24 de juliol 2009

MATARÓ MARÍTIM : feina per fer !

Dimecres es va presentar el resultat de tot el procés de reflexió iniciat ara fa uns mesos. Satisfacció general, sembla, com es pot llegir en l'article del CapGros, tot i que, entre cadires, els experts varem compartir algunes apreciacions una mica menys triunfalistes ...

Ara queda una tasca molt important a fer: aprofitar les propostes per elaborar una estratègia factible, possible, coherent, comprensible, vendible, gestionable, governable !

Revisar els objectius principals: l'alcalde Barón va iniciar el treball proposant treballar per una ciutat (1) metropolitana, (2) compacte i articulada, (3) innovadora, formada, (4) amb qualitat de vida i sostenible, (5) i cohesionada. Va resumir dient que després de viure el mar, ara cal que visquem del mar. I va reconèixer l'esforç que caldrà fer per generar complicitats i per comunicar l'estratègia cap enfora ... i cap endins !

Revisats i decidits els objectius principals, caldrà derivar-ne els objectius específics, verificant la seva contribució efectiva als objectius principals, i precisant les activitats concretes a realitzar, com, per qui, amb quins recursos i sota quines responsabilitats.

Ara és el moment de preparar i de prendre les decisions estratègiques !









Penjaré una nota tècnica sobre els resultats d'aquesta primera etapa, amb propostes de cara el futur.

22 de juliol 2009

Una nova llei electoral ... pels ciutadans !

Acte simpàtic el d'ahir, organitzat pels Ciutadans que encara volen canvis.

Motivat pel suggeriment de la Mercè Grau (una de les fedatàries), vaig anar a les 8 al Parc de l'Estació del Nord, a Barcelona. Muntatge perfecte, oradors magnífics, pantalles de vídeo de suport, tot molt modern i eficaç.

La bona notícia: han recollit ja més de les 50.000 signatures necessàries, per forçar el debat al Parlament. La meva va ser probablement la 56.348 !

La seva proposta és original i suggerent: és accessible clicant aquí --> O

Curioses les reaccions dels grups polítics, i original la posició del Ciutadans pel canvi, subgrup parlamentari del socialista al Parlament de Catalunya, que critica els polítics i que promou iniciatives ciutadanes per fer espavilar el Parlament.
Em quedo amb la proposta del Carles Flavià, molt adient tenint en compte la religiositat imperant a Catalunya: menys cartes als reis, i més fer cagar el tió !

Més seriosament, em sembla que Ciutadans pel Canvi s'hauria de reconvertir cap a un moviment cívic, ciutadà, una mica en el sentit de les meves propostes de creació d'un sindicat de ciutadans, garantint més autonomia de la "política" tradicional. Miraré de parlar amb una de les "ànimes" dels Ciutadans (el Toni Comín) per explicar-l'hi la idea.

19 de juliol 2009

Alerta, Alierta : quina justícia ! ...

Jutges, advocats, trileros, ...
Detesto la gent que es guanya la vida buscant forats en les lleis per on fer passar qualsevol interès ...
i als que fan les lleis llargues, complexes, recargolades, inextricables, ...
i plenes de forats on la carronya trobi de què viure !

Si robes mil euros, et poden tancar uns dies.
Si en robes un milió
(i pagues un bon advocat),
podrás viure bé la resta de la teva vida !



( Cliqueu sobre l'article per agrandir-lo )

16 de juliol 2009

Afecció/desafecció, apego/desapego, ... emancipació !

Un veí amic m'envia una nota que li han publicat sobre el fantasma del feixisme a Europa: sembla evident que determinades problemàtiques (desocupació, immigració, globalització, ...) poden generar actituds en la gent que podrien afavorir polítiques "feixistes".

Hi ha polítiques desenvolupades per les corporacions dirigents (polítiques, culturals, econòmiques ...), utilitzant l'expressió de Ferran Mascarell (article a l'Avui del 30 de juny), que contribueixen, de fet, al servilisme i a la dependència de "caudillus" carismàtics, forts i expeditius ...

Es tradicional parlar de la dominació capitalista, de l'explotació dels empresaris, dels exèrcits i dels dictadors que sotmeten per la força: Marx parlava, en el seu model d'anàlisi de les realitats històriques, de la superestructura política i ideològica que garanteix, a cada època, la "cohesió", la "pau" social, la dominació d'uns sobre d'altres.

I reivindicava l'emancipació "obrera" davant del capital, des d'una perspectiva bàsicament econòmica. La socialdemocràcia, menys radicalment "emancipadora", ha contribuït a limitar els desequilibris més colpidors del capitalisme, afavorint una certa redistribució de la riquesa creada i garantint rendes i serveis mínims o bàsics per a tothom.

Seria interessant fer una petita revisió històrica dels mecanismes, els mètodes i les tècniques de dominació/manipulació ideològica, moral o cultural que han utilitzat, al llarg dels segles, els diversos colectius socials per assegurar-se posicions dominants.

Especialment les utilitzades per dos colectius específics: les corporacions polítiques dirigents i les jerarquies eclesiàstiques. Per tal de mantenir les seves posicions de poder i de control, per tal de garantir la submissió, la dominació i la dependència de les persones ciutadanes, les seves estratègies tenen sovint moltes semblances.

L'Enric Juliana parla aquest matí a La Vanguardia de l'storytelling, la "habilidad de contar historias", per fer passar idees i missatges a la ciutadania sobre l'acord sobre finançament autonòmic.

Bona part dels polítics i dels partits no tenen com a prioritat la veritable emancipació "política" i "cultural" de la ciutadania, és a dir, el desenvolupament de la capacitat dels ciutadans de pensar i decidir de manera informada, conscient i autònoma. En general, el què pretenen és aconseguir l'afecció, el "apego", l'adhesió ciutadana, promovent idees simplistes, esquemes primaris, personalismes, fidelitats, clientelisme i dependències personals, suscitant posicions individualistes interessades, les pors als contraris, als adversaris, que són sempre dolents ...

Aprofito per recordar l'excelent article de Joan Subirats sobre desconfiança democràtica --> O )

Que lluny queden aquells temps en que la intuició autogestionària impregnava totes les nostres propostes, a Convergència Socialista i als primers anys del PSC !

Igual fan els "funcionaris intermediaris" dels déus inventats, que temen també aquesta emancipació, i que procuren mantenir la pobresa d'esperit, les ambiguïtats, les nebuloses, les creences i les supersticions de la gent per poder seguir vivint i gaudint, ells, explicant històries irracionals, justificades per la fe.

Semblances amb el feixisme clàssic ? Probablement: demagògia, populisme, manipulació mediàtica, intolerància, intransigència, lideratges forts i messiànics ... més que confiança colectiva en els mecanismes de participació democràtica.

Però les realitats són diferents: els mecanismes d'informació, de comunicació, de manipulació mediàtica ens situen, penso, en un context on subreptíciament, subliminalment, es pot fer un feixisme ligth, probablement molt més eficaç i menys cruent que el que van desenvolupar bèsties humanes com Hitler, Franco i d'altres.

Velles etiquetes per a noves problemàtiques ? Pensem-hi !

10 de juliol 2009

El TOUR 2009 ...

... a S Vicenç de Montalt ! ( ¿ perquè no va passar per Mataró, que hagués tret 25.000 persones al carrer ? )
Hi vàrem anar amb la Montse, en moto, amb el bocata preparat, i ens varem mullar una miqueta !

Vàrem sentir, per uns segons, la màquina del "pelotón" bufant la pujada:

Tres hores d'espera simpàtica, visitant el poble i els seus serveis colectius, ... i comprant el paraigua del Tour.







Com el Manel, jo també recordo, ara, la passada per Mataró del Tour de 1957. Tenia 9 anys, i el vàrem veure a baix de tot del carrer Pizarro (on vivíem), per on passava la carretera a Barcelona, pel camí Ral ! Recordo també que, per veure millor els ciclistes, vaig baixar un peu del "bordillu", que dèiem aleshores, i una bicicleta me'l va trepitjar !

Aprofito per recopilar imatges de l'esdeveniment als diaris: una portada ...


i uns anuncis:
- el de molfort's, on el meu pare aniria després a treballar,





- i el de cremalleres !













El TOUR va tornar a Barcelona el 1965 ...





i l'anunci als diaris era aquest !

08 de juliol 2009

Martine Aubry, pel bon camí !

Com si hagués llegit les darreres notes sobre la crisi de la socialdemocràcia, aquestes idees de la "patrone" del PS francés, iniciant un procés interessant de debat, semblen anar ben orientades.

Tant de bo es tradueixin en propostes concretes realment innovadores per promoure una nova civilització !

(cliqueu-hi a sobre per agrandir el text !)

07 de juliol 2009

El cul del Maresme

Molts cops sembla que no sabem on tenim el cap. Però em sembla que, al Maresme, probablement al menys ja sabem on tenim el cul !

Tenim una de les millors comarques del món: mar, muntanya, clima, prop de BCN, ...

Però si intenteu anar de Mataró a Vilassar, a prop del mar, a peu, corrent o en bici, veureu que el Maresme també té el seu cul. S'ha de veure, s'ha de trepitjar !

Sort que quan plou, les petites rieres el netegen una mica ...

Hi ha hagut fins ara moltes reflexions i planificacions estratègiques. Però, seguint amb les comparacions orgàniques, potser han faltat collons per aconseguir aunar voluntats, superar les traves tecnocràtiques, burocràtiques i administratives, i dotar-nos d'una artèria joiosa.

Cofois i decadents, que diu el Bohigas