He anat a aquestes jornades del CCFP atret per l'anunciada conferència sobre "La innovació en els sistemes de formació professional", del flamant professor de l'UAB i "expert" de l'OCDE, en Jordi Planas.
Ens varem conèixer el 1990, essent jo funcionari a la Comissió, i responsable d'avaluació de polítiques del Fons social europeu. Li vaig encarregar fer el secretariat d'un grup d'experts europeus per elaborar un esquema funcional per la planificació, la millora i la gestió de polítiques regionals de formació professional. Es tractava de poder comptar amb especialistes reconeguts de grans països, i per escombrar una mica cap a casa, li vaig oferir al Jordi Planas aquesta oportunitat. I, malauradament, la seva aportació va ser un desastre.
Em va semblar que li agradaven les enquestes, els números, els percentatges, des d'una perspectiva del recercador de correlacions, però sense cap visió estratègica del què són les polítiques, i, molt menys, sense cap visió del què volia dir cooperar entre experts europeus per promoure (i finançar amb molts calers), innovacions en les polítiques regionals de formació professional.
Per això, ara, 18 anys després, m'ha semblat interessant anar a veure què deia sobre la innovació en els sistemes de formació professional, i comprobar si havia progressat en les seves competències. Hem començat malament perquè es presenta com a expert de l'OCDE, quan és, de fet, un expert internacional que participa en un programa finançat per l'OCDE, que és una cosa molt diferent ...
En la seva exposició, en comptes de parlar de la innovació en els sistemes de FP, ens ha parlat, de fet, sense prevenir-nos, d'un programa que pretén proposar un model metodològic sistèmic i dinàmic per a avaluar les innovacions en la FP, un programa, ens ha dit literalment, "que té un caràcter experimental, és a dir que, a més de realitzar les avaluacions d'innovacions concretes, té com a objectiu central experimentar la metodologia proposada a fi de que serveixi per proposar-ne una que sigui generalitzable, almenys, per als països de l'OCDE ..."
I què són les innovacions sistèmiques ? doncs "qualsevol canvi dinàmic en el conjunt del sistema que pretengui incorporar un valor afegit als processos educatius". No puc resumir aquí la conferència. Només apuntar que ens ha dit que el coneixement, la knowledge base, és molt important, que necessita "informacions en profunditat i, sobretot, "sostenibles", més continues que puntuals, que cal comptar amb les explícites i les tàcites, i considerar les quantitatives i les qualitatives ...".
Ens varem conèixer el 1990, essent jo funcionari a la Comissió, i responsable d'avaluació de polítiques del Fons social europeu. Li vaig encarregar fer el secretariat d'un grup d'experts europeus per elaborar un esquema funcional per la planificació, la millora i la gestió de polítiques regionals de formació professional. Es tractava de poder comptar amb especialistes reconeguts de grans països, i per escombrar una mica cap a casa, li vaig oferir al Jordi Planas aquesta oportunitat. I, malauradament, la seva aportació va ser un desastre.
Em va semblar que li agradaven les enquestes, els números, els percentatges, des d'una perspectiva del recercador de correlacions, però sense cap visió estratègica del què són les polítiques, i, molt menys, sense cap visió del què volia dir cooperar entre experts europeus per promoure (i finançar amb molts calers), innovacions en les polítiques regionals de formació professional.
Per això, ara, 18 anys després, m'ha semblat interessant anar a veure què deia sobre la innovació en els sistemes de formació professional, i comprobar si havia progressat en les seves competències. Hem començat malament perquè es presenta com a expert de l'OCDE, quan és, de fet, un expert internacional que participa en un programa finançat per l'OCDE, que és una cosa molt diferent ...
En la seva exposició, en comptes de parlar de la innovació en els sistemes de FP, ens ha parlat, de fet, sense prevenir-nos, d'un programa que pretén proposar un model metodològic sistèmic i dinàmic per a avaluar les innovacions en la FP, un programa, ens ha dit literalment, "que té un caràcter experimental, és a dir que, a més de realitzar les avaluacions d'innovacions concretes, té com a objectiu central experimentar la metodologia proposada a fi de que serveixi per proposar-ne una que sigui generalitzable, almenys, per als països de l'OCDE ..."
I què són les innovacions sistèmiques ? doncs "qualsevol canvi dinàmic en el conjunt del sistema que pretengui incorporar un valor afegit als processos educatius". No puc resumir aquí la conferència. Només apuntar que ens ha dit que el coneixement, la knowledge base, és molt important, que necessita "informacions en profunditat i, sobretot, "sostenibles", més continues que puntuals, que cal comptar amb les explícites i les tàcites, i considerar les quantitatives i les qualitatives ...".
Cap referència a cap política regional innovadora. Quan algú li ha preguntat si podia donar algun exemple d'innovació, ha dit que no en coneixia cap de recent però que recordava que, fa anys, a Olot hi havia una escola de FP molt integrada en l'entorn. Genial !
Perplex, en acabar, he contrastat reaccions entre diversos assistents que considero assenyats, i el consens era total: quin desastre !
Com és guapot i porta barba, com parla pausadament, amb mirada profunda i qüestionadora darrera d'ulleres enfosquides, fent veure que diu coses molt importants, molt complexes, molt científiques, buscant sempre amb dificultats condensar el seu gran saber per explicar-lo a uns ignorants, potser més d'un haurà quedat efectivament una mica acomplexat ...
Com aconsegueix algú així ser convidat a donar la conferència d'obertura d'unes Jornades catalanes sobre la FP en uns moments que es presenten durs i difícils ?
Qui l'ha proposat ? Qui s'ha assegurat que parlaria del què interessava als assistents, és a dir, d'innovar realment per millorar la FP ? Algú recollirà aquest sentiment, que m'ha semblat general, i prendrà mesures ? Jo ho he considerat una falta de respecte, un menyspreu a la FP que malviu probablement gràcies al voluntarisme de professionals que innoven cada dia aguantant el sistema malgrat tot.
No m'agrada criticar, disculpeu, però la incompetència presumptuosa m'exaspera. Venia calent de sentir, ahir, al Robafaves, la presentació de Xavier Roig del seu llibre sobre la "Dictadura de la Incompetència" ... del que potser en parlaré un altre dia.
Deixeu-me afegir, per acabar amb les Jornades, que, un cop més, quan, a la Unió Europea, governs i administracions reforcen les seves activitats de cooperació i de coordinació per millorar els sistemes, aquí continuem esquivant-los, convidant un patètic i pretensiós expert a parlar d'un mètode sistèmic de mesurar innovacions sistèmiques amb informacions sostenibles, explícites i tàcites, amb quatre gotes de nacionalisme ... quebecquois !
Sortosament, confio que les properes intervencions tindran el nivell necessari: Endavant !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada