28 de desembre 2006

Finalment, tenim una Secretaria per a la Unió Europea !

El Govern ha decidit, aquest passat 27 de desembre, crear una nova Secretaria per a la Unió Europea al sí del Departament de Presidència. Finalment doncs, després d'haver decidit explícitament el 28 de novembre que aquest Departament tindria les atribucions sobre les "Polítiques i actuacions davant les institucions de la Unió Europea", el Govern es dota de la capacitat operativa, administrativa, orgànica per desenvolupar aquestes polítiques i actuacions: una Secretaria sectorial.

Des de la creació, el 1982, del Patronat Català pro Europa, i l'entrada d'Espanya com a Estat membre el 1986, Catalunya havia actuat davant les "Comunitats europees" des d'una lògica de relacions internacionals, i amb un suport operatiu extern (el Patronat), per obtenir i gestionar informacions i contactes informals.

A partir del 2004 diversos canvis acceleren el procés d'integració real de Catalunya a Europa:
- les noves orientacions del Govern de la Generalitat sorgit després del pacte del Tinell el desembre de 2003, que faciliten una reorientació i reorganització profunda del Patronat Català pro Europa (cap a un nou Patronat, a partir del maig del 2004), i la creació de la Delegació del Govern de la Generalitat a Brussel·les el juny de 2004;
- les noves polítiques del nou Govern de l'Estat, que es tradueixen en l'impuls de la participació de les Comunitats Autònomes en les polítiques europees, en la cooperació sistemàtica entre el Govern central i els governs autonòmics, i en la cooperació organitzada entre Comunitats Autònomes per contribuir a la formulació de la voluntat de l'Estat en els afers europeus;
- l'aprovació del nou Estatut, que confirma i "blinda" aquesta nova dinàmica de cooperació.

Com venim explicant fa temps, la Unió Europea és, de fet, un nivell polític i administratiu més, que emmarca i condiciona l'actuació dels governs dels Estats, dels governs regionals i locals. I ser europeus no pot limitar-se a ser beneficiaris dels ajuts dels programes comunitaris.

Des del 2004, el Govern català impulsa, promou, una concepció més activa de la participació europea. El Patronat ha donat el seu suport tècnic a la definició d'iniciatives i estratègies dels Departaments, i ha facilitat la cooperació amb els principals agents socials, econòmics, culturals dels país. La Delegació del Govern a Brussel·les ha donat la legitimitat institucional necessària per reforçar la capacitat d'incidència del Govern en els processos de preparació de les decisions de la Unió.

La Unió Europea es troba en una situació complexa: ampliació a 25 i a 27 a partir de primers d'any, crisi del projecte Constitucional que provoca dificultats greus d'orientació i de gestió d'aquesta construcció tan original i necessària, pels propis europeus però també per donar vies de resolució dels problemes mundials ...

Ara més que mai cal dotar doncs de capacitat operativa eficaç al Govern de la Generalitat en la seva actuació al sí de la Unió Europea. La Secretaria és una molt bona notícia: permetrà racionalitzar els recursos disponibles, i afavorir la dimensió europea de les polítiques sectorials dels Departaments.

Efectivament, ara és un bon moment per promoure que les polítiques sectorials, recollides en els Plans Departamentals, tinguin una dimensió europea concreta i operativa: tenint en compte el què s'ha fet fins ara, els resultats concrets, i els condicionants actualitzats de la normativa europea, cal imaginar les noves oportunitats que ofereixen els programes i iniciatives comunitàries, cal precisar quins son realment els interessos catalans en el context europeu, i quines propostes calen, amb objectius i estratègies possibles, per tal de generar consens i fer-los avançar.

Amb el suport de la nova Secretaria per a la Unió Europea, els Departaments haurien de planificar també els recursos i, sobretot, els mecanismes de concertació amb el Govern de l'Estat, de cooperació amb les CCAA i, especialment, amb altres administracions, organismes, institucions socio-econòmiques catalanes, potenciant xarxes de cooperació virtual entre experts i professionals interessats.

Molta feina pel 2007 !

18 d’octubre 2006

Llegiu-lo, passeu-lo !

El Jose Antonio González Casanova sempre tan lúcid i precís !
Llegiu el seu article a El País d'avui dimecres !

17 d’octubre 2006

La tertúlia al Robafaves

Tertúlia al Robafaves, molt simpàtica, amb molts amics i companys, i, també, amb la claca familiar ...

Molt maques les intervencions del Manel, del Pep, de l'Arcadi, els records vius del Joan, la contribució del Joan Tudela i els sentiments del Pep Canal, absolutament compartits, i que calia dir algún dia en veu alta !

El fet de ser divendres de pont, de pre-campanya, i, potser també el fet de tenir un cert caràcter "sociata" (com va dir el Pep Comas), excusa l'assistència de més persones ...

La Mercè Grau, la nostra gran col.laboradora a l'UGT, m'ha enviat un petit mail que m'ha animat a seguir: M'ha agradat sempre molt de tu l'entusiasme amb què fas les coses quan veus que són útils i les circumstàncies et permeten de fer-les. Engresques la gent sense adonar-te'n !

La TV Mataró va fer-ne un reportatge molt maco (gràcies Oriol !) i m'han convidat a explicar-los amb més detall en un programa específic. Estupendo !

04 d’octubre 2006

Endreçants records

El què i el perquè :
Aquest CD conté gairebé 200 pagines de documents, fotos, retalls de diaris, petites anècdotes, … de fets col·lectius d'ara fa 25 o 30 anys, i del seu context social i polític.

Es tracta de records que tenia més o menys apilonats en velles carpetes plenes, difícils de mirar, de llegir ordenadament i de situar correctament en el context social i polític de l'època.



















Recollir-los, escanejar-los, i endreçar-los de manera senzilla, en forma de quadern, sense gaires anàlisis ni consideracions, hauria de servir per donar-los-hi una certa utilitat.

Ho he fet sense afany de protagonisme, sense personalismes, tot i que són els meus records personals, els records que jo vaig guardar d'aquestes interessants, penso, experiències col·lectives.

Ho he fet sense cap altre finalitat que la de compartir aquests records amb amics i companys, amb tots aquells que vàrem cooperar en moments probablement irrepetibles (tecnològica i políticament).

Un primer ordinador, un primer míting, un primer sindicat socialista de l'època moderna, una primera temptativa d'associar els ciutadans a les reformes polítiques, ... sortint de la llarga grisor del franquisme, va ser apassionant poder participar, i compartir amb molts altres, amb il·lusió, en projectes que obrien camí.

Sense cap altre interès que el de contribuir a la construcció d'una societat democràtica, progressista, solidària, ... que jo voldria radicalment socialista. Tenim doncs molta feina per endavant !

Espero que aquests records puguin aportar elements que donin una perspectiva més, complementària, a problemàtiques i iniciatives actuals.

I m'agradaria que, també, servís per recollir d'altres records d'amics i companys.

25 de maig 2006

Déficit de confianza

Molt, molt interessant l'article del Carlos Losada a La Vanguardia d'avui.
Algunes idees:
- La existencia de confianza es un activo en la vida económica y social ... la capacidad para dar solución a los problemas colectivos ... es mayor con confianza (de los ciudadanos en los diversos actores económicos y sociales).
- una parte del problema ... preocuparse solamente de la imagen y la reputación de manera desligada de los otros ámbitos de la empresa ... dejar que la política comercial se haga desde la agencia de publicidad ...
- son creíbles los esfuerzos de los partidos teniendo ... una cultura meritocrática casi nula, un sistema tan ineficaz en la generación de liderazgos ?
- no hay posibilidad de mejora de confianza sin un aumento de sinceridad y una reducción de la hipocresía en el ámbito público ... és a dir, més transparència !

19 de maig 2006

la participació catalana a la Unió Europea ...

... en el projecte de nou Estatut
1. Comencem per aclarir que la participació d'una "nacionalitat" com Catalunya (una gran regió, vista des de BXL), és complexa per les pròpies característiques de la Unió, per la pròpia complexitat espanyola, ... i per la inexperiència relativa, lògica, encara, dels nostres dirigents a participar activament en el funcionament comunitari.

2. Seguim, explicant que, fins el 2004, la participació catalana era molt difícil per l'actitud del Govern de l'Estat, que, d'alguna manera, "menystenia" el fet regional/autonòmic espanyol, i especialment el català ... Aquest era el panorama:
la via de Madrid era pràcticament inexistent, quan no suposava una barrera ... i la participació catalana es centrava bàsicament en el lobby envers la Comissió Europea, i l'acció dels eurodiputats.














3. Amb el canvi de Govern a Madrid, les coses canvien radicalment: el nou Govern socialista té una concepció ben diferent de l'Estat i demostra una voluntat decidida de coordinació i de cooperació amb les Comunitats autònomes, que es tradueix pels anomenats acords sobre la CARCE, la Conferència pels Afers Relacionats amb Europa.

4. Aquests acords signifiquen un canvi en l'espai de participació autonòmica a la Unió Europea: Un espai ric, complex, difícil, que exigeix un canvi accelerat de mentalitats i de pràctiques polítiques, i una adaptació de les administracions autonòmiques.














5. En aquest context, el nou Govern català sorgit del Pacte del Tinell, es troba davant d'un repte esperat, volgut, però difícil. El Govern de la Generalitat, doncs:
- adopta una nova visió:
els catalans no podem limitar-nos a ser només beneficiaris, hem de ser més actors, més partíceps, les polítiques europees no són polítiques exteriors, la Unió és un nivell administratiu i polític més … i, per tant, hem de tenir una implicació activa en la formació de la voluntat de l'Estat, hem de reforçar la coordinació i la cooperació amb
les altres comunitats autònomes
- es dota de més capacitats d'actuació:
es crea la Delegació del Govern a BXL, es reforça la capacitat dels Departaments, s'assegura més coordinació interna, s'impulsa la vetlla prospectiva sobre les iniciatives i polítiques europees, i s'adequa l'instrument tècnic operatiu principal, el PCpE (Patronat Català pro Europa) a les noves exigències.


6. Arribem al Projecte de nou ESTATUT: què diu sobre la participació catalana a la Unió Europea ?

a/ TRACTATS DE LA UNIÓ EUROPEA:
La Generalitat ha d’ésser informada i té dret a participar en les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea … (art. 185)

b/ FORMACIÓ DE LES POSICIONS DE L’ESTAT davant la Unió Europea:
L’Estat ha d’informar la Generalitat de manera completa i actualitzada … i la Generalitat hi ha de participar de manera bilateral o en el marc dels procediments multilaterals que s’estableixin, segons els tipus d'afers i les competències … (art. 186)


c/ PARTICIPACIÓ EN INSTITUCIONS I ORGANISMES EUROPEUS:
La Generalitat participa en les delegacions espanyoles que tractin afers de la seva competència, en la designació de representants de la representació permanent, i pot, mitjançant acord previ, exercir la representació i la presidència d’aquests òrgans (Consell de Ministres i òrgans consultius i preparatoris del Consell i de la Comissió) (art. 187).

El Parlament pot establir relacions amb el Parlament Europeu en àmbits d’interès comú (art. 187) … i en els procediments de control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea (art. 188).


d/ DESENVOLUPAMENT I APLICACIÓ DEL DRET COMUNITARI
… i GESTIÓ DELS FONS EUROPEUS

La Generalitat aplica i executa el dret de la Unió Europea en l’àmbit de les seves competències (art. 189) … i gestiona els fons europeus en matèries de la seva competència (art. 190).

e/ ACCIONS DAVANT EL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA
La Generalitat té accés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea … i pot instar el Govern de l’Estat a iniciar accions davant aquest Tribunal … col.laborant en la seva defensa jurídica (art. 191).

f/ DELEGACIÓ DE LA GENERALITAT DAVANT LA UNIÓ EUROPEA
La Generalitat pot establir una delegació per a defensar millor els seus interessos davant les institucions de la Unió Europea (art. 192).



7. Per tant, sembla raonable concloure que, pel que fa la participació catalana a les polítiques comunitàries:

- aquest capítol era necessari, donat que el 1979 Espanya no formava part de la Unió ...

- es confirma i consolida, la (molt) bona dinàmica participativa actual

- es "blinden" els (grans) avenços impulsats pel Govern de l'Estat i pel Govern del "tripartit", des del 2004



8. Segons el nostre Govern: (Departament de Relacions Institucionals i Participació)

• El nou Estatut expressa la voluntat de Catalunya d’estar a Europa i al món.
Estar-hi per defensar els seus interessos i les seves competències, però també per contribuir a la construcció d’un entorn europeu i mundial on sigui possible més progrés i més benestar.

• El nou Estatut reconeix de manera explícita la necessitat d’establir espais de relació més enllà del seu territori, per tal de governar en un món cada cop més complex i interconnectat.
Aquesta no és una opció política, sinó una realitat que el nou Estatut ha recollit.

16 de maig 2006

més sobre els 25 anys de la primera informatització ...

... de la gestió municipal a Mataró (vegeu també la nota del 9 de maig ! )
Després de l'article del Manel Cusachs, TV Mataró prepara un petit reportatge. Jo els hi he passat unes notes.
Aquí les teniu
( amb un troç de "programa" com els que teniem de "rascar"
... i que sovint oblidem, parlant només dels espectaculars avenços del "hardware"):

Ara fa 25 anys, efectivament, que el primer ordinador municipal va començar a funcionar a l'Ajuntament de Mataró. El Manel Mas, regidor d'Hisenda, havia fet la primera "inseminació", l'octubre de 1980, i, al cap de 8 mesos, el maig del 1981, el part es va produir, i el primer ordinador (gros com dues neveres d'ara ...), va entrar a l'Ajuntament.

Hi ha moltes coses a explicar, moltes comparacions a fer (capacitat, costos, programació, ...), moltes anècdotes i reaccions a recordar (estarem controlats, deia el Manuel Cusachs). Aquí teniu unes primeres reflexions sobre aquella "efemèrides":

Una: la operació va donar resultats força positius (no està bé que ho digui jo, però hi ha dades, documents i consens ...), gràcies a una voluntat clara i decidida, a una direcció valenta i coratjosa, del regidor d'Hisenda Manel Mas i de l'alcalde Majó, que van donar suport a tot el procés innovador, en un context tecnològic àrid i desconegut. Hi ho vàrem fer amb la meitat del pressupost previst (7 milions de pessetes i no 15), i en la meitat del termini (un any, no dos) !

Dues: el procés d'anàlisi de la oferta existent, la definició de les estratègies possibles (fer-nos-ho sols o contractar un "paquet" i fer camí amb altres ajuntaments), la selecció de la millor opció possible, i la resistència als lobbys (la gestió de la pressió exercida per IBM va ser magistralment conduïda per l'alcalde Majó), van poder ser fetes amb gran rigor i transparència, evitant solucions fàcils o conservadores.

Tres: la motivació, la il·lusió, la implicació dels més directament responsables de la implantació de la nova eina i dels nous mètodes de treball (el Pep Canal, el Xevi Esquerra, el Jordi Grau, la Maria Bosch, ...), va engrescar tots els funcionaris municipals. Tot i que, malgrat els esforços del Pep, de l'Assumpta París i de la Montse Estrader, la comptabilitat municipal no va despegar fins que la Consuelo Ontoria va superar la desconfiança a la màquina en veure que l'ordinador coneixia el seu nebot. En canvi, el padró d'habitants, el de contribuents, van arrencar amb força gràcies al simpàtic equip de les "gravadores" que varen digitalitzar i verificar tones de fulls i de rebuts, ajudant a l'Ernest Siquier, a la Montse Vinyoles i al personal d'Hisenda i Recaptació ...

Quatre: la complicitat buscada amb els ciutadans. La informàtica era una eina desconeguda, mitificada. Nosaltres vàrem intentar evitar els grans discursos, mostrant la seva utilització concreta i pràctica, amb dades senzilles, personals, del padró i dels "objectes tributaris". Vàrem organitzar campanyes de sensibilització, vàrem fer trameses personalitzades, amb informació detallada de cada ciutadà/contribuent, vàrem assumir amb humilitat els errors i disfuncionaments passats, varen passar per la sala de màquines centenars d'alumnes de batxillerat. Després de la campanya "Esteu ben empadronats ?", el Pellofa del 1982, com a bon ciutadà, va passar per l'Ajuntament, només arribar a la ciutat, el febrer, per veure si estava ben empadronat ! (per cert, busco desesperadament a qui feia de Pellofa aquell any !).

Cinc: cal reconèixer i agrair la visió i decisió dels dirigents de SECOINSA, el proveïdor públic de l'INI, que havien apostat per subministrar una solució integrada i estàndard per la gestió municipal. Això ens va facilitar enormement la tasca. Curiosament, ara, 25 anys després, i en sectors claus, manquen opcions estratègiques com aquella.

Sis: la cooperació amb altres ajuntaments, feta possible per haver optat per una solució compartida. Grups de treball, visites, intercanvis d'experiències, molts ajuntaments com nosaltres vàrem compartir idees, neguits, satisfaccions: Girona, Manresa, Sabadell, Vilafranca, Sant Boi ... Anualment, grans i petits, ens trobàvem tots en les JIAL (les jornades de informàtica per l'administració local).

Set: la col·laboració amb els primers passos de la informatització de l'antic Hospital. Gravant els famosos P10's de l'època, per fer estadístiques de gestió pel JMª Teniente i les fitxes per la recerca que pilotava el Carlos Alberto González, tot amb la il·lusió i predisposició de la Cristina Mas.

Vuit: les dificultats d'anar més enllà, de començar a tractar informàticament els expedients municipals. Amb eines molt limitades, vaig intentar desenvolupar un sistema propi ... però vàrem "tocar os", el secretari Fenés no ho veia clar, i vaig anar a predicar l'experiència des de Madrid, amb el Joan Majó al Ministeri d'Indústria, ben assistit pel Josep Fradera, amb qui, compartint pis, vàrem poder constatar lo lluny que estàvem del centre ...

més sobre el mètode de consulta !

Xavier Bru de Sala, a La Vanguardia del 16.05.2005, proposa fer el referendum amb una pregunta original: "¿Aprueba usted el Estatut aunque lo considere insatisfactorio?". Es a dir, que, de fet, votar equivaldria a votar Sí pero no ...

Ell considera que ... lejos de estar dividida, la sociedad catalana tiene una actitud homogénea hacia el Estatut. Ay, si la democracia fuera creativa, si pudiera hacerse una pregunta de este estilo..., no dudo que el Parlament la votaría por unanimidad. Tampoco dudo que el sería abrumador, el no insignificante y la abstención alta, pero por falta de aliciente sobre el resultado.

I després, explica que a ell li agradaria que ... el no fuera todo lo abultado posible sin llegar a poner en peligro el . Todos los que desean mayor autogobierno … estarán de acuerdo conmigo en que un sí abultado cerraría la puerta a nuevas reivindicaciones por una larga temporada. Si ganara el no, un desastre. Un sí pero no, en cambio, traduciría muy bien la actitud mayoritaria de la sociedad catalana y no cerraría el proceso, sino que lo dejaría abierto.

De fet, aquesta manera de proposar la qüestió, suposa integrar dues de les cinc opcions que jo proposava en la meva nota del dia 4 de maig (vegeu més avall):

- SI, però hauria preferit anar una mica més lluny
- SI, m'está bé així

Em sembla interessant que la discusió dobre mètodes i procediments continui, per facilitar que el debat es centri en les qüestions de fons i no sobre les interpretacions interessades d'uns i altres: que el poble pugui parlar clar !

Doncs aixó: imaginació, creativitat, innovació !

12 de maig 2006

més llumetes europees !

La Comissió europea continua els seus treballs per reforçar la participació i els processus democràtics de decisió. Vegeu una de les propostes del eGovernment Action Plan pel 2006-2010:

Democratic decision-making and participation face several challenges. Across Europe (nonmandatory) voter turnout at national and European level is generally low. Decision-making is often felt to have become more complex, involving more parties and interests and more difficult trade-offs. Citizens are becoming ever better informed and are demanding greater involvement. Governments are seeking to build wide and inclusive support for public policies to ensure effective implementation and avoid new democratic and societal divides. Better decision-making and more extensive involvement of citizens in all phases of democratic decision-making, including at European level, are critical for the cohesion of European society.

At the same time there are new opportunities: in particular, ICT has great potential to involve large numbers of citizens in public debate and decision-making, from municipal to European level. The Internet has already led to new forms of political expression and public debate such as blogs.

The European Commission’s role is to enable cooperation at European level, notably in eParticipation, to increase understanding, to accelerate progress by sharing re-usable solutions from across the world, and to support, by means of ICT, the transparency of European institutions and the involvement of citizens.

The Commission will test ICT-based tools that facilitate transparency and public involvement in democratic decision-making and support exchanges of experience.

COM(2006) 173 final de 25.04.2006
Punt 6: STRENGTHENING PARTICIPATION AND DEMOCRATIC DECISION-MAKING IN EUROPE

11 de maig 2006

... pel dia d'Europa !

... més que les grans litùrgies i discursos, he preferit estudiar la INITIATIVE EUROPÉENNE EN MATIÈRE DE TRANSPARENCE, publicada el dia 3 de maig.

Poc a poc, la Comissió va consolidant posicions i experiències que haurien de ser més estudiades i utilitzades en el nostre context … Amb totes les seves limitacions (complexitat, diversitat, llunyania, llengues, …), hi ha consideracions d'una claredat indiscutible:

- les citoyens européens sont en droit de compter sur des institutions publiques efficaces, responsables et axées sur le service. Qu’elles soient élues ou désignées, ils doivent pouvoir évaluer les résultats des institutions à leur service … Il est de notre devoir de faciliter cette surveillance;

- la communication de masse est en train d’évoluer. Les citoyens sont devenus plus exigeants. À terme, se voir «offrir» les informations à la télévision ne leur suffira plus. Les citoyens ont désormais un accès sans précédent aux informations ... c’est tout naturellement qu’ils attendent également davantage de transparence de la part des institutions publiques. Le public entend pouvoir accéder «sur demande» aux informations souhaitées, d’une manière qui soit conviviale.

