30 de novembre 2014

Tristor europeísta ...

A l'extra de El País semanal del 30.N hi trobo dues imatges sobre la nova Unió europea que impulsa el nou president de la Comissió:

- la imatge del Juncker comentada pel Millás, i que mostra la poca confiança que podem tenir en els vells polítics i la vella política: estafen, roben, però és legal !




- el nou estil comunicatiu de les polítiques europees: "la Unió invierte en las personas como Elena, que creó su propia empresa de productos cosméticos ecológicos" ... Però continua la lògica del petit saupoudrage per vendre la Unió als ciutadans: totes les administracions (ajuntament, comunitat autònoma, Estat, Comissió) confluint en iniciatives locals propagandístiques ...

Mentrestant, l'OCDE continua essent el referent ideològic, polític ... i estratègic en temes d'educació i treball (que ara se'n diu ocupació) !


Sembla que continua l'ambigüitat del procés ...

Fa mandra escriure sobre el tema ...
Sembla que seguim fent floritures per manca de coratge per definir una estratègia contundent.

Si la idea és convertir unes eleccions en una consulta, fem-ho ja i ben fet.
Si el què compta és comptar-nos, diu el president, comptar la força dels independentistes, diguem-ho clar i actuem en conseqüència.

Per moments sembla que tinguin por de plantejar les coses clares.
Els reptes exigeixen forces potents ben definides.
Ara ja no depén de Madrid: podem fer aquesta consulta/electoral com vulguem.

He penjat a facebook aquesta carta al president, que podria millorar-se, però que proposa dues etapes:
- una de ràpida i curta per comptar-nos, per clarificar visions i forces,
- una segona, immediatament després, per facilitar que els catalans decidim el camí a seguir en funció dels resultats.

No ens martiritzi amb 18 mesos de debats inútils !

25 de novembre 2014

Falten 300 o 400.000 ciutadans per saltar la paret


Ara fa dos anys en una nota en aquest blog ja parlava jo, també, figurativament, de saltar una paret.
En les conclusions del primer punt de [ la nota ] deia que:

- cal ser astuts, inteligents, i no fer el ridícul ...
- cal evitar estrellar-nos contra una paret per voler saltar-la sense tenir-ne els mitjans ...
- cal molt de realisme, mesurar molt bé les forces, les actituds i els sentiments de tothom ...
- i elaborar estratègies efectives d'enfortiment real (no simbòlic) de la catalanitat.

El passat dilluns 17, el Francesc-Marc Álvaro, en una columna a La Vanguardia, feia un exercici atrevit de realisme comptant els resultats del 9.N.

Tant de bo els dirigents del procés en prenguessin consciència concreta i pràctica.
I no reaccionessin com qui em deia que, si tenia dubtes, que m'apartés, que ells anaven amb força ... a saltar la paret !

Els númerus des d'aleshores no han canviat gaire ... malauradament !

11 de novembre 2014

Europa, Europa ... encara

Mentre es calma una mica l'èxtasi participatiu del 9N, aprofito per penjar algunes reflexions sobre els catalans i la Unió Europea.

Fa pocs dies vaig rebre una invitació per participar en uns diàlegs sobre el paper de la Unió Europea al món.

La meva primera reacció va ser pensar que dialoguem com si fóssim petits Delors mirant el mon ... sense preocupar-nos massa del què fem a la Unió. A part d'aplicar directives i reglaments, de mirar de rebre diners i de participar en projectes, què hi fem a la Unió ? Quines estratègies d'intervenció tenen els diferents Departaments de la Generalitat per participar i influir en l'elaboració de les diverses polítiques comunitàries ? Com es promou, a cada Departament, la dimensió europea de les seves polítiques ?

Una amiga ben informada confirma les meves intuïcions: les temptatives dels governs Maragall i Montilla, no sembla que s'hagin consolidat amb els governs de CiU, ans al contrari. Malgrat els esforços encomiables, a BXL, de l'entusiasta delegat, el meu amic Pere Puig.

D'altra banda, el diumenge dia 2, La Vanguardia, publica uns interessants articles d'experts sobre la relació entre formació i treball. La Unió i les seves polítiques educatives, no apareixen enlloc. La referència no són les polítiques i programes de la Unió, són els treballs de l'OCDE !


















Durant la primera dècada d'aquest segle, de 2000 a 2008, la dinàmica de cooperació/coordinació entre les administracions educatives dels Estats membres va ser molt important i significativa, impulsant la reforma dels sistemes educatius cap a la lògica del "lifelong learning". Aquí es va focalitzar massa en una mala comprensió del què es va anomenar "Bolonya". L'Estat espanyol hi va participar poc i malament: l'enllaç d'interelació a la Representació Permanent era una buròcrata a qui no interessaven, ni entenia, els processos de coordinació oberta ...

Però també és cert que les propostes metodològiques concretes de la Comissió no estaven massa a l'alçada ... Entre 1995 i 2000, des de la meva unitat a la DG EAC, varem finançar desenes de projectes-pilot sobre aquesta problemàtica (prospectiva de necessitats formatives), amb uns 3 o 4 milions d'euros, sense fer-ne l'adequada explotació.

Les meves propostes sobre explotació/valorització dels resultats (mireu les dues imatges, pel record ...), malgrat els recursos que hi varem destinar (7 milions d'euros), varen acabar agafant una dinàmica de simple divulgació dels resultats dels projectes, sota la "direcció" d'una dona ex-sindicalista ambiciosa i "trepadora" (enfiladissa, diu el Google) ...














A finals de la dècada, en diverses comunicacions de la Comissió, es parlava d'una estructura europea de prospectiva. La Resolució del Consell "Noves Competències per a noves Ocupacions" (New skills for news jobs), de novembre de 2007, apuntava la necessitat d'estructurar una xarxa europea de mecanismes d'anticipació prospectiva de noves competències.

No he seguit el tema, mancat de clients interessats ... però es poden seguir les activitats de l'iniciativa [ aquí ]
Nosaltres, els catalans, mirant Europa des del mon !


08 de novembre 2014

Ha arribat el nou9N: hi aniré, però no a fer comèdia

Participaré, però a la meva manera.

En les condicions en què ha estat organitzada aquesta no-consulta nova, els resultats tindran molt poca rellevància.

Tal com esta formulada la pregunta, sense pràcticament campanya explicatòria,
no sento que permeti expressar realment la meva opinió: que n'estic fins els collons de pertànyer a aquesta España,
i que si no hi ha un canvi radical en la seva concepció i funcionament, cosa que no s'albira en l'horitzó, prefereixo que ens busquem la vida per lliure.


Malgrat tot, i per respecte al gran esforç mobilitzador dels més fervents militants, he intentat concretar i justificar la meva opinió: no votaré SI + SI, i manifestaré que PROU + PROU: prou humiliacions des d'España, i prou comèdies entre nosaltres.

Aquesta serà la meva papereta: