30 de desembre 2008

Els pastorets a TV3

Son una llarga i simpàtica tradició, efectivament. Tothom els ha vist, tots i hem rigut, molts hi han participat, i han creat vincles socials evidents.

Però també són una manera intelligent d'anar preparant el terreny, regant l'hortet de les inocents ments dels infants, adobant, condicionant i confonent el necessari qüestionament existencial, moral, amb respostes interessades per mantenir el mercat de feligressos fidels.

El Pla de Govern 2007-2010, que pretén incrementar la qualitat democràtica i eficàcia dels nostres governs i institucions, té establert com a objectiu (punt 2.2.2), ... fer de la laïcitat el principi que regeixi la convivència ciutadana, que impulsi la construcció d’un espai públic fonamentat en els drets humans, en els valors de la pluralitat, de la tolerància activa i del respecte democràtic per a totes i cadascuna de les opcions filosòfiques i religioses personals. En aquest sentit, el Pla:

  • reivindica participar en els òrgans estatals que tenen funcions atribuïdes en matèria d’entitats religioses, en la gestió d’aquestes entitats i en els recursos,
  • anuncia un projecte de llei de centres de culte,
  • vol impulsar convenis de col·laboració amb les federacions d’entitats religioses corresponents a les principals confessions presents a Catalunya, i amb la Lliga per la Laïcitat,
  • i ofereix suport a la realització d’activitats que treballin sobre els vincles entre entitats religioses i culturals i la societat catalana, sempre en les línies de la tolerància, del diàleg i dels drets humans.

La laïcitat francesa sembla més clara, més laica, més basada en la neutralitat religiosa de l'Estat: aquest no intervé en el funcionament de les religions, i les religions no intervenen en el funcionament de l'Estat. L'Estat considera les creences religioses com a un tema personal, individual, i garanteix l'exercici dels cultes (art.1 de la Llei de 1905), tot i que el Sarkozy promou interpretacions menys radicals.

Aquí, més que de neutralitat, sembla que parlem d'una convivència equilibrada del Govern amb totes les organitzacions religioses ...

Si hem de mirar endavant, si hem de fer front a reptes cada cop més complexes, si cada cop és més difícil promoure la responsabilitat i l'autonomia conscient de les persones, si ens amenacen més que mai manipuladors de sentiments i d'emocions, si els egoísmes minen tots els comportaments ... quan veurem un decidit esforç de promoció de valors democràtics, d'autèntics valors humans, més enllà dels drets ja formalment reconeguts ? L'educació per a la ciutadania n'és un bon exemple: per això és qüestionat per la dreta conservadora i per l'esglessia vaticanista.

Però, tornant als pastorets i les festes:

Quan veurem un petit esborrany del què podria ser una iniciativa social per retornar el sentit real de les festes, per reconstruir tradicions sobre unes arrels simplement humanes i naturals ? Recuperem els solsticis !

Quan una política activa per descontaminar, per passar per la rentadora, amb lejía (Alain Souchon, À la machine !), velles costums massa derivades de les litúrgies excessives d'una esglèsia imperial ?

Quan mirarem endavant i construirem projectes innovadors, engrescadors, que uneixin a tothom sobre valors humans compartits ?

No sé si ho veuré, jo.

Mentresatnt, aquí, a Mataró, el primer Tinent d'Alcalde i Regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament felicita, per mail, amb un poema de Carles Torner dient-nos que
He viscut cent nadals.
Cent vegades he vist com l'estel ha guiat els tres reis pelegrins.
D'àngels, n'he conegut més de cent, més de mil, en la guerra i l'absurd, en l'amor i l'oblit.
Quin anunci m'han dut? Que la pau ja ve al món. Que la porta en els ulls un infant sense por.
Sí: durant cent nadals he pintat l'horitzó d'un pessebre parat, esperant el nadó.
Ara un plor ha esclatat. És el meu? És ocult?He vetllat cent nadals: t'he adorat al cent-un.

Quan li he senyalat que, firmant com a tinent d'alcalde, seria bó que mirés de respectar la laicitat de la institució, (els responsables del govern haurien d'actuar amb neutralitat religiosa), m'ha contestat que "era un poema, i que el seu missatge és laic" ... com laic deu ser el gran pessebre que han muntat a l'entrada de l'Ajuntament: velles tradicions que donen més vots que en treuen, segurament.

Doncs això: no sé si ho veuré ...