28 de febrer 2013

Populismes ? Una altre manera de fer política !

Un article molt clar i precís del meu bon amic Lluís Bassets, que confirma l'interès que tenim tots de seguir pagant els periodistes perquè, amb les seves reflexions quotidianes, ens ajudin a entendre i comprendre la complexitat social i política d'aquests moments tan "mouvementés", com dèiem a BXL.

Molt interessant la seva explicació sobre l'euro-escepticisme, que n'hi ha de dretes i d'esquerres, que hi ha descontents per massa ... i per massa poca Unió Europea.

Efectivament, està desfent-se la "mediación política tal como la hemos conocido" !

Val la pena llegir poc a poc l'article.
El convidaré a fer un sopar amb amics aquí a Mataró, que ens ajudi a pensar com podem nosaltres, cadascú, participar en aquestes noves formes de fer política.
Aviat !

Carles Manté, la caiguda d'un estil

Coneguts i veïns des dels 70, varem encetar una cooperació professional quan vaig instal•lar el primer ordinador a l'Ajuntament. Et vaig ajudar a fer els primers passos per informatitzar alguns processos de gestió sanitària a l'antic Hospital, a primers dels 80. Després, des del Ministeri d'Indústria, vaig donar-vos suport, al CHC, en l'impuls d'estratègies de cooperació informàtica, tasca que vaig continuar fent des de l'ICT, abans d'anar-me'n a Bruxelles.

A la meva tornada, a proposta dels companys socialistes, em vares nomenar, l'estiu de 2004, president del Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme. Un luxe per a mi, professional i social, que volia reinsertar-me a la meva ciutat, al meu país, després de 15 anys d'aventura europeista a la Comissió Europea, reconvertit en expert en planificació i reformes de la governació de polítiques públiques.

Vaig compartir la teva visió estratègica, ambiciosa, de la modernització de la sanitat catalana, i em vas encomanar la teva passió per les reformes de governança impulsades per la Marina Geli, inspirades pel Joan Prats. Calia deixar enrere la lògica burocràtica i els gerencialismes autoritaris, excessius, associant gestors, professionals, i usuaris a les millores necessàries del sistema català de salut.

Tenies el cap ben endreçat, amb molts projectes, i molt obert a noves idees i experiències d'arreu del món. Semblava que tot era possible, "que l'economia anava força bé i que el finançament i les inversions ja no eren un problema", vas dir en la meva darrera reunió com a President del Consell. Vaig compartir amb tu gairebé 2 anys apassionants, des del meu voluntariat desinteressat i un xic innocent, pujant dos o tres dies per setmana al nou Hospital, coordinant actuacions i dibuixant organigrames sobre tovallons de paper, els dissabtes o diumenges esmorzant a ca l'Uñó.

Però les coses no eren fàcils, les reformes costaven molt, i les inèrcies i els comportaments massa interessats o malintencionats de la casta establerta, condicionaven excessivament els petits passos que jo proposava per orientar el Consorci de manera més oberta i transparent.

I, poc a poc, els teus compromisos amb gestors de dubtosa orientació, els teus tripijocs per evitar conflictes necessaris, les teves renúncies a trencar l'opacitat de conductes, la teva connivència amb comportaments interessats dels qui manejaven el cotarro, en un ambient generalitzat d'irresponsabilitat, d'inconsciència, i d'impunitat ... ens va anar separant. Vaig haver d'acceptar, per exemple, un astut nou gerent, amb el seu adjunt, que va costar-nos més de 100.000 euros de més, a l'any, més IVA, i que després va passar olímpicament del procés renovador que em demanàveu.

Les meves propostes per fer més transparent la presa de decisions varen topar amb la necessitat, em deies, de garantir, primer, l'eficàcia assistencial. I jo et deia que el rigor i la transparència son factors necessaris d'aquesta eficàcia, i condició indispensable per una major implicació de tots els professionals. Ens ho deien, també, des del Departament de Justícia, en les seves recomanacions sobre bon govern.

Aquest petit dissens, vas dir-me, et va portar a tallar-me el cap, a trencar la meva il•lusionada cooperació per un millor sistema català de salut. I ho vas fer, malinformant potser a la Consellera, i just quan altres presidents-rectors començaven a voler imitar les meves idees i experiències. La covarda i callada complicitat de l'aparell socialista local va facilitar el meu trist finiquito.

Aquests dies poden ser per a tu el final d'una etapa dissortada. Ho sento. Penso que potser una imparable inconsciència et va fer confiar en un estil xanxullero, que semblava tenir tots els vents a favor.

Tant de bo els dirigents polítics i les institucions democràtiques poguessin qüestionar, jutjar i responsabilitzar tota aquella dinàmica inconscient i irresponsable, i a tots aquells que discretament, calladament, varen aprofitar-se amb desmesura de pràctiques corruptes que potser ara seran més difícils de reconvertir. I que, malauradament, poden justificar opcions polítiques menys socialitzadores dels pocs recursos que ens queden. Ho sento molt.

La nota, publicada al CapGros.com (link):
[ AFEGIT ]
Ara fa gairebé un any (març 2012), degut a les denúncies del grup del CaféambLlet,
vaig fer una nota aportant elements d'aquest estil,
i responent a consideracions "innocents" de l'advocat Jornet del Colectiu Ronda [ nota ]

I ara fa uns dos anys (abril 2011), davant l'obsessió retalladora, vaig escriure una altre [nota]
fent referència a les necessàries noves maneres de dirigir,
a partir de la meva experiència (frustrada) intentant renovar la governabilitat del Consorci Sanitari del Maresme

Stéphane Hessel est mort ...


Ahir a la tarda/vespre vaig rebre aquest "couriel":






Stéphane est décédé cette nuit. C’était un homme lumineux.

Ce fut un homme lumineux jusqu’au bout. Il y a trois semaines, il m’a appelé pour que je vienne le voir. Il était dans son lit. Son corps était usé mais son visage était toujours aussi souriant. Il savait que la mort pouvait advenir d’un jour à l’autre (cela fait plusieurs mois qu’il nous parlait de sa mort possible) mais comme Václav Havel qu’il aimait beaucoup, il voulait jusqu’au bout « contempler le miracle de l’être. »

Jusqu’au bout, agir pour la dignité de l’Homme et de la Femme. Un de ses plus grands regrets était de ne pas être parvenu à construire la Paix entre Israël et la Palestine. Juste avant Noël, lors d’un dîner amical, Christiane et Stéphane se demandaient encore quelle initiative on pouvait prendre pour ouvrir les yeux de ceux qui ne comprennent pas ce qui se passe en Palestine.

Jusqu’au bout, agir pour la dignité : même allongé dans son lit, il réfléchissait à ce que nous pouvions faire ensemble pour obliger les dirigeants de notre pays à mettre en œuvre les solutions de Roosevelt 2012. Nous pensions publier bientôt un petit livre (Répondez-nous !) et dans sa dernière interview au Nouvel Observateur, la semaine dernière, à deux reprises, il met en avant Roosevelt 2012 comme un des moyens de répondre à la crise du politique. Jusqu’au bout, alors que ses forces le quittaient, il aura porté cette volonté d’agir ensemble pour la justice, pour la dignité de l’homme et de la femme dans ce qu’elle a de très concret et de très matériel.

Mais jusqu’au bout, il aura porté aussi ce qu’il y a d’immatériel, de léger, d’inaliénable en chacune et chacun de nous : jamais un dîner ne se finissait sans que Stéphane ne récite un poème. Puis, dans le taxi, il me parlait du plaisir qu’il avait à retrouver Christiane : « J’ai beaucoup de chance d’avoir une femme aussi jeune - elle a dix ans de moins que moi - et aussi délicieuse que Christiane. »

Je ne sais comment nous pourrons consoler Christiane mais je pense que c’est nous qui avons eu beaucoup de chance de rencontrer Stéphane. Il avait dix ans de moins que nous. Il gardait au cœur une incroyable jeunesse. Lui qui avait connu tant de moments difficiles gardait une incroyable énergie et une Joie contagieuse.

A nous maintenant de reprendre le flambeau. En gardant la même intransigeance sur le fond et la même humanité dans le dialogue.

Pierre Larrouturou
Collectif Roosevelt

Tenia 95 anys i darrerament estava molt implicat en l'iniciativa Roosevelt 2012, que val la pena seguir !


Jo l'admirava, i havia penjat diverses notes en aquest blog:

- a finals de 2010, quan va publicar el seu extraordinari "Indignez-vous !";

- l'abril de 2011, per parlar d'indignació, de reacció ... i d'esperança;

- i l'octubre de 2011, en parlar de moviments socials i política.

26 de febrer 2013

Grillini per una altre governació


Molta premsa, molta opinió publicada i tertuliana tenia por de l'ascens del populisme impulsat pel Beppe Grillo amb el seu Moviment de les 5 Estrelles (5 àmbits d'actuació: citar-los i linkar el web). Lògicament, després dels resultats, molts titulars presentaven el futur italià com a ingovernable per l'auge de l'antipolítica.


M'han agradat doncs, en aquest context, els comentaris de Cesareo Rodríguez-Aguilera, als Matins de TV3: ha dit, més o menys, que després de dues dècades de govern caòtic a Itàlia, responsabilitzar els "grillini" d'una futura ingovernabilitat era del tot exagerat.


Avui mateix, Michele Monina ho explica una mica en un article a El País. Diu que "son els inconvenients de una fase de transición", provocada per "un movimiento que ha regalado una idea de futuro a una generación fantasma" !



Curiosament, al mateix diari, Enric Company parla de l'autisme polític de Mariano Rajoy, però també d'Artur Mas i de Duran Lleida. Lògicament, la indignació i la desconfiança ciutadana va creixent. I quan apareguin moviments trencadors (15M, Ada Colau, Beatriz Talegón, ... per citar només els últims), s'esveraran reclamant governabilitat !



[AFEGIT]
El dia després, dimecres, Pilar Rahola comenta els resultats en la seva columna habitual,
i en el seu estil clar i directe:



20 de febrer 2013

L'estrena del meu iogakayak, per fi !


Des de que el vaig trobar navegant per internet, fa un parell d'anys, havia somniat en aquest moment.

Per verificar tots els supòsits: lleuger, senzill de manejar, còmode, compacte, ...

L'havia posat com a exemple de "petita navegació tranquila" en els debats amb la gent del Mataró Marítim. Sense massa èxit, malauradament.

El vaig comprar a primers de febrer (link), i avui, finalment, l'he pogut estrenar. Tenia disponible el cotxe, no tenia reunions ni papers a preparar, windguru (la web del vent ...), anunciava temps calmat, i volia pujar a l'Escala a preparar l'apartament per la trobada familiar del cap de setmana.

He carregat el kayak al cotxe, una horeta fins a l'Escala, l'he baixat a la sorra, l'he posat a l'aigua ... i a navegar, sense cap dificultat, sense cap ajuda ... tot un jove de 65 anys palejant tranquilament al mar !

video
L'escenari era extraordinari: la mar plana i blava, tranquila i transparent, rés a veure amb el clima dominant a Catalunya, o amb les esbroncades que gairebé es sentien des del Congrés a Madrid.

Ha resultat doncs molt millor del què em pensava, molt fàcil de pujar-hi, molt senzill de palejar, en una posició còmodament assegut (amb un petit cilindre de porexpan, per aixecar una mica el banc central del kayak), amb l'esquena dreta ioga total, peus enrere, sense problemes, i fent parades tranquiles per gaudir del paisatge.

Després hem anat a dinar amb un bon amic enginyer de Girona, per parlar del futur de la nostra associació: complicat ...

19 de febrer 2013

La reforma de l'Administració, tercera temptativa ...

El passat dimecres 13 es va constituir una comissió d'experts, la tercera, per a la reforma de l'Administració Pública,
amb l'encàrrec d'elaborar un "document de reflexió" que haurà de servir de "guia" de cara a una "futura" reforma ... per Aixecar Catalunya.
I van 3, sembla, després dels intents de 1986 i de 1998.

Aquesta vegada sembla que la iniciativa és molt més informal: no hi ha cap decret, cap acord de govern: potser és un gest voluntarista dels 5 experts ...

Curiosament, pràcticament cap diari imprès ha recollit la notícia, només e.notícies.
Dos dels experts membres tenen experiència i competència reconegudes: Longo i Ramió


Talegón, Beatriz Talegón, el fenòmen

El passat 4 de febrer, a Cascais, Portugal, a la reunió de la Internacional Socialista,
els organitzadors varen convidar Beatriz Talegón, Secretaria General de la Unión Internacional de Jóvenes Socialistas, a parlar davant l'assemblea.
I Beatriz ho va fer molt clar i directe, sense embuts, sense formalismes buits.

La seva intervenció ha sigut mediatitzada per algunes frases directes (hotels de 5 estrelles, cotxes de luxe, ...),
però val la pena sentir tot el discurs, que conté moltes més idees interessants !

A mi em sembla que parla amb sinceritat, de manera sentida i viscuda.

I s'ha de veure el seu CV per entendre que ha viscut molt, amb feines molt diverses, que és advocada, fotógrafa i pianista ...
Ho expliquen a l'entrevista de la Sexta.

L'haurem de seguir !

De moment, penjo la seva intervenció, des de la web de El Periódico:
... i l'entrevista que li varen fer a la Sexta:

Link a la IUSY, la International Union of Socialist Youth.

15 de febrer 2013

Els 90 de la meva mare


Dins del conjunt d'actes previstos (a MareNostra, a ORS, a la Garrafa, a l'Escala ...),
he preparat aquesta portada de La Vanguardia per fer una mica d'ambient.

Alguns amics que l'han vista em diuen que ha quedat força bé, i per això la penjo:






Al primer dinar de celebració anticipada, amb la seva germana Maria, de 94 anys,
van haver-hi moments d'una tendresa extraordinària ...







[AFEGIT]
Malauradament, dues setmanes més tard, el 2 de març, la Maria Pujal i Riera, vídua del tiet Míliu (Emili Puigcorbé i Sabata),
va morir plàcidament a casa seva ...

13 de febrer 2013

Xoriços, si


Quan varen sortir publicades les converses gravades de l'Oriol Pujol fent "gestions" per les ITV's, quedava clar que tenia un comportament de "xoriço", de mafiós, digui el què digui finalment la "justícia". Quina hipocresia aquests dies als media, discutint interpretacions sobre el concepte d'imputat i les responsabilitats pertinents. Sentint-lo, queda clar que amb gent així no podem anar massa lluny. Cap credibilitat. Molt de cinisme tapant-se amb la bandera nacional !

Avui El País publica converses entre Manuel Bustos i Daniel Fernández, i les conclusions són les mateixes.
En el centre de l'affaire hi ha la dona de Marcel Galofré, cap dels Serveis Jurídics de l'Ajuntament de Sabadell.
Carmina Llumà estava sense feina, després de ser secretaria general del Departament de Política Territorial i d'Obres Públiques de la Generalitat.
Tenen comportaments de "xoriços" i no em mereixen cap confiança política ni professional !

Una xinxeta al cul ...


Ahir dimarts hi havia una sessió participativa oberta sobre els futurs usos del Cafè de Mar. Molta expectativa, doncs hi havia uns 90 assistents.

La sessió era organitzada per la Fundació Cooperadors de Mataró (link), del que només sé que és una fundació privada participada per l’Ajuntament de Mataró i la Unió de Cooperadors de Mataró. A la seva web no hi ha cap informació concreta ni pràctica: òrgans de govern i composició, estatuts, recursos, pla d'activitats, memòries, contacte ... I la Unió de Cooperadors de Mataró no sembla tenir web pròpia, o, al menys, el Google no en sap rés ...

