31 de desembre 2011

25 de desembre 2011

La millor felicitació d’aquests dies ...


... de totes les que he rebut per via tecnològica:
la de la Mercè, colaboradora professional, companya i amiga des de les èpoques heroiques, als anys ’70.

Té ordinador i un compte a gmail, naturalment.
Però, per felicitar-me, ho ha fet per telèfon !
Simplement: ha marcat el meu número fix, i hem parlat una estona.

Hem intercanviat impressions sobre les famílies i la societat, sobre el passat i el futur.
Hem pogut sentir-nos la veu i apreciar el nostre estat d’ànim.
Tot un plaer, tota una riquesa de matisos, intercomunicar sentiments en viu ... per la vella tecnologia "alàmbrica".

Molt original, molt innovador, molt humà !

Molts anys bons, Mercè !

20 de desembre 2011

El "partenariat" públic-privat, encara

Els anys '90 en parlàvem ja molt a la Comissió. El debat segueix.
Avui, a El Periódico, Francisco Longo concreta una mica les condicions de la cooperació públic-privat:
- d'una banda, els mecanismes, les maneres, els procediments;
- de l'altra, les exigències del costat públic.

Les resumeix en una frase:
Per desenvolupar-se adequadament, exigeix governs capaços i actius i una dotació més gran de talent, lideratge i management en el costat públic del binomi. Ens planteja un desafiament de bona governança que pot i ha de contribuir a consolidar i a fer sostenible el nostre model de benestar. La clau de l’èxit no és cap altra que enfortir la gestió pública ... la CPP no implica menys Estat, sinó, contràriament, més Estat i més fort.

A la Comissió, va costar molt considerar prioritàries les mesures per garantir el "capacity building" en els programes de desenvolupament regional co-finançats ...
I els resultats no varen ser massa bons, si pensem en Grècia i d'altres països.
Amb els Estats que han entrat a la Unió aquests darrers anys, sembla que el problema és molt més greu, i més difícil trobar bons "partners" sobre els que "build capacities" ...

Penjo l'article, i aprofito per recordar-me altres notes recents sobre el tema, per anar construint i consolidant coneixement ...

- una, recollint un article del mateix Longo a La Vanguardia del 6 d'octubre,
- una segona, recollint un article de l'Alfredo Pastor sobre polítiques industrials, a La Vanguardia del 30 d'octubre,
- i una tercera, del 13 d'octubre,parlant de les primàries socialistes a França, i citant un llibre sobre l'Estat Estrateg, publicat ... el 1993 !

17 de desembre 2011

l'Esquela dels Ciutadans

Quina llàstima !
Fa mesos que pensava que potser m'hauria d'implicar en aquest "moviment" per intentar contribuir a revitalitzar-lo.
Vaig penjar una [ nota ] quan s'anunciava el trist final.
Visiblement ja no tinc la trempera i les forces per jugar partits d'aquest tipus. I a més, a Barcelona ...

Quina llàstima, massa tard: ara més que mai, moviments d'aquest tipus són necessaris per "encadrer" tanta gent despistada però amb valors progressistes.
Curiosament, sembla que mentre aquesta plataforma ha servit, darrerament, a algunes persones, s'ha anat aguantant.
Ara que ja no serveix a ningú, la tanquen ...

Quina llàstima, insisteixo.
De fet, les meves reflexions per fer política des de fora de la política, i les meves propostes per impulsar organitzacions ciutadanes vetlladores de la qualitat democràtica
(jo n'hi deia un sindicat de ciutadans ...), eren molt coincidents amb algunes de les idees d'aquest moviment.
Però potser és millor així: dissoldre una organització que va néixer per ajudar un canvi ...
i deixar el terreny lliure per altres iniciatives més centrades en la problemàtica actual i futura.

El repte continua obert: com "encadrer" els milers i milers d'orfes d'organitzacions on poder desenvolupar una militància social progressista ?


















