensa en els militars i policies.
Són els més valorats en el baròmetre, que confirma l'absoluta desconfiança en els polítics.
Malament. Molt malament !


06 de maig 2013

Manlleu, Ter, Museu

Diumenge varem anar fins a Manlleu. El meu germà feia temps que ens recomanava visitar el Museu, la seva turbina i els embarrats.
És a l'antiga fàbrica de Can Sanglas (dibuixada aquí per Jordi Ballonga). Tinc una especial admiració pels embarrats ...




















L'encarregada, la Teresa, acollidora, competent, amable, molt coneixedora de la tècnica i de la història, ens ho va explicar tot molt bé: que el museu és molt actiu, que hi fan força activitats amb les escoles i amb muntatges teatralitzats. Ens va preparar una demostració de la turbina "fontaine". Petit problema: el canal era tancat i no portava aigua ! Però la varem veure funcionar uns minutets, suficients per fer-nos prou la idea.

Explicacions molt interessants sobre el canvi que va suposar passar de les clàssiques rodes d'aigua verticals de fusta a les turbines com la que hi ha al museu, d'origen francès: molta més potència amb desnivells menors. Em va fer pensar molta estona per entendre el perquè de l'increment de potència. I això és el més important: el procés d'imaginar enginys més eficients per generar energia. Innovar !

El Museu, integrat en la xarxa catalana de Museus, és petitó però suficient per veure i comprendre els processos socials, tecnològics i econòmics de l'època. Els vídeos a partir de la petita història d'una joveneta que comença a treballar ben aviat a la fàbrica, són molt emotius. Impactants les imatges dels treballadors i treballadores ... i dels amos i jefes !
Tot molt ben ambientat.

És cert que la industrialització va suposar canvis profunds en les maneres de viure de tota aquella gent, que el capitalisme de l'època va suposar duríssimes condicions de treball i explotació. Però també va tenir aspectes positius, suposo, en produir en quantitats industrials i a costos reduïts la llana per alimentar la indústria tèxtil, que va suposar, imagino també, millores sensibles en la qualitat de la vestimenta i de l'aixovar de les famílies i de la gent ...




L'ambientació tècnica i social del museu contrasta amb el contingut d'un llibre que el meu germà em va regalar fa unes setmanes, sobre el patrimoni vinculat als usos de l'aigua del Ter, escrit per llicenciats en Història i Filosofia (Llinàs, Merino). Ensenyen el riu, els ponts, els canals, les comportes, les xemeneies ... i les fàbriques vistes de fora. En les 270 pàgines a tot color, no apareix cap imatge d'una turbina (l'essència de l'energia hidràulica), ni de cap màquina, tret d'uns martells d'una farga. Gairebé només una gran foto d'uns alternadors (p.178) "... al mig d'una sala iluminada amb grans finestrals d'arc de mig punt". Que maco ... Vaig pensar en les fàbriques recuperades a Mataró, en les que pràcticament no hi ha tampoc referències al treball, als treballadors, a les condicions de treball, a les eines i les màquines. Als restauradors només sembla interessar-los la carcassa, les bigues, les finestres ...




Després de la visita, un passeig arran de riu, i dinar a La Pianola. Petit restaurant familiar molt acollidor, amb menjar molt ben fet a 15€ el menú.




I una torre d'aigua provocadora, envoltada d'un hortet molt ben cuidat i productiu. He fet una simulació per reconvertir-la en petit habitatge, molt a prop del riu, i amb vistes al Matagalls, Turó de l'Home i les Agudes ! A una hora escassa de Mataró !

02 de maig 2013

Referèndum o consulta, decidir o opinar

Intento amb aquesta nota clarificar i racionalitzar el debat sobre una futura "consulta".

Fa unes setmanes, Jordi Gracia (El País / 27.03.2013), fent una crida a l'esquerra catalana i espanyola, deia: "Por qué no hay modo de desenmascarar el derecho a decidir como eslogan electoral y populista y reconducir la cuestión, activa y convencidamente, hacia la defensa de una consulta pactada sobre un problema político real ? "

A les eleccions del 25N12, el president Mas ens va convocar a les urnes, enfrontats a dues problemàtiques, però amb una sola papereta.
Ho vaig denunciar a cal Cuní la nit electoral, i la meva reflexió va tenir força ressò a 8tv ... [ nota ]
Per recordar quins eren els sentiments dels ciutadans d'aquells dies, mireu aquesta [ nota ]

Ara, 5 mesos després, s'està preparant una nova iniciativa (consulta, referèndum ?), a partir d'una sola pregunta i, molt probablement, amb una sola resposta: si o no ... Em sembla que per aquesta via seguirem consolidant l'esquizofrènia de molts ciutadans.

La majoria dels qui reivindiquen clarament el dret a decidir, proposen, de fet, un referèndum vinculant, jurídicament decisori, sobre l'eventual separació de Catalunya d'España. Però, llegint entre línies les declaracions, sovint ambigües, d'uns i altres, em sembla que, de fet, hi ha dues opcions: decidir via referèndum o opinar en una consulta.

