27 de febrer 2009

Parlant de les teories sobre l'evolució ...

... però m'hi falta el teoritzador (Darwin), i l'impacte sobre d'altres "teories".

Es tracta d'un cicle de 8 conferències, que tractaran temes molt científics, des de perspectives específiques i donades per experts en biologia evolutiva, biologia animal, microbiologia, genètica, ecologia, paleoecologia humana, ... i que mostraran com les teories de Darwin, encara que criticades, tenen reconeguda validesa.

Però és inqüestionable que les teories de Charles Darwin varen revolucionar, d'alguna manera, la visió, la concepció que tenien els humans sobre la nostra espècie, sobre els mecanismes de la vida, sobre el nostre origen, i, per tant, i sobretot, sobre les creences religioses.

A més d'explicar els detalls de les seves intuïcions i descobertes, de les seves teories, seria interessant explicar l'impacte social i cultural d'aquestes idees sobre les visions i concepcions tradicionals, i, veure com ha evolucionat aquest debat en els darrers 150 anys.

Caldria presentar, pedagògicament, el debat actual sobre evolucionisme, creacionisme, disseny intel·ligent: en quins països, quins col·lectius el protagonitzen, amb quines argumentacions, amb quines finalitats.

I, sobretot, llegint l'autobiografia del personatge, seria força útil que algú expliqués les qualitats humanes de Charles Darwin i la seva exemplar activitat com a científic humil, senzill, rigorós, sistemàtic, obert, curiós, respectuós. Seria útil per a tots aquells que es preocupen per l'existència humana, i, especialment, per la nostre convivència civilitzada.

Animo doncs als responsables locals a complementar aquest cicle exhaustiu sobre l'estat actual de les teories de l'evolució iniciades pel Darwin, amb un parell més de xerrades (una) sobre l'impacte social i cultural d'aquestes teories, i (dues) sobre la vida i la personalitat de l'home, del científic.

La Marta Comerma m'ha explicat molt amablement els objectius i l'organització del cicle. I ha escoltat pacientment les meves consideracions i propostes. Tant de bo serveixin !

Emilio Gutierrez, de LAZKAO

... víctima del terrorisme d'ETA i de l'entorn de subdemòcrates que la recolza.

Probablement no ho hagués hagut de fer. Potser no hem de fer com ell. Però tanta ràbia continguda, tanta impotència de tants anys, tanta impunitat ambiental dels radicals, l'han fet explotar, l'han fet una víctima més, psicològica, de l'opressió terrorista etarra.

No l'han mort, però potser l'han trencat, li han capgirat la vida. I, ara, els obcecats intolerants l'acusen de feixista i els amics dels pistolers reclamen democràcia. A més d’assassinar persones, ara volen robar-nos les paraules.

No sé com, però li hem de donar suport moral ( aqui ).

Com a Muntazer al-Zaidi, el de la sabata contra el criminal Bush, i que ara pot ser condemnat a uns quants anys de presó. Visiblement, la justícia no és prou justa ...

( cliquant a sobre es poden ampliar ! )

Educació Mediàtica, és clar que sí !

Fa molts anys, en el context de les reflexions i propostes sobre noves competències, jo proposava idees com aquesta.
Davant l'assignatura memorística de "literatura", que al nostre temps no ens ensenyava a entendre i comprendre, només a recitar autors i llibres, és evident que l'educació ha d'ensenyar a llegir ... i a mirar les produccions audiovisuals !
Una iniciativa molt important, doncs !

El link per ampliar, AULAMEDIA !

25 de febrer 2009

Transparència i rendició de comptes ...

... en un seminari organitzat per la Fundació Jaume Bofill, el passat 23-F (!), amb dues parts:
  1. la presentació de la mexicana Emilene Martínez Morales, del National Security Archive, organisme hostatjat per l'Universitat George Washington, sobre la Freedom of Information Act (FOIA) i les polítiques dels diversos presidents. Esperançador el canvi radical d'actitud de Barack Obama.
    Però el què explicava l'Emilene em va fer pensar en el cru article del Gregorio Morán a La Vanguardia del dissabte 21, Buitres de Estado, en el que diu que "hemos vuelto a la práctica del Estado antiguo, que se caracterizaba por ser implacable con los débiles y benévolo con los poderosos ..."
  2. la presentació de l'estudi en curs sobre la rendició de comptes com a eina per a l’aprofundiment de la democràcia, dirigit per Eduard Jiménez de la consultora Territoris i Organitzacions.
Iniciativa interessant i suggeridora, que analitza tant els governs i administracions com institucions i organitzacions socio-econòmiques (sindicats, patronals, universitats, fundacions, ...). Els resultats no semblen massa positius, diuen, en un context on la propaganda mata la rendició de comptes, i la politització ofega el debat rigorós sobre valors i resultats

Legislació sobre accès a la informació i polítiques de rendició de comptes, em semblen dos elements importants per la millora de les formes de govern, per millorar la governança. Fa pocs mesos feia una nota sobre IVALUA, sobre la importància, també, de la funció d'avaluació en el procés general de governació.

Però em sembla que cal insistir en la necessitat de pensar de manera integrada totes aquestes funcions. No es poden rendir comptes, per exemple, si no és ben clar quins eren els objectius. Estem massa lligats encara a la tradició del pressupost i la memòria, i poc habituats a discutir de plans i estratègies reals d'actuació. Massa formalitats, massa litúrgia procedimental ... per amagar l'ou, probablement.

Si tot el cicle de govern no és homogeni, coherent i ben articulat, les funcions específiques del cicle, és a dir les anàlisi dels problemes, la prospectiva d'estratègies possibles, la planificació i concertació d'objectius, recursos i formes d'intervenció amb els agents i destinataris concernits, l'execució, el seguiment, l'avaluació, la rendició de comptes, ..., perden eficàcia i utilitat pràctica.

Vaig comentar l'experiència de la Comissió Europea, inspirada, de fet, en les iniciatives angleses conegudes com Impact Assessment (una avaluació prèvia de l'impacte estimat), i que serveixen per justificar les decisions polítiques, per explicar el què i el perquè de les decisions sobre iniciatives, plans i programes dels governs. Es tracte, de fet, d'una rendició de comptes "ex-ante", abans de la realització de les activitats. Més transparent, difícil !

Sobre els obstacles o frens a la promoció de la rendició de comptes, Eduard Jiménez considerava la cultura del poder, abans que la preocupació pels resultats i valors. Jo vaig argumentar que el poder com a capacitat de decisió és legítim buscar-lo. La qüestió és amb quines estratègies:
  • un poder delegat per ciutadans adults conscients i responsables, que resulta de polítiques de transparència i de pedagogia sobre el què es fa, el perquè, i amb quins resultats);
  • o bé un poder cedit per ciutadans submisos, temorosos, confiats en el seu líder màxim, que no exigeixen massa rigor i transparència, i que es consolida amb estratègies de màrketing i de propaganda paternalista que assegurar-se fidelitats personalistes.
Pensant en estratègies per promoure una millor governança, amb mecanismes més transparents de rendir comptes, es va senyalar el paper important dels mitjans de comunicació i la necessària modernització de la funció pública.

Jo vaig ho vaig aprofitar per posar sobre la taula algunes de les meves idees possibilistes: el sindicat de ciutadans i la formació de membres d'òrgans de govern o consells de participació.

24 de febrer 2009

Què anar a fer a Europa ?

Des d'una perspectiva local, i pensant en les properes eleccions europees, caldria preguntar-se:

  • què han de demanar els alcaldes i governs locals als qui volen anar a Europa a representar-nos ?

  • què poden oferir els futurs eurodiputats als governs locals ?

  • Quins interessos locals poden defensar els futurs eurodiputats a Europa ?
He fet un petit article pel grup euro-local, que treballa força per a la Diputació de Barcelona.

El text sencer de l'article és accessible a la meva web documental, cliquant ( aquí )

Aprofito per penjar un link a un article del Joan Subirats a El País del 12.02.2009, on fa un diagnòstic semblant, molt més ben argumentat, probablement, tot i que no indica solucions. Algunes idees centrals:

... la vía tecnocrática y utilitaria hasta ahora utilizada para ir avanzando, ha dejado de ser viable, tras las continuas ampliaciones y los propios límites que la actual situación económica genera en la capacidad de redistribuir riqueza, y vender así Europa.

Pero si la vía de los outputs está agotada, la alternativa implica ser capaces de construir un nosotros que exprese los lazos comunes y al mismo tiempo respete la intrínseca diversidad a la que nadie quiere renunciar.

El eslogan europeo Unidos en la diversidad es mucho más fácil de proclamar que de ser convertido en práctica institucional ... ¿Quiénes son ellos (Bruselas) para meterse con la manera de ser nosotros (los catalanes) ?

19 de febrer 2009

Esperança en la tristor

La nostra amiga Maria Dolors Esperalba va morir dimarts passat.

Es varen conèixer amb la Montse, ara fa 45 anys, treballant a can SUBIRA. Des d'aleshores, amb ella i en Carre, hem mantingut una amistat sincera, i ens hem acompanyat de prop i de lluny. Quan nosaltres érem a Brussel·les, varen venir dos cops a tastar pluja i neu !

Com amb els bons amics, hem compartit alegries i problemes, de parella, de casaments, de fills, de feines. I ens feia costat, preocupada, interessada sempre amb els ulls, els braços i el cor ben oberts !

L'hem anat a despedir al Tanatori de Mataró, i m'ha impressionat l'acte de comiat: ben organitzat, amb la família, ben conduit, senzill, clar, autèntic, viscut, amb paraules d'amor i musica sentida.

Quina diferència amb els tradicionals actes amb discursos que diuen que la mort és la vida, que hem d'esperar la resurrecció, que si l'anomenat déu ha volgut emportar-se el difunt ... quina naturalitat i dignitat, Maria Dolors !

Quina esperança que, progressivament, en moments crucials, puguem recuperar el veritable sentit humà de la vida i de la mort !

17 de febrer 2009

A la punta del progrès científic

... en l'anniversari de la publicació per DARWIN de la seva obra principal.



Si l'edifici del TecnoCampus és acabat, podria acollir aquest Congrès.


Si ho sap l'Almodóvar, segur que ve a filmar-ho !

09 de febrer 2009

Darwin, l'exemple refrescant, esperançador !

Aquest cap de setmana he llegit trossos de l'autobiografia del Charles DARWIN, sense censura, publicats per El País.

M'ha impressionat el rigor, la transparència, la senzillesa de la persona, del científic, del ciutadà.

A més de les reflexions sobre els déus i les religions, d'una lògica aclaparadora, i fetes fa 150 anys, n'hi ha d'altres sobre el comportament humà, sobre la moral, sobre la felicitat i sobre el seu propi estil de vida, que trobo exemplars.

Quin contrast amb les actituds, molts cops mesquines, ambigües, hipòcrites i manipuladores de consciències, dels qui es presenten com a intermediaris d'un déu omnipotent.



Penjo uns quants paràgrafs:
(clicant a sobre s'amplia !)


El paràgraf sobre "la introducción constante de la creencia en Dios en las mentes de los niños" ens hauria de fer pensar: els nadals, els pessebres, els pastorets, els reis, les processons, les comunions ...

A França hi va haver un intent de portar l'esglèsia catòlica davant dels tribunals, per la seva oposició als preservatius, acusant-la de "non assistance a personne en danger". Aquí, quan s'ha gosat insinuar que el seu déu potser no existeix, hi han hagut reaccions histèriques vergonyants.

La setmana passada va venir el senyor Bertone a Madrid, i l'actitud del govern Zapatero, que es presenta com a progressista, em va neguitejar: massa ambigüitat calculada, obsessionada pels vots. I, encara avui, veiem les maniobres irrespectuoses, insidioses, ignominioses i indignes dels senyors Berlusconi i Ratzinguer contra la decisió del pare d'Eluana Englaro, a Itàlia !

Aquí, caldria que, en el futur, quedés més clar què pensen, d'una banda, els partits (el PSOE, el PSC), quines estratègies autònomes i concretes de progrés moral i cultural tenen i desenvolupen, i, de l'altra banda, quines són les polítiques dels governs, que han de respondre probablement a interessos i perspectives més àmplies, i están per tant més condicionats, més limitats per la diversitat a la que representen.

En qualsevol cas, em sembla necessari diferenciar els sentiments "religiosos" de les persones, probablement molt condicionats pel context familiar i social, de les actuacions de les màquines de condicionar els sentiments, és a dir, dels comportaments dels dirigents de les esglésies, que exploten les angoixes i sentiments de les persones.

Mentrestant, llegim i propaguem les idees i, sobretot, les actituds del senyor Darwin, obertes, rigoroses, sistemàtiques, a la recerca de respostes !