30 de juny 2008

Ciutadans pel Canvi, balanç d'una experiència

He rellegit el capítol del llibre del Josep Mª Vallès en que fa balanç de la iniciativa del Ciutadans pel Canvi. No és freqüent trobar exercicis d'avaluació política tan rigorosos, tan autocrítics, tan objectius i sistemàtics. A més, impressiona la serenor, la ponderació, la sinceritat, la manca de rancúnia ... malgrat la contundència de les conclusions.

Per als que busquem noves vies d'actuació militant, aquest treball és de gran utilitat.

Quan persones així, com d'altres amics, no estan ben integrades en les forces polítiques progressistes, ni en la conducció del país (com diu el Panxo), vol dir que el nostre país, i els progressistes, tenim un greu problema.

No es tracta de presentar aquí un resum de les anàlisis: val la pena llegir directament tot el capítol. El que més m'ha impactat és un cert efecte mirall: els afiliats al PSC podrien utilitzar aquestes pàgines per veure reflectida, cruament, la seva realitat, les maneres de fer, les actituds, els valors de la seva màquina, de l'aparell socialista.

La incapacitat per acollir, per cooperar, per deixar-se acompanyar per una colla de gent (entre 7 i 10 mil ?), que, tot i les seves dèries, manifesten la seva voluntat de treballar per un canvi progressista, és molt il·lustrador i clarificador ! Vallés recorda la reacció de Josep Borrell: "No podemos tener un partido para la infantería y luego los generales irlos a buscar fuera ..." (p.56). El Zapatero té altres idees al respecte, sembla.

Vallès veu que la màquina del PSC és dominada per una cultura organitzativa que tendeix a ocultar com a patologies la discussió i la diferència internes ... (p.94) i que sembla, penso jo, que vulgui tenir simplement adherits al servei d'estratègies de poder i d'utilització de la caixa pública. Te moltes semblances amb la lògica de l'església catòlica: fidels de bona fe, lleials, que es deixen guiar sense dir ni piu, disciplinats i obedients, satisfets de pertànyer a la penya, pendents de la pastanaga... creient que les raons del Senyor son inescrutables ... i indiscutibles !

Jo, innocent, fa un parell d'anys, vaig anar a explicar els meus problemes en el CSdM, al Ramon Bassas, al Miquel ICETA, ... mentre el partit menyspreava l'aportació de desenes de milers de ciutadans voluntaristes ! Em pensava ser la víctima d'una esporàdica maniobra incomprensible, crua i injustificable, i no era rés més que un petit exemple més de l'aplastant lògica dominant. Excuseu la innocent immodèstia.

De fet, i recordant vells temps, ha tornat a passar el mateix que amb els primers Ciutadans pel Canvi que vàrem organitzar a Mataró l'any 1983 . Era una iniciativa del PSC, però que funcionava amb relativa autonomia, animada per militants i no militants. L'aparell del partit (ja aleshores !), va començar a sentir gelosia, a desconfiar del què es podia dir, a témer el possible "lobby" que aquells sopars podien representar ... i vàrem acabar per desanimar-nos i abandonar l'experiència. No teníem altre interès i motivació que parlar, escoltar, reflexionar, suggerir ...

Tornant al capítol, resulten molt interessants i decebedores les referències als mitjans de comunicació (p.83). Significatives, les diferències entre els amateurs i els professionals (p.98 i 108), les consideracions sobre els llargs processos de decisió sobre orientacions i estratègia (com en els millors temps de Convergència Socialista, a mitjans dels anys '70, abans de constituir el PSC). Entranyable, la lúcida cita de Manuel Vázquez Montalbán (p.100) respecte d'aquest opni amfibi que ha estat fins ara Ciutadans pel Canvi.

Vallès conclou el capítol dient que caldria posar èmfasi en el debat i en la proposta, abandonant l'escena institucional i donant per acabada la vinculació electoral exclusiva amb el PSC, ... buscant una via més efectiva per aconseguir els objectius de fons: (1) lluita contra l'exclusió social, (2) qualitat democràtica, (3) catalanisme obert, i (4) concertació de les esquerres.

Després de la seva IX Convenció (maig 2008), els Ciutadans han adoptat 4 àrees d'acció política:
(1) federalisme, (2) món local, (3) llei electoral i (4) renda bàsica
.

Finalment, l'ex-conseller pensa que hi ha dos factors que justifiquen continuar iniciatives com la de CpC:
(1) el creixent distanciament entre la política institucional i la ciutadania del país, i
(2) l'existència d'un sector d'aquesta ciutadania que sent la necessitat de dedicar esforç i temps a una acció política que no troba ubicació adequada ni en els partits ni en les responsabilitats institucionals. Aquest ciutadans i ciutadanes que aspiren al canvi, continuaran buscant inevitablement una altra manera de fer-se sentir i de fer-se valer en el paisatge sociopolític català. Intentaran nous experiments. A la primera no va la vençuda !

La meva proposta de sindicat de ciutadans, em sembla que podria ubicar uns quants voluntaris al servei de la qualitat democràtica de les institucions i de les pràctiques polítiques d'aquest país. Veurem !

29 de juny 2008

Direcció estratègica compartida

L'Ajuntament i el Departament d'Educació han signat un conveni de cooperació que sembla força interessant. En línia amb el que proposava el Pacte Nacional per l'Educació i que recull el projecte de Llei d'Educació, en tràmit al Parlament.

Malgrat les inèrcies conservadores, cal "revolucionar" els sistemes educatius. Ho predicàvem des de la Comissió Europea ja fa anys, des del 1995 . I un dels elements d'aquesta revolució tranquila però necessària, ineludible, passa per potenciar, efectivament, la capacitat dels responsables locals de dirigir la oferta educativa en funció de les necessitats i problemàtiques locals.

Capacitat en termes de competències per fer-ho, compartides, respectant les grans orientacions i prioritats que ha de fixar el govern del país. Però també en termes de recursos, d'instruments, de procediments de lideratge i de concertació.

Per tant, molt interessant la iniciativa !

26 de juny 2008

Més elements, encara, pel SINDICAT de CIUTADANS

Acabo de refer el "manifest" pel sindicat de ciutadans en format "power point" (cliqueu aquí). He intentat explicar el procés lògic de reflexió que he seguit jo mateix, estimulat per articles, documents, experiències, ... fins arribar a la proposta. Em sembla que ara és més estructurat i comprensible ... tot i que continua essent una mica llarg: les idees innovadores s'han d'explicar bé !

Els articles, informes, experiències, ... que he utilitzat els podeu trobar la majoria a les carpetes (<- aquí a l'esquerra) sobre el sindicat i sobre governança. Adjunto algunes referències que recollia en l'annex sobre centres d'expertesa, i que confirmen el progressiu interès de la problemàtica de la governança:

- l'institut animat pel Joan Subirats:
( la web )

- l'institut animat pel Joan Prats:
( la web )


- l'institut francès IRG:
( la web )
- l'institut canadenc On Governance:
( la web )
- la State Services Commission,
de Nova Zelanda,
organisme públic al servei de la millora de la qualitat dels serveis governamentals
( la web )


Ara que ve l'estiu, cal pensar en un pla de difusió, promoció, debat, ... seguirà, doncs !

A títol de pinzellada històrica simpàtica: a finals del segle XIX, Catalunya, i en particular la província de Barcelona, era la principal regió industrial de l'Estat espanyol. L'estiu del 1887 el Centre Obrer de Mataró va proposar la convocatòria d'un Congrés Nacional de totes les classes treballadores. Un any més tard, entre el 12 i el 14 d'agost de 1888, se celebrà el congrés proposat, al carrer Tallers de Barcelona, que va decidir fundar la Unió General de Treballadors, un nou sindicat que naixia sota l’orientació de l'ideari socialista.

Jo vaig ser-ne afiliat i membre del seu Secretariat Nacional, entre entre 1976 i 1979.

Ara, 120 anys després, desde Mataró surt una petita idea: un sindicat de ciutadans ! (... excuseu la immodèstia !)

24 de juny 2008

Sobre el ciberactivisme polític


... un article molt interessant d'Antoni Gutierrez-Rubí, a El País del 22 de juny : cliqueu per llegir-lo !

Ara que estic afinant la meva proposta de sindicat ciutadà, aquestes reflexions en confirmen l'interès, i, sobretot, aporten elements operatius que poden facilitar una nova militància.

Molt interessant l'anàlisi sobre els cibervoluntarios del PSOE (jo vaig intentar apuntar-m'hi, però, de fet, volien ciberpropagandistes ...), sobre els ciberactivistes, els cibermilitants, ...

És optimista perquè pensa que "las causas y las ganas de comprometerse crecen en nuestra sociedad".

Proposa deixar de parlar de militants i parlar d'activistes, de socis, d'afiliats, ... jo prefereixo pensar en una nova militància, i comparteixo la seva preocupació veient com alguns dirigents volen convertir lo digital en un nou espai dogmàtic o de reclutament, i només els interessa canalitzar l'energia dels activistes digitals per instrumentalitzar la seva capacitat movilitzadora, però deixant de banda el seu protagonisme i lideratge ...

Algunes idees interessants:

- sobre la cultura digital: una ola de regeneración social (de ahí su fuerza política) que conecta con movimientos muy de fondo en nuestra sociedad ... hay esperanza de nuevos liderazgos, pero en la Red sólo se reconoce la autoridad, no la jerarquía.

- hace falta un cambio de estilo y de cultura organizativa que sea capaz de evolucionar hacia estructuras más abiertas, flexibles e innovadoras ...

- hay demanda de otra, de una nueva política, ... hay urgencia de nuevas organizaciones ...

- no, no hablamos sólo de tecnología, hablamos de la política del futuro !

20 de juny 2008

Finalment, amb l'Antoni Puigverd !

Fa anys que segueixo els seus escrits, complement necessari de l'esmorzar matinal.

I ahir al vespre vaig anar a Barcelona a sentir-lo en directe, en un acte de Ciutadans pel Canvi: clar, contundent, lúcid, independent, pedagog ... i poeta. M'encanta la seva capacitat d'expressar en poques paraules, ben enllaçades, problemàtiques complexes.

Ens presenta anàlisis com si mirés Catalunya, Espanya, Europa i el món, d'avui i de fa segles, des d'un far ... lligant realitats, història, perspectives.


Per exemple quan compara la construcció dels Estats Units, un projecte optimista, amb ideals de llibertat, de descobriment, de terra promesa, de construcció ... amb el projecte europeu, molt condicionat pel pessimisme posterior a les dues grans guerres mundials.

Les seves explicacions per comprendre les decisions polítiques europees sobre la immigració i els horaris laborals no podien ser més clares, denunciant l'infantilisme innocent i ignorant de molts posicionaments, de tots colors, al nostre país. L'exemple Italià, o de les comunitats de veïns d'aquí, contundent.

Malgrat això, a partir d'aquesta consciència de la realitat que qualifica de confederació d'estómacs, veu espais de progrés, de promoció d'aquesta lògica federativa, estenent-se com una taca d'oli positiva. Jo he parlat de vegades del projecte europeu com a un sindicat d'Estats ... més centrat en la defensa d'interessos comuns que en promoure un ambiciós projecte polític realment comunitari !

Ha considerat el projecte de l'Euroregió, que permet esborrar fronteres per sumar contra ningú, un projecte exemplar. Li estranya que ara no en parli ningú, aquí, mentre que a València i a l'Aragó hi comencen a treballar en serio. I troba preocupant que el nostre govern, en un marc d'atonia ideològica, no expliqui on hauríem d'anar, que no presenti un pla engrescador a la ciutadania, que no tingui "narració", diu ell (ho escriu avui dia 20 a La Vanguardia).