Jo no les veig alternatives o excloents: una consulta sobre la opinió dels ciutadans hauria de ser el millor pas previ per preparar un eventual referèndum per decidir la separació catalana i la constitució d'un Estat propi. Aquest referèndum s'hauria de poder convocar si la ciutadania opina majoritàriament que cal fer-lo i que hi ha motius suficients per plantejar la opció.

Però, ara per ara, sembla molt difícil organitzar concertadament amb el govern de l'Estat un referèndum decisori. No sembla que hi hagi la correlació de forces necessària per guanyar una confrontació democràtica amb la casta dirigent españolista. I la majoria d'opinadors considera que sense pacte, no hi ha referèndum decisori possible. En parlarem en una altre ocasió ...

Parlem doncs, de moment, d'una possible consulta prèvia. Em sembla que hauria de ser una consulta àmplia als ciutadans sobre la problemàtica de l'encaix, sobre els greuges principals, sobre opcions possibles d'encaix (inclòs, lògicament, el desencaix), i sobre les estratègies futures d'actuació.

Una consulta d'aquest tipus hauria de permetre de fer pedagogia i de clarificar, d'una vegada, qui pensa què, i perquè, qui voldria què, i com. Ja n'hi ha prou que siguin els tertulians, opinadors, escriptors, periodistes ... qui interpretin els sentiments i la voluntat de la majoria. Els ciutadans hem d'opinar. I a partir de l'opinió explícitament manifestada, tindrem molta més legitimitat i, sobretot, força democràtica, per plantejar passos successius, entre d'altres, si s'escau, una decisió via referèndum.


Lògicament, aquesta àmplia consulta prèvia no pot basar-se en una sola pregunta i deixar als ciutadans marcar una sola creueta com a resposta: si o no. Insisteixo, la problemàtica és complexa, plena de qüestions ... i d'opcions !

Per fer bé les coses, davant de qualsevol problemàtica o conflicte, sembla lògic i raonable plantejar, al menys, tres qüestions:
- què passa exactament ? definint bé quin és el problema;
- perquè passa ? identificant clarament els factors principals, les causes bàsiques del problema ...
- què fer ? analitzant les opcions estratègiques possibles.

Per tant, en una futura consulta, els ciutadans haurien de poder expressar la seva visió (1) sobre la problemàtica de l'encaix, (2) sobre les causes que, eventualment, desencaixen, i (3) sobre les possibles reaccions o solucions possibles. Tres qüestions i, probablement, una quinzena de creuetes.

Al costat teniu un primer exemple de com podria ser aquesta futura "papereta" d'opinió.

Una consulta d'aquest tipus exigeix una "campanya" pedagògica centrada en les qüestions i les opcions. Una campanya molt més rica i argumentada que les que estem acostumats a patir, en la que els diferents partits i organitzacions haurien d'explicar ben bé i de manera articulada, les seves consideracions i posicions.

A més de manifestar-nos pels carrers, podríem mostrar àmpliament la riquesa diversa dels sentiments, conviccions i aspiracions dels ciutadans. Reduir la consulta a un si/no tornaria a frustrar, per exemple, a molts ciutadans que n'estan farts d'aquest encaix amb Espanya, que pensen que cal dir prou, que volen dir el perquè, però que no pensen que la solució sigui un desencaix radical ... encara.



(cliqueu el botó dret i obriu l'enllaç per llegir millor la "papereta")

01 de maig 2013

Dues petites qüestions tècniques ...

La primera, una petita sorpresa: tenia gairebé oblidats els clips que vaig penjar fa temps a SLIDESHARE, i, ara, m'envien estadístiques sobre visites.
Més de 4.000, en 5 anys, 800 visites per any !
Normalment, s'haurien de poder buscar i consultar a la web de [ SlideShare ], però sembla molt difícil accedir-hi: el cercador és molt limitat ...


Puig que hi som, penjo aquí els links:
- als esquemes sobre materialisme històric [ aquí ]
- a la xerrada sobre la Unió Europea des del món local, a Igualada, el 2008 [ aquí ]
- a les diapos del Quino sobre rectitud [ aquí ]
- i a les diapos sobre la nova cultura de gestió a la Comissió Europea, del 2003 [ aquí ]



La segona, les estadístiques d'accessos a les meves notes del blog subministrades directament per Blogger.
La setmana passada va deixar de funcionar el comptador que tinc instalat (sitemeter),
i recordo que Blogger dona força informació, però només referida al darrer mes, sembla, i un acumulat total des de l'inici del blog.
El sitemeter afegia el nombre de pàgines visitades, el temps de lectura, i molta informació històrica.
Els he informat del fallo, i m'han contestat de seguida i molt amables que están en ello ...















Segons sitemeter, el blog té un promig d'unes 150 visites/setmana, unes 650 al mes.
Comptant no només les visites sinó les pàgines llegides, el promig sembla ser d'unes 250 pàgines llegides per setmana.
Segons Google, aquest darrer mes el blog n'ha tingut 1.605, unes 360 per setmana !