12 de març 2017

El futur de la Unió: pensant en el 2025


Amb uns quants ex-funcionaris de la Comissió hem convingut veure’ns els primers divendres de cada mes a la Moritz de BCN. Ça a bien tombé, perquè la Comissió acaba de publicar (1 de març) un llibre blanc sobre el futur d’Europa. Pretén suscitar reflexions i escenaris per la UE27 a l’horitzó del 2025.

De fet, la Comissió anuncia també altres documents de reflexió pels propers mesos: la dimensió social, maîtriser la mundialització, la Unió econòmica i monetària, les finances.

El timing és el següent:
- a partir dels resultats d’aquests debats, el president de la Comissió Juncker farà un discurs sobre l’estat de la Unió el setembre de 2017;
- el Consell Europeu adoptarà unes primeres conclusions el desembre de 2017;
- tot plegat servirà de base als debats previs a les eleccions al Parlament Europeu de juny de 2019.
- i després ...

És l’exasperant ritme dels processos europeus: mentre el món evoluciona de manera trepidant, a BRL van reflexionant poquet a poquet ...

Dit això, i per no perdre la moral, un, que és un xic masoquista, s’ha llegit el Llibre Blanc.
Les meves primeres i senzilles conclusions són aquestes:

- metodològicament, és un document sense gens de palla, ben estructurat, amb 5 escenaris possibles força ben presentats i avaluats des de diferents perspectives. (a fb he escrit que tant de bo algú tingués la capacitat i el coratge de presentar un document blanc com aquest respecte del futur de Catalunya ...);

- en cap dels escenaris no s’apunta cap estratègia alternativa respecte del problema socio-econòmic i polític de fons: globalització, mundialització, empobriment general i desigualtats creixents ... continuen assumint el neoliberalisme capitalista compassiu !

- tampoc no hi ha cap element estratègic per implicar millor la ciutadania en el funcionament de la Unió. No es veuen mesures concretes per recuperar el necessari esperit de cooperació solidària entre els pobles europeus, ni que permetin recuperar l’adhesió i la confiança de la gent en el projecte europeu. Malgrat que constaten que, en 10 anys, la confiança ciutadana en la UE ha passat del 50 al 30%, es limiten a insistir, com des de fa dècades, que cal explicar millor qui fa què a BXL ...

- tot i que diu el document que el què importa és la funció i que la forma suivra, no hi ha massa elements concrets sobre una nova arquitectura institucional, ni cap referència a noves formes de governança ...


Divendres 10 vàrem anar amb la Montse a un sopar d’EUREM (Europa-Empordà, animada, entre d'altres, per Xavier Ferrer i Josep Mª Lloveras), a Palau Sator, per escoltar l’amic Víctor Pou presentar el seu darrer llibre. Amb el Víctor sempre hi he tingut una relació amistosa, cordial, informal. Ens vèiem molt com a frequent-flyers BXL-BCN a finals dels ’90 i primers anys 2000s.

El Víctor va fer una apassionada exposició de la situació i de les perspectives de la Unió i del món mundial. Molt rigorosa i pedagògica en la forma i en el fons. Quina llàstima no tenir-la gravada ! Caldria poder-la passar-la uns quants cops a les teles ! Varen complementar les seves anàlisis el Ferran Tarradellas, delegat de la Comissió a BCN després del Manel Camós, i de Marc Gafarot. Tot plegat, varen ser uns moments de plaer político-intelectual.

El Víctor, amb el seu llibre, malgrat el títol, vol ser optimista. Però el rigor en l'exposició de les amenaces externes ens va deixar amb el neguit al cos ... Només faltaven els petits incidents diplomàtic dels holandesos i francesos amb els turcs, ahir dissabte, arran d'uns mítings per reformar la Constitució ... turca !

El llibre està ben estructurat i recull, de fet, moltíssimes visions, opinions i propostes de molts polítics, experts i analistes, des de posicions diverses. De moment, en penjo dues “a voleo”:
- una citant Manolo Castells, que parlant de populisme, diu que “el que s’anomena un nacionalisme ètnic és en realitat un moviment de resistència a la globalització ...” (p. 121)
- una de Jurek Kuczkiewicz, colaborador de LeSoir belga, que diu, parlant del “relat” necessari, que “sigui quina sigui la via escollida per millorar la UE, cap no serà possible si no hi ha abans un recolzament massiu dels ciutadans ...” (p. 134).

Hi he trobat a faltar, però, comentaris i anàlisis sobre el paper de la Comissió (i del seu president ...) en els diferents cicles i esdeveniments comunitaris. Per exemple, el què va suposar la gran crisi de 1999, quan la Comissió Santer (amb l'Edith Cresson), va dimitir per mala gestió i corrupteles.

Les temptatives del Neil Kinnock per esborrar el burocratisme formal i procedimental, i promoure noves formes de governança, eren molt interessants. Varen topar amb la inèrcia de l’estructura funcionarial dominant i el desinterès reaccionari dels ministeris dels Estats membres (especialment els españols ...). Però el rigor metodològic del Llibre Blanc que ara es presenta, ve d’aleshores ... I perquè els Estats membres varen posar, després del bonhome Prodi, a dos presidents tant submisos com Barroso i Juncker !


Aprofito per penjar una notícia sobre el gest de Tony Blair a mitjans de febrer, contra el Brexit i a favor de seguir dins la Unió ... reformada !

Toni Blair ha començat a jugar fort per revertir el Brexit. Jo vaig dir, al seu moment, que UK no sortirà de la Unió: negociarà però al final dirán que, tant per tant, es queden ...

Fixeu-vos bé en la frase del Blair: parla de quedar-se en una Europa ... "reformada".

Quan va ser primer ministre, ja va canviar el debat sobre la Unió Europea: en comptes de queixar-se de Bruxelles, La Unió és una oportunitat, va dir. I, a la Comissió, ho vàrem notar de seguida. Hàbil, astut ... perillós !

En parlarem ...