31 de maig 2012

El "velocino"

L'abril passat, passejant per Chueca, a Madrid, vaig veure aquesta insòlita bici.

Vaig preguntar a la propietària on l'havia comprat, i va dir-me que a Madrid mateix
Ahir, navegant pel "Viajero" de El País, vaig veure un link a una botiga de bicis originals: la Choper Monster

Vaig pensar que potser ells podrien donar-me pistes, però es varen quedar tan sorpresos com jo: una "puta pasada", van exclamar ! Ja posat, vaig seguir navegant i vaig trobar el blog "en bici por madrid", i vaig repetir la consulta.

Al cap de poques hores, la resposta precisa: és un velocino de l'empresa italiana abici !
Gràcies a Aalto(espormadrid) i Gonzalo Olivié(abici) !
La web de l'empresa no dona massa explicacions, però a la web experimenta, hi ha unes pinzellades històriques interessants: impulsada pel Mussolini (!) a principis dels '40, va funcionar, però l'entrada d'Itàlia a la segona guerra mundial va fer canviar els plans. Desanimat, arruinat, el mecànic dissenyador/productor es va suicidar, diuen ...
Es pot comprar a la botiga online d'experimenta per 660 euros.
A Madrid en circulen dues. A Barcelona, l'única que hi havia se la va emportar la seva propietària al Brasil ...






















El model original, amb el manillar a sota el cul:

23 de maig 2012

Altre cop el Puyal: ... que no és el català de l'any !

Ahir a la nit miràvem la tele amb la Montse. Gala del català de l'any, ens anuncien. Jo reacciono excitat: català de l'any ? els catalans de l'any són els aturats que busquen feina cada dia, els treballadors i funcionaris, els mestres, els metges, que, discretament, malgrat les pèssimes condicions, fan la seva feina amb dignitat. I molts altres catalans que malgrat les estafes, malgrat el desgovern, malgrat corrupteles mai castigades, segueixen complint.

Malgrat tot, atrets potser pel vestit hortera d'una presentadora, seduïts pels clips sobre els treballs del doctor Brugada i sobre les maneres del Puyal (molt bó el Jordi Évole !), seguim de tant en tant el programa. Finalment, el votat pels lectors és el Puyal. Li donen un premi escultòric (hortera també, penso). Se'n va a fer el seu discurs ... i el primer que diu, després d'elogiar els altres "finalistes" és que ell no és el català de l'any !

Mireu el clip a El Periódico:
D'alguna manera, fa la mateixa reflexió que jo havia fet uns minuts abans. Però molt més ben articulada i explicada. I parla de la crisi, dels valors, del periodisme, de la necessitat de projecte comú, de la necessitat d'anar junts per ser imbatibles !
Hòstia amb el Puyal !
Ja va marcar un gol extraordinari amb el pregó de la Festa Major de Barcelona el setembre de 2011 [vegeu la nota en aquest blog ].
Que el passin a totes les escoles, a tots els centres de treball, als hospitals, ... a les unitats i serveis de les administracions. Sobretot, que el vegin els nostres polítics tres vegades: que n'aprenguin !

22 de maig 2012

Reflexió per la dignitat

Estic colaborant en una comissió del Colegi/Associació d'Enginyers que promou una reflexió estratègica sobre el què passa, el perquè passa, i el què hauriem de fer. Per animar el debat, per suscitar l'atreviment i coratge necessaris, he proposat uns elements bàsics d'una possible declaració del colectiu:

1 / Això és una emergència: no estem en una incidència temporal, en un túnel. No estem en època de canvis, estem canviant d'època. Estem en un període excepcionalment greu que requereix, més que mai, lideratges competents i valents que suscitin la cooperació i la complicitat de tothom, concertant i consensuant polítiques rigoroses i transparents, iniciatives excepcionals, per afrontar amb urgència els escenaris tan complexos que s'intueixen, amb racionalitat i coratge, evitant demagògies i populismes.


2 / Hem d'acabar amb la comèdia: s'han d'eradicar els comportaments irresponsables de pirates i taurons especuladors, de xanxulleros i marrulleros, d'hipòcrites, cínics i mentiders, s'han de garantir noves maneres de fer, de governar i de comunicar, s'han de promoure nous valors i comportaments radicalment solidaris i cooperatius, humanistes, promovent "l'empowerment" i la dignitat personal i colectiva, superant irracionalitats, supersticions i creences ancestrals.

S'han de renovar les organitzacions polítiques, sindicals, professionals, ciutadanes. La confiança i cohesió necessàries en tota colectivitat exigeixen regles del joc que assegurin el control democràtic efectiu de les actuacions dels governants, gestors i administradors.

