22 de març 2013

Emergència: dramàtic article del Rafael Nadal ...

... que denuncia la pitjor generació dirigent de les darreres dècades !

Buscant sempre excuses a fora, els nostres dirigents, diu, "són incapaços de prendre la iniciativa, aglutinar esforços i paliar alguns dels efectes més dramàtics de la crisi ..."
Els nostres governants "estan entestats en un fatalisme estèril: ni ens interpelen ni ens integren en un projecte colectiu i transversal..."
El president Mas, que potser ha llegit l'article del Ramoneda que vaig penjar ahir, ha ordenat, segons Nadal, als consellers, "que governin en diàleg constant amb les institucions, els organismes i les entitats de la societat civil ..."

Que és el que promouen l'Itziar Gonzàlez i els seus companys de l'ABCD !
Hi arribarem ?




Difícil: penjo dues referències exemplars sobre alguns components de la nostra actual generació dirigent:

- el CV de Mertixell Masó, nomenada secretaria d'Administració i Funció Pública,
al Departament de Governació i Relacions Institucionals, el passat 22 de gener [ link ]



- les breus però clares pinzellades curriculars de joves que pugen al PSOE a Madrid ...


21 de març 2013

Parlament Ciutadà, Estats Generals ...

Seguint amb la provocadora/incitadora conferència d'Itziar Gonzàlez, penjo alguns elements que expliquen una mica més la idea.

Primer, un article del Josep Ramoneda, proposant uns Estats Generals entre partits i ciutadania organitzada,
per mirar de parlar-se, de comprendre's, de consensuar iniciatives i polítiques:

Segon, referències al colectiu ABCD des del que treballa la Itziar.
En la conferència, potser per prudència, per no fer propaganda, no ens ho va explicar.
Buscant, he trobat aquestes pistes:


Link a la web [ aquí ]

Viva la "antipolítica" ?

El dia de la meva onomàstica a la tarda, vaig veure la conferència de premsa de Maurici Lucena al Parlament de Catalunya.
[La festa onomàstica és el dia en què una persona celebra el sant del seu nom, diu l'enciclopèdia catalana ! Hem de recuperar el sentit dels mots, massa colonitzats per l'església]

Les argumentacions del "becari" Maurici em varen corprendre: parlant de la imputació i subsegüents delegacions de l'Oriol Pujol Ferrusola,
va fer una petita lliçó magistral sobre el posicionament dels polítics i dels partits sobre els afers de corrupció (presumpta), que val la pena retenir.

Situem-nos: els 26 i 27 juliol de 2011 els diaris publiquen la notícia: Hisenda vincula Oriol Pujol en una trama que pretenia condicionar l'assignació d'estacions d'ITV, considerant-lo colaborador necessari de la xarxa d'empresaris en la que apareix també la seva dona.

Ara, 7 mesos després, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya imputa Oriol Pujol

"por un delito de tráfico de influencias en el marco del caso de las ITV, de presunto amaño de concesiones de estaciones de inspección de vehículos ... de coordinar, dirigir y dar el apoyo necesario, de valerse de su peso político (secretario general de CDC y, sobre todo, presidente de su grupo parlamentario), para lucrarse y beneficiar a empresarios amigos ... para conseguir, de una u otra forma, la adjudicación de ITVs ...".

Llegint les converses enregistrades, sembla molt evident i molt interessada la dinàmica de cooperació de Pujol en la xarxa.
I, malgrat això, Oriol Pujol no dimiteix com a diputat i "delega" les funcions que té en el partit.

video
I què en pensa el PSC ? Doncs mireu i sentiu el què diu el seu n.2, Maurici Lucena !
(Conferència al Parlament català el 19 a la tarda):
- defensa la presumpció d'innocència, malgrat la imputació;
- critica la imprecisió/ambigüitat del concepte d'imputat;
- demana, per higiene democràtica, celeritat a la justícia;
- parla d'un necessari acord entre partits per consensuar criteris de reacció.

Però, sobretot, argumenta que:
- el què li passa avui a l'Oriol demà pot passar-te a tu,
- que, pel principi de simetria, no vulguis pels altres el que no voldries per a tu,
- que això passa a totes les famílies, que deu no vulgui que ens passi una cosa així,
- que pel bé de tots hem de ser seriosos,
- que hem de recuperar la credibilitat davant la ciutadania,
- que no sap molt bé què en traiem tirant-nos els trastos pel cap ...



Corporatisme pur. Com si fora dels partits no hi hagués món.
Quines polítiques i mesures concretes adopta i impulsa el PSC per prevenir aquests comportaments o per castigar pràctiques corruptes ?
Quina és la proposta del PSC per un eventual acord entre partits ?
El sentit comú, del què parla, pot entendre que siguin normals les relacions constatades entre Oriol Pujol i els empresaris implicats ?

Ara, equips d'advocats es dedicaran a demostrar que les proves no són fiables, que les converses gravades potser no tenien autorització, que no n'hi ha per tant, que les adjudicacions volgudes, finalment, no es varen aconseguir ...

I reaccionar contra aquestes pràctiques és sovint criticat com a antipolítica, com a populisme ... Xoriços fora ! Beppe ajuda'ns !

17 de març 2013

Itziar Gonzalez promou un Parlament Ciutadà

Vaig anar divendres a sentir com els ciutadans podíem rescatar Europa, segons l'Itziar Gonzàlez Virós. Sort que la Teresa Carreras m'havia avisat: la propaganda va ser molt escassa. L'Ajuntament, malgrat patrocinar l'acte, aquest cop sembla que no va enviar rés ...

Recuperant el cartell de l'acte, me'n entero (me'n assebento ...), ara, que 2013 és l'any europeu dels ciutadans. El presentador, que es va esplaiar amb quadres de fa segles sobre el rapte d'Europa, no hi va fer cap esment ! Ni tampoc cap petita referència a les iniciatives de la Comissió per (malgrat tot), fer una mica més obert, transparent i participatiu, el procés de construcció de la Unió Europea. Per exemple, la complicada Iniciativa Ciutadana Europea. Seguim parlant d'Europa com una cosa etèria, llunyana, simbòlica més que pràctica ...


Amb totes les seves limitacions, la reforma de les maneres de governar a la Comissió Europea tenen elements pràctics que el Govern català és lluny d'aplicar.
Les he explicat molts cops amb els meus "powerspoints":
- els principis i normes per les consultes públiques,
- l'obtenció i la utilització de l'expertesa,
- el diàleg sistemàtic i estructurat amb associacions i autoritats regionals i locals ...





Em feia gràcia l'acte: a finals del 1982, ara fa 30 anys, amb el seu pare, el José Antonio Gonzalez Casanova,
varem iniciar l'experiència de Ciutadans pel Canvi a Mataró.
Es va acabar aviat, pels recels, desconfiança i gelosies d'alguns dirigents del partit d'aleshores.


I avui ve la filla a proposar-nos una altre experiència innovadora.













Va parlar molt poc d'Europa. I molt de la seva vivència personal, molt dura i frustrant,
amb els socialistes de l'Ajuntament de Barcelona i els poders fàctics de Ciutat Vella.
I va dibuixar força, amb senzills traços d'arquitecta que passen bé als media.

Algunes de les seves idees:

- una crítica radical als partits, als seus dirigents ... i al sistema dominant de representació.
La clau de volta de l'arcada democràtica està fallant, i cal una re-volta;

- la condició: l'empoderament. l'empowerment. (1) Els ciutadans han de prendre consciència dels seus problemes, (2) els han de poder compartir empàticament amb els seus conciutadans, i (3) han de decidir actuar colectivament per resoldre'ls;

- l'estratègia: promoure un Parlament Ciutadà, que complementi l'hemi-cicle formal per fer un cicle ben rodó. Es tracta d'organitzar la societat civil per àmbits o temes, proposar que concretin diagnòstics i propostes per interactuar amb els representants democràticament votats, i que pensin accions concretes per fer moure les coses.
Es tracta d'una iniciativa autònoma de participació ciutadana, molt diferent de les iniciatives "gracioses" organitzades i controlades pels qui tenen el "poder". És una participació reivindicada i gestionada pels ciutadans organitzats, des de la "desconfiança" democràtica de la que parla el Joan Subirats, per exemple;

- la força: plantar-se, la desobediència civil.

A la sortida vaig parlar-li de la meva vella proposta de crear un Sindicat de Ciutadans [ carpeta ]
De fet, podria ser l'instrument operatiu entre la presa de consciència i l'estratègia.
Li vaig enviar una petita nota amb links a les meves propostes (però sembla tenir la box d'entrada de mails plena ...)


El Triangle publica una entrevista,
que ajuda a entendre millor les seves vivències, anàlisis i propostes.

Fa uns dies va publicar article i dibuix a El Periódico, el diumenge 10 de març, a l'extra ¡ Sí, podem !

M'encantaria parlar-ne amb ella i el seu grup: diu que són uns vuitanta, i que van fent xarxa. Veurem !

El Manel em comenta per mail, una mica escèptic, "que les forces del sistema són poderosíssimes i no sé si tenim armes o eines eficients per combatre-les". Em diu que "les experiències colectivistes fracassades han vacunat a molta gent contra segons quines aventures, o aventurers". I conclou "regretant" "la manca de saba nova, de gent més jove", a la xerrada.

[ AFEGIT ]
Vaig fer una petita nota de resum/comentaris de l'acte, i la revista CAPGROS me la va publicar:





09 de març 2013

El Pere Puig, nou Delegat del Govern a BXL !


















































Ens coneixem amb el Pere des que varen arribar a BXL el 1995 !
Varem coincidir treballant a la DG XVI, la REGIO: ell s'ocupava dels fons estructurals pel sud d'Itàlia i jo de la coordinació del partenariat, entre d'altres coses. El recordo blanc quan es va assebentar que l'autopista de 40 km que la Unió havia subvencionat, de fet, ... no existia !

Varem compartir amb ell i la Núria, la seva dona, molts moments familiars, sobretot el neixement de l'Arnau, a qui jo feia sovint el vola-vola. I el crit de joia de la Núria quan va veure la senyal de TV3 via satèlit amb l'antena parabòlica que vaig instalar-los'hi !

Sorprés, sorpresos, em diu, "regrettant" que els seus pares no ho puguin veure.

Jo li dic que és un repte impressionant, difícil: ell està encantat !







01 de març 2013

UGT, 125 anys d'història


Divendres passat, dia 22, es va celebrar a Mataró una "multitudinària assemblea" per conmemorar els 125 anys de la constitució de la UGT ... a Barcelona el 1888.

Les primeres reunions per crear el sindicat es varen fer, però, a Mataró el 1986.
A la web de la UGT catalana hi ha una mica d'història "oficial" ... sense massa detalls de l'època de la "transició" [enllaç]

Varen presidir l'assemblea Cándido Méndez, secretari general de la UGT española, i Josep M. Álvarez, secretari general de la UGT catalana des del 1990 (23 anys !).

Méndez va dir que “hemos enhebrado tres siglos de historia. Somos una organización cargada de pasado, pero también de presente y con una gran proyección de futuro. La historia por la lucha de las libertades y la democracia en España está estrechamente ligada a la historia de UGT y así lo seguiremos haciendo”.
Va afegir que a España "se está produciendo una "ofensiva antisindical" para intentar aplicar recortes de derechos sociales y laborales sin el obstáculo de los sindicatos ... estamos peor que durante la Transición ... porque los cambios no van en un sentido de progreso y de modernidad, sino que van en un sentido involutivo", va dir Méndez, que va afegir que "tras el franquismo, los niveles de paro eran muy negativos y los salarios eran mucho más bajos que ahora ... pero había una ilusión colectiva y de esperanza en Europa, mientras que ahora se percibe como una amenaza, lo que provoca una situación anímica peor que hace 30 años".

Aprofito l'avinentesa per recordar una mica la meva història sindical ... de fa 35 anys !

De fet, malgrat que m'agradava molt el cinema i l'arquitectura, vaig decidir estudiar enginyeria (organització industrial) perquè m'agradava la tecnologia i, sobretot, per poder contribuir a millorar les condicions de treball dels treballadors. Era tot un projecte socio-professional.

Abans d'acabar la carrera ja feia assessorament i formació clandestina sobre condicions de treball. Treballant a Ca l'Enrich, el 1970, a la nit explicava als treballadors com negociar les condicions de treball que a mi em tocava millorar ! Vaig poder colaborar amb les patums de l'època: JM Vegara, AC Comín, Jesús Salvador, Eduardo Martín Toval, Arturo Moreno ... i als llocs més insospitats. Recordo moltes activitats a l'Escola de FP del Clot, però també en un convent de monges.

Mort el dictador, vaig decidir plegar de seguida de ICSA (molt bon sou, amb gran disgust del meu pare ...), per dedicar-me a recuperar la democràcia. Primer per la convergència cap el PSC i després pel sindicalisme, passant per una interessant experiència d'empresa autogestionada de més de 600 treballadors. Els sindicats varen ser legalitzats el maig de 1977, i el juny vaig entrar a treballar a la UGT com a assalariat. Membre del Secretariat Nacional, al costat del Joan Alamillo i del Xavier Guitart, i responsable dels serveis tècnics amb tota una colla d'amics (el Manel, el Joan, l'Arcadi, l'Emili, la Mercè, el Panxo, el Javier, l'Isidre, el Jordi, el Rafel, el Joan ...).

Però dos anys després, el juny de 1979, el Luís García, el Luiggi, i la resta del Secretariat Nacional varen decidir fotra'ns fora. Érem massa crítics amb les maneres, veníem del PSC, i, sobretot, ens tenien molta enveja: teníem massa èxit al "despacho" numero 6 entre els sindicalistes, fent tasques d'assessorament, assistència, difusió, formació. El PSC va mirar cap a un altre costat ...

Vaig seguir en activitats sindicals fins desembre de 1980, per la Comisión Ejecutiva Confederal (el Joaquín Almúnia portava les qüestions tècniques), i per les activitats d'acostament progressiu entre empresaris i sindicalistes que impulsava el Dieter Koniecki des de la Fundació Ebert. Finalment, el gener de 1981 em varen contractar per informatitzar l'Ajuntament.



Molts cops he pensat en el què hauria pogut ser i fer en un país una mica més normal. Em sembla que ho feia prou bé (assistint, negociant, formant, publicant ...), i havia començat a teixir una xarxa de relacions amb estructures sindicals i governamentals europees per la millora de les condicions de treball.

Tot un projecte vital ...