Hem intercanviat uns mails aquests darrers dies, i m'ha impressionat l'honestedat de la seva trajectòria "militant" al servei del progrés, la seva voluntat de poder pensar i escriure lliurement, només compromesa amb l'interès col·lectiu. Si, a més del sindicat de ciutadans, muntem un dia, quan siguem grans, un sindicat de damnificats de les batalles polítiques, tindrà tot el dret a ser-ne membre !

18 de juny 2008

Parlant de la Unió Europea amb rigor !

Insistint en la idea d'explicar bé el que fa la Unió Europea, val la pena veure l'entrevista a Ignasi Guardans (eurodiputat de CiU) en el programa els matins de TV3, i sentir les seves explicacions sobre immigració (18 mesos de retenció?), horari laboral (haurem de treballar 65 hores ?), Irlanda, ...

Clar, entenedor, directe, pedagògic ... al marge de les seves opcions polítiques. Dura uns 20 minuts (a l'inici hi ha uns petits problemes tècnics, i parla del Barça i del Pep Guardiola), però val molt la pena ! ... i es posa en evidència la mediocritat general dels periodistes d'aquest país en aquests temes, buscant massa sovint la notícia cridanera i el titular mediàtic.

Per molt que des d'allà s'esforcin, si des d'aquí no parem un mínim d'atenció a problemàtiques en generals complexes (27 Estats membres, 500 milions de persones, ...), efectivament, continuarem veient i reduïnt la Unió Europea a uns quants buròcrates de BXL, senyor Roca ! (vegeu la meva nota del dimarts 17)

Més elements pel Sindicat de Ciutadans ...

Per curiositat, i per tenir referències pràctiques, penjo aquí algunes experiències d'instruments ciutadans per vetllar per la transparència i la governança en Estats sud-americans.

En la nota del dia 12 en què proposava impulsar el Sindicat, feia referència, en els annexes, a centres d'expertesa que haurien de recolzar les activitats cíviques de formació, vetlla, seguiment i avaluació. Aquí penjo exemples il·lustradors i senzills d'instruments ciutadans (sindicats) ...

Tot i que en contextos i amb històries molt diferents, és interessant veure com, efectivament, a més de les estructures institucionals de govern i de control democràtic, aquests països tenen instruments autònoms de les autoritats, poders i partits polítics, animats per ciutadans que reivindiquen el seu a-partidisme, la seva independència, i que exigeixen als seus membres unes condicions encomiables de desinterès particular/personal.

Val la pena, pels interessats, fer-hi un tomb, sobretot aquesta primera:

Poder ciudadano / Argentina
Organització molt ben estructurada i activa, amb un codi exemplar per els seus membres.


Observa / Perú
Un grup d'organitzacions que volen "articular, difundir y promover las experiencias de vigilancia social y una cultura de transparencia en la gestión pública".

Ciudadanos al Día / Perú
La seva missió: Contribuir con ideas innovadoras a generar los incentivos necesarios para mejorar la relación entre el Estado y el ciudadano, en base a la transparencia informativa, la rendición de cuentas, y la vigilancia y participación ciudadana ...


Transparencia por Colombia
... una modalidad de participación ciudadana en los asuntos públicos con contenidos de vigilancia, crítica, seguimiento, evaluación, deliberación y sanción social ...

Ciudadanía por la Transparencia / Nicaragua
Grup d'organitzacions que volen potenciar la seva capacitat per colocar el tema de la transparència en l'agenda pública, sensibilitzant a la població sobre la seva trascendència per a la qualitat de la democracia ...



Moltes d'aquestes iniciatives tenen el suport de tres agents principals: Transparency International, el govern dels Estats Units, ... i la Comissió Europea:






17 de juny 2008

Més EUROPA, sí, senyor Miquel, però no critiqui tant els buròcrates !

Mireu les reflexions del senyor Miquel Roca, a qui tinc molt de respecte (a La Vanguardia, 17.06).

No voldria semblar corporativista en defensar els "buròcrates" de Brussel·les.
Però, a aquestes alçades de l'historia, seguir criticant els buròcrates ... ja no és acceptable. Ho hem repetit moltes vegades: la majoria de les decisions més importants i, també, les més impopulars, les prenen els representants dels Estats membres, com a resultant de difícils i moltes vegades inexplicables equilibris d'interessos nacionals o partidistes.

Diu el senyor Miquel Roca que cal acostar Europa als ciutadans, que la Unió ha de tractar els problemes dels europeus, que els ciutadans han de ser informats i comprendre el què es fa "a BXL". Evident.

Però la Unió Europea s'explica també practicant-la des d'aquí. Ara que ja fa més de 4 anys de la meva tornada al meu estimat país, i que ja fa gairebé 5 anys del canvi de règim a Catalunya, amb els socialistes assumint les polítiques europees, tinc la impressió de que, malgrat progressos indiscutibles, encara hi ha molt a fer en la nostra pràctica europeista.

Seguim buscant decididament els calés comunitaris, ens obsessionem per poder parlar en català a les institucions europees, organitzem "misses", celebracions i pregàries pel futur europeu i mundial, reflexionem com a "petits Delors" sobre els nous destins de la Unió, aspirem sempre que hi ha ocasió a acollir una seu europea (fins ara l'ITE a Sant Cugat, ara per BCN la de la Unió Mediterrània), i mirem de complir més o menys les directives europees ...

Però en donar dimensió europea a les nostres polítiques, en articular-les degudament en el context europeu, anem una mica en retard !

Deixeu-me de fer dues constatacions:

1/ en els documents preparatoris de la futura Llei d'Educació (el Pacte i el Document de Bases), no hi ha cap referència a les polítiques i/o orientacions promogudes per la Unió Europea. Era una bona oportunitat per explicar, des d'aquí, on van (on anem !) els europeus amb les reformes dels sistemes educatius, i utilitzar aquestes polítiques concertades com a referència per donar credibilitat a les propostes del conseller Maragall.

2/ en un document informal sobre la modernització del Model Sanitari Català del segle XXI, la Unió europea (les regions europees) apareixen només quan es parla d'estadístiques. Cap referència a les iniciatives i polítiques progressivament treballades entre Estats i Administracions de la Unió. La Unió no té competències directes ni compartides en aquest àmbit, però té la missió de recolzar, de coordinar o de complementar determinades polítiques dels Estats, entre d'altres la protecció i millora de la salut.

Des dels acords de Lisboa l'any 2000, els processos de cooperació política s'han consolidat significativament, seguint el que se'n diu el mètode obert de coordinació: anàlisi conjunt dels problemes, concertació dels grans objectius compartits, autonomia per desenvolupar polítiques nacionals, avaluació conjunta de resultats.

En els dos àmbits, educació i salut, hem deixat passar una gran oportunitat per explicar, des d'aquí, què fa la Unió, com ens serveix de referència, com és útil de cooperar amb altres governs en àmbits polítics progressivament problemàtics. No són els buròcrates de BXL, son els petits governants i administradors d'aquí, que semblen autistes ...

Treballar amb rigor, analitzar sistemàticament problemàtiques, comparar estratègies, cooperar en iniciatives polítiques conjuntes i innovadores, ... sembla massa complicat. Sobretot perquè és molt freqüent pensar que som els millors, i que la Unió hauria d'entendre i comprendre les nostres excel·lències ... en català !

16 de juny 2008

Enginyer ? Ara i així, no, gràcies !

Aquests darrers mesos els diaris han parlat molt del dèficit d'enginyers.
Per exemple:
- l'editorial de El Periódico del 18 de maig: Un altre avís: falten enginyers

- l'article de Sebastián Tobarra, a El País del 24.03: La Generalitat acelera un plan para fomentar el estudio de ingenierías, on s'explica que en els darrers 6 anys, els matriculats a estudis d'enginyeria a les Universitats públiques catalanes ha passat de 34.000 a 30.000, més o menys: 4.000 menys per anys !!!

- l'article de Mercè Beltran, a La Vanguardia del 20.04: Esto es una emergencia: se necesitan ingenieros, on s'explica que més del 70% de les demandes del mercat laboral del darrer anys no es varen poder cobrir per manca d'especialistes ...

- l'article del mateix dia, La Vanguardia, sobre Enginyeria Industrial, aprofitant la presentació de l'Estudi sobre Competències i Formació Continuada dels Enginyers, promogut pel Col.legi d'Enginyers i realitzat per l'IL3 de la UB

A la Comissió Europea, a la década dels 90, vàrem finançar centenars de projectes pilot per experimentar metodologies de prospectiva de noves professions i oficis (probablement amb més de 30 milions d'euros ...). I ara resulta que aquí, a Catalunya, no sabem anticipar les necessitats ni programar mesures per disposar de professions tan "clàssiques" com les d'enginyers ... i metges !

Segurament hi ha diversos factors que expliquen el dèficit. Entre d'altres, em sembla que s'ha de tenir en compte el contingut dels estudis.

Jo vaig començar la carrera el 1966, i em vaig empassar dos anys duríssims empollant física, química, càlcul infinitesimal, àlgebra, ... en condicions draconianes: només passaven curs els qui ho aprovaven tot (un 5% dels 2.000 matriculats ... quina pèrdua de temps i de recursos !) En aquests primers anys, cap referència motivadora al treball dels enginyers a l'empresa, a les funcions bàsiques d'innovació, d'utilització de l'enginy que se suposa que ens caracteritza.

Durant tota la meva vida professional (prop dels 40 anys ...), en l'especialitat d'organització empresarial, en l'empresa privada i en la pública, gairebé mai he tingut de fer servir els coneixements matemàtics, físics o químics. Amb alguns companys ens consolem dient-nos que vàrem desenvolupar agilitat mental ... i jo, fent broma, dic que mai m'he trobat un polinomi !
La sorpresa és que ara, gairebé 40 anys després, l'estructura bàsica de les assignatures és pràcticament la mateixa ! Continuen els primers cursos selectius de mates, física i química, i en tot el pla d'estudi no hi ha cap matèria dedicada a la innovació ! El pla d'estudis sembla més aviat un puzzle, un piló de temes, que 20 o 30 profes deuen venir donant des de fa dècades ...

Els experts europeus proposen de fa temps revolucionar l'estructura dels estudis, de les carreres: en comptes de carregar els alumnes amb uns primers anys molt concentrats de respostes a problemàtiques, la nova lògica proposa fer descobrir progressivament les problemàtiques als estudiants, compaginant estudis i treball (o vivències socio-professionals), i aportant dialècticament les respostes tecnològiques pertinents, en un procés que hauria de durar pràcticament tot al llarg de la vida ... el famós lifelong learning !

Els joves d'ara, acostumats a un progrés tecnològic trepidant, a descobrir funcionalitats dels aparells deixant de banda els manuals d'instruccions, a trobar solucions imaginatives a les eines informàtiques i de telecomunicació, a compartir iniciatives i experiències a les xarxes, quan entren a l'ETSEIB han de passar dos anys prenent apunts (ara la ministra diu que desapareixeran !) sobre matèries espesses d'utilitat poc evident a mig termini !

Com es pot motivar els joves obligant-los a passar un calvari inútil ? No es tracta de limitar exigències, de rebaixar continguts, de facilitar l'estudi, de reduir l'esforç personal necessari, ... no ! Penso que cal eliminar esforços inútils, reduir els costos socials, augmentar la productivitat i l'efectivitat dels centres universitaris, i potenciar la futura competitivitat professional del nostres estudiants amb vocació per la tecnologia i la innovació !


AFEGIT el 19.06.08, de Le Monde: sembla que els japonesos (!) també tenen problemes de manca d'enginyers !

12 de juny 2008

Un sindicat de ciutadans !

Feia temps que hi rumiava, que buscava nous camins de militància. I em sembla que he trobat una cosa coherent, innovadora.

La pregunta era: com canalitzar ganes de participació i militància política ... sense passar pels partits tradicionals, pel PSC en el meu cas ?

--> Quines noves vies/agents, motors, forces, vectors ... és possible imaginar,
... que puguin anar més enllà de les tímides reformes de partits i institucions,
sovint excessivament conservadores i corporatistes ?

--> Quines vies basades en àmplia militància cívica,
... que puguin recuperar el voluntariat militant dels ciutadans per l'interès general,
amb autonomia operativa dels partits, amb rigor i eficàcia,
amb capacitat de proposició i d'influència, amb vocació d'utilitat col·lectiva ?

La resposta: un sindicat ... de ciutadans !
Cliqueu aquí per llegir el Manifest i els annexes

Es a dir, una organització de defensa del ciutadans per reivindicar ser governats de manera efectiva i eficient, democràtica i transparent ! És a dir, concentrar-se en l'àmbit de la governança, de les maneres de ser governats, de participar efectivament en les maneres de decidir la nostra convivència.

Hi ha molts estudis, anàlisis, reflexions sobre desmobilització, sobre desconfiança, sobre desànim.
Cal buscar noves maneres de passar a l'acció: prou de plorar entre nosaltres, cal actuar plegats.

Els sindicats de treballadors defensen les condicions de treball. Un sindicat de ciutadans ha de servir per defensar i millorar les condicions de convivència cívico-democràtica dels ciutadans.

Es tracta d'actuar per ser ben governats, de reivindicar maneres solidàries, obertes, transparents i realment participatives de democràcia.

No es tracta de demanar més serveis, més neteja, més escoles. Cal reivindicar una manera el més rigorosa, transparent, i participativa d'analitzar les problemàtiques, d'estudiar les alternatives, i de prendre les decisions més convenients a l'interès general.

M'agradaria discutir aquest projecte esquemàtic de "manifest" amb companys interessats en fer progressar la nostra convivència democràtica i l'eficàcia dels nostres governs.

04 de juny 2008

Pasqual Maragall i l'ALZHEIMER

En un acte entranyable, acollidor i simpàtic, Pasqual Maragall (que no para !) va presentar als seus amics més propers el seu projecte de Fundació.

Vol impulsar, estimular l'iniciativa privada:
- creant un Fons "filantròpic" Alzheimer Internacional,
- promovent un Institut Internacional de recerca en malalties neurodegeneratives,
- concentrat, sobretot, ara per ara, en la prevenció i el diagnòstic precoç de la malaltia.

Iniciativa exemplar, privada, independent, social, que recull les ganes i la il·lusió de molta gent, que engresca: que consti !

Només un petit comentari. Com moltes de les propostes barcelonines i maragallianes (i, també del món sanitari), hi trobo una voluntat de lideratge un pel excessiva: "... l'ambició és impulsar un centre de recerca internacional que faci de Barcelona la capital de la ciència que vol ser decisiva en aquestes malalties neurodegeneratives ..."

Es podria treballar amb la mateixa convicció i il·lusió, essent més realistes i dient, per exemple, que l'ambició és "esdevenir un agent amb capacitat significativa per cooperar amb altres iniciatives europees i mundials, i per liderar determinades estratègies innovadores en aquest àmbit ..."

Em sembla un enfoc una mica més realista, menys competitiu, més solidari amb tots els qui treballen per conèixer, prevenir i curar aquesta nova epidèmia mundial amb efectes devastadors, com diuen els promotors.

I si voleu cooperar ja, aquí teniu el camí: