17 d’agost 2017

La productivitat, encara !

Diumenge, a La Vanguardia, Miquel Puig parla de salaris, productivitat, competitivitat i del PIB, des d’una perspectiva d’economista comptable.

Tinc les neurones ja massa rovellades per argumentar amb rigor i precisió aquest tema.
Però per sentimentalisme professional, penjo aquí l’article per mantenir viu un debat ambigu que utilitza conceptes que em semblen confusionaris.

Enginyer d’organitzacions, sempre havia entès que la mesura de la productivitat del treball es fa relacionant els resultats d’una activitat productiva amb els esforços i dedicació del productor/treballador.

Si un treballador fabrica 5 cadires cada hora, és més productiu (té millor productivitat) que un que només en fa 3 cada hora (en les mateixes condicions tècniques: eines, materials, ...). Si una cambrera de pis en un hotel fa 5 habitacions per hora, és més productiva que la que només en fa 3. Si el preu de les cadires baixa, malgrat que la productivitat efectiva segueixi sent de 5 cadires/hora, alguns diuen que el PIB baixa ...

Segons el Miquel Puig, “si reduïm el salari d’una cambrera de pis, la seva contribució al PIB, i per tant, la seva productivitat, cau automàticament ...”, suposant, imagino, que el Miquel Puig considera implícitament que segueix fent el mateix nombre d’habitacions per hora. De fet, considera que la productivitat és el PIB per ocupat, i que el producte d’una persona es mesura pel seu sou: si cobra poc és menys productiva ...

Encara, massa economistes/comptables veuen i interpreten el món, gairebé exclusivament, en funció dels diners, dels valors de mercat dels productes i serveis. Accepten, molts, que el PIB és una manera (molt grollera) de mesurar el benestar o el bon funcionament d’una societat. Però no hi ha gaire iniciatives per buscar-hi alternatives. Aquest indicador és asèptic i molt poc transparent. Altres mesures permetrien d’explicitar i mesurar factors més socials, però serien políticament problemàtics.







Fa molts, molts anys, gairebé 40 (!), intentàvem trencar el tòpic empresarial que acusava els treballadors de ser poc productius, i argumentàvem que, sovint, hi havia empresaris incompetents ... En xerrades, conferències, programes a la tele, articles i documents, primer des de la UGT i després sostingut per la Fundació Ebert, vàrem fer tota una batalla ideològica i conceptual sobre la productivitat !

Un recull (sentimental) d’algunes reflexions sobre el tema al meu blog:
  • Una primera sobre els instruments de conducció ! Mireu la nota al blog.

  • El maig de 2009, participant en les reflexions estratègiques per un Mataró Marítim, vaig fer unes reflexions al blog, plantejant una qüestió sobre el PIB: mireu-les aquí.

  • Després, el Sarkozy, també el 2009, el setembre, va crear un grup de savis per canviar les maneres de veure el món ! Mireu la meva nota al blog.

  • Unes setmanes abans, la Comissió Europea, sense massa ressó, havia près una iniciativa amb objectius semblants ... (link)

  • Després, el 2012, fa 5 anys, en un document que vaig escriure per la Comissió de Desenvolupament Estratègic del Colegi d’Enginyers, tornava sobre els instruments d’analisi per a una bona planificació estratègica ... Mireu el punt 4 de la meva nota al blog.



15 d’agost 2017

Ens roben, sí ... se'ns pixen !

Guardo aquests articles com a prova recordatori.

Molt escèptic davant la nostra capacitat de defensar els nostres interessos.
Uns, amb el dret a decidir i el referèndum, innocents estrategues,
d'altres, amb reformes constitucionals formals per entretenir-nos.
El problema de fons és aquesta España centralitzadora, usurpadora, aquests dirigents mesquins i miserables.

Es fa difícil escriure raonant, serenament: aquí hi ha molta criminalitat tecnocràtica !

Com trobo a faltar gestos de reacció catalanista en el Miquel Iceta o la Meritxell Batet !

Els articles: