22 d’abril 2008

Li importa un "pitu" !

Un significat dirigent local del PSC ha reaccionat a la meva decisió de deixar el partit dient que li importa un "pitu", ... i m'ha desitjat bon vent !
Li he agraït la franquesa: m'ha confirmat en la meva decisió. Però m'ha sabut greu.

Precisament jo vaig acollir-lo al PSC, a finals dels '70. Venia il·lusionat i amb ganes. Jo era ja "gran", havia fet la trentena, probablement barbut, marxista, anti-socialdemòcrata radical. Ell devia haver passat la vintena feia pocs anys, i compartia radicalitat i entusiasme. Tinc la impressió que vàrem simpatitzar força.

Quan varen arribar les primeres eleccions autonòmiques, el partit va organitzar una campanya tipus Corte Inglés, amb nens a la platja banyant-se radiants ... il·lustrant la Catalunya Nova que prometíem. Va ser un xoc per a molts de nosaltres, i sobretot per als joves.

Recordo haver-lo animat dient-li, recordant l'himne dels segadors, que quan convé ... venem neveres !

Potser em va fer massa cas, potser s'ha passat de pragmatisme i no ha parat ja de vendre neveres ... i ara li importa un "pitu" que algú pugui qüestionar aquesta lògica comercial i les tècniques de marketing que comporta.

Repeteixo, em sap greu, francament.

I em preocupa aquesta reacció davant d'un company "dissident", però socialista "quand-même" (fr).
Què puc haver fet per merèixer aquest menyspreu ?
Lluitar massa directament contra corporativismes i corrupteles, promoure massa transparència en la gestió d'empreses públiques ?
Explicar massa obertament maniobres de complicitat politiquera al servei d'interessos particulars ?

Quins valors, quina moral inspira aquest tipus de menyspreu ?

Potser segueix, com molts al PSC, algun consell del SUN TZU, expert en l'art de la guerra.
Potser acabarem enyorant la moral del Jesús autèntic que ens captivava en la nostra innocent adolescència .
O potser és una bona ocasió per fullejar alguns vells llibres, plens de pols, que encara guardo ... de l'Erich Fromm (Per una ética humanista), del Garaudy jove (Palabra de Hombre), del J.Luís López Aranguren (El marxismo como moral), del Martin Luther King (La força d'estimar), del mossèn Dalmau (Distensiones Cristiano-Marxistas), o articles de l'A.C. Comín (Qué puedo hacer yo, un ingeniero ?) ...

Tanmateix, i pensant en el partit com a organització, també podríem buscar referències en els milers de llibres i teories sobre la gestió de recursos humans. En quina tendència s'inscriu aquesta reacció del, ara ja madur, dirigent local ? Són aquestes les reaccions de la nova governança que tant reivindicàvem fa pocs anys ?

Idees, valors, principis ... que potser avui no tenen viabilitat comercial en el mercat polític.

2 comentaris:

Esteve ha dit...

Escric aquests comentari per estalviar-nos mals entesos amb el terme “significat dirigent local del PSC”
El del “pitu” soc jo.

Anònim ha dit...

Deixar una organització a la qual un ha servit durant un bon grapat de temps sempre és dolorós , i sobretot pel "plus de càrrega" que com a persona "un" hi deixa.

Que siguin satisfactòries les recerques de nous camins.

Sobre el comentari anterior em certifica a mi, en allò que corre "soto voce":
Que a Can PSC de Mataró es va a "toc de PITU" dirigits per una petita i reduida oligarquia.
Sempre és bo que es presentin ells mateixos, amb els valors i principis que sustenten : un bon "Pitu", molta cara i poc respecte.