26 de desembre 2007

Molts núvols a l'horitzó !

Gairebé en mig de les festes, un seguit de fets i notícies que no insinuen res de bó ...
(cliqueu-hi a sobre per llegir-les !)

- la Naomi Klein, desvelant mètodes de la CIA per evitar que la gent esdevingui adulta, tècniques regressives per fer-nos tornar nens porucs ...

- el Papa, espantant el personal amb l'infern, i maleïnt l'ateisme


- el Sarkozy, qüestionant la històrica i centenària laïcitat francesa.
La reacció del François Bayrou












- el Blair, oportunista, que es canvia de bando (com si essent culé, es fés ara periquito ...)


- el PC xinés, que també dubte i s'adapta ...





- i el ROTO, que cada cop ho diu més clar !

24 de desembre 2007

la missa del gall de 1966 !

Quan teníem 18 anys, (el 1966), amb la colla (Mas, Civit, Manté, Soteras, Batlle, Vaquer, Solà, Montserrat, ...), i animats pel Julià COTS, organitzàvem "misses del gall" i sopar, amb molta convicció.

L'amic Jesús, predicant estimar els altres i la solidaritat entre els humans, ens era una referència indiscutible: va ser el nostre primer CHE, en un país on dominava la grisor franquista.

A més, a la missa, dalt la muntanya de Sant Bartomeu, hi venien les noies, que obtenien permís per sortir de nits, més enllà de les 10 del vespre habituals !

Malauradament, poc a poc vàrem descobrir tot el tinglado muntat a partir de la figura de Jesús. Vàrem mantenir els valors radicals, però vàrem descobrir altres interpretacions i visions de l'aventura humana ...

Pel record, el tríptic editat amb una de les primeres multicopistes offset. Abans utilitzàven clixés de cera, i per dibuixar calia utilitzar punxons ... L'havia comprat el meu pare, a qui l'obsessionaven aquestes tècniques gràfiques (fills i nets continuem amb l'obsessió !). Ara utilitzem la fotocopiadora, però el 1966 ni ens imaginàvem que arribés a existir un aparell així ...

La breu i contundent poesia la devia escriure el "papi", en JMª Solà ...

per una futura promoció personal ?

Tothom fa calendaris amb fotos nues per vendre alguna cosa i recaptar diners ...
Potser en faré un, un dia, quan el meu cos hagi recuperat les proporcions que tenia fins els '40 ...

Mentrestant, de cara l'any que bé, per oferir serveis (no pas per vendre), potser faré servir aquest muntatge:
- hi ha un nu (ben equilibrat psico-somàticament),
- hi ha professionalitat,
- hi ha voluntat d'innovar (potser una mica massa ...),
- i les armes son els papers, els dossiers, els mòbils, ... i la gran bandera !





Appel aux blogueurs pour la défense de la démocratie

He trobat a la "blogesfera" francesa aquesta iniciativa ( des Influenceurs ) amb un logo que deriva del mateix quadre ... de Delacroix, La Llibertat guiant el poble:

Una "contra" interessant: la lleialtat a la companya de vida !

Amb la Montse sempre ens mirem la contra de La Vanguardia, i en guardem moltes, en paper.
Aquesta m'ha semblat simpàtica, perquè reflexa bé les idees de quan començàvem a construir les nostres parelles, als anys '70.

Parlàvem de fer camí junts, de mirar endavant, tots dos, en la mateixa direcció.
I el Lluís Llach ens ho cantava:
Si véns amb mi, no demanis un camí planer,
ni estels d'argent, ni un demà ple de promeses,
sols un poc de sort, i que la vida ens doni un camí
ben llarg. (a la cançó Que tinguem sort ...)

Ara, a les joves parelles, potser els és més complicat mirar endavant tots dos en la mateixa direcció ... perquè em sembla més difícil identificar projectes de vida en aquest nostre món tan canviant !

De tota manera, el què diu l'Aitana és clar i directe: per això penjo l'entrevista al blog (Cliqueu a sobre per llegir-la !) .

20 de desembre 2007

en el fons som una mica burros, si ...

... per deixar que els de FOMENTO, treballin d'aquesta manera !


Com és possible que no haguem trobat la manera d'exigir tossudament que facin la feina ben feta ? ... quant trigaran a fer els quilòmetres que falten ?

Vull agraïr a tots els consellers que s'han abstingut d'anar a l'acte d'inauguració: m'han representat perfectament, és una manifestació clara i contundent del nostre emprenyament !

Tenia aquesta carta guardada des de feia molts anys.
La corrupció de la incompetència. Potser és ara el millor moment per penjar-la:




(cliqueu-hi a sobre per llegir-la millor !)

19 de desembre 2007

Idees sobre el nostre país, Catalunya

Els anys que vaig treballar a Madrid (1985/1986) ja vaig adonar-me'n de que, vistos de lluny, érem una mica provincians, molt/massa obsessionats amb la nostra identitat. Des de BXL, veia als catalans que ens visitaven un xic infantils en les reaccions contra aquells europeus (la majoria) que no coneixien prou la realitat i les virtuts dels catalans ... érem collonuts i els europeus no ho sabien !

Molts anys després, i després de tantes vicissituds i de catástrofes com les dels darrers mesos, els articles a la premsa analitzant l'evolució que ens ha portat a la situació actual, son molt interessants.

N'he volgut anotar els que m'han agradat més: (cliquant a sobre els llegireu millor !)

- el de l'Enrique Gil Calvo que constata el nostre "deprimente malestar que se traduce en un sentimiento colectivo de declive y decadencia, de pesimismo y ensimismamiento" ...

- el de l'Antoni Puigverd que reclama la tercera via entre el catalanisme i l'espanyolisme reactiu ...

- el de M. Dolores García que lamenta que el federalisme no tingui forts defensors ...

- i el de Suso de Toro que explica i comprèn el "desapego" i alerta a "quien subestime el poder de las ideologías y, sobre todo, de los sentimientos colectivos y crea mezquinamente que sólo existen razones económicas, no entiende a Cataluña, no entiende la historia y no entiende nada …"

... sobre la mani de l'1 de desembre !

(amb una mica de retard: aquestes darreres setmanes he estat fent de cuiner per la meva filla. És la quarta cuina que faig amb IKEA, ... i encara aprenc coses noves: sobre mides ergonòmiques de l'aigüera, sobre una pasta amb dos components que m'ha anat molt bé adaptar el sifó a les instal·lacions existents, sobre el tractament de la fusta de bedoll massissa (abedul en castellà !). M'ha servit per rebaixar tensions, per relaxar-me, després de la trista experiència de la mani del primer de desembre ... )

Jo vaig ser-hi, a la mani, sí.

Des d'un punt de vista professional, es poden acceptar fallos, imprevistos, ... però no "chapusses". En governar, ha de primar la capacitat de gestió, la competència, el rigor, la transparència, el bon govern, el respecte a la ciutadania, ... per sobre dels càlculs mediàtics i electoralistes.

En l'afer de l'AVE, em vaig sentir despreciat per una ministra incompetent i per tots aquells que l'aguanten. Per dignitat cívica, vaig anar-hi. I vaig tornar enganyat pels principals organitzadors, més emprenyat, més desapegat encara cap a determinades pràctiques polítiqueres.

Ho reconec, sóc de molt bona fe, molt sentimental, molt defensor de principis i valors ...

M'ha semblat interessant guardar aquest editorial de El País, tot i que el to és una mica exagerat ...

No només no parar d'aprendre, sinó aprendre diferent !

L'Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona em va demanar un article sobre el paper dels ajuntaments en les activitats i polítiques europees d'educació. El vaig enviar el passat 21 de novembre, i es "penjarà", un cop revisat, a la revista digital "De Prop" .

Potser no queda bé que ho digui, però l'article (accessible aquí en format Word) és interessant: m'ha servit per constatar, des de fora, i passats ja gairebé 4 anys de la meva tornada de BXL, que els tímids passos cap a la politització de l'activitat de la Comissió Europea, en els àmbits de l'educació i la formació professional, iniciats el 2000, s'han confirmat i consolidat.

Dos paràgrafs de l'article:

Potser immersos en els documents, les comunicacions, els informes, les recomanacions, les proposicions, ... no s'ha fet prou atenció al canvi de fons de la dinàmica política a nivell comunitari. Preocupats per demostrar els resultats concrets als ciutadans, no s'ha valorat prou el què suposa la cooperació entre tots per millorar l'eficàcia, la qualitat, dels nostres sistemes tradicionals d'educació i formació.

De buròcrates subvencionadors, els serveis de la Comissió han passat a ser promotors dels canvis estratègics, en estreta cooperació amb els governs i administracions dels Estats membres. El paper que juga la Unió es decisiu per promoure i acompanyar la necessària revolució dels mètodes i continguts educatius i formatius que exigeix aquest desbordant segle XXI.

Ara, el repte és aquí: serem capaços, per sortir de la difícil problemàtica educativa del país, d'aprofitar les possibilitats de cooperació, d'intercanvi, de reflexió que ens ofereix la nostra Unió Europea ?

Un darrer detall: sabrem copsar la revolució que s'anuncia en els sistemes educatius ?
A BXL utilitzàvem (utilitzen) molt l'expressió lifelong learning i l'education et la formation tout au long de la vie. Aquí, els primers anys, es traduïa per educació i formació tot al llarg de la vida, però, darrerament, s'ha quedat en el més simple ... aprenentatge permanent.

Es veritat que costa trobar l'etiqueta adequada, que mostri bé que no es parla de permanent learning, de continuing education ni de formation continue o education permanente ... No es tracta només de no parar d'aprendre ... sinó d'aprendre diferent !