29 d’abril 2008

Ens les van fotent ...

... i després s'estranyen de les reaccions anticlericals.


Mireu l'editorial de El País, del dia 26 d'abril 2008 ...
... i llegiu el final cliquant-hi a sobre:




Avui dimarts 29,
El País publica un article sobre aquests comités, escrit per Pablo Simón Lorda,
amb el títol La enfermedad del dogmatismo.
Interessant !

Una idea interessant ?

Per suscitar el civisme i l'esperit de ciutat ... o de carrer, potser podríem pensar en iniciatives ... leninistes !

Vegeu l'article sobre la "celebració" dels subbotnik (subbota és dissabte en rus ...). Cliqueu-hi per ampliar-lo.

Els qui coneixen l'historia potser ens diran que els tradicionals focs al carrer, en començar l'estiu, ja tenien una finalitat semblant.

Ara podríem recuperar el fer dissabte dels carrers, amb activitats radicalment voluntàries, evidentment, però l'Ajuntament podria donar un cert suport tècnic/econòmic als voluntaris.

Es podrien promoure com una diada veïnal, fins i tots donant premis en funció dels resultats.


Caldria buscar eslògans amb impacte, com ara el de Barcelona, posa't guapa !
Aquí podria ser: Veïns, rentem la cara al carrer ! o, també, Veïns, donem goig al carrer !
Qui s'anima ?

Un llibre per després dels 60 ! ...

... que he llegit xuclant !
Regal del Pere Fradera i l'Àngels Jubany, que han escoltat pacientment les meves reflexions sobre el disseny intel.ligent.

De fet, el llibre és una visió de l'evolució humana utilitzant conceptes d'un geòleg/paleoecòleg ...
... però curiosament molt coincidents, en el fons, amb la visió de les transformacions socials que tenia Karl Marx, anomenada "materialisme històric", i basada en la dialèctica entre forces productives, relacions de producció, superestructures, etc.

Marx deia que els filòsofs ja havien interpretat prou el món, i que el què calia (ja aleshores) era transformar-lo. Carbonell constata l'emergència de la consciència humana, i considera que l'espècie pot donar una direcció al procés evolutiu, guiat fins ara per l'atzar i la selecció natural actuant sense voluntat teleonòmica ...

Aquesta consciència crítica, basada en el coneixement, hauria de permetre substituir l'atzar per la lògica, i facilitar que la consciència operativa orienti l'esdevenir de l'espècie. El títol del llibre (La consciència que crema), el deuen haver triat els publicistes ...

Alerta sobre les religions i el rol històric que tenen en la coerció, la cohesió i l'establiment estratègic de relacions de poder, que, de fet, endarrereixen el progrés, la racionalitat i l'arribada de la modernitat amb mecanismes com la por, el càstig o el premi quan ets a l'altre món ...

Diu que la manipulació de sentiments i emocions hauria de ser controlada i castigada. Les creences suposen, de fet, perjudicar la generació de la consciència d'espècie, posant contradiccions i pals a les rodes a través de missatges atàvics i formes antigues d'entendre el món.

Aquesta consciència crítica i operativa necessita, diu, una ideologia que posi la cohesió i la cooperació com a vector competent: la pròxima revolució serà l'èxit de l'espècie gràcies al desplegament d'aquesta consciència, i si no, ens espera el col·lapse d'espècie ... o l'extinció !

Quins agents poden fer operativa aquesta consciència ?
A la seva època, Marx pensava en la lluita de classes ...
Ara, és molt més complicat !

Aprofito l'ocasió i penjo un llibre clàssic de la nostra època ... el catecisme marxista !




I el llibre del PS francès que vaig traduir i adaptar, el 1977, incorporant gràfics sobre els elements bàsics del marxisme, fets a mà: no hi havia el powerpoint!

24 d’abril 2008

Més problemàtiques de governança

Josep OLIVER escriu avui a El Periódico sobre el govern de la universitat.

Considera que els òrgans de govern (estudiants, personal no docent i professors) es troben ancorats en els anys 70, en una lògica d'autoregulació. Segueix afirmant que la creació dels consells socials va obrir una finestra a l'exterior, però que la seva actuació ha estat una mica limitada. Acaba proposant que els poders públics es plantegin l'elecció del rector com l'aspecte essencial d'una indefugible reforma.

M'ha semblat interessant comparar la governança de les Universitats amb la dels Jutjats (on sembla que no hi ha "rectors" ni massa mecanismes de gestió), i amb la dels serveis per a la Salut (on els intents per anar més enllà del gerencialisme no semblen haver progressat massa).

En definitiva, caldria repensar les funcions, les característiques (composició, atribucions, responsabilitats, nomenament, condicions d'actuació, ...), dels òrgans de govern de moltes institucions, per garantir la seva utilitat pràctica, i evitar que continuïn les misses administratives, en les que els formalismes amaguen la seva inoperància i la dependència dels poderosos governadors reals (gerents o directors generals).

Molts d'aquests òrgans funcionen encara amb la lògica de les memòries anuals, s'entretenen en problemes del dia a dia, i discuteixen de números, de pressupostos, i repassen la Memòria anual.

Quants òrgans de govern fixen objectius a gerència, després d'haver discutit, autònomament, les problemàtiques i les diferents opcions estratègiques ?

Però les qüestions bàsiques d'un timoner, d'un governador:
- on volíem anar ?
- hi hem arribat ?
- amb quins recursos ?
- amb quins problemes i/o condicionants ?
no són habituals.

Al Consorci Sanitari del Maresme (segons la seva web), el procés de renovació d'aquesta lògica sembla aturat en les Orientacions que el Consell Rector, després d'un procés de reflexió, va adoptar per orientar la Gerència pel 2005 ...

Precisament, vaig ser rellevat per intentar dotar aquest Consell Rector d'una certa autonomia !

Reformar la Justícia, encara !

Que no ens en oblidem d' aquest article del Josep Mª Vallés, ex-conseller d'en Pasqual Maragall, i, sobretot, promotor de l'Informe sobre Bon Govern i Transparència.

Escriu que reformar la justícia serà "difícil de llevar a buen puerto si sólo depende de la vacilante determinación de la clase política"... i proposa "una coalición àmplia de profesionales preocupados por la dignidad y la calidad del servicio que prestan, por agentes sociales y económicos que pagan el precio de sus actuales ineficiencias y por expertos que pueden aportar experiencias de transformación en otras instituciones y servicios públicos".

Veu necessari "forjar esta coalición positiva y no limitarse a propuestas legislativas o normativas", perquè sinó, "el empeño de dotar al país de la justícia responsable y eficiente que necesita ... continuará sin resultados mucha gesticulación aparatosa que encubre comodidades corporativas, intereses partidistas y grandes dosis de incompetencia" !

Més clar no es pot dir !

22 d’abril 2008

Li importa un "pitu" !

Un significat dirigent local del PSC ha reaccionat a la meva decisió de deixar el partit dient que li importa un "pitu", ... i m'ha desitjat bon vent !
Li he agraït la franquesa: m'ha confirmat en la meva decisió. Però m'ha sabut greu.

Precisament jo vaig acollir-lo al PSC, a finals dels '70. Venia il·lusionat i amb ganes. Jo era ja "gran", havia fet la trentena, probablement barbut, marxista, anti-socialdemòcrata radical. Ell devia haver passat la vintena feia pocs anys, i compartia radicalitat i entusiasme. Tinc la impressió que vàrem simpatitzar força.

Quan varen arribar les primeres eleccions autonòmiques, el partit va organitzar una campanya tipus Corte Inglés, amb nens a la platja banyant-se radiants ... il·lustrant la Catalunya Nova que prometíem. Va ser un xoc per a molts de nosaltres, i sobretot per als joves.

Recordo haver-lo animat dient-li, recordant l'himne dels segadors, que quan convé ... venem neveres !

Potser em va fer massa cas, potser s'ha passat de pragmatisme i no ha parat ja de vendre neveres ... i ara li importa un "pitu" que algú pugui qüestionar aquesta lògica comercial i les tècniques de marketing que comporta.

Repeteixo, em sap greu, francament.

I em preocupa aquesta reacció davant d'un company "dissident", però socialista "quand-même" (fr).
Què puc haver fet per merèixer aquest menyspreu ?
Lluitar massa directament contra corporativismes i corrupteles, promoure massa transparència en la gestió d'empreses públiques ?
Explicar massa obertament maniobres de complicitat politiquera al servei d'interessos particulars ?

Quins valors, quina moral inspira aquest tipus de menyspreu ?

Potser segueix, com molts al PSC, algun consell del SUN TZU, expert en l'art de la guerra.
Potser acabarem enyorant la moral del Jesús autèntic que ens captivava en la nostra innocent adolescència .
O potser és una bona ocasió per fullejar alguns vells llibres, plens de pols, que encara guardo ... de l'Erich Fromm (Per una ética humanista), del Garaudy jove (Palabra de Hombre), del J.Luís López Aranguren (El marxismo como moral), del Martin Luther King (La força d'estimar), del mossèn Dalmau (Distensiones Cristiano-Marxistas), o articles de l'A.C. Comín (Qué puedo hacer yo, un ingeniero ?) ...

Tanmateix, i pensant en el partit com a organització, també podríem buscar referències en els milers de llibres i teories sobre la gestió de recursos humans. En quina tendència s'inscriu aquesta reacció del, ara ja madur, dirigent local ? Són aquestes les reaccions de la nova governança que tant reivindicàvem fa pocs anys ?

Idees, valors, principis ... que potser avui no tenen viabilitat comercial en el mercat polític.

21 d’abril 2008

Buscaré nous camins:


M'he donat de baixa del meu partit, del PSC.

N'he parlat avui amb el Ramon Bassas, i ens hem explicat les visions respectives.

Pensant el què m'ha dit, i en el què no m'ha dit, li he confirmat la meva decisió.
Feia temps que la rumiava, però no trobava el bon moment.

Fer-ne 60 em va semblar un moment oportú, i li vaig enviar aquesta nota el dia següent, el 15.


Com a nota nostàlgica, el follet que va preparar el Jesús Salvador amb la meva ajuda, durant el procés constituent del PSC, a finals del 1976.








Dèiem que necessitàvem "un partit que coordini i impulsi les lluites, que elabori alternatives, que sigui un instrument, una eina per a la lluita per transformar la societat ..."

16 d’abril 2008

Igualtat homes i dones ...

... però el cristo sempre present !





Hi ha infiltrats a La Zarzuela ?

Cap Ministre va tenir una petita reacció per recordar que (sembla) que estem en un Estat laic ?

El País preguntava als lectors:
"Debe haber símbolos católicos en los actos oficiales ?"

A mitja tarda, de gairebé 4.000 respostes, el 20% deia que sí !!!



Contribució a la campanya AQUI RECICLEM ...

... iniciada el gener passat promoguda per la Generalitat: hem de reciclar el paper, el vidre, els plàstics, ... però no diu rés de reciclar també el coneixement, l'expertesa, el saber fer (el know how, diuen).

Molts parlen de la societat del coneixement, però el llencem sense cap mirament !

Malament ...

Cal recordar l'article extraordinari de l'Antoni Puigverd, a La Vanguardia del 24 de setembre de 2007, (Feudalismo democrático), que parlava de taps ... per acabar dient que tenim "demasiados tapones, filtros, obstáculos, murallas internas y espacios impenetrables para un país que està en riesgo de decadencia y que no puede permitirse el lujo de perder su mejor riqueza: el capital humano !"

Ja en tinc 60 !

Vàrem celebrar-ho a casa amb la família i els amics.

Alguns em varen enviar mails afectuosos i reconfortants, com el del Panxo, que em diu, comentant la invitació, que "la calva y la sonrisa enigmática , con ojos semi entornados de mala leche o, para decirlo en términos literarios: sonrisa monalisesca, tu declaración de guerra contra el status quo, son las mismas de un Pep que tuve la gran fortuna de conocer hace treinta años. Cumples sesenta años y anuncias que te propones reorientar tus energías, lo cuál no es ninguna novedad en ti que ya lo hiciste tantas veces cuantas el entorno se te quedó pequeño"


D'altres m'ofereixen volar en globus, trencar miralls vells, construir noves andròmines, cooperar en ONG's, treballar amb la societat civil, lluitar per utopies, viure la vida, els instants, estimar i ser estimat, gaudir de flors i dolços, el Xavier m'envia profundes reflexions de mitja nit, i en Joan em diu que "cada un de nosaltres pot aportar una bufadeta d’aire fresc que si les ajuntes i les saps aprofitar farà que les teves veles s’inflin per tornar a volar sobre les turbulentes aigües" ...