Calen lleis efectives que promoguin la moralitat i la transparència, que permetin lluitar eficaçment contra les corrupcions i corporatismes mesquins, calen nous mecanismes de participació autònoma, no tutelada, que reforci el paper de la societat civil organitzada. No cal buscar adhesions clientelars, cal fomentar implicació activa i responsabilització conscient de la ciutadania. No n'hi ha prou en exigir més esforç, més responsabilitat, més ilusió, més compromís ... calen, també, projectes colectius engrescadors.

3 / Necessitem més política de la bona: hem de superar les visions tecnocràtiques, economicistes, tacticistes i a curt termini. Des de la defensa del rigor econòmic i pressupostari, hem de re-situar les persones i la colectivitat al centre de les polítiques. Hem de ser capaços de decidir colectivament, conscientment, concretament, cap on volem anar i com podem anar-hi ... No podem deixar que el sistema funcioni guiat només per la cobdícia, obsessionats tots pel creixement pel creixement, la innovació per la innovació, competint tots contra tots des de posicions individualistes, oblidant la perspectiva dels interessos comunitaris. Hem de saber donar sentit a tot plegat.

L'economia no pot reduir-se a una freda comptabilitat. Necessitem polítiques econòmiques i socials actives al servei d'un projecte colectiu democràticament debatut i assumit. Cal repensar els conceptes de benser i de benestar, valorant la utilitat social dels bens que es produeixen i dels serveis que es presten, en funció del desenvolupament equilibrat i sostenible de les persones i dels pobles.

El treball no pot ser considerat com un simple recurs productiu o un simple cost de producció. El treball digne i en condicions ha de ser vist com el mecanisme principal de participació i de integració de les persones en la societat. No ens podem limitar a proclamar la creació genèrica de llocs de treball: hem de pensar, també, en mecanismes de cooperació integradora i voluntària de tots en les activitats d'utilitat personal i colectiva.


4 / Ens calen instruments d'anàlisi i d'intervenció més adequats: no podem confiar més en que el mercat, els mercats, siguin l'únic mecanisme orientador de les activitats productives. No ens podem limitar a establir mecanismes de regulació sovint inútils, ineficaços. No podem guiar-nos pel simple referent del PIB per avaluar el nostre benser i benestar colectius. No n'hi ha prou en apelar genèricament a la creació de riquesa ...

Necessitem esquemes conceptuals més rigorosos per analitzar els nostres problemes colectius, les nostres necessitats, les nostres aspiracions com a persones i com a societat. Ens calen mecanismes i polítiques de intervenció molt més efectius al servei de projectes de futur democràticament decidits, al servei d'una convivència econòmica, social i culturalment sostenible (Joan Majó). No n'hi ha prou amb els simples "dafos" tant de moda: cal debatre i consensuar els objectius colectius i adoptar després estratègies coherents i articulades.

Hem de disposar d'instruments eficients per orientar i planificar políticament les activitats econòmiques i socials, instruments més incitadors, més coercitius, que garanteixin la utilitat, l'eficàcia i l'eficiència al servei del millor benestar possible de tothom, considerant els recursos escassos i els impactes en el medi ambient.

Hem de recuperar probablement les "velles" polítiques industrials i tecnològiques fortes, actives, orientades per una concepció clara del projecte colectiu. Polítiques energètiques, de transports, de comunicació, polítiques de millora i racionalització legislativa i dels procediments judicials, polítiques financeres rigoroses orientades al funcionament i no a l'especulació ...


5 / Necessitem governs competents i capaços, coratjosos, líders responsables, capaços d'articular els valors i aspiracions colectives, de definir projectes de futur solidaris i sostenibles, i de manejar els instruments comprensibles, transparents, necessaris per actuar productivament, de manera eficient i eficaç, i rendint compte de les activitats, dels recursos utilitzats i dels resultats obtinguts.

Volem governants, administradors, gestors, experts, competents, capaços d'utilitzar els nous instruments, els nous mecanismes, els nous conceptes, disposats a impulsar polítiques més intervencionistes. Volem professionals seleccionats segons criteris rigorosos, i remunerats d'acord amb el seu rendiment. Calen administracions, serveis i servidors públic regits per unes regles del joc que estimulin la professionalitat, la feina ben feta, la responsabilització per sobre de les formalitats burocràtiques, ...


