21 de juliol 2014

1.000 notes penjades, mil !



Vaig iniciar/obrir aquest blog el setembre de 2005, essent president del Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme, per "suscitar una mica de "brainstorming" sobre la política de informació i d'interelació amb els usuaris del Consorci. Era una eina de treball, un blog de notes, per compartir idees i experiències amb un grup determinat de professionals de la salut.

El final (trist) de la meva presidència, al febrer de 2006, va estroncar l'iniciativa, l'orientació específica inicial. Com que participava des del 2004, en la reconversió/reorientació del Patronat Català pro-Europa, vaig començar a posar-hi notes sobre qüestions europees, i a pensar-lo com una eina personal oberta a tothom.

Des d'aleshores, aquest blog de notes m'ha servit per ordenar, estructurar, guardar i compartir les meves idees, reflexions i propostes. Des de diferents perspectives (personal, familiar, general), i sobre molts temes: polítics, culturals, ciutadans, tecnològics, professionals ...

I em serveix també per deixar constància de vida i pensament, com una memòria que vaig escrivint a mesura que passen els dies i els fets ...


Vaig penjar unes primeres dades estadístiques fa uns 3 anys, el febrer de 2011 [ nota ]

Ara hi puc afegir que, després dels 2 primers anys de tempteig (2005 i 2006), els 5 següents varen ser relativament intensos (del 2007 al 2011),
amb unes 150 notes entrades l'any: 12 cada mes, 3 per setmana ! A partir de 2012 he baixat una miqueta: unes 90 notes/any

Les estadístiques senceres del miler de notes/entrades són aquestes, segons blogger
(el controlador sitemeter fa un any que no acaba de funcionar regularment: de tant en tant hi ha "forats", períodes no controlats ni acumulats ...)

Notes per any ... temàtiques ... i visites














El promig setmanal de visites (unes 60.000 en uns 8 anys i mig) resulta ser d'unes 135 visites per setmana.

Comentaris n'hi ha relativament pocs: 183 en total. Probablement, com que són reflexions més elaborades que els simples acudits, o les coses que et passen pel cap, estil facebook, els visitants no tenen tanta predisposició a reaccionar ...



Cal agrair les facilitats de blogger per mantenir aquest blog obert, gratuïtament, sense publicitat, durant més de 8 anys.
I amb unes possibilitats d'accés i de recerca extraordinàries.
Posant dues o tres paraules clau en la caixeta de dalt a l'esquerra, en pocs segons mostra la llista de notes on apareixen.

Malgrat tot, estic passant a format word totes les entrades.
Això em permet tenir-les impreses per any i per algun dels grans temes: participació amb l'associació d'enginyers, la problemàtica europea, etc.
Ja ho vaig explicar en una nota el setembre de 2011, amb imatges del blog de paper.

20 de juliol 2014

Compta amb "Madrid" !

El passat dia 3 de juliol vaig penjar una nota fent consideracions i propostes estratègiques al Miquel Iceta, més enllà de la qüestió de "la consulta". Venen dies intensos de contactes i de decisions delicades, i diversos colectius i partits es van posicionant. Federalisme, insisteixen els socialistes.

En la meva nota a l'Iceta, volia alertar-lo del risc de limitar-nos a qüestions de procediment formal, d'arquitectura institucional. Caldria definir, insistia jo, les bases fonamentals d'un projecte (eventualment) comú, en forma de pacte sobre principis vertebradors, sobre el projecte de casa comuna. Els mecanismes de gestió han de venir després.

Si es pot concertar un gran projecte comú, parlarem d'Estatuts i de reglaments. Sinó, independents de seguida que puguem !
En qualsevol cas, necessitem inteligència estratègica per enfortir les nostres posicions col·lectives, per millorar la correlació de forces, per construir catalanitat.

De moment, segons el darrer baròmetre del CEO de la Generalitat (març 2014):
- un 66%, una àmplia majoria vol un canvi important en la vertebració Catalunya/España (preguntes 29 i 30),
- però (només) un apretat 47% era favorable a l'opció SI + SI (preguntes 31a i 31b): no sembla haver-hi una majoria clara a favor de solucions més radicals ...

La meva nota a l'Iceta acabava suggerint al PSC que lideri un procés de radicalitat democràtica en la defensa clara i contundent dels interessos dels catalans ...
En aquesta perspectiva, i per donar exemples i idees per formular el pacte polític necessari, penjo aquest magnífic article del Borja Riquer a La Vanguardia, que tenia guardat des de fa un parell de mesos. Acaba amb aquest advertiment:



17 de juliol 2014

Obrint la pregunta del Miquel Iceta

Fa uns dies vaig confessar que el llenguatge, el to, les argumentacions del Miquel Iceta em semblaven interessants i esperançadores, però que calia esperar a veure gestos.

Després de les entrevistes a diversos mitjans i de l'article a La Vanguardia de diumenge 29, el Miquel Iceta a posat sobre la taula la seva proposta de pregunta i de papereta. I no m'agrada, és molt poc ambiciosa. Insisteix en què es tracta d'una consulta no referendària, és a dir, no es tracta de decidir sobre un projecte concret, sinó de manifestar, de dir, la nostra opinió sobre la problemàtica de la vertebració de Catalunya amb España. Francesc Homs també va dir a la SER que es tracta d'una consulta (nota al meu blog), però tots els discursos "oficials" parlen del dret a decidir ...

Si es tractés d'una consulta, l'objectiu seria saber d'una vegada, exhaustivament, la opinió dels catalans sobre la problemàtica de l'encaix. Un cop clarificada la visió i les expectatives dels ciutadans, després, cada partit o associació cívica podria optar per l'estratègia més adequada davant "Madrid".

Si es tractés doncs d'una consulta, perquè no fer-ho ben fet i deixar opinar als catalans d'una manera més oberta i expressiva ?
És a dir, a la pregunta proposada per l'Iceta ...
“¿Vol que el Govern negociï amb les institucions de l’Estat un acord que garanteixi el reconeixement del caràcter nacional de Catalunya, un pacte fiscal solidari i el blindatge de les competències en llengua i cultura?” ... en comptes de limitar-nos a dir si o no, els ciutadans hauríem de poder dir alguna d'aquestes 6 opcions:
  1. no, no ens cal tanta autonomia
  2. no, ja estem be com estem
  3. si, que negociïn això
  4. no, hauríem de ser (molt) més ambiciosos
  5. no, cal negociar el procés cap a la independència
  6. ni sí ni no, no ho sé ... jo passo, ja s'ho faran !

De fet, les opcions 4 i 5 correspondrien, d'alguna manera, a la pregunta "oficial":
"Vol que Catalunya sigui un Estat ? ... i si diu que si, vol que sigui independent ?"

La pregunta de l'Iceta, si només pot ser contestada amb un si o un no, és gairebé com dir-nos: "Catalans, voleu que tornem a començar ?" I la resposta d'un independentista seria la mateixa que la d'un recentralitzador, i els periodistes, tertulians i politòlegs disfrutarien/gaudirien tornant a interpretar la voluntat popular ...

Amb les 6 opcions, la voluntat dels catalans s'expressaria de manera molt clara i contundent. Però em temo que, a molts, els fa pànic que el conjunt de catalans opini oberta i lliurament. Els més radicalment rupturistes, perquè temen no tenir prou suport. I els moderats conservadors, o els reaccionaris, perquè temen que els altres en tinguin massa. Resultat, seguim marejant la perdiu !

He enviat la idea com a carta a La Vanguardia, sense èxit ...

Aprofito per recordar que les eleccions convocades pel president Mas pel 2012 em varen semblar un error. Després de l'impressionant manifestació de l'11 de setembre, Artur Mas volia que els electors referendessin les seves posicions ... i va fer trampa: dues problemàtiques i una sola papereta: (1) governació de Catalunya i (2) vertebració amb España, amb un sol vot. Ho vaig denunciar a can Cuní [link].

La consulta general sobre la opinió i voluntat del conjunt dels catalans, calia haver-la fet aleshores, a la tardor de 2012. Davant l'agreujament de la problemàtica i el bloqueig de "Madrid", la consulta hauria d'haver servit per conèixer la voluntat dels catalans i per donar un mandat clar al president sobre el camí a seguir, explicitant nítidament la força del poble català. En comptes d'aquesta opció simple i clara, va decidir convocar unes eleccions i endegar un procés pel dret a decidir, que és, o que vol ser, de fet, un referèndum camuflat per decidir, per dir, implícitament, ambiguament, covardament diria jo, si volem ser independents ... o no.

Timorat, insegur, manipulador, Artur Mas va optar per unes eleccions, en les que va perdre molt de suport. Però segueix governant i decidint les reformes polítiques en educació, sanitat, administració, cultura ... des de sensibilitats i interessos de dretes. Amb la tolerància vergonyant d'ERC, que sembla pensar que no hi ha rés a fer, ni cap risc polític a prendre, mentre no siguem independents. M'ho deia, i ho feia, el conseller Carretero, d'ERC, el 2005, en el primer govern tripartit.

Ara la situació està molt complicada: crispació a les Españes i radicalitat independentista entre nosaltres. El risc de frustració dels idealistes sentimentalment independentistes és gran. Reconduir la situació des de posicions radicalment catalanistes, però racionalment democràtiques, és ara molt difícil.

A mi, després de tantes notes al blog intentant clarificar i racionalitzar la problemàtica, el debat, i les estratègies per entendre'ns,
un amic molt proper em diu que m'he situat fora del sistema (normatiu) i em pregunta quan despenjaré el Kalashnikov.
I un jove parent em ve a dir que soc un innocent federalista masoquista ...
Potser patim tots una paranoia obsessiva, atiada pels mitjans de manipulació sistemàtica de les nostres consciències !

07 de juliol 2014

El fenòmen PEREZ TAPIAS

Avui al migdia, fent zapping, he connectat amb el canal 24H (de la telepepera ...) que donava en directe la conferència conjunta dels tres candidats a secretari general del PSOE.

Gairebé dues hores de posicionaments interessants que permeten apreciar visions, projectes i estils dels concurrents. Caricaturitzant molt, el Madina m'ha semblat un nou petit Zapatero (gestos, mirades, tons ...), el Sánchez un jove i ambiciós professor d'economia un pel egocèntric, i el José Antonio Pérez Tapias ... una sorpresa extraordinària: idees rigoroses, radicals, valentes, molt ben comunicades.

En contra dels que proclamen la necessitat de que els joves agafin el relleu, em sembla que el partit i el país necessiten de gent amb l'experiència, visió i valors del PTAPIAS, com signa en el seu blog.

Partidari d'enfortir el partit i de separar les responsabilitats de secretari general i de candidat a presidir el govern. Defensor de la necessitat d'un nou pacte constitucional, sense limitar-nos a reformar la Constitució. I moltes coses més, que m'han sonat com a música celestial després de tants anys de sentir discursos grisos, burocràtics i timorats ...

Miraré de descobrir-lo: té un [blog] ple d'idees i reflexions sobre gairebé tot !

03 de juliol 2014

Retalls per la urgent regeneració democràtica ...

... que tenia guardats des de fa uns dies:

- l'extraordinària foto publicada per La Vanguardia del 12 de juny, de Felipe González amb el fòrum empresarial del Pont Aeri, i on apareix, discretament, Josep Sánchez Llibre, l'aconseguidor !





- una comentaris de Máximo Pradera al diari ara (22.06)

Jo vaig fer una nota el 2010, amb una reflexió molt semblant sobre l'esperit democràtic del PP, però que es podria aplicar a d'altres colectius [link].

Les darreres propostes de Mariano Rajoy per canviar les regles d'elecció dels alcaldes, confirmen la misèria moral i la mesquinesa pepera ...











- un article molt ilustratiu de Raül Romeva a la mateixa edició de l'ara, exemple colpidor de les noves maneres de governar dels cada cop més cínics i prepotents poders fàctics, que pensen que, efectivament, la democràcia és un peatge humiliant pels grans senyors de la política seva ...

Fa referència a les negociacions sobre un Acord Transatlàntic sobre Comerç i Inversions, en anglès TTIP (Transatlantic Trade and Investment Partnership), que es poden seguir (teòricament) a la web de la Comissió [link] o a la web crítica dels Verds europeus [link]

Idees i propostes pel Miquel Iceta

El 17 de juny, a can Cuní i ahir 2 de juliol, a la tarda, a can Grasset, el Miquel Iceta s'ha expressat amb claredat pedagògica i amb actituds positives i propositives com feia temps que no veia/sentia. Esperança doncs en una possible racionalització, difícil, del pambtomàquet català ... mentre, des de Madrid, se'ns segueixen pixant sense rubor. La darrera, el retorn, encara, dels papers de Salamanca.

Des de la meva posició actual (no m'agrada sentir-me independentista, però ja no suporto aquesta convivència forçada i desgraciada amb España, i m'agradaria poder treballar per la unió lliure dels pobles), el gest del Miquel Iceta em sembla molt interessant per fer moure les coses.

Conec el Miquel des dels primers anys '90, quan ell era a Madrid amb el vicepresident Narcís Serra (responsable de temes europeus), i jo patia veient com gestionaven els affers de la Unió. Calia buscar un nou director general a la DG V / Emploi, i no semblava que estesin massa al tanto. Varem fer un dinar plegats molt interessant, però que, al final, no va servir de massa: el govern español va enviar Segismundo Crespo, funcionari, amb mentalitat tancada de gris subsecretari, que tenia novia a BXL, que no parlava cap llengua, que va acabar marxant sense despedir-se ...

Després l'he seguit en el PSC, i, malgrat que vaig deixar el PSC l'abril del 2008, en algunes ocasions li he enviat propostes sobre corrupció, governança, educació, etc., que ha acollit sempre amb interès.

Les dues entrevistes m'han impressionat, i recomano veure-les o sentir-les. Aire fresc, clar, inteligent, malgrat que no comparteixi totes les seves anàlisis i propostes. Però poden ser útils.

També ahir, dimecres dia 2, a La Vanguardia, Ferran Requejo fa una crítica duríssima al PSOE/PSC: diu que "fa massa temps que el PSC és un partit analíticament pobre i políticament conservador. No té discurs alternatiu sobre la crisi ni sobre la regeneració democràtica. I el programa federal del PSOE (Granada, 2013), que fins ara el PSC ha fet seu, es queda molt curt pel que és la societat catalana actual: ni és un programa pròpiament federal, ni es basa en el caràcter plurinacional de l’Estat, ni esmenta el dret a decidir; de fet, es manté en l’òrbita del nacionalisme espanyol i en la lògica de l’Estat de les autonomies, dos aspectes avui obsolets a Catalunya ... Actualment ofereix una imatge de partit trist, d’esperit envellit, desconnectat de la societat i sense una alternativa real sobre el futur polític del país ..."

Requejo pensa que "a Catalunya ... cal que part de la socialdemocràcia tradicional (PSC) renovi idees i actituds respecte al principal projecte polític secundat per una àmplia majoria de la població (dret a decidir-independència) ... i que el primer pas que hauria de fer és arrenglerar-se amb els altres quatre partits que donen suport a la consulta. Resulta bastant increïble que un partit amb la tradició catalanista del PSC no doni suport a la principal demanda de la ciutadania del país ..."

No comparteixo les conclusions i propostes del Requejo quan diu que la principal demanda de la ciutadania del país sigui la consulta (ho és en el teatre politiquero, però probablement no ho sigui en les ments serenes de la majoria de catalans ...), i que el primer pas del PSC hauria de ser arrenglerar-se amb els qui donen suport a la consulta (consulta sí, consulta no ... aquesta és la gran qüestió ?).

Per mirar de ser útil, he enviat al Miquel Iceta algunes consideracions i propostes que, potser, poden ser útils:




En el mail, li deia que, malgrat ser ex-militant, simpatitzava molt amb les seves noves iniciatives, i li proposava prendre un cafè plegats per precisar les meves idees.

El Miquel m'ha contestat de seguida:.

Pep, agraeixo molt sincerament la confiança que em fas i prenc bona nota de les teves reflexions. Desgraciadament el cafè haurà de quedar per més endavant perquè vaig de bòlid. El farem. Una abraçada, Miquel

Recomano visionar l'entrevista al Miquel a can Cuní: [link]
















Impressionat encara per les declaracions del Miquel, el cap de setmana he visionat la llarga entrevista que li ha fet l'Antoni Bassas per l'ara.tv
... mes del mateix: clar, contundent, rigorós, s'ha de veure ! [link]


01 de juliol 2014

Whistleblowing: xiulant corrupteles !

Whistleblowing o blow the whistle: tocant el pito davant marrulleries !

Fa més de 10 anys que aquesta expressió es va posar de moda a la Comissió Europea gràcies a la tenacitat del Paul Van Buitenen, un holandès de la meva Unitat a la DG EAC.

Arriscant i pagant (va ser desterrat a Luxembourg), va denunciar corrupcions en la gestió del programa Leonardo da Vinci. Estirant la corda contra tots, va fer destapar la misèria de molts procediments de la Comissió, que es va veure obligada a dimitir en ple la primavera del 1.999. Amb els anys, al Paul, el govern holandès li va donar una medalla ...











Ara, aquí, amb filtra-la, es tracta de promoure mecanismes d'informació/denúncia d'irregularitats, disfuncions, corrupteles, protegint els denunciants, en organitzacions, institucions i administracions que, sovint, no tenen polítiques transparents ni procediments efectius per garantir un funcionament net i transparent.

Val la pena llegir les explicacions que donen sobre finalitats i procediments.



La promociona aquí, entre d'altres, el diario.es,
i a la base hi ha una associació belga, l'AWP











Afegeixo aquestes referències a les notes que ja he penjat sobre el tema:
- una, parlant del Paul i d'una iniciativa del parlament Europeu;
- dues, fent referència a d'altres iniciatives concretes molt interessants, també al Paul, i, sobretot, als canvis en el nou Estatut dels funcionaris europeus;
- tres, citant una iniciativa semblant del New York Times, i donant links a d'altres notes meves sobre el tema;
- quatre, sobre el cas "sonat" al Palau de la Música ...
- cinc, denunciant els "silencis" còmplices al Palau,
- i sis, amb propostes concretes al Miquel Iceta, el 2009, en el marc d'una estratègia del govern contra la corrupció: mireu el punt estratègic 3 ...