30 de juny 2011

Estatuts dels eic: final d'una intensa etapa !

Aquesta tarda/vespre, la Junta Extraordinària per decidir sobre la proposta de nous Estatuts elaborada per la Junta Directiva.

La meva posició és aquesta mena de Declaració / Proposta.

(cliqueu-hi a sobre per ampliar-la !)



Resumint, no m'agraden gens aquesta proposta, i penso que el millor seria prendre un iniciativa d'urgència, creant una comissió d'integració per netejar i racionalitzar la proposta, i tornar-nos a reunir a primers de setembre.




28 de juny 2011

Estatuts dels eic, encara: Cooptació, empreses ? ... Consells !

Dijous 30 tenim la Junta Extraordinària que s'ha de pronunciar sobre el projecte de nous Estatuts. Ja he fet comentaris a la versió definitiva de la Junta Directiva, però voldria precisar idees respecte de la qüestió de la cooptació i la d'adherir les empreses a la nostra associació.

La cooptació es justifica dient que permetrà d'integrar socis numeraris responsables d'entitats vinculades a l'enginyeria (Caixa, Mútua, ...), sense haver-los d'exigir que optin per una llista electoral o altre.

No sóc expert en "enginyeria democràtica", però em sembla una fórmula exòtica. Si la missió i funció de la nova Junta de Representants (que és una bona idea democràtica), és la de representar la diversitat dels companys associats i d'assegurar un govern que respongui als interessos de tot el colectiu, perquè incorporar-hi 20 "representants d'altres entitats", amb dret de vot ?

Aquests representants cooptats, proposats per la Junta Directiva (majoritària), malgrat ser ratificat per la Junta dels representants electes (on té majoria la Junta Directiva), suposen, de facto, una sobre-representació (20% !), una distorsió de les voluntats del conjunt dels associats, que pot influir decisivament en la presa de decisions.

Establir estretes relacions de cooperació/coordinació amb aquestes altres entitats vinculades a l'enginyeria és un objectiu necessari, legítim. Però es pot fer sense pervertir la lògica de representació democràtica: ens podem imaginar el govern de la Generalitat proposant 20 diputats més ?

Consideracions semblants poden fer-se respecte d'associar les empreses a la nostra associació, i d'integrar-les en les comissions tècniques, principal mecanisme per definir les posicions estratègiques de l'associació, del conjunt dels associats. Què hi fan les empreses en aquestes comissions ? Ja hi han altres mecanismes previstos (amb una redacció sensiblement millorable), en l'article 39.

Són exemples més propis d'un club d'amics. Una associació professional que vol ser referent pels associats, pels governs i administracions, per les empreses i per la societat en general, ha de funcionar amb un esperit molt més rigorós, clar i transparent.

Repeteixo: l'objectiu de cooperar amb institucions, organitzacions i empreses és absolutament necessari. Però no és adequat convidar-los al nostre principal òrgan de govern, on es tracten temes bàsics de l'associació, i quina autonomia cal respectar escrupulosament.
Hi han altres vies més clares, obertes i transparents:

- la més senzilla: formalitzar periòdicament acords o convenis amb les Juntes directives i/o de govern de les altres institucions, que ja se'n fan.

- una més sofisticada, però molt més efectiva i productiva: constituir consells tecnològics, empresarials o institucionals. En la proposta d'Estatuts (art. 39), s'han afegit les paraules, les lletres, però no l'esperit (com s'ha fet, per cert, també, amb les meves propostes sobre governança, en els articles 14 i 22 ...).

La idea dels consells va sortir en una reflexió molt interessant amb el president Torres. Es tractaria d'associar estratègicament, políticament, a experts, a personalitats, a institucions i organitzacions, ... en estructures i procediments pensats específicament per aquesta finalitat. Es tracta de constituir mecanismes de cooperació al més alt nivell, amb calendaris i agendes pensats concretament per suscitar aquesta continuada, franca i oberta cooperació.

Respectem les funcions i procediments de la Junta de Representants dels associats. Imaginem, innovem amb altres mecanismes complementaris per enriquir les nostres activitats i els seus resultats.

No fem un poti-poti, no barregem, no fem el ridícul si volem ser, efectivament, referents !

26 de juny 2011

Petits records d'una petita escapadeta a Orleans i París

... amb la meva mare, per veure la meva germana. I per rememorar que hi varem ser, fa 40 anys, quan ens vàrem casar !

Aprofitant la tradicional Fête de la Musique, passegem per Orleans i veig que, efectivament, pensar costa car, de fa molts segles. Jo ho estic patint amb els colegues enginyers, aquests dies, sense arribar, de moment, a extrems insuportables.

Persistint, em compro Au bon marché (que és caríssim !), un parell de llibres sobre temes d'actualitat.
Un del Pierre Rosanvallon que té 63 anys, i que ja ens pregonava l'autogestió a mitjans dels '70. Encara segueix vetllant per les problemàtiques de la governança colectiva. Aquest llibre me'l va recomanar el Joan Subirats.
Parla de la desconfiança i dels necessaris poders de "surveillance" (vetllar, denunciar, notar), del ciutadà vigilant, de les institucions d'auditoria i d'avaluació, de transparència i de responsabilització ... Som lluny encara, sembla, de París.


L'altre, dels Pierre Lascoumes, el va trobar la Montse que m'acompanyava curosa al meu costat. Analitza la contradicció paradoxal, l'ambigüitat en les actituds de la gent, que condemnen els grans cassos de corrupció, però que mostren una certa comprensió respecte de les petites corrupteles o favoritismes quotidians, una certa tolerància en zones grises, diu, de la democràcia ...


Tinc teca per l'estiu !








Aprofito per penjar alguns records del viatge:
- el "bicing" orleanés, amb bicis sense cadena,
amb uns mecanismes sofisticats de transmissió;






- la darrera (i molt probablement última !) parida presidencialista: el museu del Quai Branly, impulsat pel Chirac sense tenir massa clar el projecte.
L'edifici del Nouvel és original, però com a museu em sembla decebedor, sense lògica, sense massa sentit: es tracta d'épater més que d'expliquer o d'ajudar a comprendre ...





- algunes de les obres d'art vistes en la passejada encantadora per les galeries d'art dels carrerons del Quartier Latin:
un nen de Véronique Guerrieri, un quadre de Juárez Machado i una escultura de Anne Jaeckin






... i uns ninotets perplexes, estupefactes,
del Marc Bourlier:

22 de juny 2011

La versió esmenada dels estatuts pels e i c: decebut i indignat !

Després del període "d'exposició pública", iniciat el passat 16 de maig, aquest dilluns dia 20 s'ha penjat la nova versió de la proposta d'Estatuts, re-escrita a partir dels comentaris (no publicats), fets pels associats, i que la Junta Extraordinària haurà de votar el proper dia 30 de juny. Els meus comentaris respecte de les qüestions que més m'interessen són:

1/ pel que fa l'objecte social o finalitats de l'Associació, l'article 4 es manté com un tòtum revolutum, com una shoping list, ... amb més palla afegida encara ! Sembla una tàctica volguda: com més desestructurada, més difícil és orientar prioritats i, sobretot, avaluar resultats i eficàcia. Per tant, menys transparència, menys governabilitat del sistema, menys responsabilització dels dirigents;

2/ pel que fa a les propostes per assegurar més accés a la informació dels representants, més difusió sistemàtica d'informació, més consultes als associats ... rés ha estat acceptat;

3/ pel que fa a la qüestió exòtica dels 20 cooptats, es mantenen. Qualsevol estudiant d'enginyeria o d'arquitectura de les organitzacions podrà riure-se'n i fer-ho servir com estudi de cas. Fer-los ratificar per la Junta de representants, a proposta de la Junta Directiva, que hi té majoria, pot ser una pura formalitat estètica;

4/ la meva proposta de crear consells tecnològics o empresarials, amb funcions político-estratègiques, i que suposava una alternativa més coherent i transparent a la cooptació per associar organitzacions o personalitats, ha quedat reduïda a un afegitó forçat als instruments de cooperació. Resultat: complexitat i confusió. Sobretot si s'afirma que tots els instruments de cooperació quedaran adscrits a comissions tècniques, en les que s’hi podran integrar, a més a més dels associats, altres persones que no ho siguin i també entitats industrials o econòmiques amb l’aprovació de la Junta Directiva.

5/ pel que fa els instruments de cooperació, la redacció final és confusa, poc estructurada i amb redundàncies. Caldria simplificar-la, considerant que és previst que la Junta Directiva presentarà un reglament sobre la constitució i funcionament de les comissions tècniques i d’activitats i dels instruments de cooperació, que serà aprovat, si escau, per la Junta de Representants ...

6/ aquests instruments haurien de ser la innovació més significativa per anar cap al model alemany tant pregonat. Per tant, si hi hagués voluntat real d'enfortir aquests instruments i millorar-ne l'eficàcia, caldria designar, com s'ha fet amb els serveis, un Delegat de Cooperació. En canvi, en els articles corresponents (21 i 37) no hi ha cap referència. Només al final de l'article 39, de manera tímida, es diu que la Junta Directiva podrà impulsar la funció del delegat de Cooperació Tècnica que podrà raure en un dels membres de la Junta Directiva, en particular el vicepresident.

7/ finalment, pel que fa als instruments de governança, després de les propostes a la Junta de desembre 2010, dels múltiples contactes, explicacions, mails, notes al blog, a la web oficial i a la xarxa linked-in ... la redacció final és, també, confusa i ambigua. Sembla, també aquí, que no hi ha voluntat de millorar els mecanismes de governació, no hi ha voluntat de promoure claredat, rigor i transparència.

De fet, parlant amb el president de l'Associació i amb el degà del Col•legi, sembla que estem força d'acord. Però, després, no sé qui, no sé com, fa una manipulació grollera que desvirtua les meves senzilles idees i propostes. On és el problema ?

No deu ser per incompetència: son propostes fàcilment comprensibles. Només pot ser, doncs, per manca de voluntat de millorar efectivament la governança, per por d'assumir responsabilitats o per temor de perdre privilegis injustificats.

Hi perdem tots: semblaria que hi han interessos particulars que condicionen dels interessos generals. Decebedor, per indignar-se. Amb aquestes pràctiques no anirem massa lluny. Les problemàtiques tecnològiques, econòmiques, socials, i, sobretot els companys, necessiten una associació amb regles del joc molt més clares i efectives !

16 de juny 2011

Quina llàstima: ... jo estic més indignat, encara !






















Potser mai tant pocs, en tant poques hores, havien destrossat tantes ilusions ...

És evident que un moviment com aquest és molt difícil de conduir: els mecanismes assemblearis tenen aspectes molt positius, d'obertura, espontaneïtat, ... però són molt fràgils davant maniobres organitzades per minories amb intencions poc democràtiques.

Potser hem d'estar més indignats encara, contra la democràcia rovellada ... i contra els grups violents anti-sistema que aprofiten l'original i innovadora experiència dels acampats indignats.

Sortosament, els indignats autèntics han reaccionat condemnant clarament els fets.

Que no s'apagui la flama renovadora !

Apunto un petit comentari de Rafael Nadal (La Vanguardia 16.06.11): " ... de la indignació en pot sortir un jardí ben adobat, però del caos d'ahir només en pot sortir merda ... Els poderosos amb majúscules ho saben perfectament i per això ahir es fregaven les mans. Quan la raó, la paraula i el debat democràtic són derrotats per la força i la violència, ells hi surten guanyant. Si la llei que s'imposa és la del més fort, ells són els més forts de tots ..."

Compte ! ... que aquesta apropiació mesquina d'un moviment original no serveixi per tapar aspiracions de renovació radical, i serveixin de coartada a molts polítics per no tocar les coses !

15 de juny 2011

Els "protectors" de l'Alfons FONT



Fa més de 30 anys que guardava, mal fotocopiades, 4 pàgines d'un còmic fetes per l'Alfons FONT, sobre els "protectors". Les guardava i les perdia, les trobava i les tornava a perdre ... fins que via Google/eBay he trobat uns senyors a Córdoba que venien el còmic sencer: un MANO a MANO del Font amb el Carlos Giménez, del 1979, a Ediciones De la Torre, amb pròleg ... del Toni Segarra !

Miraré de contactar amb ell per veure si pot fer 4 pàgines sobre els "banquers", o sobre els nostres "representants": el fil conductor seria molt semblant. Deleguem representació, se la queden, després ens manen, i s'emprenyen si ens indignem !















Saltant-me drets d'autor per interès colectiu, penjo les 4 pàgines ...

14 de juny 2011

Escampa la indignació ?

Penjo un petit resum d'articles d'aquests darrers dies sobre les acampades dels indignats,
sobretot els que denuncien el bloqueig i la obsolescència dels mecanismes democràtics actuals:

- Juan José López Burniol (La Vanguardia del dissabte 11 de juny):

(cliqueu-hi a sobre per agrandir ...)



- Antoni Puigverd (LaV del dilluns 13 de juny), que considera útil el moviment dels indignats (encara que sobrevalorat pels mitjans), perquè "la nostra democràcia està cada cop més rovellada: uns pocs cabdills de cada partit controlen tot el sistema mitjançant el mètode groller de les llistes tancades ... els diputats són titelles en mans dels capitostos que fan i desfan les llistes ..." i considera "ingenu esperar que el sistema es regeneri per dins: els que frueixen del poder no acostumen a fer-se l'harakiri ..."

- l'Antoni Puigverd ja havia denunciat fa 4 anys els disfuncionaments colectius: parlava del "feudalisme democràtic" i dels molts taps que impedien dinàmiques més obertes i participades en les nostres organitzacions i institucions colectives: mireu la [ nota ] del 24.09.2007 !

- Josep Ramoneda (El País de diumenge 12 de juny), parla del final de la democràcia postfranquista i de la necessitat d'una nova etapa democràtica de millor qualitat i amb menys llast. Però constata la sensació de que "la democracia está enquistada, en manos de una casta convertida en grupo de intereses, incapaz de renovarse en las personas y de regenerarse en los comportamientos ..." i alerta del perill de que "la indiferencia ante la corrupción no haga más que agudizar esta impresión de una esfera política gastada, cargada de complicidades con el dinero y con los medios." Conclou considerant que la "naturaleza de los dos candidatos a presidente (que expresa el miedo cerval a los cambios por parte de los partidos políticos), invita a pensar que la transición será larga y que la democracia seguirá languideciendo y alimentando la indiferencia ..."

- Luís García Montero (Público de diumenge 12 de juny), es pregunta ¿Cuánto tiempo durará el respeto?, dient que "como la política no se tome muy en serio las exigencias de los jóvenes, y pretenda seguir capturando votos con los mismos comportamientos de antes, es posible que los vientos cambien y se produzca una verdadera fractura social. Lo que hoy es una afortunada demanda de dignificación de la política y la democracia, puede convertirse mañana en un populismo antipolítico y antidemocrático de muy peligrosas consecuencias. Esperemos que no...", diu, però confessa que té "más fe en la sensatez de los jóvenes que en la capacidad de autocrítica de los partidos ..."

- Manuel Vicent (El País de diumenge 12 de juny) aconsella Saber parar, perquè "la cólera tiene un recorrido muy corto" i aquesta protesta jovenil (?) corre el perill de "diluirse en un sentimiento de rebeldía difusa que algunos elementos turbios se empeñan en degradar, en subvertir o en asimilar al sistema." Per això imagina, per donar exemple de moral pública, "constituir congresos paralelos, formados por retenes de 50 jóvenes bien preparados, elegidos en asamblea, y sentados en círculo ocuparan pacíficamente la plaza de las Cortes en Madrid y los espacios abiertos frente a otras sedes autonómicas para proponer y votar soluciones concretas a los problemas reales que les atañen ..." ...

- finalment, Joan Subirats (El País de diumenge 12 de juny), insisteix en què estem en un canvi d'època, i que ens hem de preparar a afrontar nous problemes i vells conflictes amb nous formats: "No valen las fórmulas de antes. Disponer de menos recursos implica fijar mejor las prioridades ... y estas decisiones no pueden tomarse solo desde la legitimidad electoral y técnica. Transparentar datos e información (open data), abrir espacios sin querer controlarlos, generar alianzas. Combatir la incertidumbre con diagnósticos compartidos, asumiendo el explorar colectivamente respuestas ... Hemos de saber construir comunidades capaces de afrontar colectivamente lo que nos ha caído encima ..."

08 de juny 2011

La renovació de l'Associació dels e i c : on som ?

El passat 16 de maig la Junta Directiva publicava la proposta de nous Estatuts.
Vaig penjar una nota en aquest blog amb un conjunt d'esmenes, justificades per una visió/concepció del què penso que hauria de ser l'Associació.

Ara, la Junta Directiva anuncia una Junta General Extraordinària pel proper 30 de juny.
Aquests darrers dies he pogut explicar una mica les meves propostes a membres de la Junta, i he tingut algun contacte amb companys que varen promoure l'iniciativa ARC a les passades eleccions. No sé si hi ha altres comentaris o propostes concretes, excepte les publicades pels companys de Girona, bàsicament referents a qüestions territorials.

Llegint el mail de les Juntes del Colegi/Associació, donaria la impressió, caricaturitzant, de què estem en una confrontació entre "establerts" i "indignats". Segons el seu mail, les propostes de les Juntes (establertes) han rebut un ampli suport de tots els companys, tant en relació al Pla Estratègic com a la proposta concreta de Nous Estatuts. Però, en canvi, el diàleg amb els membres del colectiu ARC (indignats) ha estat, diuen, en tot moment força difícil i poc constructiu ...

Dels meus intercanvis amb els companys de l'ARC puc dir que les seves anàlisis i propostes m'han semblat, en general, potser, radicals, però absolutament respectables. I en els meus contactes amb membres de la Junta he trobat relativament poca receptivitat a les meves propostes (millor governança, més transparència, més impuls a la cooperació, més autonomia, ...).

Però en el mail de les Juntes hi ha un paragraf que no m'ha agradat gens, i que fa referència als resultats dels contactes amb integrants de l'associació ARC o membres del col.lectiu ARC. Em sembla que hi ha maneres més democràtiques d'actuar: la Junta hauria de respectar totes les posicions. I en el mail sembla actuar defensant la posició d'uns ("establerts" ?), respectable, però que és part. Tenen els altres ("indignats" ?) les mateixes possibilitats d'expresar les seves posicions ? No ho sembla.

Sabrem, en temps útil, els eventuals comentaris a la proposta de nous Estatuts fets via la web ? O les reaccions sorgides en les sessions informatives organitzades a correcuita ? Tindrem la versió eventualment revisada del projecte de nous Estatuts uns dies abans de la Junta General Extraordinària, amb temps suficient per apreciar-la ?

Esperem-ho.

De moment, fent el punt (faire le point ...), el meu balanç d'aquest procés és aquest:

(cliqueu-hi a sobre per ampliar)
La versió word la podeu descarregar [ aquí ]

Alguns companys consultats, l'han valorada positivament, considerant-la racional, assenyada i sentida, punyent, útil per a despertar el nostre colectiu, molt adormit, poc conscient de tots els riscos i reptes que s'hi plantejen ...

Les qüestions obertes que plantejo al final de la nota són:

- La reforma dels Estatuts és una condició necessària, però no suficient, per impulsar una associació molt més oberta i participada, molt més efectiva, rigorosa i sensible a les problemàtiques de tots els enginyers.

- Reaccionarà el colectiu d'enginyers associats i participarà per dotar-se d'una associació enfortida per encarar millor el futur, ... o s'ho mirarà, indiferent, com fins ara ?

- Voldran i sabran els actuals dirigents impulsar dinàmiques més obertes i cooperadores, per promoure una associació més viva i útil als enginyers i a la societat ?

Tant de bo !

Aprofito per penjar alguns articles dels Estatuts dels Enginyers Tècnics Industrials de la Catalunya Central.
Senzills, contenen mecanismes de governança com els què jo proposo pels nous Estatuts dels EIC,
... i que no semblen massa ben vistos, ara per ara, per la nostra actual Junta Directiva:

Article 20.- Són funcions i competències de l' Assemblea General: ...
b/ Aprovar els programes i plans d'actuació ...
d/ Examinar i aprovar la memòria anual de la Junta Directiva ...
f/ Aprovar l' estat de comptes de l' Associació i els pressupostos.

Article 27.- Les funcions i les facultats de la Junta Directiva són:
a/ L' execució i compliment dels acords de l' Assemblea General ...
d/ Proposar a l' Assemblea General els programes d' actuació general i específics ... donant compte del seu compliment en la propera Assemblea General ...
f/ Presentar en l' Assemblea General els pressupostos, els balanços, les liquidacions de comptes i les propostes de quotes per a la seva aprovació.
g/ Elaborar la memòria anual d' activitats, i sotmetre-la a l' Assemblea General per a la seva aprovació.

05 de juny 2011

Òsties pel PUIG

... segons publicava El País el dissabte dia 4. Quanta hipocresia junta ! ... fins i tot els predicadors de l'entrada de la catedral semblàven sorpresos ...















Varem ser a Tarragona, on la Montse va anar a pregonar.



Davant l'Ajuntament, els indignats que encara resisteixen, respectuosos, demanen disculpes.

I al parc del camp de Mart, l'espectacular carpa: hi hem d'anar !