29 d’abril 2007

Una nota de comprensió pel Pasqual

Probablement no era el moment, potser havia d'haver actuat d'una altra manera, abans, no a poques setmanes de les eleccions municipals ... probablement.
Però a mi m'ha arribat la persona, el Pasqual. Amb totes les seves virtuts i els seus defectes.
En les meves relacions amb ell (quan va ser President del Comitè de les Regions, el març del 1996), en les seves iniciatives europees (Euroregió), i, sobretot, llegint "La gota malaya" fa molts anys, m'he fet la idea de que és un home que pensa, que qüestiona, que imagina, que proposa, però que no és un organitzador ni, molt menys, un hàbil i ambiciós "polític" capaç de navegar en aigües turbulentes i d'enfrontar-se a interessos poc generals ...
Un gran amic em deia que treballar per ell, sí, però que treballar amb ell, no.
Per això, malgrat les crítiques possibles a la seva trajectòria, a les seves propostes, i als seus anàlisis i comentaris actuals, ... tinc un sentiment de comprensió per la bona fe i el coratge de la persona.


Dues referències a articles de LV d'avui (encara no he llegit El País !):

- Jordi Barbeta es pregunta:
¿no hay nadie en el PSC que tenga la misma opinión que Pasqual Maragall? … Hasta hace poco era el líder moral indiscutible del socialismo catalán. Todas las encuestas previas lo situaban como el mejor candidato de todos los posibles y en todos los actos públicos a los que asiste es recibido con ovaciones del público … La vida continúa, pero este episodio pone de manifiesto algo mucho más alarmante: el miedo a la verdad. Mejor dicho, el miedo a decirla. Cada cual, la suya. Un país en el que sólo se atreven a hablar en voz alta los que ya no tienen nada que perder tiene un problema. O una enfermedad.

- Enric Juliana, més endavant, considera el Pasqual dotado de una inteligencia gatuna, que vuelve como el chamán de la tribu, como el locatis que dice las verdades, el inconformista que toca la pera a los partidos (he ahí lo que más gusta a la gente en esta hora mala para la política oxidada), como el extravagante divertido …
… en Catalunya política y comicidad han contraído matrimonio. Forman una sabrosa unidad dialéctica. Todo acaba en risitas (por ahora). La lucha maragalliana contra el ocaso tiene algo de poesía, sin embargo: una tensión entre genialidad y patetismo. Una heroicidad mórbida, ya que los oficiales polacos jamás lloraron. Quien ha jugueteado con la corona de espinas debiera saber llevarla

Tots (gairebé) els polítics el critiquen: aquestes no son maneres !
Però les maneres (correctes) dels polítics ens han portat a la crítica situació de la democràcia en aquest país …

Segurs amb les asseguradores ?

Vindrà aquell dia en què ens haurem de revoltar, també, contra les asseguradores ... Podríem fer un boicot contra UNESPA ?
La Conselleria de Treball, l'agost del 2003, va fer una Ordre que obligava a Bancs i asseguradores a engrandir la lletra petita dels contractes ... i prohibia l'ús de lletres de tamany inferior als 1'5 milímetres.
Ara, el TSJC l'ha anul.lat ... per defectes de procediment: considera que l'administració catalana no va cumplir les previsions legals aplicables a l'elaboració de disposicions generals i no va fer els informes jurídics i tècnics preceptius !
(Vegeu LV del 27.04.2007 ... o cliqueu a l'imatge -->)

Potser perque estaven escrites, també, en lletra petita ... i recargolada !

26 d’abril 2007

Una nova iniciativa dels del NOU CICLE ...

Interessants com gairebé sempre les propostes d'aquest grup,
que han llançat aquesta nova iniciativa
considerant que, en aquests moments, els socialistes tenim dos reptes principals al davant:
1) Governar Catalunya durant un període prolongat i estable; i
2) Consolidar, enfortir i dinamitzar la majoria de progrés dins de la societat catalana.

El primer repte planteja, entre d'altres, la problemàtica de les noves formes de governar i de les noves maneres de facilitar la participació en la presa de decisions polítiques.

Respecte del segon, el Document considera que... si es reduís l’espai i la qualitat de la política, de la seva força de creació i proposició, de la seva capacitat social de generació de confiança, d'agregació i participació, s’obriria la porta a un procés de disgregacions i divisions socials, generacionals, corporatives i identitàries, en un marc de desconfiança, conflictivitat endèmica i augment dels reclams populistes.

Cal evitar doncs, diu, la reducció de la política als seus aspectes professionals, cal evitar el corporativisme derivat de la concentració de la política en poques mans, cal trobar els objectius, instruments i iniciatives que permetin la participació de la societat civil i l’incorporació dels “no professionals” a una acció política efectiva.

Cal agregar ciutadans i ciutadanes actius, per parlar, debatre, imaginar el millor futur possible d'acord amb els nostres valors i objectius, i endegar una acció coherent sobre la base de projectes compartits i participatius.

Cal emprendre noves iniciatives que s’obrin a tots aquelles persones i grups que volen fer política amb sentit i dins de la societat, amb la confiança que deriva d’unes motivacions generoses ... i d'unes modalitats de fer política que no poden passar només per les institucions.

Cal promocionar responsables polítics actius i competents, ... i mobilitzar totes les forces i experiències col·lectives i tots els talents del país, cal desenvolupar una xarxa oberta que permeti noves formes d'involucració i de participació intel·ligent i voluntària dels ciutadans i ciutadanes lliures i conscients, en els projectes col·lectius.

Hi pensaré una mica !

24 d’abril 2007

França, Itàlia, ... ça bouge !

Per sobre dels resultats i les perspectives immediates pel 6 de maig, hi ha moviments de fons molt interessants ca'ls nostres veïns ... en aquest blog hi ha un comentari breu i aclaridor !

De tota manera, la crua realitat és la que mostra aquest quadre:
(fet amb dades del Ministeri francès)

Per tant, no hi ha hagut un "efecte Ségolène" i sí, en canvi, un fenòmen Bayrou, centrista !
La Ségolène necessita més de 2 / 3 dels vots centristes per guanyar !
Si haurà d'esforçar molt, i fer propostes molt innovadores !

Proposta d'esmenes pel AP de Ley MI SI

(... a l'atenció del nostre Diputat, Sr Manel Mas)
Com que en la Llei de reforma de l'ICS m'ha funcionat molt bé,

ho intento ara amb el Anteproyecto de Ley de Medidas de Impulso de la Sociedad de la Información, que el Consell de Ministres va aprobar el passat divendres 13 d'abril.

Una lectura ràpida, i sense conèixer tot el context, permet a un ciutadà bloguero, relativament experimentat en aquests temes, felicitar-se per l'ús del concepte "interlocución telemática", i suggerir, respectuosament, dues esmenes constructives:

1./ la primera, a l'article 2, que obliga a facilitar "un medio de interlocución telemática" als usuaris de les empreses de determinats sectors amb especial incidència en l'activitat econòmica, i en el seu punt 3, que preveu que, excepcionalment, el Govern podrà ampliar l'àmbit d'aplicació a altres empreses que, en el desenvolupament de la seva activitat normal hagin de tenir una interlocució telemática amb els seus clients o usuaris ...
ESMENA: afegir en aquest punt 3, "por ejemplo, en los servicios de salud".

2./ la segona, a la Disposición adicional primera, que estableix que "las Administraciones Públicas promoverán el uso de medios electrónicos para facilitar la transparència y la participación ciudadana en los procedimientos democráticos de adopción de decisiones públicas"
ESMENA: afegir "y, también, los medios de interlocución telemática necesarios para que los ciudadanos puedan realizar y seguir la tramitación de los asuntos que les conciernan directamente."

23 d’abril 2007

El "carnet TIC"

La notícia a LV d'avui, 23 d'abril: (cliqueu a sobre per llegir-la -->)

Molt interessant: nosaltres, a la Comissió, des del Llibre blanc Ensenyar i aprendre ... , del 1995, vàrem recolzar projectes d'aquesta mena. La idea central era que calia promoure l'adquisició de competències (tecnològiques o no), i que, per fer-ho, calia establir nous mecanismes d'acreditació de les competències adquirides de manera informal, autònoma, pel treball, etc.

