29 d’octubre 2009

El proper partit de "champions" ...

... es jugarà per decidir qui serà el "nostre" president !

Probablement hi haurien maneres molt més democràtiques de decidir-ho, però, ara per ara, serà un "partit" tens i difícil entre els Estats membres, grans i petits, europeistes o utilitaristes, conservadors o progressistes.

No m'agrada gens el Toni Blair. He penjat diverses notes sobre ell en aquest blog (maig'08, i febrer'08 ) Em sembla un gran comunicador, però hipòcrita: cap on va, quins veritables interessos defensa, quins valors reals propugna ?

Sortosament, aquest cop sembla que la decisió no serà tant senzilla, fàcil ni vergonyant com la de fer continuar Barroso al front de la Comissió.

Penjo tres referències interessants:

- la de Jean Quatremer (el text, aquí):










- la posició de David Miliband, secretari d'exteriors, utilitarista, egoista/egocentrica, interessada, com fan sempre dels anglesos. Argumenta, com jo ho recordo sovint, que ells són "leaders in the Commonwealth, home to 53 states and a quarter of the world’s population ... " (el text, aquí):


- la de l'amic Lluís Bassets (el text, aquí):







- finalment, el Raimón Obiols , que es manifesta contra, afirmant al seu blog que Blair seria dolent per a Europa: "Hi ha, evidentment Iraq", diu. "Però hi ha també, per si no fós suficient, el fet que, essent primer ministre, Blair va negociar amb una gran duresa restrictiva el projecte de Constitució europea, així com després el Tractat de Lisboa. S’ha oposat pràcticament a tots els avenços en matèria d’harmonització fiscal i social, de cooperació judicial i policial, i de reforçament de la política exterior europea ..."

Veurem si el Zapatero juga aquest partit amb posicions i estratègies de "champions", com ho fa el seu equip preferit, i no es conforma seguint la seva Cultural Leonesa ...

De moment, anem bé: segons El País d'avui, el president espanyol no recolza Tony Blair, perquè, sembla que pensa que el candidat ha de tenir "una gran vocación europeísta y una declaración de principios que pase por el fortalecimiento de la UE".

Per contra, sembla que els socialistes volen que sigui un dels seus qui ocupi el càrrec d'alt representant de la Política Exterior, i proposen com a candidat ... David Miliband, a qui acabo de citar fa un moment ! Veieu com són els anglesos ? Cal llegir detingudament el seu text per veure l'abast del seu "europeísme" ...

28 d’octubre 2009

El LUIGGI, el Luís García, altre cop !


Nou escàndol de corrupció, després de l'affaire Millet.

Entre els imputats, el singular LUIGGI, el Luís García Sáez.

Es va creuar en el meu camí els anys de la reconstrucció de la UGT, entre 1976 i 1979, ara fa doncs 30 anys. Jo havia estudiat la carrera d'enginyer per posar-me al servei dels treballadors, per millorar la organització i les condicions de treball a les empreses.

No va poder ser. Els xoriços catapultats pel PSOE (?) a la direcció de la UGT Catalana (Fuertes, Luiggi, JL Rodríguez, Cerro, Noguera, ...) no van suportar les nostres pràctiques rigoroses, professionals, transparents ... que podien posar al descobert les seves limitacions polítiques, els seus interessos personals.

Gelosos i desconfiats de la creixent empatia que la nostra activitat suscitava entre els afiliats, varen decidir "cortar por lo sano":









Tenint en compte les delicades relacions entre PSC i PSOE, els companys del PSC varen decidir que no era el moment d'exigir comportaments honestos i responsables ...



Com a "premi" a la seva acció sindical, el Luiggi va anar a les llistes dels socialistes, va ser diputat al Parlament Català durant 12 anys (80 – 92), el què li va permetre fer la carrera de dret i conèixer bé les lleis ... i, sembla, que, sobretot, els seus passadissos. I va participar, sembla, en la redacció de lleis sobre sistemes de control i d'inspecció fiscal !

El 1999 va tornar sortir als diaris imputat per una estafa d'uns 30 milions d'euros ...

La Vanguardia diu avui que el cas va ser arxivat el 2001 (?) i que el PSC el va expulsar del partit ...

Deu anys després, hi torna. Presumptament. Veurem.







(cliqueu sobre les imatges per agrandir-les !)

25 d’octubre 2009

Tradició ? ... modernitat, innovació, progrés !

Sembla que el Consell Escolar de Catalunya, composat de representants de mestres, d'alumnes, de pares i mares, d'ajuntaments, d'universitats, del sector privat, … va decidir el passat 9 d'octubre, per acord majoritari dels assistents, proposar que les vacances de Nadal s'anomenin "vacances d'hivern", i les de Setmana Santa, "vacances de primavera".

Això, al Toni Soler li fa gràcia. Escriu a La Vanguardia del diumenge 25, que "con ello se pretende llevar la laicidad educativa a las últimas consecuencias, y no ofender las creencias de una parte de la población que reza a otro Dios o a ninguno. Éramos pocos y parió la burra, se debe decir Maragall. Y también Montilla, cuya divisa, en teoría, es que el Govern debe intentar resolver problemas, y sobre todo no crear problemas nuevos … "

I pensa que això serà un problema, i que portarà cua, "porque este país no se formó ayer, y tiene una tradición, e incluso a los no creyentes nos parece una tontería cambiar una nomenclatura que no molesta a casi nadie, pues no supone imposición alguna; y que refleja, se quiera o no, cuáles son nuestros referentes históricos y culturales."

Afegeix que "encima, el cambio no servirá de nada, porque las navidades seguirán siendo las navidades, porque así lo quiere la Iglesia, y el Corte Inglés, los catalanes de a pie que hemos crecido con el Tió y el Belén, y los catalanes de nuevo cuño, que quizá rezan a un Dios distinto pero saben en qué país han decidido enraizarse, y por lo general (imanes barbudos a parte) tienen más sentido común que algunos que dicen hablar en su nombre."

I acaba considerant que sembla mentida: "Con la que está cayendo, con lo cuestionado que está el sistema educativo, y algunos prefieren meterse en berenjenales que quizá algún día nos llevarán a sustituir el puente de la Purísima por el puente de Otoño, y a rebautizar al conseller de Obras Públicas como Joaquim Hivern.No sé yo si Maragall consentirá en dar un paso tan temerario que, si da votos a alguien, no será a su partido, sino a Iniciativa, y en mayor medida a la oposición."

Això és el que predomina a Catalunya: la tradició i la conyeta fàcil davant iniciatives innocents de racionalitzar la nostra cultura. La cultura ha de ser sempre el què s'ha fet en el passat ? No podríem fer "cultura" imaginant un futur millor, construint hàbits més simplement humans, deixant enrere vestigis de prèdiques manipuladores ? Sense imposar ni prohibir, perquè no buscar iniciatives que progressivament ens desempalleguin de velles tradicions interessades ?

Potser no som massa gent els qui pensem que hauríem d'anar netejant la nostra ment de residus, que cal treballar per afavorir que les persones tinguem referents més racionals, menys contaminats per creences i costums manipulades.

Però és trist, lamentable, constatar que un dels més significatius formadors (deformadors ?) d'opinió política a Catalunya, menyspreï temptatives ben intencionades de progressar tranquilament cap a una cultura moderna basada en el sentit real de les coses. Perquè hem de seguir parlant de "tots sants" per fer la castanyada de tardor, o de sant joan per festejar l'arribada de l'estiu ?

Tradicions, conformisme, conyeta ... cofois i decadents, que deia el Bohigas.

Afegit el dimecres 28:
Màrius Carol, a La Vanguardia, informa que el conseller Maragall ha assegurat que no té la més mínima intenció de canviar els noms dels períodes de vacances, entre altres coses, per no fer el ridícul ...
Màrius Carol diu que no seria un exercici de laicisme o de multiculturalitat, sinó de insensatesa ( l'article )

Una de trens ...

... aprofitant l'aniversari del primer tren, he vist qui fa què aquí a Mataró, i he començat a vendre la meva vella idea de muntar una "MATARÓ" a Mataró. (Vegeu la nota de 10.08)

Probablement em falta màrqueting. Però m'he quedat amb la impressió que els treneros mataronins disfruten molt amb els seus petits trens, que saben controlar amb sistemes digitals.

I la visió de fer una cosa gran per Mataró els deixava una mica frets ...











Però ara que sé una mica quí és quí, insistiré més calmadament en la meva proposta ...

23 d’octubre 2009

Pensar fa mandra ...

Quan érem petits, llegíem "La por a la llibertat", de l'Erich Fromm.


Ara, de manera més senzilla i directe, aquest senyor predica una mica el mateix ...





Algunes de les idees que expresa a l'entrevista:

… nuestra mente es vaga y prefiere inventarse normas a aceptar que el universo es más complejo de lo que nos molestamos en discurrir … lacras como el racismo y los prejuicios de todo tipo son sobre todo fruto de la pereza mental y por lo tanto se combaten usando la inteligencia

es más cómodo inventarse categorías que aceptar la inmensa complejidad del universo y que cada individuo es diferente. Así nace el racismo … la falsa creencia es el atajo que tomamos para ahorrarnos esfuerzo mental

la religión da felicidad, porque te integra en una comunidad ... también la da un club de fútbol

… la falsedad que más (me) duele? Que exista una justicia metafísica más allá de la humana que acaba premiando y castigando todas las buenas y las malas obras … conocí a un niño de cinco años que murió de leucemia entre horribles sufrimientos ¿Qué terrible pecado había cometido? … tenemos tal habilidad para contarnos a nosotros mismos historias que confirmen nuestras falsas creencias que me han llegado a contestar: “Algo habría hecho el niño en su vida anterior” …

la soledat de no pertànyer

Per entendre on som i què ens passa (a molts, a alguns ?) aquesta reflexió de l'Antoni Puigverd és clara i precisa:
(A La Vanguardia d'avui 23 d'octubre)
(cliqueu sobre el text per llegir-lo)

21 d’octubre 2009

Maniobres de la gran multinacional de manipulació de consciències ...

El Courrier International recull la reacció a Anglaterra davant del gest del Papa per absorbir els desencantats de l'Església Anglicana:



Jusqu'à 1.000 pasteurs pourraient quitter l'Eglise anglicane et des milliers d'autres faire de même aux Etats-Unis et en Australie", prévient le quotidien britannique. "Des paroisses entières, voire même des diocèses, pourraient être tentés de faire défection", poursuit-il. Le 20 octobre, le cardinal William Joseph Levada, préfet de la Congrégation pour la doctrine de la foi, a annoncé la mise en place par le Vatican d'une "structure canonique" destinée à accueillir les anglicans traditionalistes mécontents de l'évolution de leur Eglise. Deux questions divisent profondément le clergé anglican et les fidèles : la bénédiction des unions homosexuelles et l'ordination des femmes.


Més informació a l'article del The Times

I posats a pensar en el tema, un altre article a El País del dijous 15, sobre un altre mercat, concurrencial i competitiu, sembla, pel que fa a la manipulació de consciències:

(cliqueu-hi a sobre per llegir-lo)





Aquest article m'ha fet pensar en el nostre viatge al Senegal, el 2000.

En un ambient de forta crisi, després d'anys de sequera pertinent i mal aconsellats pel FMI, el que més ens va frapar del país va ser:

-la degradació progressiva de projectes de desenvolupament (molins de vent rovellats i enrunats, línies de tren abandonades, administració plena de pols, ...),

- les antenes parabòliques,

- ... i la construcció arreu de noves mesquites, pagades, deient, pel Gadafi.

Pels blogeros i d'altres internautes !

Una reflexió molt interessant !

Quants comentaris rebem a les notes penjades als blogs ?
Quina interacció ?

Hi hem de pensar !

19 d’octubre 2009

Imatges de la setmana

Abans no se m'oblidin:
- el nou model de la DACIA/RENAULT, el Sandero Stepway, fabricat a Romania, i que és un bon exemple (tímid, moderat, pragmàtic, ...) de cap on hauria d'anar l'indústria: sembla el 4L del segle XXI, encara amb betzina, però amb 4 metres justos de llargada, 1.000 quilos de pes, 90 cavalls ... i uns 10.000 euros !





- una innovació concreta i també exemplar: les "essències" de Gallina Blanca (les provarem, proveu-les !). Sembla que només es pugui innovar utilitzant noves tecnologies. Aquí teniu un nou producte que, si és bó, pot ser molt útil i pràctic !



- un parasol ben bonic, que no sé com es plega ... si es plega !















- una reflexió de l'ALTUNA, que retrata cada dia les nostres famílies a El Periódico, però que, fins ara, em sembla, "no es posava en política" ...
Aquí ho fa, potser estressat com la majoria. Jo potser parlaria de gent mal informada ... o manipulada !



- el petit Sarkozy: alguns el defensen dient que és tradicional a França aquest tipus d'herència ... Té 23 anys, fa segon de carrera, amb notes no gaire brillants: probablement, les assignatures no són les adequades i les preguntes no toquen els temes que ell deu conèixer bé !



- ... i unes imatges del Laporta del 15 d'octubre (Companys !): sembla el ku-klux-klan ! Tots els periodistes seriosos ho anuncien: s'apropen astracanades populistes !

13 d’octubre 2009

Miret Magdalena


Durant molts anys va servir-nos de referència !

He recollit dues frases de l'article que em semblen representatives.

(cal clicar a sobre per agrandir i llegir ...)

12 d’octubre 2009

Lleis i valors ? sí, però també millorar els sistemes !

El Joan Majó, el millor "jefe" que he tingut mai, i a qui respecto, doncs, profundament, escriu dissabte a El País/Catalunya sobre legalitat, moralitat o honestedat. Comparteixo les seves consideracions. Bàsicament quan recorda que "… las responsabilidades no terminan con las responsabilidades legales, ya que hay un ámbito fundamental en las relaciones sociales que es el ámbito de la honestidad, de la ética, de la legitimidad, que va más allá y sin tener en cuenta el cual no sería posible la vida social."

Alerta de que cal lluitar contra la idea de que "dentro de la ley, todo vale", i proposa reforçar l'assignatura de civisme i promovent "además de la legalidad, los comportamientos honestos … no sólo en los ámbitos político y económico, sino también en … la convivencia vecinal, el uso del espacio público o la utilización de servicios colectivos."

Les lleis, les normes, els procediments no poden regular-ho tot, lògicament, i el funcionament de la colectivitat depèn dels valors predominants. Són aquests valors els que expliquen el comportament dels individus en els espais autònoms que deixa la regulació colectiva. Cal millorar les lleis (moltes semblen pensades i fetes per donar feina als advocats …), i cal predicar i promoure valors de respecte i de convivència solidària.

Però entre lleis i valors hi ha tot el què podríem anomenar sistemes o mecanismes de funcionament, de gestió, de govern, que condicionen notablement l'eficàcia/eficiència de les administracions, organitzacions, institucions, empreses. Sistemes que poden facilitar, o evitar, malversacions i, lògicament, corrupcions. El conseller Castells s'hi va referir fa pocs dies, a la XTVL, alertant, però, que els sistemes no estan pensats per controlar-ho tot: probablement, sistemes massa rígids o feixucs portarien a la paràlisi, a la inacció.

Però hi ha molt a fer, per millorar els sistemes. De fet, la seva conselleria va impulsar la programació pressupostària, bon exemple d'una innovació que pot establir bases operatives per millorar eficàcia i eficiència, evitar malversacions, i prevenir o fer més difícils, de fet, les corrupcions.

Cal promoure doncs, al costat de la "better regulation" i dels valors cívico/democràtics, la millora dels mecanismes de govern, d'orientació, de decisió, de governança, de manera que els sistemes puguin protegir-nos de conductes incíviques, insolidàries, deshonestes, de buròcrates, pirates i lladregots ... o d'advocats especialistes en aprofitar normes i formalismes per defensar qualsevol cosa. Sistemes més vius, més actius, amb més implicació dels qui decideixen, amb més co-responsabilització, ferien menys probable, més difícil, els disfuncionaments, les malversacions, les corrupcions.

Malauradament, al sí de les administracions, dels mateixos partits, de moltes organitzacions i institucions, i dels "mass media" en general, predominen altres valors: l'individualisme i la competència, l'egoisme i la cobdícia, la irresponsabilitat, les tàctiques per esquivar riscos, els silencis interessats i còmplices, les fidelitats a les persones més que als objectius de les organitzacions, etc.

Tant de bó dirigents conscients de la situació, amb voluntat i capacitats, miressin d'adoptar mesures per canviar les regles del joc, els instruments, els mecanismes, les lògiques … els sistemes de gestionar i de governar. El conseller Vallés va fer un informe històric, ara oblidat. La consellera Geli ho va intentar, però es va rendir, sembla. El Joan Subirats parlava fa temps de la necessària desconfiança democràtica. No n'hi ha prou amb voluntarisme, amb prèdiques genèriques, amb formació.

Calen nous escenaris, noves maneres de treballar, noves condicions de responsabilització, d'estímul i de penalització (si cal), dels concernits, dels implicats.

Tenim pendent una reforma sèria i rigorosa de la funció pública. L'Estatuto Bàsico del Empleado Público aprobat fa uns anys em sembla més un gest formal que pràctic, i aquí, a Catalunya, sembla que la preocupació principal és la de conciliar la vida familiar i professional dels funcionaris, molt per sobre de l'eficàcia/eficiència dels serveis ... Encara penso en les radicals propostes del Sarkozy !

I a mi m'agrada insistir en la necessària "reconversió" dels òrgans de govern: els consells rectors, les juntes de govern, els consells d'administració. Si son excessivament formalistes i rutinaris, si esdevenen misses amb litúrgies tradicionals, si els seus membres fan molta/massa confiança al seu president, ... aleshores hi ha des-responsabilització, degradació de la funció, abandó de la capacitat o del poder de decisió, i apareixen els habituals fenòmens de concentració de poder, de domini d'uns pocs sobre el grup, de gerencialisme autoritari difícilment controlable i avaluable.

Cal dotar aquests òrgans de govern dels mètodes de treball que garanteixin una governança oberta, transparent, compartida: hem de depassar la cultura del pressupost i la memòria anual d'activitats, per anar cap a una cultura basada en orientacions estratègiques i un balanç anual de resultats. Mireu una proposta meva aquí.

En aquest blog ja he citat molts exemples. De la Comissió Europea: el darrer, el de la protecció dels qui s'atreveixen i s'arrisquen a denunciar irregularitats. De la pròpia Generalitat: programació pressupostària del conseller Castells i, especialment, les reflexions i propostes del conseller Vallés, que semblen, malauradament, oblidades.

Però, aquí i ara per ara, vist el pati, sóc una mica escèptic: em sembla que només iniciatives ciutadanes autònomes poden fer sacsejar els rutinaris sistemes que ens governen i que ens mantenen adormits i cofois ... Però, d'on poden sortir ? Amb el desencís, la desafecció, el desànim … Ho tenim malament, excuseu-me. Però si hi ha voluntaris disposat, truqueu-me !