Sense oblidar que vaig néixer el 14 d'abril, aniversari de la República espanyola. I fent números, he descobert que comptant 9 mesos enrera, vaig ser fecundat, a VIC, enmig de tota la capellanada dels anys '40, probablement el 14 de juliol, aniversari de la presa de la Bastilla a París !

06 d’abril 2008

La crisi de la Justícia !


El País publica avui un reportatge interessant i colpidor: gairebé 1,5 milions de sentències per executar, a Espanya, segons el Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
Les fotos m'han fet pensar en les del nostre Ajuntament d'ara fa 30 anys ! :













Intentant resumir possibles causes, l'article que considera que "los juzgados son reinos de taifas", parla de procediments inadequats, de manca de mitjans humans i eines electròniques (quan n'hi han, no estan connectades entre sí, no hi ha accessibilitat entre Jutjats, no s'utilitza l'expedient electrònic ...)

A mi em sembla que, a més, caldria canviar tota la cultura i tradició legislativa d'aquest país (i de molts altres), que sembla feta per crear ambigüitats, eludir responsabilitats ... i donar feina als notaris i advocats !

Caldria, segurament, dotar de recursos i capacitats d'organització i de direcció als jutjats, probablement com cal fer, també, a les escoles.

Santos Juliá, al mateix diari, parla avui de "la crónica debilidad del CGPJ en la respuesta a los incumplimientos profesionales: como inspeccionan a compañeros, el resultado es la lenidad ... para que un juez sea expulsado de la carrera es preciso que se comporte como un gran villano."

Cal simplificar, estructurar, escriure curt, amb precisió, senzill i clar, directe. Recordo experiències interessants: al sindicat, durant la negociació de convenis i l'Estatut dels Treballadors, a l'ajuntament de Mataró, en fer els primers intents d'informatitzar la tramitació administrativa (va guanyar el secretari, Manel, ...), a la Comissió Europea en redactar els nous programes Socrates i Leonardo, ... quanta actitud torticera, volgudament ambigua i mesquina !

Per entendre i verificar l'actualització de la taxa d'interès de la meva hipoteca, he tingut de llegir diverses vegades el text, anar dos cops a la oficina, consultar internet, ...

Recordo una escena memorable d'una pel•lícula francesa feta per Les inconnus (Les trois frères, el 1995), en la que els protagonistes es posen al costat del notari que els hi notifica que s'han quedat sense herència, i li foten una hòstia cada vegada que surt una expressió incomprensible ! Mireu-la:
video

02 d’abril 2008

Un molí al xalet de l'arquitecte Capell ?

... al nou Parc de Mataró !

L'Ajuntament està estudiant crear un centre medio-ambiental en aquest xalet, amb l'ajut de la Generalitat. He pensat que podria afegir-s'hi un molí clàssic al darrera, que funcionés com a centre /taller de demostració i promoció d'energia eòlica (vella idea meva) ...
- per treure aigua o per produir electricitat,
- complementat amb pannells fotovoltàics i pannells escalfadors d'aigua,
- ben integrats en l'estructura,
- molt accessible per ensenyar-ho a la gent, fins i tot, amb cura, es pot pujar a la balconada ...
- ......

Amb la seva alçada, podria esdevenir un símbol molt atractiu i referència emblemàtica de la zona.

Jo me l'imagino de nit, il·luminat ... i plovent !

Aquí he fet una simulació sobre un molí real que hi ha a Torredembarra ... i que té els 18 metres d'alçada. La construcció d'obra de la base ( 8 x 6 metres ?) hauria de servir per tots els aparells de control i seguiment de la captació i acumulació d'energia: bateries, dipòsits d'aigua, ...

A sobre de l'obra bàsica, s'hi poden adequar dues plantes per fer-hi exposicions o petites reunions de treball o com a mini-aules de formació.

I unes imatges virtuals de com podria quedar el conjunt:










Si tira endavant, jo ja m'he postulat com a conserge (voluntari, gratis) per explicar i mantenir el molí !

Bolònia, un procés de cooperació europea extraordinari !

Aquest dies ha sigut notícia: perquè ja va sent hora d'aplicar les orientacions concertades entre tots els Estats membres, per la Conferència de l'Associació Europea d'Universitats, feta a Barcelona ... i per les protestes d'uns quants.

Uns quants comentaris:
1/... que l'anomenat procés de Bolònia, neix en realitat a La Sorbona, el 98, amb una declaració d'intencions a París d'uns quants grans Estats membres, i és l'any següent, a Bolònia, quan s'engega efectivament el procés de cooperació voluntària entre tots els Estats membres (sense comptar, inicialment, amb la Comissió !).
Després, en successives trobades a Praga el 91, a Berlín el 93, ... els Estats amb la Comissió han anat configurant, en base a acords sobre objectius i estratègies concertades, el procés de Bolònia que ens porta cap a l'anomenat espai europeu de l'ensenyament superior.

Es a dir, que fa 10 anys que la cosa es belluga, que l'Estat espanyol va concertant, amb els socis de la Unió Europea, les mesures necessàries per modernitzar els sistemes educatius, per fer-los convergir progressivament, per fer-los oberts i comprensibles, comparables, i facilitar així la mobilitat entre estudiants i professionals a Europa.

Si bé hi ha hagut debats entre governs, gestors, educadors i professionals, no tinc la impressió de què, més enllà dels 3 + 2, s'hagi explicat prou a la ciutadania el perquè de les reformes i canvis proposats. De tota manera, sembla una mica tard per reaccionar, tot i que, de fet, sembla, els darrers dies, son pocs centenars els qui es manifesten ...

2/ ... el consens a la Unió es situa en el 3 + 2. Aquí, a Espanya, per contra, sembla que l'arquitectura serà majoritàriament de 4 + 1 ... o més 2. No ho entenc. Aquesta desviació condicionarà probablement les possibilitats de mobilitat, de cooperació, de comparació i de millora conjunta de la governança ... Són els interessos i les reaccions corporatistes, un cop més ?

3/ ... aquestes reformes es produeixen tenint com a música de fons l'anomenat lifelong learning. És a dir, en el marc d'unes reflexions i proposicions de canvi radical de la "funció educativa" i dels processos d'aprenentatge, cap a d'altres funcions orientades a estimular, a ensenyar a aprendre contínuament !

No es tracta de canviar simplement els blocs o períodes d'estudi universitari: les noves orientacions pels sistemes educatius proposen esgraonar millor el procés d'aprenentatge, però, també, considerar altres continguts i competències, integrar altres vies d'aprenentatge (les no formals, les informals), altres mecanismes d'acreditació (que suposen canviar les concepcions actuals sobre títols i diplomes ... ), i, sobretot, promouen la idea de que haurem d'estar aprenent ... tot al llarg de la vida !.

4/ ... les pors a la privatització em semblen demagògiques i reaccionàries. Com moltes que he vist davant la nova Llei d'Educació catalana que prepara l'Ernest Maragall. Es cert que hi ha problemes de recursos, com a la sanitat, però les reformes impulsades des de Bolònia no impliquen cap canvi en aquest sentit. Però també, com a la sanitat, voler tot, per a tothom, i gratis, és impossible.

En qualsevol cas, la seva implantació suposa tenir clares les idees, voluntat de promoure les innovacions necessàries, i, sobretot, una capacitat forta de lideratge per part del Govern i un esperit de partenariat decidit de part dels responsables universitaris. Veurem !

01 d’abril 2008

l'ANNA PALÀ ...

... en una entrevista que va fer-me el febrer del 2006.

Molt acollidora, simpàtica, rigorosa, curiosa, ... una gran professional !

Quin greu, quina llàstima, ...