25 de maig 2006

Déficit de confianza

Molt, molt interessant l'article del Carlos Losada a La Vanguardia d'avui.
Algunes idees:
- La existencia de confianza es un activo en la vida económica y social ... la capacidad para dar solución a los problemas colectivos ... es mayor con confianza (de los ciudadanos en los diversos actores económicos y sociales).
- una parte del problema ... preocuparse solamente de la imagen y la reputación de manera desligada de los otros ámbitos de la empresa ... dejar que la política comercial se haga desde la agencia de publicidad ...
- son creíbles los esfuerzos de los partidos teniendo ... una cultura meritocrática casi nula, un sistema tan ineficaz en la generación de liderazgos ?
- no hay posibilidad de mejora de confianza sin un aumento de sinceridad y una reducción de la hipocresía en el ámbito público ... és a dir, més transparència !

19 de maig 2006

la participació catalana a la Unió Europea ...

... en el projecte de nou Estatut
1. Comencem per aclarir que la participació d'una "nacionalitat" com Catalunya (una gran regió, vista des de BXL), és complexa per les pròpies característiques de la Unió, per la pròpia complexitat espanyola, ... i per la inexperiència relativa, lògica, encara, dels nostres dirigents a participar activament en el funcionament comunitari.

2. Seguim, explicant que, fins el 2004, la participació catalana era molt difícil per l'actitud del Govern de l'Estat, que, d'alguna manera, "menystenia" el fet regional/autonòmic espanyol, i especialment el català ... Aquest era el panorama:
la via de Madrid era pràcticament inexistent, quan no suposava una barrera ... i la participació catalana es centrava bàsicament en el lobby envers la Comissió Europea, i l'acció dels eurodiputats.














3. Amb el canvi de Govern a Madrid, les coses canvien radicalment: el nou Govern socialista té una concepció ben diferent de l'Estat i demostra una voluntat decidida de coordinació i de cooperació amb les Comunitats autònomes, que es tradueix pels anomenats acords sobre la CARCE, la Conferència pels Afers Relacionats amb Europa.

4. Aquests acords signifiquen un canvi en l'espai de participació autonòmica a la Unió Europea: Un espai ric, complex, difícil, que exigeix un canvi accelerat de mentalitats i de pràctiques polítiques, i una adaptació de les administracions autonòmiques.














5. En aquest context, el nou Govern català sorgit del Pacte del Tinell, es troba davant d'un repte esperat, volgut, però difícil. El Govern de la Generalitat, doncs:
- adopta una nova visió:
els catalans no podem limitar-nos a ser només beneficiaris, hem de ser més actors, més partíceps, les polítiques europees no són polítiques exteriors, la Unió és un nivell administratiu i polític més … i, per tant, hem de tenir una implicació activa en la formació de la voluntat de l'Estat, hem de reforçar la coordinació i la cooperació amb
les altres comunitats autònomes
- es dota de més capacitats d'actuació:
es crea la Delegació del Govern a BXL, es reforça la capacitat dels Departaments, s'assegura més coordinació interna, s'impulsa la vetlla prospectiva sobre les iniciatives i polítiques europees, i s'adequa l'instrument tècnic operatiu principal, el PCpE (Patronat Català pro Europa) a les noves exigències.


6. Arribem al Projecte de nou ESTATUT: què diu sobre la participació catalana a la Unió Europea ?

a/ TRACTATS DE LA UNIÓ EUROPEA:
La Generalitat ha d’ésser informada i té dret a participar en les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea … (art. 185)

b/ FORMACIÓ DE LES POSICIONS DE L’ESTAT davant la Unió Europea:
L’Estat ha d’informar la Generalitat de manera completa i actualitzada … i la Generalitat hi ha de participar de manera bilateral o en el marc dels procediments multilaterals que s’estableixin, segons els tipus d'afers i les competències … (art. 186)


c/ PARTICIPACIÓ EN INSTITUCIONS I ORGANISMES EUROPEUS:
La Generalitat participa en les delegacions espanyoles que tractin afers de la seva competència, en la designació de representants de la representació permanent, i pot, mitjançant acord previ, exercir la representació i la presidència d’aquests òrgans (Consell de Ministres i òrgans consultius i preparatoris del Consell i de la Comissió) (art. 187).

El Parlament pot establir relacions amb el Parlament Europeu en àmbits d’interès comú (art. 187) … i en els procediments de control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea (art. 188).


d/ DESENVOLUPAMENT I APLICACIÓ DEL DRET COMUNITARI
… i GESTIÓ DELS FONS EUROPEUS

La Generalitat aplica i executa el dret de la Unió Europea en l’àmbit de les seves competències (art. 189) … i gestiona els fons europeus en matèries de la seva competència (art. 190).

e/ ACCIONS DAVANT EL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA
La Generalitat té accés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea … i pot instar el Govern de l’Estat a iniciar accions davant aquest Tribunal … col.laborant en la seva defensa jurídica (art. 191).

f/ DELEGACIÓ DE LA GENERALITAT DAVANT LA UNIÓ EUROPEA
La Generalitat pot establir una delegació per a defensar millor els seus interessos davant les institucions de la Unió Europea (art. 192).



7. Per tant, sembla raonable concloure que, pel que fa la participació catalana a les polítiques comunitàries:

- aquest capítol era necessari, donat que el 1979 Espanya no formava part de la Unió ...

- es confirma i consolida, la (molt) bona dinàmica participativa actual

- es "blinden" els (grans) avenços impulsats pel Govern de l'Estat i pel Govern del "tripartit", des del 2004



8. Segons el nostre Govern: (Departament de Relacions Institucionals i Participació)

• El nou Estatut expressa la voluntat de Catalunya d’estar a Europa i al món.
Estar-hi per defensar els seus interessos i les seves competències, però també per contribuir a la construcció d’un entorn europeu i mundial on sigui possible més progrés i més benestar.

• El nou Estatut reconeix de manera explícita la necessitat d’establir espais de relació més enllà del seu territori, per tal de governar en un món cada cop més complex i interconnectat.
Aquesta no és una opció política, sinó una realitat que el nou Estatut ha recollit.

16 de maig 2006

més sobre els 25 anys de la primera informatització ...

... de la gestió municipal a Mataró (vegeu també la nota del 9 de maig ! )
Després de l'article del Manel Cusachs, TV Mataró prepara un petit reportatge. Jo els hi he passat unes notes.
Aquí les teniu
( amb un troç de "programa" com els que teniem de "rascar"
... i que sovint oblidem, parlant només dels espectaculars avenços del "hardware"):

Ara fa 25 anys, efectivament, que el primer ordinador municipal va començar a funcionar a l'Ajuntament de Mataró. El Manel Mas, regidor d'Hisenda, havia fet la primera "inseminació", l'octubre de 1980, i, al cap de 8 mesos, el maig del 1981, el part es va produir, i el primer ordinador (gros com dues neveres d'ara ...), va entrar a l'Ajuntament.

Hi ha moltes coses a explicar, moltes comparacions a fer (capacitat, costos, programació, ...), moltes anècdotes i reaccions a recordar (estarem controlats, deia el Manuel Cusachs). Aquí teniu unes primeres reflexions sobre aquella "efemèrides":

Una: la operació va donar resultats força positius (no està bé que ho digui jo, però hi ha dades, documents i consens ...), gràcies a una voluntat clara i decidida, a una direcció valenta i coratjosa, del regidor d'Hisenda Manel Mas i de l'alcalde Majó, que van donar suport a tot el procés innovador, en un context tecnològic àrid i desconegut. Hi ho vàrem fer amb la meitat del pressupost previst (7 milions de pessetes i no 15), i en la meitat del termini (un any, no dos) !

Dues: el procés d'anàlisi de la oferta existent, la definició de les estratègies possibles (fer-nos-ho sols o contractar un "paquet" i fer camí amb altres ajuntaments), la selecció de la millor opció possible, i la resistència als lobbys (la gestió de la pressió exercida per IBM va ser magistralment conduïda per l'alcalde Majó), van poder ser fetes amb gran rigor i transparència, evitant solucions fàcils o conservadores.

Tres: la motivació, la il·lusió, la implicació dels més directament responsables de la implantació de la nova eina i dels nous mètodes de treball (el Pep Canal, el Xevi Esquerra, el Jordi Grau, la Maria Bosch, ...), va engrescar tots els funcionaris municipals. Tot i que, malgrat els esforços del Pep, de l'Assumpta París i de la Montse Estrader, la comptabilitat municipal no va despegar fins que la Consuelo Ontoria va superar la desconfiança a la màquina en veure que l'ordinador coneixia el seu nebot. En canvi, el padró d'habitants, el de contribuents, van arrencar amb força gràcies al simpàtic equip de les "gravadores" que varen digitalitzar i verificar tones de fulls i de rebuts, ajudant a l'Ernest Siquier, a la Montse Vinyoles i al personal d'Hisenda i Recaptació ...

Quatre: la complicitat buscada amb els ciutadans. La informàtica era una eina desconeguda, mitificada. Nosaltres vàrem intentar evitar els grans discursos, mostrant la seva utilització concreta i pràctica, amb dades senzilles, personals, del padró i dels "objectes tributaris". Vàrem organitzar campanyes de sensibilització, vàrem fer trameses personalitzades, amb informació detallada de cada ciutadà/contribuent, vàrem assumir amb humilitat els errors i disfuncionaments passats, varen passar per la sala de màquines centenars d'alumnes de batxillerat. Després de la campanya "Esteu ben empadronats ?", el Pellofa del 1982, com a bon ciutadà, va passar per l'Ajuntament, només arribar a la ciutat, el febrer, per veure si estava ben empadronat ! (per cert, busco desesperadament a qui feia de Pellofa aquell any !).

Cinc: cal reconèixer i agrair la visió i decisió dels dirigents de SECOINSA, el proveïdor públic de l'INI, que havien apostat per subministrar una solució integrada i estàndard per la gestió municipal. Això ens va facilitar enormement la tasca. Curiosament, ara, 25 anys després, i en sectors claus, manquen opcions estratègiques com aquella.

Sis: la cooperació amb altres ajuntaments, feta possible per haver optat per una solució compartida. Grups de treball, visites, intercanvis d'experiències, molts ajuntaments com nosaltres vàrem compartir idees, neguits, satisfaccions: Girona, Manresa, Sabadell, Vilafranca, Sant Boi ... Anualment, grans i petits, ens trobàvem tots en les JIAL (les jornades de informàtica per l'administració local).

Set: la col·laboració amb els primers passos de la informatització de l'antic Hospital. Gravant els famosos P10's de l'època, per fer estadístiques de gestió pel JMª Teniente i les fitxes per la recerca que pilotava el Carlos Alberto González, tot amb la il·lusió i predisposició de la Cristina Mas.

Vuit: les dificultats d'anar més enllà, de començar a tractar informàticament els expedients municipals. Amb eines molt limitades, vaig intentar desenvolupar un sistema propi ... però vàrem "tocar os", el secretari Fenés no ho veia clar, i vaig anar a predicar l'experiència des de Madrid, amb el Joan Majó al Ministeri d'Indústria, ben assistit pel Josep Fradera, amb qui, compartint pis, vàrem poder constatar lo lluny que estàvem del centre ...

més sobre el mètode de consulta !

Xavier Bru de Sala, a La Vanguardia del 16.05.2005, proposa fer el referendum amb una pregunta original: "¿Aprueba usted el Estatut aunque lo considere insatisfactorio?". Es a dir, que, de fet, votar equivaldria a votar Sí pero no ...

Ell considera que ... lejos de estar dividida, la sociedad catalana tiene una actitud homogénea hacia el Estatut. Ay, si la democracia fuera creativa, si pudiera hacerse una pregunta de este estilo..., no dudo que el Parlament la votaría por unanimidad. Tampoco dudo que el sería abrumador, el no insignificante y la abstención alta, pero por falta de aliciente sobre el resultado.

I després, explica que a ell li agradaria que ... el no fuera todo lo abultado posible sin llegar a poner en peligro el . Todos los que desean mayor autogobierno … estarán de acuerdo conmigo en que un sí abultado cerraría la puerta a nuevas reivindicaciones por una larga temporada. Si ganara el no, un desastre. Un sí pero no, en cambio, traduciría muy bien la actitud mayoritaria de la sociedad catalana y no cerraría el proceso, sino que lo dejaría abierto.

De fet, aquesta manera de proposar la qüestió, suposa integrar dues de les cinc opcions que jo proposava en la meva nota del dia 4 de maig (vegeu més avall):

- SI, però hauria preferit anar una mica més lluny
- SI, m'está bé així

Em sembla interessant que la discusió dobre mètodes i procediments continui, per facilitar que el debat es centri en les qüestions de fons i no sobre les interpretacions interessades d'uns i altres: que el poble pugui parlar clar !

Doncs aixó: imaginació, creativitat, innovació !

12 de maig 2006

més llumetes europees !

La Comissió europea continua els seus treballs per reforçar la participació i els processus democràtics de decisió. Vegeu una de les propostes del eGovernment Action Plan pel 2006-2010:

Democratic decision-making and participation face several challenges. Across Europe (nonmandatory) voter turnout at national and European level is generally low. Decision-making is often felt to have become more complex, involving more parties and interests and more difficult trade-offs. Citizens are becoming ever better informed and are demanding greater involvement. Governments are seeking to build wide and inclusive support for public policies to ensure effective implementation and avoid new democratic and societal divides. Better decision-making and more extensive involvement of citizens in all phases of democratic decision-making, including at European level, are critical for the cohesion of European society.

At the same time there are new opportunities: in particular, ICT has great potential to involve large numbers of citizens in public debate and decision-making, from municipal to European level. The Internet has already led to new forms of political expression and public debate such as blogs.

The European Commission’s role is to enable cooperation at European level, notably in eParticipation, to increase understanding, to accelerate progress by sharing re-usable solutions from across the world, and to support, by means of ICT, the transparency of European institutions and the involvement of citizens.

The Commission will test ICT-based tools that facilitate transparency and public involvement in democratic decision-making and support exchanges of experience.

COM(2006) 173 final de 25.04.2006
Punt 6: STRENGTHENING PARTICIPATION AND DEMOCRATIC DECISION-MAKING IN EUROPE

11 de maig 2006

... pel dia d'Europa !

... més que les grans litùrgies i discursos, he preferit estudiar la INITIATIVE EUROPÉENNE EN MATIÈRE DE TRANSPARENCE, publicada el dia 3 de maig.

Poc a poc, la Comissió va consolidant posicions i experiències que haurien de ser més estudiades i utilitzades en el nostre context … Amb totes les seves limitacions (complexitat, diversitat, llunyania, llengues, …), hi ha consideracions d'una claredat indiscutible:

- les citoyens européens sont en droit de compter sur des institutions publiques efficaces, responsables et axées sur le service. Qu’elles soient élues ou désignées, ils doivent pouvoir évaluer les résultats des institutions à leur service … Il est de notre devoir de faciliter cette surveillance;

- la communication de masse est en train d’évoluer. Les citoyens sont devenus plus exigeants. À terme, se voir «offrir» les informations à la télévision ne leur suffira plus. Les citoyens ont désormais un accès sans précédent aux informations ... c’est tout naturellement qu’ils attendent également davantage de transparence de la part des institutions publiques. Le public entend pouvoir accéder «sur demande» aux informations souhaitées, d’une manière qui soit conviviale.

- une transparence accrue contribuera également à venir à bout de certains des mythes qui nourrissent le soutien populaire accordé aux formations des eurosceptiques radicaux. La «réfutation» consiste à mener une lutte de tous les instants en dépensant d’énormes ressources pour détruire les mythes au cas par cas. La transparence est une action de prévention qui garantit que ces mythes ne puissent jamais voir le jour. Rester passif aujourd’hui n’aura d’autre effet que de se retrouver demain plus encore sur la défensive.

09 de maig 2006

25 anys de la primera informatització municipal

... a l'Ajuntament de Mataró !
Manel Cusachs ho recordava ahir dilluns, dia 8, al capgros digital, en una breu nota. Agraït per la part que em toca, doncs jo vaig contribuir-hi de manera molt directe ...
He enviat al Joan Salicru unes petites reflexions sobre aquella extraordinària experiència: sobre la voluntat i el coratge del Manel Mas i del Joan Majó, sobre el procés rigorós i transparent que vàrem poder fer, sobre la motivació i la il.lusió de tots els qui vàren participar, sobre la complicitat buscada amb els ciutadans, la cooperació amb altres Ajuntaments, etc.
Aquí, unes fotos complementàries de record, i que corresponen a
la campanya de revisió del Padró Municipal d'Habitants, a finals del '81, que va permetre a molts ciutadans tocar per primera vegada un ordinador, i descobrir que l'ordinador ja el coneixia, que sabia on i quan havia nascut, amb qui convivia, etc.

07 de maig 2006

Més sobre la vaga dels metges: un article clarificador de Vicenç Navarro

Molt interessant l'anàlisi que fa de les causes de l'aturada mèdica a el Periodico del diumenge 7 de maig.

Després d'explicar la problemàtica, cap al final, es pregunta:
¿Per què llavors aquesta vaga de metges en contra del Govern tripartit? ¿Per què ara i no abans? Una causa és que les enormes frustracions existents havien d'esclatar i han trobat una Administració sensible a les seves reclamacions. Com va apuntar un dels metges en vaga: "La protesta serà ara més efectiva perquè aquest Govern és més sensible a les nostres demandes".
Una altra és l'escassetat de consultes realitzades amb els metges, infermeres i altres professionals que durant anys no han tingut (o senten que no han tingut) interlocutors en les seves negociacions amb l'Administració pública.D'aquí ve que la proposta feta per la Conselleria de Salut de crear un Consell de la Professió Mèdica de Catalunya sigui molt positiva. Aquestes i altres propostes són passos molt importants per corregir el gran dèficit financer i de coresponsabilitat professional de la sanitat pública catalana.

Aquest problema d'interlocució i de corresponsabilitat, a nivell dels hospitals i consorcis, exigeix altres estils de direcció, exigeix depassar el gerencialisme predominant, exigeix anar cap a noves formes de govern i direcció. Jo ho vaig intentar.

Una carta d'un lector al mateix diari va en la mateixa direcció:
. . . tots aquests programes (que impulsa la conselleria) han estat realitzats sense la participació d'aquells que els han de portar a terme. I és que ja fa temps que els metges han perdut el poder de decisió sobre la seva pròpia feina. Han estat desplaçats per una legió de postgraduats en gestió sanitària, que, amb criteris economicistes i interessos particulars, han anat minant la sanitat pública. Metges i infermeres emigren per obtenir ingressos més alts, però també per treballar en millors condicions, sense haver de suplir amb esforç personal les mancances del sistema . . .
(Enric Sallent Pàmies / Mollet del Vallès)

05 de maig 2006

les propostes del Consell Rector eren correctes !

Pel 2006, haviem proposat a la gerència d'establir mecanismes de informació, de consulta periòdica, de participació, de concertació ... per afavorir la implicació dels professionals en la seva pròpia missió i en els objectius generals del sistema.

Després del meu relleu, tot podria quedar, sembla, en informar, millorar les habilitats de comunicació dels comandaments intermitjos, a desenvolupar sistemes d'avaluació objectiva del personal ... o a continuar amb enquestes metodològicament tant discutibles, com a eina de gestió, com la feta el 2005.

Ara, la Direcció de l'ICS comunica, entre d'altres coses, que



04 de maig 2006

Un altre mètode de consulta és possible !

Davant del futur referèndum sobre l'Estatut, s'estan escrivint pàgines i pàgines d'anàlisi i de comentaris sobre les postures i les propostes de cada grup polític, de cada col·lectiu, de cada ciutadà. Al passat referèndum sobre el projecte de Constitució europea, es va produir el mateix enrenou: la dificultat d'expressar amb un escuet SI o NO, la postura de cada votant davant propostes d'una complexitat evident.

Sembla mentida que després d'anys, de segles de democràcia, el mètode de consulta sigui tant poc elaborat, i obligui a donar la mateixa resposta a persones que tenen una visió absolutament contrària sobre la solució concertada i consultada. Qui era antieuropeu votava NO al referèndum sobre la constitució europea, igual que els federalistes extremadament europeistes. Ara, els centralistes antiautonomistes votaran NO, igual que els independentistes radicals.

I, a més dels dos anys que portem suportant el debat de l'Estatut, ara ens empassarem pàgines i pàgines elucubrant sobre el sentit possible dels vots d'uns i altres, i, després del referèndum, més pàgines i pàgines interpretant el rerafons del vot d'uns i altres. No ho entenc.

Fa ja molts anys (25), vaig tenir la satisfacció de "programar", de fer un programa informàtic per aplicar el famós mètode d'HONDT per calcular, en funció dels vots , els escons que cada grup obtenia a les eleccions municipals. Com moltes coses que fan els belgues, és relativament complex però serveix per trobar solucions equilibrades. Potser perquè he conviscut amb ells i he cooperat molt amb experts belgues, rigorosos, escrupulosos, em sembla que podríem trobar mètodes, per les consultes tipus referèndum, que permetessin expressar la posició ciutadana amb més rigor i precisió.

Ho intento: normalment, es sotmet a referèndum un projecte, una proposta, elaborada per diversos grups que representen interessos diferents, però que arriben a una posició concertada, després de debats més o menys llargs. Aquesta posició és un punt d'equilibri i no recull, lògicament, totes les aspiracions d'uns i altres.

I la ciutadania té reaccions diferents: uns pensen que la proposta s'ha quedat curta, d'altres que va massa lluny, d'altres que, bueno, què hi farem, millor això que rés ... Es poden identificar potser moltes posicions, amb molts matisos, però el mètode actual és rotundament simplista: SI o NO, "lo toma o lo deja", obligant a un cert nombre de ciutadans a forçar la seva posició o a fer equilibris com sembla estar fent ara la direcció d'ERC.

En la societat tecnològica i abundantment informatitzada, aquest mecanisme simple sembla ridícul. Si fa moltes dècades es va adoptar un mètode com el d'HONDT, perquè no imaginar-ne un pels referèndums ? Aquí va el mètode del Pep: senzill, explicable, comprensible i fàcil de computar.
Es tracta d'oferir als consultats, 5 opcions concretes enfront a les dues (SI o NO) actuals.
Aquestes:
NO, perquè va massa lluny, en vull molt menys
SI, però menys, hauria preferit no anar tant lluny ...
SI, m'está bé així
SI, però més, hauria preferit anar una mica més lluny ...
NO, perquè es queda molt curta, voldria anar molt més enllà

I la proposta sotmesa a referèndum passa si les tres opcions centrals, sumades, superen el 50% dels vots (o potser si superen el 60% dels vots ...). El mecanisme funciona, permet decidir clarament SI o NO a la proposta, però a partir de respostes matisades que respecten millor l'opinió, la posició de cada ciutadà. Amb un mecanisme així, l'expressió popular seria més rica, permetria als dirigents polítics comprendre millor el sentiment i les opinions dels ciutadans, ... i ens estalviaríem quilos d'articles d'experts interpretadors de la voluntat popular.

No sembla pas massa difícil, no ? Desconec com poden reaccionar els juristes. Jo m'ho miro des de la meva formació d'enginyer-sociòleg: instruments operatius per canviar les coses. Només em sembla que caldria voluntat i coratge.