Aprofito per guardar records: el Jean-Louis Borloo, alcalde durant anys de Valenciennes (ciutat que va patir crisis socio-econòmiques profundes), i ara ministre del govern del Sarkozy, va publicar el 2002 aquest llibre que és un crit contra el burocratisme, el procedimentalisme, el formalisme, … llançat després d'enfrontar-se a les diverses administracions del seu país, per salvar la seva ciutat.

Si els homes amb qui es barallava eren íntegres i pertinents, conclou, és el sistema el que falla.

10 d’octubre 2009

Mecanismes de verificació i protecció dels "denunciadors"

Dijous passat, un amic m'informava del seu trasllat a la nova Oficina Antifrau, creada fa poc per Llei del nostre Parlament, per impulsar mecanismes de prevenció del frau. Jo li suggeria d'aprofitar l'experiència de regulació dels denunciadors d'irregularitats (els "whistleblowers") que havia fet la Comissió Europea després de la gran crisi de 1999.

Li donava l'enllaç a una entrada recent en aquest blog, on hi ha un paràgraf específic amb les referències concretes a les reflexions i resultats finals: entre d'altres, dos articles incorporats al nou Estatut dels funcionaris comunitaris, de 2004.

Avui, La Vanguardia publica un exemple concret, que justifica clarament la necessitat d'aquest tipus de mecanismes (de verificació, d'avaluació, i de protecció dels denunciants, ...).

(cliqueu-hi a sobre per agrandir-lo)


Més enllà dels plors, tant de bó hi hagi la imaginació i la voluntat per establir mecanismes operatius concrets.

A finals de setembre els mùsics del Palau confessàven la seva por. Com d'altres milers, o més, arreu. Sense anar massa lluny, a Mataró en podríem trobar de seguida més d'un centenar ...

08 d’octubre 2009

El "brot" de la monja Forcades ...

En la nota anterior em confessava decebut, desesperançat, desubicat ... i angoixat buscant brots de recuperació democràtica. Aquest matí veig que el què em passa no és un problema meu (uff !): probablement, he agafat la depre colectiva que pateix el país, i així és més difícil remuntar la moral. Llegiu, si en teniu encara ganes i temps:

Enrique Gil Calvo a El País d'avui: Un test de calidad democrática
Analitza 5 dimensions de qualitat democràtica: "dos procedimentales (el imperio de la ley (rule of law) y la rendición de cuentas (accountability)), dos son sustantivas, de contenido democrático (libertad, igualdad), y una quinta referida a los resultados de las políticas públicas (satisfacción ciudadana, de la que depende la legitimidad de las democracias)", i en fa un balanç molt preocupant.

Ferran Mascarell a La Vanguardia: Un país sin política
Després de senyalar que la nació catalana es desviu en "un estrés cívic", diu que "... ha de canviar la cultura política del país, Catalunya necesita una política nueva, que rompa con las viejas jerarquías, que renueve el envejecido catálogo de ideas, valores y principios sobre nosotros mismos, sobre lo que queremos ser y el modelo de sociedad que queremos construir. Sólo si la sociedad civil decide que se haga política mayúscula, los partidos la harán …". El problema, dic jo, és que molta "societat civil" s'alimenta a les menjadores públiques ...

Esther Vera, a El País: El síndrome de Bartleby ( "preferiría no hacerlo ..." )
Preocupada per la inhibició dels qui haurien de reaccionar, constata que "... aparte de la abstención, en las últimas elecciones asistimos a un incremento llamativo del voto en blanco, nulo y el dedicado a partidos al límite del sistema o de lo más extravagante ..." I explica que " ... a los lamentos por los niveles de abstención que siguen a cada elección, les sigue el método del "preferiría no hacerlo" que alimenta la desafección y el descrédito de la política. El corto plazo, el electoralismo y la actuación basada en los sondeos de opinión no pueden hacer más que desacreditar la política y construir una sociedad de ciudadanos desafectos, despolitizados. Una sociedad de espectadores tiende a la poca calidad democrática, el totalitarismo o la astracanada ...".

Tot està perdut ?
No ! Hi ha un petit brot de recuperació (espiritual ?): la monja Teresa Forcades !

Abans de l'estiu ja va venir a Mataró, al Casal de la parròquia de Sant Josep de Mataró, ... i va esvelotar el galliner local, predicant que “la sexualitat no és només per reproduir-se, és necessària per correlacionar-se”, oferint "una visió suggerent i innovadora respecte el món del plaer", subratllant que "el que és bo és de Déu, per tant el que és plaent també. Déu promet una terra que regalima llet i mel", i explicant que “La força amb què podem desitjar-nos les persones és el millor exemple per entendre amb quina força ens desitja Déu”. (Si us interessa, mireu la transcripció de la conferència aquí ).

I, ara, moderna i renovadora, denuncia des del Monestir de Montserrat,
la manipulació farmacéutica de la vacuna contra la grip nova: Això s'anima !

07 d’octubre 2009

Crisi de notes al blog ? la meva mare i poc més ...

Ocupat en la recuperació de la meva mare: l'operació de genoll de ha anat molt bé ! Malgrat un llarg pelegrinatge (gairebé 2 anys ...), d'anàlisis i de visites (algunes penoses ...), ara ja té un genoll nou i torna a caminar.








L'experiència com a usuari dels serveis de salut m'ha confirmat en el que veia quan era president del Consell Rector: hi ha professionals extraordinaris, motivats pel servei públic ... però una sensació general de grisor, de desànim, de manca de lideratge, de reacció raonable i concertada davant les complexes problemàtiques: no sembla que l'equip dirigent, amb molta rotació, tingui voluntat i capacitat de "mimar" el personal, de proposar millores engrescadores.

En les Orientacions estratègiques per a 2006, que el Consell havia consensuat, la tercera proposava millorar les polítiques de recursos humans, i recomanava a gerència
"Promoure iniciatives per la millora de les polítiques de recursos humans, amb la participació dels quadres i dels professionals que promoguin la seva implicació en la seva pròpia missió i en els objectius generals del sistema". "Com a entitats dependents de l’administració pública, aquestes polítiques s’han de sustentar en la transparència, la publicitat i l’acompliment escrupolós de la legalitat vigent."

Com a iniciativa concreta, el Consell suggeria a la Gerència
"realitzarà un cop l'any una consulta socio-professional a tots els treballadors, clara, precisa, directe (utilitzant un qüestionari breu, precís, fàcilment explotable, via electrònica si possible), sobre tasques, funcions, mètodes i condicions de treball, sobre objectius de carrera professional, incentius, avaluació de prestacions, etc."


D'altra banda, des de fa dies, no em surt rés de nou: decebut, desesperançat, desubicat ... Llegeixo cada dia dos o tres diaris buscant brots de recuperació democràtica, i no en veig.

La majoria d'articles parlen de la crisi, de la corrupció, de pudors, de la mala gestió, de manca de lideratge, de feudalisme, de mediocritats burocràtiques, de riscos de populisme, ... molts anàlisis i diagnòstics, però molt poc de les teràpies. No he sabut trobar propostes o iniciatives concretes per canviar les coses. No ens fessim mal, oi, "companys" ?

Què fem ? Mirar si canvien de película ? Esperar a veure la castanya que ens fotrem tots plegats ? Esperar l'arribada dels pirates del PP, emmerdats fins el coll ? Trencarà mapes i camins el Carretero ? Sortirà el Millet a Ventdelplà ? Repetirà èxits el Barça del Guardiola malgrat els Laporta, Oliver, Sala-i-Martín ... ? Ens entretindrem amb les eleccions autonòmiques el 2010 (tardor), les municipals el 2011 (maig), i les generals el 2012 (primavera) ... ?