6 / i hem de millorar la nostra articulació, la nostra integració amb Espanya, amb la Unió Europea i amb el món. Sobre bases clares i respectuoses. Explicitades i pactades. Repensant les condicions de la globalització descarnada i salvatge que patim, establint regles i salvaguardes que garanteixin un desenvolupament harmònic i sostenible de tots els pobles.

18 de maig 2012

Re-matriculant la Virago

Després de 2 mesos de tràmits, ja tinc matrícula espanyola nova per la Virago.
Sort que només era canviar de país, d'Estat membre. No hi ha hagut canvi de propietari, només de residència meva.

Primer, el certificat de Yamaha conforme la moto comprada a Bèlgica és la mateixa que es venia a Espanya (tres setmanes, 38 euros ...)

Després, a la ITV per veure si el què deien els papers era veritat, si la moto estava en condicions (una setmana, 106 euros ...).

A "la Campana", a matricular-la, pensant que en sortiria ja amb la placa. No: calia haver pagat prèviament els impostos pertinents. Desanimat, me'n vaig al RACC perquè m'ho tramitin ells. Desencís: com que hi ha un tràmit amb signatura electrònica, millor que m'ho faci jo via internet.

Via la web, molt complicat, amb certificats via programets a instalar ... impossible d'aconseguir-ho. Cap a l'Agència Tributària de Mataró. Cues, dubtes dels funcionaris sobre quin imprès haig d'omplir. Em donen el 06 i que torni el dia següent. Hi torno. L'imprès és el 576. Sort d'un funcionari molt predisposat i voluntariós (gràcies !). Es guarda els papers per estudiar-ho. Em truca per demanar-me còpia de la factura de compra a Bruxelles i documents oficials sobre l'emissió de CO2. Després d'una setmana (estem en ple període de declaracions de renda ...), em dona l'imprès omplert. Ara només cal que vagi a una caixa o banc a pagar l'impost especial sobre determinados medios de transporte (?), i que la caixa o banc em doni el NRC que justifica el meu pagament telemàtic a l'AEAT (50 euros ...).

Torno a la Campana, pujo al pis de dalt a pagar amb la VISA la taxa de matriculació (92 euros ...) i al petit xiringuito de l'OGT de la Diputació puc fer l'autoliquidació de l'impost sobre vehicles de tracció mecànica. Però haig d'anar a pagar a una caixa o banc de l'exterior. En un caixer automàtic, i utilitzant el lector del codi de barres. Ho aconsegueixo (45 euros, perquè som ja el maig ...). Tot pagat i presentat, i després de tornar a fer cua, la funcionària em diu que, efectivament, tot està bé, correcte. Però que torni demà per recollir el Permís de Circulació de la moto: hi ha un procés informàtic a realitzar en el registre general espanyol de matrícules.

El dia següent hi torno, i obtinc finalment tots els papers. Haig de sortir i anar a un petit establiment per que em facin la nova placa: 2212 HKP !

M'ha costat gairebé dos mesos, 9 visites (ITV, AEAT, la Campana ...) i uns 330 euros ...
Les plaques: la inicial, ... la de cartró que vaig fer-me quan em varen robar l'original (2006), i la nova espanyola








Sort que estem a la Unió Europea que treballa per la lliure circulació de bens, persones i serveis ...

Ara ja només falta fer la nova assegurança ... que em costarà un parell de visites més i uns 200 a 400 euros més, segons el nivell de risc assegurat.

13 de maig 2012

Una mica de la nostra "memòria històrica"

Aquests dies resulta difícil i penós mirar endavant: molt negre tot.
I si miro cap els costats, tampoc no hi ha massa cosa interessant: indignació, frustració, escàndols, ...

Potser per això, l'altre dia, amb un amic, des del nostre passat, ens varen venir al cap les cançons que ens feien cantar als Maristes de Sant Josep i de Valldemia, entre els anys 1957 i 1965. A més de les cançons "institucionals" (Himne de Valldemia, Himne al Fundador Champagnat), recordàvem les cançons patriòtico/feixistes (Cara al Sol, Himne de la Legión, Himne Nacional, Himne carlista ...) i, també, les cançons religioses "marianistes" dels maristes (Toma Virgen Pura, Venid y vamos todos, Sálvame, Gloria a la Inmaculada, ...).

Se'ns va ocórrer mirar de fer un grup per rememorar-les i re-cantarles: posar-nos bates de l'època, cantar-les, gravar-les i penjar-les del YouTube. Una senzilla contribució a la nostra memòria històrica dels anys de postguerra. Una petita mostra de la manipulació ideològica i sentimental que varem patir ...

Amb la distància, xoca llegir les lletres, i xoca pensar que les cantàvem amb 10 o 12 anys: érem el "novio de la muerte", ens "postràvem davant la puríssima doncella", "del cielo bella flor", angoixats perquè "mil enemigos, Vírgen pía, de ti me quieren apartar", contents de que "Cristo vence, Cristo impera, Cristo reinará", "alborozados" d'anar a una "academia de hidalguía y alta escuela de virtud" ...

No sé fins on anirem amb la idea, però guardo aquí algunes notes i referències a aquelles velles cançons.
Entre d'altres, una vella foto del pati abans de les reformes ...
















L'any 1964, fent "exercicis espirituals" a VIC ...






Les cançons patriòtico/feixistes es poden sentir a una interessant web sobre la guerra civil [ aquí ]

Per anar-hi directe: (si no funciona, aneu a la web i feu "miscelanea"/"himnos y canciones"/"... del bando nacional")
- al Himne Nacional amb lletra de J Mª Pemán [ aquí ]
- al Himne de la Legión, [ aquí ] i unes imatges del YouTube per apreciar el nacionalcatolicisme encara imperant [ aquí ]
- al Cara al Sol [ aquí ]
- i el Oriamendi (Por Dios, por la Patria y el Rey ...), [ aquí ]

Navegant per la xarxa, he trobat uns llibres de Juan José Primo Jurado, cordobés, historiador i antic alumne marista, sobre la història del "fundador", sobre l'aventura marianista a Espanya i a Catalunya, molt ilustradors de com anaven les coses a l'època.

En un dels llibres parlant del 75è aniversari dels Maristes a Córdoba, val la pena llegir els capítols sobre el fundador (pàgines 7 a 13), sobre l'entrada dels maristes a Espanya (pàgines 23 a 33), i sobre els anys previs a l'aixecament feixista i els posteriors al triomf dels Nacionales sobre els Rojos ...

En un altre sobre l'Educació Marista, el JJ Primo Jurado recull impressions del nostre Josep Pla sobre l'arribada dels maristes a Palafrugell (pàgines 55 i 56) ...

10 de maig 2012

... i no passa rés !



















Divendres 11 de maig, Enric Juliana dóna alguna pista a La Vanguardia:
"L'esquerra pronuncia les jaculatòries de rigor, sense entrar-hi a fons. Hi ha motiu: tots eren a dins.
En el consell d'administració de l'entitat financera més polititzada d'Espanya també s'asseien
representants del PSOE, d'Esquerra Unida, de CC.OO i de la UGT. Tots eren a dins.
Només faltava el 15-M, que es manifestarà aquest cap de setmana, amb més raons que mai
..."

També divendres, segons El Periódico, mentre CDC callava, Francesc Homs, portaveu del Govern,
afirmava que "els comptes de CDC han estat auditats sense trobar-hi il•legalitats,
que les factures i l'avaluació dels comptes han passat tots els filtres, inclòs el del Tribunal de Comptes ...
..."

09 de maig 2012

Bicicletada popular ...

per les lleres del Congost i del Besòs: simpàtica iniciativa, la desena !
1.500 persones de tota edat, gènere i grandària, pares, mares i fills, diumenge passat, 6 de maig, dia d'eleccions històriques a França (Salut, François, tous avec toi !).

Un grup d'amics que sortim sovint en bici, ens hi varem apuntar. La Montse, molt gentil, ens va portar fins la sortida (amb la furgoneta de reparto, diu en Joan ...)

Molt bona organització de l'Àrea d'esports de la Diputació.
Però el què imaginàvem com un passeig vora dels rius, va ser una aventura dura i arriscada, amb molts trossos de pedregal. Uns 24 quilòmetres.

Molt millor fer-ho amb una BTT, dèien. Però la meva amiga belga, orelluda, va respondre perfectament.
Fa 11 anys que la tinc: la vaig comprar el 2001 a Waterloo Bikes, per 23.500 FB. És a dir, x 4,12 = 96.820 pessetes, i / 166,386 = 582 euros !










Només un petit descuit: anant gairebé enganxat darrera d'un participant, la roda de davant es va posar en una rodera de fang dur i sec, i ... cap a terra ! Genoll i colze pelats. Al primer punt de trobada, una noia professional i simpàtica m'ho va netejar i curar. I endavant fins el final.

La tornada, des de Sant Adrià, en tren fins a Mataró. Un molt bon matí !

01 de maig 2012

Un altre primer de maig ...

La situació és molt complicada ...
Potser el millor és utilitzar el llenguatge aspre i rotund de El Roto: