29 de juny 2009

La política "plana" ...

Molt interessant aquest article d'ahir diumenge a El País.
Dues idees que em sembla interessant de penjar aquí:

Primera idea:





El procés i els mètodes de reflexió estratègica sobre el futur del Mataró Marítim són exemplars i extraordinàriament ilustradors:

Varem començar identificant oportunitats de valor (de negoci ...), seguint per les forces i febleses, les amenaces, els riscos (tenint en compte els aspectes "socials" ...), per acabar buscant una "visió", resumida en quatre ratlles, que permeti "vendre" el paquet.

Va mancar, em sembla, una reflexió prèvia sobre la problemàtica social i econòmica, sobre tendències culturals, tecnològiques, ambientals, sobre implicacions de la crisi, va mancar debatre prèviament sobre possibles i necessaris objectius colectius, sobre estratègies "polítiques" coherents per aconseguir-los ... en definitiva, política !




Segona idea:





Quan diu "la gente" ... en qui està pensant ?

Després de tants anys de "despolitització" i d'atontament mediàtic, quanta gent vol o té ganes, encara, de comprometre's en projectes colectius ?

I pel que fa a la ciutadania de baja intensidad, no és això, també, el que busca la jerarquia catòlica, predicant creences, supersticions i liturgies per mantenir la feligresia, el seu ramat de "pobres d'esperit" ?

Una interessant intuició sobre "déu" ...

Molt interessant aquesta intuició / proposta de Hawking al magazine de La Vanguardia d'aquest cap de setmana:

"La ciencia está contestando cada vez más preguntas que solían ser antes dominio de la religión. La cuestión última que la religión puede reclamar como propia es el origen del universo, pero incluso aquí la ciencia está haciendo progresos, y pronto debería proveernos una respuesta definitiva.

Algún día las grandes preguntas que hoy nos hacemos nos parecerán tan obvias como que la Tierra gira alrededor del Sol.

Si le parece, puede llamar a las leyes científicas Dios, pero no se trataría entonces de un Dios personal, al que poder conocer y hacerle preguntas. Ese Dios sería como la encarnación de las leyes de la naturaleza. Pero entonces no podría intervenir en el universo para romper esas leyes, porque él mismo es la ley. Y esa no es la visión usual de un Dios omnipotente ... "

Em sembla més acurada que la meva intuició sobre les "X", sobre les incògnites encara per "despejar", i que vaig penjar en una nota el juliol de l'any passat !

26 de juny 2009

Encara sobre religions ...

Algunes notes sobre religió d'aquests últims dies a El País:

- l'article del Josep Ramoneda, en el que parla de "funcionarios de Dios", de "profesionales de la Iglesia", denunciant la seva doble moral amagant les seves pràctiques pederastes. Seria apassionant veure i analitzar, efectivament, les condicions de treball i els sistemes de gestió de recursos humans, dels funcionaris que utilitza l'Església !






- el "Acento" del diumenge 31 de maig a El País, que considera la Cienciologia com una maquinaria de extorsión de la ansiedad psicológica ... fent referència al procés endegat per un tribunal de París contra aquesta organització.

Cal analitzar el fenomen religiós com un mercat (interessat) de demanda/oferta de respostes a angoixes i a necessitats de les persones. Fa temps vaig penjar un esquema que he simplificat, i el repenjo:








- sobretot, el clarivident dibuix de El Roto que retrata el que jo he qualificat com a intermediaris dels déus: més clar, gairebé impossible !

Ha mort el company Baselga

Recordo encara el company Baselga als despatxos de la UGT, al carrer Tarragona, ara fa uns 30 anys !

Motivat, ilusionat, voluntariós, sense cap interès personal, preocupat per aportar al sindicalisme que estàvem reconstruint una visió progressista dels problemes de la salut en el treball.

No sé si en queden de professionals així. I els que queden, ho deuen tenir molt difícil per trobar un foradet per on fer passar les seves idees i propostes. Tot està ara quadriculat, apamat, controlat, jerarquitzat, burocratitzat ...

Quins temps aquells de la cooperació franca i oberta !





Fruit del seu impuls va ser el primer petit quadern sobre la "salut en el trabajo" ...

Gràcies, company !

19 de juny 2009

Una oportunitat ? un gran repte pels "neo-progressistes" !

L'Antón Costas va publicar diumenge passat, a El País, un petit article que vaig trobar força pedagògic. Pels qui no som economistes (o que mirem més enllà dels tants per cent !), em sembla que el resum històric que fa del paper dels governs i dels mercats, en l'evolució de l'economia mundial, és força clarificador .

L'he aprofitat per fer-me un esquema interpretatiu (amb l'edat, una imatge ajuda a recordar idees ...), i el penjo per si pot ser útil a algú altre ( cliqueu per agrandir ! )






En resum, considera que tenim una rara oportunitat: evitar una nova oscilació pendular i trobar una governança, una "conducció" (diuen els meus amics argentins) equilibrada entre mercat i govern.