Un dels projectes era, precisament, l'European Computer Driving Licence (ECDL). La idea era (és) bona, tècnicament correcte. El problema era que es presentàven com a european, com si fós la Unió Europea qui acreditava, i aixó no es podia acceptar. Entre altres coses, vàrem oblligar-los a treure les estrelles del seu logo, per evitar confusió. Ho han fet en part: a la web utilitzen una imatge neutre.

De tota manera, continuen jugant amb l'ambigüitat: els certificats continuen amb el logo estrellat i diuen que la Unió recomana
la seva acreditació, quan, de fet, el que fa la Comissió és citar l'ECDL com un exemple interessant.

Aquí, a Catalunya, l'antena promotora és precisament la històricaAssociació de Tècnics d'Informàtica (ATI).

Les qüestions:

- què passarà amb l'acreditació ja existent feta per l'ATI ?
- perquè ho fa el Departament de Governació ? Es tracta d'una iniciativa per promoure formació i competències professionals, per millorar "l'employabilité", és a dir, les possibilitats de treballar de les persones, la mobilitat laboral.

La pròpia Generalitat i altres administracions i institucions catalanes ja hi treballen, segons les Notícies d'ECDL:
- L'Ajuntament de Barcelona, a través de la Regidoria de Ciutat del Coneixement, i la Fundació Universitat Autònoma de Barcelona posen en marxa cursos orientats a l'obtenció de l'acreditació ECDL (03/2004).
- Mitjançant un programa pilot tancat, diverses escoles d'adults de la Generalitat de Catalunya d'adhereixen al concepte ECDL i ofereixen cursos de formació informàtica amb la possibilitat d'obtenir l'acreditació ECDL (12/2004).
- Conveni entre ATI/ECDL i l'Escola Universitària del Maresme per a la posada en marxa de cursos orientats a l'acreditació ECDL i dirigits als alumnes de ciències empresarials. L'Escola preveu també la difusió i formació relacionada amb el concepte ECDL en el món empresarial del seu entorn més proper (04/2002).
- Conveni entre el DURSI de la Generalitat de Catalunya i ATI/ECDL per a la difusió en català del Concepte ECDL a Catalunya. El conveni preveu també l'actuació dels Centres de Teletreball de l'administració catalana com a Centres Homologats ECDL (06/2001).

21 d’abril 2007

és al.lucinant, però un "petit pas" malgrat tot ...

Llegiu la notícia que treu El Mundo i penseu-hi tranquilament ...

La Comissió Teològica Internacional, que depende de la Congregación para la Doctrina de la Fe, está convencida de que existen "serias razones teológicas para creer que los niños no bautizados que mueren se salvarán y disfrutarán de la visión de Dios ... pues, en estos casos, la misericordia de Dios es más grande que el pecado ..."

20 d’abril 2007

les presidencials franceses, emocionants !

No m'agrada el sistema francés. La doble volta és interessant, permet expresar més lliurament sentiments i desitjos, però el fet de seleccionar per la segona volta simplement els dos candidats amb més vots personals, falseja els sentiments del conjunt de la ciutadania. Com en molts altres llocs, la simplesa del mecanisme condiciona la riquesa de l'expressió democràtica.

Recordeu els nostres Referendums ? Per la Constitució europea i per l'Estatut, votàven igual els que trobàven les propostes massa ambicioses, que els que les hi trobàven massa poc. Jo vaig penjar en aquest blog, des de la meva modesta experiència, una via de solució ...

No és pas difícil imaginar un mecanisme una mica més elaborat per poder respectar millor les opcions ciutadanes. A Bélgica, per exemple, pàtria de Mr D'Hondt, tenen mecanismes per votar llistes globals i preferències personals, que caldria analitzar i adoptar aquí ... i a França !

Però, per fer-ho, cal una classe política decidida a innovar realment en qüestions de participació. Hi ha actituts massa simplistes ....

(per innovar tècnicament, mireu la "panograpfie" , el panorama de 360 graus que ofereix LIBE del miting de Toulouse !)

Us imagineu una segona volta Sarkozy / Bayrou ?
No seria tant greu com la del 2002 amb Chirac / Le Pen, però, també, gairebé la meitat dels ciutadans es quedarien molt probablement sense candidat natural.

Seria com si aquí, a Catalunya, haguèssim de triar entre el Piqué i l'Artur Mas ...

De tota manera, no cal oblidar que les estimacions de vot preveuen, en el millor dels casos, un 60 / 40 pels candidats de "dreta" o "centre-dreta" ...

Per anar al fons de la qüestió, dos articles de l'Alain Touraine:
- a La Vanguardia del passat 8 d'abril
- a El País d'avui dia 20

El gol del MESSI: el millor que he llegit !

No us el perdeu: si teniu amics argentins, si us agrada el futbol, però sobretot, si us preocupa la funció social dels "ídols" ...

(... publicat a La Vanguardia el 20.04.2007)

Aquest publicat a l'AVUI va en el mateix sentit !
( cliqueu sobre els articles per engrandir-los )

19 d’abril 2007

m'encanta Tamara de Lempicka !

A Galicia, a Vigo, han muntat una exposició molt interessant, sembla !

Jo guardo molts quadres publicats fa anys a l'extra de El País ... però no tenia aquests tres que ara decobreixo: genials !



Es tracta de "la belle Rafaella" amb tunica rosa,
amb fons vermell ... i amb fons vert !

Per tenir lligada més informació,
una
exposició d'octubre 2006, a Milano,

i un catàleg gairebé exhaustiu,
el del
Great Masters Gallery ,
i a la "
Ciudad de la Pintura",
a la seva Galeria Principal ... buscant per autors a la L

17 d’abril 2007

una xerrada en perspectiva ...

Amb els enginyers !
Per conèixer les reformes de la Comissió Europea, en l'etapa 2000/2004, i el seu balanç actual.

Noves formes de planificar actuacions
i nous sistemes de gestió de "funcionaris" ... temes calents, també, aquí !

Amb videoconferència des de BXL, el 18 de juny !
Com que no sé com penjar un power point, adjunto dues fitxes de la meva presentació:

dimonis, dimonis encara !

Fa uns mesos, a Toledo, vaig quedar-me impressionat davant un quadre de la Madre Doña Jerónima de la Fuente, religiosa del convent de Santa Isabel de los Reyes de Toledo, que Velázquez va pintar quan la monja va passar per Sevilla, el 1620, camí de Filipinas per fundar-hi un convent ! ...
Seria, ja, un moviment ascendente/desplazante ?
Vista la pinta de la Jerónima, molt probablement !

Avui m'he impressionat davant "la contra" de La Vanguardia, amb el "retrat" del Arcipreste de la Comunidad de Madrid i exorcista.
No us la perdeu: hem de prendre consciència del llarc camí que ens queda per netejar els nostres esperits, les nostres consciències, els nostres caps !

Ho explica així:
Mi familia no era religiosa ... Tuve una conversión a los 15 años ... Vivía feliz sin más expectativas que convertirme en abogado y ganar mucho dinero, pero Dios irrumpió en mi vida.
–¿Convencido de que convivimos con ángeles y demonios?

- Por la fe, lo creo, sí. Se mueven entre nosotros inspirándonos unos y tentándonos otros. Y son miles de millones.
–¿Qué aspecto tienen los ángeles?

–Se aparecen como personas normales, ayudan al fiel en su trance, normalmente en peligro de muerte, y desaparecen. Hay millones de testimonios.
–¿Usted ha percibido a los ángeles?

–Una vez orando entre fieles percibimos su perfume, pero no es probatorio de nada …

Si voleu continuar, cliqueu aquí LC LV 17 04 07

14 d’abril 2007

n'he fet 59 !!!

Dia històric:
jo vaig nèixer un 14 d'abril, 17 anys després de la proclamació de la Segona República.
L'any passat en va fer 75, de la proclamació, aquest any 76,
... els anhels republicans s'han de mantenir,
els d'imaginar millors formes de convivència, també,
i les ganes de poder viure contribuïnt-hi, encara més !

Una petita contribució:


12 d’abril 2007

teixint complicitats !

Diu el Joan Subirats, a El País : "Cada vez será más difícil operar en el territorio con la sola fuerza de la jerarquía, el dinero y la técnica. Tejer complicidades, compartir diagnósticos, explorar soluciones, aprender a gobernar con la gente y no sólo para la gente será, espero, cada vez más necesario. "

Expressió molt encertada, i que utilitza també el Grup Socialista al Parlament Europeu per promocionar la seva
Jornada sobre Ciutadans, Municipis i Unió Europea / Teixint complicitats des d'una visió progressista.

Ja fa temps que, jo, des de l'antic PCpE, propugnava, entre d'altres actuacions estratègiques en l'àmbit local:

- coordinar, integrar, racionalitzar els recursos tècnics i operatius de què disposen els ajuntaments i Diputacions, deixant enrera el campi qui pugui, tonto l'ùltim, etc.

- promoure veritables iniciatives europees de cooperació local, deixant enrera, també, petits programes simbòlics com ara el d'agermanament ...

Ho he explicat ja moltes vegades: la Comissió no té una estructura operativa específica de suport a l'administració local, la majoria de polítiques europees concerneixen els Ajuntaments, el món local pot expressar preocupacions i fer propostes via el Comité de Regions, però, quan es tracta de fer feina, de treballar, de cooperar, ens trobem amb una multiplicitat d'organismes, de xarxes, totes respectables, però que defensen excessivament els seus interessos corporatistes i limiten l'eficàcia de les actuacions i intervencions comunitàries.

Qui tindrà prou capacitat i visió estratègica per fer propostes útils que puguin generar consens europeu ?
Qui tindrà credibilitat suficient per promoure aquestes propostes ?

Sabrem esmolar ben bé les nostres eines i teixir bones complicitats a Europa ?

El repte és obert !

10 d’abril 2007

... d'aquesta setmana dita "santa" !

Com podem anomenar aquesta setmana de vacances primaverals sense utilitzar terminologia cristiana ?

El Manel m'envia una foto d'una processó en una illa molt, molt allunyada, perquè sap que sóc molt sensible a aquestes manifestacions ...


Li contesto potser d'una manera massa brutal que "és com si a un malalt de càncer li ensenyes les cèl·lules cancerígenes ... sabent que cal buscar teràpies alternatives a la quimio, difícils i complicades d'aplicar "



Aprofitant que m'hi poso, recullo algunes idees dels diaris d'aquests dies:

- com sovint, de l'Antoni Puigverd, que diu que "Cuando ya todos los templos y los valores se derrumban, un nuevo Dios refulge como el oro. No necesita catecismos ni hijos que mueran en la cruz. No necesita rezos ni liturgias. Puro como la lógica matemática, la nueva deidad contemporánea prescinde de toda prevención moral y desprecia los viejos códigos, los buenos sentimientos. El Dios del presente defiende una sola verdad: la avidez humana, el beneficio como razón suprema y única ... " (a La Vanguardia del 9 d'abril)

- també a La Vanguardia del diumenge 8 d'abril, Justo Barranco, comenta uns llibres sobre religió:

1) El espejismo de Dios (Espasa), del científico británico Richard Dawkins. La tesis del libro, que ha sido best seller en Estados Unidos, es que la fe en Dios es un espejismo, una falsa creencia mantenida persistentemente frente a las evidencias continuas de que no existe. Y hace suya la frase de que cuando una persona sufre una ilusión, se dice que está loca, y que cuando la sufren muchos, que tienen una religión ... Asegura que ser ateo es señal de una mente sana e independiente.

2) el Tratado de Ateologia (Anagrama/Edicions de 1984) de Michel Onfray critica los tres grandes monoteísmos: rechaza lo trascendente y promueve el interés por “nuestro único bien verdadero: la vida terrena”, algo sólo alcanzable con una “descristianización radical de la sociedad” ...

3) El Jesús de la historia (Ed.Crítica), de John D. Crossan que considera que Jesús era "un campesino que compartió los problemas de su gente y creó un programa social revolucionario ...".

... què pensaria aquest bon pagès si pogués veure aquests negres encaputxats ?