Va fer l'obertura el regidor Miquel Rey, regidor de Promoció Econòmica i Innovació, després va parlar una mica el gerent de la Fundació, l'Àngel Puig, que va passar de seguida la paraula a dos experts de la societat amas4, que treballen en el marc del programa Mentor, promogut per la Diputació de Barcelona.

L'expert en suport a iniciatives cooperatives semblava competent i experimentat. En canvi, la noia que va presentar el procés participatiu (en castellà), joveneta, desimbolta (argentina ?), semblava la clàssica professional que ha fet algun curs sobre conducció de grups de treball ...

Va presentar el procés com si estés en una escola bressol, com si fóssim criatures, proposant endevinalles, insistint en què l'objectiu principal era posar la xinxeta de Mataró al mapa cooperatiu internacional: ser referents del cooperativisme i l'emprenedoria colectiva.

Tenim fins el dijous 21 per a presentar idees, propostes i projectes (6 dies hàbils), i no disposem de massa informació: metres quadrats, estimació de despeses globals anuals (45.000 euros, que després varen confessar que podien ser només 33.000 ...), i que hi ha previst un bar.

Tinc la impressió de que he fet més acció cooperativa jo, com a president d'una petita comunitat de 14 veïns, que la gerència i l'empresa de suport, aquests darrers mesos, per animar, suscitar, implicar els cooperativistes en una reflexió prospectiva. No era massa difícil enviar, en els mails de convocatòria, una petita nota tècnica amb la informació bàsica (context legal, objectius globals de la fundació, plànols senzills, condicions d'ús del Cafè de Mar, quatre dades tècniques, algunes consideracions operatives ...). Així, potser encara hagués vingut més gent, i haguéssim aprofitat les dues hores presencials per intercanviar qüestions, reaccions, idees, intuïcions ...

Sessió molt poc útil, doncs, sense pràcticament cap reflexió sobre criteris (només la xinxeta ...), prioritats, condicions, experiències, possibles usos ... malgrat la precisió de les dades geomètriques (189'70 x 209'70): perquè no parlar més clarament de 190 x 210 ?

Molt mala maror com a reacció general. Moltes crítiques al procediment, molt mal explicat, i només aclarit una mica al final, pel gerent, l'Àngel Puig. Molt desconeixement, em va semblar, de qui és responsable de què, qui pot decidir què i com, i reclamacions d'autogestió i assemblearisme elemental. Tot i que a la sala hi havien molts membres i patrons de la Unió de Cooperadors i, potser, de la Fundació Cooperadors de Mataró.

Jo hi anava amb dues petites idees:
  1. adequar el bar a la organització periòdica de sopars/berenars de debat (condicions d'ús, taules, serveis, menjars, suports tècnics, ...);
  2. preveure en els objectius de la Fundació (i de la Unió de Cooperadors ...), activitats i xerrades per promoure l'esperit de cooperació en general, per fer front al pensament únic competitiu que ens aclapara a dreta i esquerra. Promoure lluita ideològica cooperativa per complementar les accions més directament operatives (cooperatives, economia social, emprenedoria colectiva, ...).

Vist l'ambient, no tenia sentit parlar-ne.
A la sortida, perplexitat, sorpresa i incomprensió general.
Amb una xinxeta al cul. Malament. Si l'esquerra oficial, instalada s'ensorra, el cooperativisme existent (?) sembla necessitar més capacitat organitzativa ... Amb tot el carinyo, amb tota la meva voluntat de cooperació, Àngel, cooperadors, necessitem més lideratge decidit, obert, participatiu, radicalment democràtic, però molt més efectiu, operatiu, productiu. Sobretot en aquests temps difícils. Compta amb mi, si cal.

El CAPGROS m'ha publicat aquesta entrada: mireu-la [ aquí ]
Gràcies a la Judith Vives, que em convida a seguir escrivint articles de tant en tant. Ho tindré present, si.

11 de febrer 2013

Propostes concretes

Dos diaris han fet un esforç de síntesi programàtica per "reconstruir el futur" o per lluitar contra la corrupció.
Davant les iniciatives dels grans partits, això és un bon exercici.

El PP es vol defensar atacant, exigint als altres que siguin tant transparents com ells: mesquineria pura, hipocresia !
Semblant a la de CiU, que vol liderar una iniciativa institucional: sarcàstic !
I des de Madrid, el PSOE proposa quatre discretes mesures, quatre, per fer veure que també té idees ...

Efectivament, és hora de propostes concretes, d'actuacions pràctiques.

Penjo les dues iniciatives periodístiques (Per llegir-les bé, cliqueu el botó dret i obriu l'enllaç directe)
































Per llegir l'introducció complerta de El País, cliqueu [aquí]













Per completar informacions, aquí va el Decàleg d'Iniciativa per Catalunya:




09 de febrer 2013

Des de les coulisses bruxelloises

Després dels acords del Consell d'ahir, el Secretari General, Uwe Corsepius, informa tots els funcionaris:
. . .
A key item affecting all of us is the administrative expenditure, agreed at the level of € 61 629 billion.
This is € 1,5 billion less than the original Commission proposal. On this Heading, the European Council said that this new ceiling would include, inter alia, the effects of the following savings:
  • A reduction applied to all EU institutions, bodies, agencies and their administrations of 5% in staff over the period 2013-2017. This shall be compensated by an increase in working hours without salary adjustment.
  • As part of the reform of the Staff Regulations, the adjustment of salaries and pensions of all staff through the salary method will be suspended for two years and the new solidarity levy will be reintroduced at a level of 6% as part of the reform of the salary method.
. . .

Aprofito per penjar una nota de Jean Quatremer, corresponsal a BXL de Libération, que retrata força bé el clima dominant entre els meus ex-colegues:





















Dissabte de revolució a La Vanguardia


Dos articles d'aquest matí: un del intempestiu Gregorio Morán i un altre atrevit del Manuel Castells.

(per llegir-los bé, cliqueu el botó dret i obriu l'enllaç)
(de l'article del Morán n'he fet un resum ...)

Morán diu que els poderosos, els qui manen, ja no ens tenen por, que ens menyspreen, i que ens han perdut el respecte: ara ja només ens queda la capacitat de rebelió, perquè la indignació va quedar molt enrere ...

Castells, que sembla haver llegit l'article del Morán, constata la crisi econòmica i social que estem patint i la convicció generalitzada de que la corrupció política és sistèmica. Recorda que l'expectativa de vot del PP ha caigut al 24% (la del PSOE el 23%), amb una participació estimada del 53%. És a dir, que ens governa una arrogant entelèquia que té el suport de tot just un 13% dels ciutadans ...

Per Castells, no és esbojarrat parlar de la necessitat d'una revolució política pacífica !

Quina ? Aquest és l'esquema del Castells:
  • una convocatòria immediata d'eleccions mentre administra el país un gabinet tècnic de consens ...
  • una coalició/plataforma electoral d'associacions cíviques amb suport d'alguns partits existents ...
  • amb un sol punt programàtic: elaborar una nova Constitució que reformi el sistema polític ...
  • una mobilització multiforme per obligar els grans partits a convocar les eleccions ...
  • i una desobediència civil més radical si la intransigència dels polítics continua.

Això s'anima !
Per la meva part, faig una petita aportació.
La plataforma electoral podria ser liderada per dues persones complementàries: l'Ada Colau i el Jordi Évole.
Escombraríem !

07 de febrer 2013

Criminals, si !



Ahir va comparèixer al Congres dels Diputats a Madrid, Ada Colau, presidenta de la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques,
portant més d'un milió de firmes.

I va concloure qualificant de criminals els banquers que han muntat, tolerat o aprofitat la situació per desnonar centenars de milers de persones ...

Penjo l'article com a record i homenatge a aquesta voluntariosa, decidida i valenta militant social.

Em va recordar la contundència del Labordeta en la seva intervenció com a diputat, al Congrés, el març de 2003: "A la mierda ! ..."


L'entrevista que li fan a Público és molt aclaridora i interessant ...[ aquí ]



I la de El País també [ aquí ]

















[AFEGIT]
Júlia Otero, a El Periódico d'avui divendres 8 de febrer,
explica molt bé d'on ve, l'Ada Colau. Però, sobretot, explica on podria anar (article) !

Un restaurant amb molí: l'Aixerrota de Getxo

Ahir dimecres dia 6, a la tarda, pel canal Esport 3 de TV3 passaven capítols de la sèrie Euskal Herria: La mirada màgica (el programa de l'helicòpter ...), sèrie documental de 26 capítols produïda per la televisió basca Euskal Telebista. Em sembla que TV3 ha fet alguna cosa semblant.

Quin país tan maco: tots els colors del verd, cantava el Raimon !

De sobte, apareixen imatges d'un gran i vell molí enganxat a un restaurant: l'Aixerrota (aixe errota, vent i molí, molí de vent, segons la wikipedia) de Getxo !

Em va xocar l'estructura i la situació, molt semblants a les meves propostes de molí pel nostre restaurant mataroní La SAL, a la nota del dilluns dia 4.

Com que la cosa es pot animar (ja he tingut un primer canvi d'impressions via mail amb el Ricard Jornet), penjo aquestes imatges per si poden ser d'inspiració i d'utilitat futura !



04 de febrer 2013

Més idees: un molí de vent per La Sal

Fa uns dies, a TV3, en un reportatge sobre energies, sortia l'experiència fotovoltàica de La Sal.
I dijous passat, dinant-hi amb la meva mare, varem assistir a la realització d'un reportatge sobre la instalació,
pel programa Medi Ambient, del Tomás Molina (!).

M'agradarà llegir i analitzar dades concretes i condicions de funcionament.
Vaig poder veure el petit monitor plé d'informacions sobre generació d'electricitat. Tant de bo pogués ser una mica més gran i explícit, per fer pedagogia pels clients.

El meu cervell va començar a lligar idees i en va sortir la de proposar al Ricard Jornet de muntar un molí de vent en un lateral del restaurant,
i consolidar la funció pionera del restaurant en aquest àmbit energètic.

A més de produïr energia, tindria un impacte visual i mediàtic important per a la sensibilització.
Al peu del molí caldria posar-hi un monitor ben visible per seguir la generació d'electricitat.
I, en hores raonables, el molí es podria visitar, veure els mecanismes ... i fer una cerveseta a la balconada !
Tot i que, originalment, aquests molins eren per treure aigua de pous, els responsables de Molins Tarragó en varen confirmar que es poden adaptar per generar electricitat.

Potser es podrien recuperar algunes idees d'anteriors notes meves.
Per exemple, les propostes no escoltades per fer de l'Escala la capital del vent [ aquí ],
o per instalar-ne un al xalet Capell, al nou parc de Mataró [ aquí ]

He fet un parell de simulacions de com podria quedar instalant un molí Tarragó (fabricat a Montblanc),
com els que hi ha, per exemple, a Mollet (al parc dels Pinetons i a Gallecs), o a Vic (al Sot dels Pradals o a l'horta d'en Canellas).
Aquest és el resultat ...





I miraré si, d'una vegada, m'apunto a la cooperativa somenergia !!













Aprofito per recuperar la simulació del molí habitable ...





I per recordar que ja en una nota penjada el juny de 2007,
suggeria muntar "un Centre de Promoció EOLOCAL, un petit centre de sensibilització, promoció i difusió de la energia eòlica local / domèstica ... argumentant que davant les perspectives de crisi energètica, en comptes de les inversions en equipaments mastodòntics (els grans molins !), calía pensar, també, en solucions més lleugeres, per domicilis privats, petites empreses ... per aplicacions concretes, definides, complementàries.

I proposava pensar en una instalació "emblemàtica", simbòlica, relacionada amb les escoles, instituts, facilitant elements pedagògics i alguns molins visitables: un petit parc eòlic a la punta del port ?

Un molí en alguna plaça, sobre una petita construcció ?
..."