- une transparence accrue contribuera également à venir à bout de certains des mythes qui nourrissent le soutien populaire accordé aux formations des eurosceptiques radicaux. La «réfutation» consiste à mener une lutte de tous les instants en dépensant d’énormes ressources pour détruire les mythes au cas par cas. La transparence est une action de prévention qui garantit que ces mythes ne puissent jamais voir le jour. Rester passif aujourd’hui n’aura d’autre effet que de se retrouver demain plus encore sur la défensive.

09 de maig 2006

25 anys de la primera informatització municipal

... a l'Ajuntament de Mataró !
Manel Cusachs ho recordava ahir dilluns, dia 8, al capgros digital, en una breu nota. Agraït per la part que em toca, doncs jo vaig contribuir-hi de manera molt directe ...
He enviat al Joan Salicru unes petites reflexions sobre aquella extraordinària experiència: sobre la voluntat i el coratge del Manel Mas i del Joan Majó, sobre el procés rigorós i transparent que vàrem poder fer, sobre la motivació i la il.lusió de tots els qui vàren participar, sobre la complicitat buscada amb els ciutadans, la cooperació amb altres Ajuntaments, etc.
Aquí, unes fotos complementàries de record, i que corresponen a
la campanya de revisió del Padró Municipal d'Habitants, a finals del '81, que va permetre a molts ciutadans tocar per primera vegada un ordinador, i descobrir que l'ordinador ja el coneixia, que sabia on i quan havia nascut, amb qui convivia, etc.

07 de maig 2006

Més sobre la vaga dels metges: un article clarificador de Vicenç Navarro

Molt interessant l'anàlisi que fa de les causes de l'aturada mèdica a el Periodico del diumenge 7 de maig.

Després d'explicar la problemàtica, cap al final, es pregunta:
¿Per què llavors aquesta vaga de metges en contra del Govern tripartit? ¿Per què ara i no abans? Una causa és que les enormes frustracions existents havien d'esclatar i han trobat una Administració sensible a les seves reclamacions. Com va apuntar un dels metges en vaga: "La protesta serà ara més efectiva perquè aquest Govern és més sensible a les nostres demandes".
Una altra és l'escassetat de consultes realitzades amb els metges, infermeres i altres professionals que durant anys no han tingut (o senten que no han tingut) interlocutors en les seves negociacions amb l'Administració pública.D'aquí ve que la proposta feta per la Conselleria de Salut de crear un Consell de la Professió Mèdica de Catalunya sigui molt positiva. Aquestes i altres propostes són passos molt importants per corregir el gran dèficit financer i de coresponsabilitat professional de la sanitat pública catalana.

Aquest problema d'interlocució i de corresponsabilitat, a nivell dels hospitals i consorcis, exigeix altres estils de direcció, exigeix depassar el gerencialisme predominant, exigeix anar cap a noves formes de govern i direcció. Jo ho vaig intentar.

Una carta d'un lector al mateix diari va en la mateixa direcció:
. . . tots aquests programes (que impulsa la conselleria) han estat realitzats sense la participació d'aquells que els han de portar a terme. I és que ja fa temps que els metges han perdut el poder de decisió sobre la seva pròpia feina. Han estat desplaçats per una legió de postgraduats en gestió sanitària, que, amb criteris economicistes i interessos particulars, han anat minant la sanitat pública. Metges i infermeres emigren per obtenir ingressos més alts, però també per treballar en millors condicions, sense haver de suplir amb esforç personal les mancances del sistema . . .
(Enric Sallent Pàmies / Mollet del Vallès)

05 de maig 2006

les propostes del Consell Rector eren correctes !

Pel 2006, haviem proposat a la gerència d'establir mecanismes de informació, de consulta periòdica, de participació, de concertació ... per afavorir la implicació dels professionals en la seva pròpia missió i en els objectius generals del sistema.

Després del meu relleu, tot podria quedar, sembla, en informar, millorar les habilitats de comunicació dels comandaments intermitjos, a desenvolupar sistemes d'avaluació objectiva del personal ... o a continuar amb enquestes metodològicament tant discutibles, com a eina de gestió, com la feta el 2005.

Ara, la Direcció de l'ICS comunica, entre d'altres coses, que



04 de maig 2006

Un altre mètode de consulta és possible !

Davant del futur referèndum sobre l'Estatut, s'estan escrivint pàgines i pàgines d'anàlisi i de comentaris sobre les postures i les propostes de cada grup polític, de cada col·lectiu, de cada ciutadà. Al passat referèndum sobre el projecte de Constitució europea, es va produir el mateix enrenou: la dificultat d'expressar amb un escuet SI o NO, la postura de cada votant davant propostes d'una complexitat evident.

Sembla mentida que després d'anys, de segles de democràcia, el mètode de consulta sigui tant poc elaborat, i obligui a donar la mateixa resposta a persones que tenen una visió absolutament contrària sobre la solució concertada i consultada. Qui era antieuropeu votava NO al referèndum sobre la constitució europea, igual que els federalistes extremadament europeistes. Ara, els centralistes antiautonomistes votaran NO, igual que els independentistes radicals.

I, a més dels dos anys que portem suportant el debat de l'Estatut, ara ens empassarem pàgines i pàgines elucubrant sobre el sentit possible dels vots d'uns i altres, i, després del referèndum, més pàgines i pàgines interpretant el rerafons del vot d'uns i altres. No ho entenc.

Fa ja molts anys (25), vaig tenir la satisfacció de "programar", de fer un programa informàtic per aplicar el famós mètode d'HONDT per calcular, en funció dels vots , els escons que cada grup obtenia a les eleccions municipals. Com moltes coses que fan els belgues, és relativament complex però serveix per trobar solucions equilibrades. Potser perquè he conviscut amb ells i he cooperat molt amb experts belgues, rigorosos, escrupulosos, em sembla que podríem trobar mètodes, per les consultes tipus referèndum, que permetessin expressar la posició ciutadana amb més rigor i precisió.

Ho intento: normalment, es sotmet a referèndum un projecte, una proposta, elaborada per diversos grups que representen interessos diferents, però que arriben a una posició concertada, després de debats més o menys llargs. Aquesta posició és un punt d'equilibri i no recull, lògicament, totes les aspiracions d'uns i altres.

I la ciutadania té reaccions diferents: uns pensen que la proposta s'ha quedat curta, d'altres que va massa lluny, d'altres que, bueno, què hi farem, millor això que rés ... Es poden identificar potser moltes posicions, amb molts matisos, però el mètode actual és rotundament simplista: SI o NO, "lo toma o lo deja", obligant a un cert nombre de ciutadans a forçar la seva posició o a fer equilibris com sembla estar fent ara la direcció d'ERC.

En la societat tecnològica i abundantment informatitzada, aquest mecanisme simple sembla ridícul. Si fa moltes dècades es va adoptar un mètode com el d'HONDT, perquè no imaginar-ne un pels referèndums ? Aquí va el mètode del Pep: senzill, explicable, comprensible i fàcil de computar.
Es tracta d'oferir als consultats, 5 opcions concretes enfront a les dues (SI o NO) actuals.
Aquestes:
NO, perquè va massa lluny, en vull molt menys
SI, però menys, hauria preferit no anar tant lluny ...
SI, m'está bé així
SI, però més, hauria preferit anar una mica més lluny ...
NO, perquè es queda molt curta, voldria anar molt més enllà

I la proposta sotmesa a referèndum passa si les tres opcions centrals, sumades, superen el 50% dels vots (o potser si superen el 60% dels vots ...). El mecanisme funciona, permet decidir clarament SI o NO a la proposta, però a partir de respostes matisades que respecten millor l'opinió, la posició de cada ciutadà. Amb un mecanisme així, l'expressió popular seria més rica, permetria als dirigents polítics comprendre millor el sentiment i les opinions dels ciutadans, ... i ens estalviaríem quilos d'articles d'experts interpretadors de la voluntat popular.

No sembla pas massa difícil, no ? Desconec com poden reaccionar els juristes. Jo m'ho miro des de la meva formació d'enginyer-sociòleg: instruments operatius per canviar les coses. Només em sembla que caldria voluntat i coratge.

04 d’abril 2006

un article sobre substàncies naturals inspiradores ...

Si esteu interessats en el tema de teràpies naturals o complementàries, recomano l'article a El País setmanal de diumenge 2 d'abril, i concretament sobre la bioprospecció: em sembla un enfocament pragmàtic, rigorós, de les aportacions de la natura, passades per una metodologia científica. Es tracta de produir fàrmacs inspirant-nos en substàncies naturals amb efectes curatius, degudament verificats al laboratori i assegurant l'evidència dels seus resultats o efectes.

Molt suggerent la idea de que "no hay esqueleto químico de diseño capaz de inventar algo parecido al taxol o la morfina, aunque el laboratorio no tiene parangón a la hora de purificar y potenciar los efectos del modelo natural … En la mayoría de los casos, cultivar la planta no resulta rentable comparado con la síntesis industrial. El reto pasa por replicar y modificar estructuralmente lo que la naturaleza nos regala."

01 d’abril 2006

Comentaris a la vaga de metges de Catalunya

La vaga de metges de Catalunya és força interessant: no es tracta de reivindicar augments de sou (que probablement caldrien), sinó millorar la prestació de serveis dotant de més recursos operatius el sistema. Vist des de fora, des dels diaris, sembla que el què els metges reclamen, entre d'altres coses (conveni propi, ...), és poder atendre millor els malalts, adequar les plantilles a la creixent demanda, millorar les condicions de treball. Els metges estan cremats, diuen. El Col·legi de Metges de Barcelona expressa el seu absolut recolzament a les reivindicacions de Metges de Catalunya.

Les patronals del sector (CHC i la Unió) fan un anunci dient que es tracta de reivindicacions que no són sindicals ni retributives i que, per tant, no tenen resposta en la negociació col·lectiva. Discutible. I expliquen que "el facultatiu no és un recurs més, sinó un dels pilars estructurals del sistema sanitari". Molt bé que ho reconeguin, perquè, a la pràctica, la gerència facilitada per CHC al nostre CSdM no sembla tenir-ho massa assumit, si escoltem els metges de l'Hospital.

La vaga es fa en un moment en què, realment, els esforços del Departament per disposar de més recursos econòmics son molt importants, i estan donant resultats. La Consellera Geli té raó quan explica tot el que està fent el seu Departament. Per això diu que comprèn els metges però no la vaga, que és un moment ple d'oportunitats per treballar plegats.

Efectivament, penso. I em sembla molt interessant l'iniciativa d'acordar un marc de relació estable entre els metges i la conselleria. El problema no és bàsicament de diners, de més diners pels metges, sinó de més diners pel sistema i d'establir maneres més participatives per organitzar el treball quan les dificultats creixen i la situació és crítica, com recorda sovint la Consellera al recordar el nombre de targetes sanitàries distribuïdes. La Vanguardia de dimecres parlava "del síndrome de cadena de muntatge, del sentiment de deshumanització del treball dels metges, al atendre més pacients en menys temps".