Val la pena rellegir l'extraordinari llibre del Josep Mª Vallés sobre la seva experiència amb els Ciutadans,
i, sobretot, les actituds del PSC respecte d'aquest moviment innovador.
Vaig penjar una [ nota ] l'estiu del 2008 !
Per cagar-s'hi ... (excuseu)

16 de desembre 2011

Entre tots ... parlem del PSC !

M'he animat a sintetitzar els punts fonamentals d'un debat sobre el futur del PSC, del necessari partit progressista d'esquerres ...
(s'ha de clicar i ampliar per llegir !)

08 de desembre 2011

Entre tots ... a El Periódico

És un mecanisme de participació i de debat obert i interessant: [ link ].

L'amic Enric Sala m'ha convidat a participar-hi.
Ho he fet, de moment, amb dos comentaris aportant la perspectiva i experiència de la Comissió Europea:

- en el primer insisteixo en la necessitat d'actuar, alhora, reformant i retallant el què calgui.

- en el segón faig referència als responsables de la funció pública de la Generalitat.










Quan varen ser anomenats, ja vaig expressar el meu escepticisme sobre les seves competències i capacitats per liderar una problemàtica tant complexa:
- respecte de la vicepresidenta [ link ] ...
- i de la directora general de la FP [ link ]

Comencem a veure'n els resultats ...

07 de desembre 2011

Escapada a BXL ...

... uns quants dies, per veure amics ... i per prendre el pols a la situació de les pensions !
Un amic m'havia alarmat dient-me que es parlava de propostes dels Estats Membres per retallar-les un 30%. Finalment sembla que tot podria quedar, per l'any vinent, en unes rebaixes al voltant d'un 7 o un 8%. De moment ...

Parlant de feina, una jove i decidida amiga m'explica les dificultats de fer entrar en la lògica comunitària països com Romania. Sense estructures polítiques ni administratives amb qui concertar plans i programes, sense tradició ni cultura de gestió, la tasca és dificilíssima, molt dura. Li aconsello que no agafi com a consultor, com pretenia, un ex-funcionari grec expert en ... avaluacions !

Una altra jove m'explica que la Comissió ha abandonat l'avaluació anual de les prestacions de cada funcionari, que era la base per les renovades polítiques de formació i de promoció professional i econòmica. És veritat que era un pel feixuga, sobretot si es considerava com a una càrrega administrativa i no com una eina de gestió responsable. Sense una direcció forta, guanyen els qui prefereixen eludir responsabilitats. I amb una Comissió devaluada, discreditada, mantenir rigor i coherència deu ser més difícil que mai.

Un altre jove molt professional i motivat europeista em confirma el pobre paper de qui hauria de ser motor de la construcció comunitària. La Comissió Europea és molt feble, efectivament: per això Barroso n'és el president ...

Visito centres d'informació/documentació, i dels papers en dedueixo que la Comissió, en molts àmbits, continua amb la seva dinàmica, relativament autista, d'inventar-se iniciatives, comunicacions i programes per justificar la seva existència. Continua absenta la necessària articulació entre objectius i polítiques comunitàries / estatals / regionals.


Un grafiti davant del Berlaymont ironitzava la situació: mentre la Comissió proclamava la necessitat d'una governança econòmica europea enfortida, algú va pintar que semblava que tenien el cap a les estrelles i els peus en la merda ... D'altres, davant les derives actuals, prefereixen invertir en espiritualitat virtual ...










Pel que fa a altres aspectes del viatge:
- a l'hotel, ens varen cobrar 3'5 euros per persona i nit com a taxe de séjour !
- vaig menjar dos cops musclos, per recuperar, i un cop vaig poder menjar un "sabayon" de postres. Ho confessaré a la meva educadora nutricional ...
- varem patir els efectes de la manifestació general del divendres, amb vaga de transport públic inclosa. Sort que fent auto-stop, un jove francès em va acostar al centre.
- varem retrobar l'encant de l'excellent i acollidora idea del Cook and Book, a Woluwé Saint Lambert.
- varem estrenar el nou tram que passa per davant del nostre apartament a Auderghem;
- i, sobretot, varem retrobar amigues i amics, la pluja, el vent i el fred ...