Cal reconstruir, diu, "una economia mixta, basada en el impulso del mercado y en la capacidad de las instituciones democràticas, públicas y sociales, para controlar y orientar su dinamismo en la dirección del bienestar social."

Però senyala un repte, que per a mi és suggeridor, i que enllaça amb la crisi de les esquerres o de la "socialdemocràcia" de la que parlava la nota precedent al blog. Diu l'Antón Costas que calen dues coses:

1.- una teoria económica que nos permita comprender mejor las causas de la crisis y las opciones que tenemos a nuestro alcance para conciliar progreso económico y social
( perquè haurien de ser antagònics, dic jo ? )

2.- ... y un activismo social y un liderazgo político capaz de diseñar estrategias de colaboración entre fuerzas de mercado e instituciones públicas en distintos àmbitos, desde las finanzas hasta la política industrial y las políticas sociales.

Ahir en parlàvem en el grup de reflexió sobre el futur Mataró Marítim ...

17 de juny 2009

Neo-progressisme ?

Dissabte passat (13.06), Pere Rusiñol, en el diari PUBLICO feia un anàlisi sobre la crisi dels socialistes i dels socialdemócrates, aprofitant els resultats de les eleccions europees. Recopilació de comentaris sintètics de 14 "intelectuals" europeus, molt útils i pedagògics, penso. En penjo les idees que em semblen més significatives i útils: (cliqueu a sobre per agrandir-les !)

- la necessitat d'elaborar una visió coherent, un model, que vagi més enllà del creixement i del consum, que defineixi com hauria de ser una "bona societat";

- l'exigència de sortir de la gàbia de ferro que suposa la lògica de l'enriquiment personal, de la cobdícia, que enfronta a tots contra tots en una lluita despiadada, insolidària;

- la urgència de polítiques de protecció però també de capacitació de les persones: l'empowerment ! M'encanta la idea: l'havia promogut quan era president del CSdM en relació als usuaris dels nostres serveis, i la incorporava també en la meva proposta de sindicat de ciutadans !

Curiosament, ahir, dimarts 16, a El País, Carlos Mulas publica un article sobre els "progressistes", comparant els tòpics que retraten els clàssics progres enfront dels "renovats" conservadors ... i també propugna la protecció i la capacitació de les persones, dels ciutadans !

Es un punt de vista interessant. Les campanyes basades en la por a la dreta, no van en el sentit de capacitar els electors. Més aviat copien l'estratègia de l'aparell ecclesial que promou la fidelització mantenint la pobresa d'esperit ... El progrés ha de ser alguna cosa més que "reparar" els disfuncionaments del capitalisme amb polítiques "caritatives". Hem d'aspirar a viure i conviure en una societat de persones adultes, conscients, autònomes, responsables ... i solidàries !

Potser podríem deixar l'etiqueta "progressista", que necessita precisar de quin "progrés" parlem, i començar a utilitzar l'etiqueta "solidarista" ... que podria completar el què proposen els "humanistes".

Per fer un exercici concret sobre visions que tinguin altres valors que el creixement sistemàtic, el consum trepidant i la mercantilització de totes les necessitats, m'agradaria aprofitar la reflexió en curs sobre el futur Mataró Marítim: ja vaig fer unes primeres consideracions en aquest blog, a primers de maig.

Resumint, la reflexió estratègica feta fins ara persegueix generar treball i riquesa identificant bàsicament oportunitats de negoci, mercats, i els seus elements facilitadors (infraestructures, formació, actituds, lideratge, governança, ...).

Atés que, diuen els experts, estem en una crisi antropològica, una crisi de societat, de civilització, potser seria el moment de repensar quina "nova" societat volem, d'imaginar quins valors l'haurien de facilitar, què cal fer, i com, per promoure'ls i sortir de la gàbia ideològica que hàbilment ha impulsat el capitalisme.

Com es pot concretar aquesta "bona societat" que proposa Tony Judt ?

Seria interessant fer unes sessions de treball complementàries, amb voluntaris "progressistes", per imaginar un Mataró Marítim, començant pel començament, explicitant millor els objectius colectius, a partir de valors i de polítiques socials, culturals ... i, també, lògicament, econòmiques ... "neo-progressistes".

09 de juny 2009

Quatre comentaris sobre les europees ... i el vot en blanc !

Ja s'han comentat molt els resultats de les Eleccions al Parlament Europeu.

Les dues dades més significatives: guanya la dreta i la composició serà més heterogènia, amb grups més extremistes, més radicals, més euroescèptics, ... i fins i tot algun pirata (suec). Poques esperances doncs per la Unió que voldríem: més eficient i eficaç, més centrada en polítiques útils, més coherent, més solidària i més responsable davant els reptes europeus i mundials.

Temps hi haurà per anar-ho veient.

Després de la penosa campanya, no em sembla que tingui massa interès analitzar resultats per partits. Ho vaig dir-ho a Mataró-Radio diumenge al vespre: em costa veure qui ha "guanyat", em sembla que hem perdut tots els ciutadans europeistes.

Malgrat això, quatre números per veure tendències locals respecte de l'àmbit català, i per constatar l'increment del vot democràtic desesperançat: el vot en blanc.

A Mataró, en comparació a Catalunya, :
- la participació és pràcticament equivalent;
- el vot en blanc, també;
- els resultats i tendències de PSC, CiU i ERC també;
- el PP resisteix millor que a Catalunya;
- ICV baixa un 8% més que a Catalunya !


Constatació simpàtica i, malgrat tot, positiva: el vot en blanc passa del 0,5% al 2,9% a Catalunya (2,7% a Mataró). Ciutadans amb conviccions democràtiques decebuts, desenganyats, desesperançats, que no s'atreveixen a fer confiança a cap de les opcions que es presenten. És probablement un "forat" significatiu, i, potser, una oportunitat. Caldria analitzar si busquen opcions diferents, o, si, molt probablement, voldrien votar gent que fes política d'una altra manera !
Com a referència, a Espanya el vot en blanc ha estat del 1'41%, i el vot al partit dit "de Rosa Díez", la UPyD ha obtingut un 2'87%, equivalent al vot en blanc català ...

Per pensar-hi !

07 de juny 2009

Pensant en Europa ... des de Bilbao !

He fet de xofer de la Montse fins a Bilbao, on ha anat a predicar innovacions pedagògiques pràctiques, aquest cop a professors de educadors i educadores d'educació infantil del País Basc !

Mentrestant, jo he pogut treballar (al petit hotel tenien wifi), redescobrir Bilbao i veure l'ambient preelectoral. Els bascos segueixen tan bascos com sempre: a punt de tenir un petit incident amb un taxista, la Montse fent esforços per calmar el personal, que ja es radicalitzava en postures confrontades ... però el poteo és agradable, i la meva amiga de BXL, l'Amaia, ens va portar a un restaurant encantador: el vell Astillero Euskalduna.


Pels carrers, gairebé gens d'ambient electoral: dos megaposters del PNB a les seves seus, força cartells de la iniziatiba internazionalista ... i prou. Ni rastre de cap poster socialista o d'altres candidatures ...









Però, per contra, tots els simpàtics trams pintats amb propaganda del gran fòrum europeu de l'energia, de dimarts vinent: l' Europa concreta, de la cooperació energètica, absolutament necessària.
Potser la millor propaganda ...





I, finalment, l'extraordinària "estàtua" del Ramon Rubial, dirigent socialista, president del PSOE i primer lehendakari basc de l'etapa preautonòmica.

Serenor, proximitat ... que maco !

05 de juny 2009

Difícil ser europeista !

Avui Libération publica els resultats d'una enquesta a ciutadans d'uns quants països europeus.

No és potser molt exhaustiva ni massa rigorosa, però fa pensar que potser simplifiquem les anàlisis sobre la previsible abstenció de diumenge.

L'enquesta mostraria que, malgrat tot, hi ha molts europeus que aposten per la Unió Europea, que voldrien una Europa més plena i coherent, però que no votaran, probablement per desencís respecte de l'estat actual del projecte (arquitectura institucional, enginyeria procedimental, polítiques predominants, ...), o per desconfiança respecte dels polítics candidats.

En d'altres paraules, que la probable abstenció no seria deguda al desconeixement o a una manca d'europeisme en la gent, sinó, probablement, a una desafecció respecte del projecte actual, de les seves polítiques i dels seus dirigents ! Es tractaria d'un problema de projecte, de model, de dirigents, més que de comunicació, com s'entesta a defensar la comissària de propaganda !

Aquí, la dimensió europea és decepcionant, lamentable. Però quan mirem als països propers, n'hi ha per plorar i quedar-se a casa: a Anglaterra (el Brown absolutament desacreditat), a Itàlia (el Berlusconi de festa amb jovenetes i l'esquerra desapareguda), a França (l'Aubry i la Royale mirant de no estirar-se els cabells aquests dies, el Bayrou atacant el Cohen-Bendit ...), a Holanda on l'extrema dreta ja ha aconseguit 4 dels 25 escons (el 16%), etc.

Caldria dibuixar una nova Europa ... i trobar uns altres dirigents !

02 de juny 2009

Una mica de dignitat per Europa


No es veia cap estrelleta brillar en el panorama europeu.

I aquesta nit, n'he vist una de petiteta !

Probablement és difícil que es consolidi, que tiri endavant. Però es tracta de dignitat. Fa una mica de vergonya parlar de dignitat: tens por que els interlocutors s'en enfotin. Però val la pena, cal recuperar valors ...

El gest simbòlic i digne del Felipe, del Soares, del Lionel Jospin, de Paavo Lipponen, del polac Kwasniewski, de l'alemany Schroeder, del grec Simitis i de l'austíac Vranitzky ... però no, lògicament, del Toni Blair, mereix ser destacat.

Un gest, una manifestació que, diu Jean Quatremer, potser donarà mala consciència als seus successors que recolzen sense vergonya a un candidat (Barroso) que, a més d'altres mancances, ha demostrat que està per un mercat desreglamentat ...

(cliqueu a sobre per ampliar i llegir més còmodament !)