29 de març 2010

Causa Comuna: Consell, Cooperació ?

Dissabte es va fer el primer plenari de "Catalunya Causa Comuna".

La presentació de les conclusions és força interessant:

"som conscients que una distància creixent entre ciutadania i política pot ser molt perniciosa ... volem contribuir a crear una dinàmica de regeneració política i social a Catalunya, una renovació democràtica amb nous instruments de deliberació comuna i d’iniciativa ciutadana. La millor manera d’evitar l’empobriment de la política, o el seu segrest per petits nuclis de poder, és socialitzar-la."

"O els ciutadans fem política o correm el risc d’una política al marge o en contra dels nostres interessos. La democràcia no és sols cosa dels polítics i dels partits. Per això estem creant espais de deliberació amb gent que compartim idees i valors, sense tenir necessàriament un compromís partidari, en un marc de participació, pluralisme i respecte."

"Volem impulsar, des de la base, una xarxa de Consells Cívics de Catalunya Causa Comuna: un conjunt de “cooperatives democràtiques” generant debats, propostes i iniciatives, on col·labori gent sense filiació política amb activistes polítics, socials i sindicals capaços de treballar transversalment. Volem fer-ne una aliança de base per la revitalització democràtica, pel desenvolupament de noves iniciatives d’innovació política i de solidaritat social. Volem una democràcia neta i vigorosa que refaci els ponts entre ciutadania i política."

Estupendo.

Ara només falta veure què seran aquests Consells Cívics, qui els liderarà, qui els organitzarà, amb quins objectius concrets, quines funcions i quins mètodes de treball, com s'organitzarà aquesta xarxa de cooperatives democràtiques.

La qüestió fonamental és veure el grau d'iniciativa efectiva i d'autonomia d'aquests Consells Cívics respecte del PSC. Caldria evitar que siguin, amb una nova etiqueta, noves formes de participació tutelada i paternalista, o noves finestretes per recollir suggeriments, queixes o greuges.

Amb l'objectiu compartit del progressisme racional i solidari, caldria promoure efectivament "la participació intel·ligent i voluntària dels ciutadans i ciutadanes lliures i conscients", per analitzar problemàtiques i elaborar propostes estratègiques innovadores.

Tant de bo les meves petites idees puguin servir d'alguna cosa: vaig imaginar fa temps un sindicat de ciutadans, amb objectius més ambiciosos que el simple "donar consells". Fa poc vaig reescriure'n la presentació, a partir d'una qüestió clau: és possible fer política des de fora dels partits ?

Veurem.

26 de març 2010

Vinga, endavant !


Treballant de valent per preparar-nos per afrontar el futur grisot que s'apropa !


Us proposo de posar-vos tranquils,
davant la pantalla,
clicar sobre la foto per engrandir-la,
mirar fixament als ulls de l'encaputxat,
durant una estoneta, un curt minutet.

Escolteu un xiuxiueig de les vostres neurones ?

Si no sentiu rés, tranquils, tampoc és massa greu...
Però jo aniria corrents a comprar bunyols ...

21 de març 2010

El capital humà "externalitzat"

Sembla que n'és conscient el President:
tenim (els jubilats) un gran capital de coneixement i experiència !

Ara només falta que el govern tingui la capacitat per crear les iniciatives, les vies, les maneres, els mecanismes que facilitin el seu aprofitament. Els cafés dels sèniors, per exemple !

I que els insiders, els que están dins, els professionals, els assalariats, els dirigents, els governants ...

- siguin conscients del valor d'aquest capital externalitzat (que tenen els outsiders)

- i tinguin la voluntat, les ganes ... i una punteta d'humilitat per preguntar, per escoltar, per contrastar visions complementàries, per mirar de fer-lo útil !






He llegit el text sencer del discurs del President. Una mica decebedor: les referències que em varen ilusionar, són, de fet, dues frases curtes gairebé fora de context.

Tot el discurs està orientat a divulgar serveis a les persones grans: serveis socio-sanitaris, ajuts als casals i centres cívics, descomptes, formació de cuidadors, ... tot molt interessant i necessari, efectivament.

Però una cosa és tenir-nos ben aparcats, entretinguts i cuidats, i una altre és evitar l'exclusió professional, aprofitar efectivament els coneixements i les experiències acumulades. No ens hauríem de limitar al voluntariat cívic. Calen mecanismes eficaços de voluntariat professional !

Respecte d'això, en el discurs, només dues petites frases:

- vull comptar amb el capital de coneixement i experiència que té la gent gran;
- una Catalunya que respecta i cuida la seva gent gran, i alhora sap escoltar i sap aprofitar la seva experiència per enriquir la societat.

Veurem.

16 de març 2010

Homeopatia a El País

Un exemple molt interessant del tipus de periodisme que poc a poc es va estenent. Un periodista que no coneix rés sobre el tema, que el treballa a fons, diu, que es documenta extensament ... per acabar publicant un article a El País, que, "con la apariencia de un informe riguroso, ponderado y ecuánime, y desde una aparente distancia objectiva, da por buenas las más flagrantes falsedades ...".

Però El País disposa d'un mecanisme eficaç, gràcies a Milagros Pérez Oliva: la defensora del lector. La llegeixo cada setmana, perquè és exemple de rigor, d'objectivitat, de crítica i autocrítica constructiva.

Val la pena llegir l'article del diumenge 14 de març, per comprendre de quina manera podem ser manipulats, encara que sigui inconscientment, o sense mala fe, per professionals poc competents, poc rigorosos, en mitjans tan "fiables", sembla, com El País.

Alguns detalls:
- segons la directora de l'Agencia Española de Medicamentos, els productes homeopàtics, "no han demostrado eficacia en ensayos clínicos ni estudios científicos acreditados ... estos productos han accedido al mercado por una via excepcional en la que sólo se les exige pruebas de seguridad y de calidad en la composición. Pero no se les reconoce indicación terapéutica alguna";

- en el periodismo científico no cabe la equidistancia entre teorías demostradas y teorías por demostrar ... una cosa es la percepción y otra la demostración ... i dóna com exemple d'equidistància, de "falacia periodística muy frecuente en nuestros tiempos", el debat que podria organitzar-se entre una persona que diu que la Terra és rodona i una altra persona que digués que la Terra és quadrada i buida. No hi pot haver equidistància.

- l'autor de l'article es defensa citant les Universitats que ofereixen màsters en homeopatia, el reconeixement de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, o el fet que el Colegi de Metges de Catalunya tingui una secció sobre homeopatia ... Coneixent alguns dels metges que lideren i impulsen aquestes teràpies, i les seves astúcies per enfortir les seves pràctiques, no m'és difícil entendre el perquè. De tota manera, les persones poden creure el què vulguin. Els poders públics, no. Han de garantir que no hi hagi professionals que enganyin o manipulin, han de contribuir a clarificar el debat, no a recolzar aventures.

Ens queda molt de camp per endavant per anar superant creences, supersticions i pràctiques màgiques interessades ! Per fer-ho, cal consolidar mecanismes colectius de reflexió, de verificació, de validació i de supervisió colectiva (peer review), orientats a l'interés general.

El dimarts següent, 9 de març, La Vanguardia publicava també una doble pàgina sobre el tema:

14 de març 2010

Els galls del Remi

Hòstia ! Feia temps que sabia del "tinglado" que s'havia muntat el Remi, però fins avui no l'havia visitat.

Aprofitant les destrosses de la nevada, hi hem anat a fer llenya. Esplèndid, perquè, a més, me'n he sortit amb un peu per a la meva enclusa, i uns quants ous de veritat !

Difícil de dir-ho amb paraules: ca la Creu és ... una altra cosa. Deixant de banda la bonhomia del Remi, acollidor, solícit, senzill, pràctic, ... allà hi té muntat un altre món !

És un cas únic entre els nostres amics: tots som una mica de "piset".

Ell s'ha muntat l'hortet, el galliner, els arbres fruiters, el pou, el bosquet, la piscineta, el container rebost-taller, el generador de corrent, la roulotte movible ... i ha empotrat un vell ordinador a una paret, sense ADSL !

Hòstia, Remi: això és estar ben preparat pel futur que ens espera ! és la millor assegurança de salut mental i física ! A més, com sembla que estàs federat amb altres pioners com tu, del voltant, tens estabilitat garantida !

Collonut, per pensar-hi !

09 de març 2010

Una reforma integrada de l'Administració

Amb un grup de companys enginyers, funcionaris a les administracions catalanes, compartim preocupacions sobre el funcionament de l'administració i les empreses públiques catalanes. Volem organitzar un petit procés de reflexió per mirar de consensuar un posicionament global sobre la cada cop més necessària reforma de l'Administració.

Com a contribució oberta al procés, he escrit unes idees bàsiques:

1. Des de fa uns anys, diversos Informes, Llibres blancs, Congressos han aportat ja molts anàlisis, idees i propostes. Però la situació exigeix, ara més que mai, adoptar mesures estratègiques ambicioses per "modernitzar" efectivament, per posar al dia, per, sobretot, reconvertir l'administració pública en un instrument renovat capaç d'afrontar els nous reptes que els nous temps ens exigeixen, i ens exigiran cada cop més, en el proper futur.

2. Necessitem una administració:
- eficaç i eficient, que faci ben fet el què ha de fer,
- flexible, adaptable a noves necessitats i problemàtiques
- oberta, transparent, preventiva i repressora de comportaments corruptes
- i capaç, també:
* d'observar, de prevenir, de prospectar tendències i noves necessitats ...
* d'imaginar estratègies, d'elaborar programes ...
* de facilitar la preparació i la presa de decisions polítiques
* d'escoltar, de consultar, d'utilitzar adequadament el talent i l'expertesa
* de colaborar en la promoció i la concertació de solucions amb tots els agents concernits
* de fer pedagogia de les problemàtiques i de les possibles solucions alternatives
* de promoure implicació cívica, de rendir comptes de manera clara i comprensible . . .


3. En els darrers anys, s'han fet coses: la modernització tecnològica sembla evident, la racionalització estructural, una mica menys (ho demostra la decisió d'encarregar a un grup d'experts, fa pocs dies, un informe ... ), la transparència, l'establiment de mesures per evitar corrupció i disfuncionaments semblen aparcades, i la millora del que s'anomena gestió dels recursos humans s'ha limitat, em sembla, a un conjunt de mesures més pensades per millorar formalitats que per millorar l'eficàcia/eficiència del sistema.

4. Si hi hagués prou consens i voluntat política, la reforma de l'administració hauria de basar-se en una estratègia global de reforma integrant 5 eixos fonamentals:

1) la sistematització de procediments per explicar problemàtiques, per suscitar opcions estratègiques, per consultar i escoltar els ciutadans i les organitzacions socio-econòmiques, tecnològiques, culturals, i per utilitzar adequadament l'expertesa i el talent existent;

2) una consolidació dels mètodes de planificació d'objectius i d'estratègies, rigorosos, senzills, comprensibles ("smarts" !), que són la base de l'eficàcia i l'eficiència operativa, la condició indispensable per a una bona direcció i gestió de les persones, i garantia de transparència;

3) una definició clara de les funcions directives (condicions, competències, responsabilitats, ...), ben articulades amb les funcions d'orientació política, i que garanteixi un lideratge voluntariós, tenaç i valent per impulsar les reformes necessàries, amb directius competents, creïbles, coherents, rigorosos ... capaços de generar confiança, implicació, i participació dels treballadors dels serveis i empreses públiques en la necessària renovació;

4) una millora notable dels principis, criteris i dels mètodes de gestió de les persones, dotant el sistema dels necessaris mecanismes de promoció, d'estímul, d'incentivació de la professionalitat, del talent i de la funcionalitat dels treballadors públics, dels procediments de mesura i d'avaluació del desenvolupament, i, també, dels procediments coercitius, penalitzadors, àgils i efectius, per corregir, si cal, conductes, comportaments o rendiments insuficients o no adequats;

5) una racionalització i enfortiment dels mecanismes de tècnics de suport que acompanyin la implantació de les noves maneres de planificar estratègicament, de quantificar objectius i recursos, de reformar els mètodes de treball, dels mecanismes per controlar disfuncionaments i possibles corrupcions, dotant-los de la necessària autonomia i capacitat d'intervenció, i dels mecanismes per verificar el compliment (auditoria operativa) i avaluar els resultats de les reformes;

Resumint:
- una administració oberta, cooperadora, motor de civisme i implicació,
- que sap definir millor què s'ha de fer, qui ho ha de fer, i com,
- que disposa de professionals competents capaços de liderar i dirigir,
- amb regles del joc que motivin i, si cal, penalitzin,
- i amb mecanismes d'impuls, de vetlla i de control que garanteixin el compromís de tothom, especialment dels dirigents, en la reforma.

Es tracta de 5 eixos, de 5 elements, de 5 peces d'una màquina, d'un enginy !
Són 5 peces complementàries, que cal desenvolupar a l'hora perque la reforma funcioni !

06 de març 2010

Treballar als 16, sí !


Fa molts anys que ho he anat repetint: el sistema escolar és com un gran pàrking on guardem els joves fins la vintena ... fora del món real.

No hi ha rés més educatiu que la vida mateixa. I la millor formació és la que dóna respostes a les qüestions, als interrogants que ens plantegem.


Probablement un procés d'aprenentatge basat en mig dia de treball / mig dia de formació seria l'ideal. I això tot al llarg de la vida, el que en anglès s'anomena lifelong learning !

En una nota de novembre de 2008, vaig parlar d'aquestes idees, i del llibre del Célestin Freinet, La educación por el trabajo, de ... 1970 !



L'exemple típic i tòpic: la FP a Alemania !
(publicat a la secció d'Economía de El País de diumenge dia 7,
en un article sobre la crisis i l'ocupació juvenil)

(cliqueu a sobre per llegir-lo !)

Micro-eòlica ... poc a poc ?

La Vanguardia publicava el diumenge passat un article sobre l'energia eòlica domèstica, amb una foto d'un grp de vivendes de Croydon. I explicava que l'IDAE està treballant en mirar de solucionar traves existents per facilitar-ne el desenvolupament.

Traves ? ... quines traves ? Probablement les establertes per les grans companyies que temen perdre el monopoli, que prefereixen les macro infraestructures energètiques per dominar el mercat, els preus i els beneficis.

I la Generalitat ? A la web de l'ICAEN no he sabut trobar cap referència a les mini o micro eòliques domèstiques, urbanes. Només per a zones aïllades, rurals, no connectades a la xarxa general.

Però a d'altres països hi ha moviment.

L'exemple recent dels anglesos, amb les Feed-In tarifes, sembla prou interessant.





La Comissió Europea finança projectes per integrar i gestionar en xarxes la diversitat de consumidors/productors d'energia.

Ja fa tres anys vaig escriure aquí l'interès de la promoció local d'aquest tipus de fonts energètiques.

A més del seu interès tècnic-energètic, es tracta de solucions cíviques, que poden contribuir a conscienciar els ciutadans sobre l'energia, els seus costos, i la conveniència d'estalviar-la. Un exemple més per integrar en la concepció de les polítiques la necessària dimensió pedagògica. Una oportunitat per implicar concretament els ciutadans en la gestió dels serveis. Una opció per promoure la responsabilització i l'autonomia conscient de les persones.

04 de març 2010

Micro-democràcia ... al carrer de la Diputació

Fa uns anys varem comprar un pis a Barcelona pels nanos. Renovar-lo, amb la Maria, em va ocupar força temps, però m'agrada aquest tipus d'activitat de disseny i de coordinació de professionals (paletes, lampistes, fusters, pintors, ...).

Atesa la meva situació i disponibilitat, el 2009 em varen fer president de la comunitat de propietaris, 14 en total. És una experiència força interessant, en una comunitat amb una història densa en petits problemes, marcada els darrers anys per les activitats realitzades en un dels locals dels baixos de la finca (que era un club de jazz i moltes coses més, sembla).

El conflicte, va arribar als jutjats: desemparats per l'administració municipal, els propietaris, impotents, varen fer una reacció massa radical. El jutge va condemnar la comunitat ha reinstalar un conflictiu tub de ventilació. Trista experiència, encara no acabada, on he pogut comprovar, patir, amb els altres veïns, la mesquineria gitanesca d'alguns advocats i professionals al servei de propietaris especuladors, hàbils coneixedors dels trucs legals que els hi permeten passar per sobre de senzills propietaris de bona fe ...

En general, sembla que no han funcionat massa els necessaris mecanismes de concertació de solucions, i moltes decisions o iniciatives han provocat greuges, malestars, mals entesos, ... L'administrador s'ha limitat a reunir un cop l'any els veïns, a contractar professionals a distància, i a administrar els comptes. Amb uns instruments comptables de difícil comprensió, que, en moments crucials, han resultat inadequats.

Les instalacions tècniques s'han anat modificant, i cada professional ha posat els seus tubs per on millor li ha semblat. Començant pels del gas i l'aigua, que varen fer unes regates travesseres en una paret mestre que algun dia potser haurem de corregir ... El terrat és un poema vivent de tubs i cables de telecomunicacions, viva imatge del país i de la xapuceria general que suportem. I els tubs de desaigua fan el què poden, en una xarxa difícil d'entendre ...

Com que en tenia ganes i disponibilitat, hem pogut definir un primer projecte de reformes de l'entrada. Un projecte obert, que, poc a poc, en funció dels recursos i del què hem anat trobant, hem pogut anar orientant i definint. He pogut dedicar moltes hores a escoltar, a explicar, a ajudar a comprendre, a suscitar comentaris, reaccions, propostes. Modestament, hem sembla que he fet molta pedagogia. I em sembla que els resultats són força positius: hi ha un alt grau de seguiment, de predisposció, d'implicació de la majoria de propietaris.

La considero com una experiència rica i simpàtica de micro-democràcia. La major part dels grans temes de debat polític, troben el seu equivalent, el seu exemple, en la gestió dels afers d'aquesta petita comunitat: informació, transparència, participació, desafecció, pedagogia, programació, pressupostos, dèficit, finançament, cohesió, solidaritat, ...

És evident que els veïns volen solucions. Però, sobretot, volen entendre el què i el perquè. I si les coses són clares, si algú anima el joc, la democràcia funciona !

L'altre dia, dinant amb l'amiga diputada Dolors Clavell, entusiasta, treballadora, honesta, ... vaig suggerir-li la iniciativa de crear estructures municipals d'animació i suport de la democràcia veïnal, de la micro-democràcia entre comunitats de veïns.

Si la nostra comunitat és una mica representativa, si les altres comunitats de l'eixample tenen problemàtiques semblants, el "chantier" per impulsar activitats de suport a la gestió (autogestió) democràtica de problemàtiques residencials és enorme. I l'impacte en termes d'aprenentatge democràtic concret, d'escola bàsica de gestió d'interessos compartits, molt significatiu.

Repensar el sector públic ?

Jornada interessant, a ESADE, amb un cartell més que provocador ! Hi vaig veure alguns vells coneguts: per exemple, l'Angela Acín, interventora quan jo era a l'Ajuntament de Mataró (1981 !). Quants projectes de reforma, quantes jornades, quantes declaracions ... amb la impressió de que no s'ha avançat massa. Probablement en tecnologia i procediments, però poc en gestió de les persones, en eficàcia en la orientació estratègica, en eficiència i productivitat dels serveis.

Lògicament, tothom està d'acord en què cal un "nou model". De les moltes coses que es van dir, anoto:
- cal canviar les regles del joc (la meva vella idea de què no és un problema dels funcionaris, que són les regles, les normes);
- calen mecanismes estimuladors (incentius, reconeixement, ...) i coercitius (paraula bonica per indicar repressió, penalització, ...), regles bàsiques necessàries per a poder conduir, per poder gestionar;
- però, especialment, la insistència de Roser Fernández en senyalar, que un cop definits els objectius globals i els projectes de país, cal voluntat, coratge i capacitat de lideratge.

Es va parlar també de tots els tòpics:
- delimitació de funcions entre públic i privat,
- avantatges de la gestió "privada" (?),
- simplificació, reducció de funcionaris (molts diuen que en sobren. Però un ponent va preguntar: ... com ho saben ?),
- millora de la productivitat, de l'eficàcia, de l'eficiència ...

Un altre ponent va alertar: ara, la crisi, ens despulla davant d'un mirall !

Interessant la reflexió sobre la complementarietat entre polítics i experts, entre la cooperació necessària en la preparació i formulació tècnica de polítiques i en la presa política de decisions.

Pessimisme sobre les perspectives de reforma seriosa que es constaten en les comunitats autònomes, malgrat l'EBEP (el nou Estatuto Básico del Empleado Público). Com va dir el Joan Majó, cal ser molt agosarat per enfrontar-se amb aquesta problemàtica. Ara la legislació ho permet més que mai. Però, com sempre, tothom mira cap a un altra banda. L'EBEP va ser potser una jugada de desresponsabilització: es fa alguna cosa, s'estableix un marc general obert, i que les comunitats autònomes es mullin aplicant-lo, que siguin d'altres qui determinin els canvis i les reformes que s'atreveixen a proposar: és a dir, rés de rés ...

Paco Longo va ser duríssim en criticar el projecte de Llei de la Generalitat sobre mesures en matèria d’ocupació pública (acords del 12 de gener, pag. 11), fet per funcionaris per a funcionaris ! En temps on el coneixement obert, la capacitat d'innovació i d'adaptació als canvis són i seran necessaris per navegar en mars desconeguts, aquí la tendència és a funcionaritzar, a seguritzar, a estabilitzar i garantir les condicions de prestació del treball, a primar l'aplicació de normes i procediments, a memoritzar lleis i reglaments que esdevenen obsolets cada cop més de pressa. I es deixen per més endavant els temes més urgents, més necessaris ...

Em va agradar el seu missatge: cal ser radical i pragmàtic ! Radical, que no radicalisme, en el sentit d'anar a les arrels, a fer diagnòstics en profunditat. I pragmàtic en el sentit de ambicionar tot allò realitzable ...



Curiosament, el Govern va aprovar, el dimarts dia 2 de març, encarregar a la Comissió de Coordinació Corporativa l’elaboració d’un pla de racionalització i simplificació de l’estructura del sector públic de la Generalitat (Sí, Ministre !), en el que han de participar vells coneguts experts independent: Joan Prats, Joan Subirats, ... i el mateix Longo ! (acords, p. 7)

Nota simpàtica, per confirmar el paper històricament suscitador d'ESADE: aquesta foto en la petita història gràfica de l'entitat (baixant cap al seu "fòrum"), on apareixen (el 1976 ?) els Ludevid, Alamillo, Jimenez, Madueño ... en activitats de promoció del nou sindicalisme tolerat d'aleshores, en les que jo també hi era: els sindicats varen ser legalitzats el maig de 1.977 !



Baixant més avall, hi ha el pare Baruel (al centre), que va morir fa pocs mesos, i amb qui varem iniciar a ICSA, els estudis de clima laboral a les empreses (1974).

COMPTA: De fet, el pare jesuita Lluís Baruel, que vaig saber que havia mort als 86 anys per l'esquela del 15.01.2010 a La Vanguardia, no era el pare Baruel que jo coneixia: el Baruel, Josep, jesuita amb qui jo vaig treballar, ha mort a primers de febrer del 2011, als 87 anys ! (veure LV del 6.02.2011)


01 de març 2010

Màgia, bruixes, llegendes ... a Barcelona !

Divendres passat vaig acompanyar la Montse a una visita-regal d'un dels equips que assessora.

Iniciativa inteligent, fresca, interessant, ben organitzada, i molt ben realitzada per l'Emma, de l'empresa Itineraplus.

D'on ve l'expressió "... a la quinta forca" ?

Com aquesta, moltes petites històries i llegendes sobre bruixes, capellans, botxíns, jueus, dones ... explicades amb simpatia i rigor !

Per confirmar que la utilització de les creences, supersticions, manipulacions ... fa molts segles que s'utilitzen per a fins perversos.

Val la pena, aneu-hi !