Per tant, la proposta del Departament de crear un òrgan de debat i de decisió permanent entre conselleria i metges, és molt important, penso. El Departament reconeix (nosaltres des del Consell Rector del CSdM ho havíem constatat també), un "malestar profund i acumulat durant molts anys" (Manel Balcells a La Vanguardia de divendres), i ofereix als metges de participar en la redacció del nou pla de recursos humans per a la sanitat pública, a presentar abans de finals d'any. La Consellera diu a La Vanguardia d'aquest dissabte 1 d'abril que "son moltes les coses que es poden concretar no només l'augment de plantilles, sinó altres elements importants en l'exercici de la professió".


Magnífic, me'n alegro: en les Orientacions pel 2006, jo havia proposat al Consell Rector (sense cap reacció en contra), que, pel que feia els recursos humans, la Gerència elaborés un Pla d'actuacions per analitzar la situació al CSdM, per identificar els principals problemes i els eixos prioritaris d'actuació, i, sobretot, els mecanismes de informació i de concertació a utilitzar per la seva formulació i aplicació.

Per assegurar l'eficàcia d'aquests mecanismes, les Orientacions proposaven "consultar un cop l'any tots els treballadors ... i revisar les pràctiques de informació, de comunicació, de consulta, de participació i d'intercanvi d'experiències".

Va semblar que el president volia anar massa de pressa, ... ara és el Departament qui ha córrer per atansar els professionals. Malgrat els inconvenients de la vaga, el sistema sanitari pot guanyar-hi si canvien, a la pràctica, els estils de gestió prepotents, si s'escolta realment els professionals. No hi ha (no hi ha d'haver) interessos contraposats, tots hem de treballar per l'interès general.

Aquest esperit de diàleg i de concertació de les condicions de treball, a Barcelona, s'hauria d'aplicar necessàriament, al territori, justament ara que s'acaba d'aprovar el decret de descentralització. No seria bo que, al CSdM, aquelles propostes pel 2006 es reduïssin a millorar la informació, a millorar les habilitats de comunicació dels comandaments intermitjos, a desenvolupar sistemes d'avaluació objectiva del personal ... o a continuar amb enquestes metodològicament tant discutibles, com a eina de gestió, com la feta el 2005.

13 de març 2006

Algunes reaccions al meu relleu ...

Com que per a mí ha estat una decisió difícil d'acceptar, i encara que pugui semblar inmodèstia de la meva part, aquí teniu algunes de les moltes mostres de suport que he rebut:

Sento molt que les coses hagin anat d'aquesta manera, penso que teníem per davant projectes molt interessants i sobretot el teu entusiasme per fer-los realitat. No ha estat tot en va, personalment, a mi m'has permès un espai per parar-me i reflexionar sobre el que fem i com ho podem millorar, tant de bo tot això tingui una continuïtat!

No ens coneixem personalment. Volia només dir-li que de les seves notes es desprenia sempre un tarannà ferm i optimista, esperançador. I que el seu posicionament valent en defensa del rigor i la transparència, ... va suposar per alguns metges del consorci un exemple de llibertat de pensament.

Permeti'm que el feliciti per haver adoptat aquesta decisió i més encara per haver transparentat les seves opinions, preocupacions i sentiments. Aquest fet l'honora i voldria fer-li palès que l'administració de la nostra sanitat està mancada de persones com vostè, que puguin fer el seu treball amb dignitat, independència, transparència i rigor.

La veritat és que el seu curt mandat havia despertat expectatives de canvis positius en el tarannà del Consorci … La seva honestedat, experiència, transparència, implicació i dedicació l’han convertit en una persona incòmoda pels mateixos que el van nomenar,
… (Comunicat del Comitè de Treballadors del CSdM )

( Afegit )
Per no fer una nova "entrada", aprofito aquesta per guardar elements importants:

- les valoracions del Carles Manté davant del Consell Rector: l'acta de la darrera sessió del Consell ( 22.02.2006 )

- el "problema", al Parlament de Catalunya (6.04.2006): el Diari de Sessions (pagines 49 i 50), recull la pregunta de la diputada d'ERC MT Aragonés (feta sense jo saber rés), i la resposta de la Consellera Geli, amb arguments imprecisos, inexactes, ...

- la meva reacció en una nota personal a la Consellera (7.04.2006) (a la meva web documental). Vaig poder veure la Consellera (probablement amb l'ajut del Síndic de Greuges ... ), uns minuts, el (data). Per constatar una certa consciència dels problemes i les resistències, i una relativa impotència conformista per afrontar-los.

27 de febrer 2006

Final d'etapa al Consorci Sanitari del Maresme ...

S'ha acabat la meva etapa com a President del Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme, òrgan de govern de l'ens. Amb el canvi de govern, la Consellera de Salut volia deixar enrera una etapa gerencialista en aquest tipus d'hospitals, i promoure una nova governança més rigorosa, més participada, més transparent. Per fer-ho, calia activar, dinamitzar aquests òrgans de govern. I per això vaig acceptar el nomenament.

Va ser difícil: no hi havia instruments de govern, no hi havia experiència. A la majoria de consorcis (no només en l'àmbit de la salut), els òrgans de govern tenen un paper molt formal. I els gerents estan acostumats a dirigir al seu aire. No vol dir que ho facin malament, però, en molts casos, es fa difícil, des d'un òrgan rector, de seguir, de comprendre, d'apreciar les decisions estratègiques.

Malgrat les dificultats, vàrem començar a reforçar el paper estratègic del Consell Rector, establint unes Orientacions que donaríem a la Gerència definint les prioritats per l'any vinent. Després d'un debat entre els membres del Consell, vàrem aprovar les del 2005. Bàsicament, millorar la informació als usuaris, millorar capacitat assistencial, reforçar notablement les polítiques de personal, millorar els sistemes informàtics, de gestió i de govern de l'ens.

Però les reaccions varen ser molt fortes, les actituds molt poc obertes al restabliment, a la recuperació, de les funcions estatutàries del Consell, i al mes de maig es va produir el canvi de gerent, complex, que va fer ralentir una mica el canvi. El balanç a fi d'any, tot i el nou gerent, va ser més aviat limitat.

Les orientacions pel 2005 varen tenir doncs molt pocs resultats pràctics. De cara el 2006, vàrem repetir el procés de reflexió, i teníem a punt d'aprovar unes Orientacions amb prioritats més precises, per garantir-ne els seus objectius, el respecte dels valors i les finalitats, per poder-ne assegurar un seguiment més efectiu, i amb indicacions operatives més concretes que permetessin comprendre millor el perquè de les propostes de decisió. En definitiva, que garantissin la funció de govern estratègic que ha d'exercir el Consell.

Les Orientacions senyalaven a la Gerència, per exemple, la necessitat de reforçar els mecanismes de interrelació amb els usuaris (informació, atenció, utilització de les noves possibilitats tecnològiques, ...), la necessitat de millorar, encara, els mètodes de comunicació i de participació dels treballadors (cal "mimar" el personal, capital del Consorci), l'exigència de presentar degudament justificades totes les decisions rellevants ...

Malgrat un ampli consens al sí del Consell Rector (on hi ha l'alcalde i el regidor de benestar social), semblaria que la Gerència i, en general, els concernits o afectats per les propostes de millora de la governança (estem en un àmbit molt endogàmic, molt corporatista, ho reconeixen tots els professionals), varen presentar aquestes Orientacions com a burocràtiques, intervencionistes, desconfiades ... i argumentant que lo prioritari era assegurar l'activitat assistencial i, més endavant, ja vindria la millora de la governança.

Es difícil des d'un càrrec voluntarista, amb dedicació parcial, sense recursos operatius, explicar detalladament les propostes, buscar la concertació d'idees i propostes.

Aquest lobby reaccionari, conservador, ha aconseguit, al final, que el Servei Català de la Salut, després de recolzar-me durant tot el meu mandat, consideri millor evitar nous enfrontaments o conflictes entre el President, el Consell Rector i la Gerència, i ha decidit ralentir els canvis que jo proposava (que necessàriament s'han de fer), deixant-los, sembla, per a més endavant.

L'Hospital continua funcionant, lògicament. No hi ha problemes greus, i el nivell de professionalitat vocacional dels seus treballadors continuarà assegurant una assistència de qualitat.

I jo intentaré aprofitar l'experiència, reflexionar-hi, i mirar de seguir treballant i cooperant per una millor governança de les administracions, consorcis i empreses públiques, com vol i promou el nostre Govern.

26 de febrer 2006

Les conclusions, ... amb una mica de retard !

Després de les dues sessions de treball, i de manera molt sintètica, es podrien resumir les àmplies i riques contribucions dient que:

--> Què podem fer ? Les possibilitats per atendre millor, per interrelacionar millor amb els usuaris son moltes i diverses, i es poden utilitzar a fons totes les possibilitats de les tecnologies de tractament i comunicació de la informació. Però les millores no són només tecnològiques: es poden organitzar millor els processos i els serveis, motivar i formar els treballadors, informar més sistemàticament, ...!

--> Com podem fer-ho ? Les millores concerneixen tot el personal, tots els serveis, totes els processos, i requereixen plans conjunts, estratègies globals, no només accions puntuals, iniciatives aïllades o mesures paliatives o complementàries, que integrin els tres aspectes:
- d'organització dels propis serveis i de les activitats assistencials (tenint en compte els recursos disponibles),
- els aspectes de informació i de comunicació (general o individual, externes o internes, assistencials o preventives, ...),
- i els aspectes de millores de serveis i de innovacions basades en les tecnologies de la informació i de la comunicació;
... i que siguin elaborats de manera participativa, amb comissions i grups de treball, i que s'expliquin, que es divulguin de manera sistemàtica a tothom: actors i receptors, agents i beneficiaris.

--> Qui ho ha d'impulsar ? Els canvis, les reformes, les noves actuacions, ... els plans, han de ser liderats al més alt nivell, per garantir una participació de tots els implicats i eliminar obstacles, dificultats o reticències. La millora de la interrelació amb els usuaris ha de ser un objectiu estratègic de la Direcció, de la Gerència, ... i del propi Consell Rector !

Les tasques de preparació i execució del pla, és a dir l'anàlisi de la problemàtica, identificació dels objectius i estratègies possibles, de les actuacions a proposar i desenvolupar, assignació dels recursos necessaris, promoció i execució de les millores i accions innovadores, seguiment i avaluació dels resultats, ..., poden ser fetes per grups de treball intern (algú va parlar de "task force"), en cooperació amb altres Centres que vulguin associar-se al procés, i amb el suport, si cal, d'experts externs.

Però requereixen un lideratge fort i continuat, requereixen molts esforços d'explicació, d'acompanyament, de suport, que justifiquen la definició orgànica d'una funció, d'una responsabilitat en els organigrames, per millorar la interrelació, la interactuació amb els usuaris, i que va més enllà de la clàssica atenció als usuaris, integrant les tasques de informació/comunicació i les iniciatives de innovació operativa, per respondre efectivament a les noves demandes originades pels canvis socio-culturals i els progressos tecnològics.

Pel que fa el nostre Consorci, les conclusions que se'n poden treure, son:

1/ confirmar, d'alguna manera, i globalment, la pertinència de les intuïcions inicials, de les anàlisis de la situació i de les perspectives i possibilitats detectades, tant al nostre Consorci com en general;

2/ revisar l'esquema inicial segons el qual, per fer front als nous problemes i exigències, "sortosament" tenim tecnologia: doncs no, no tot son solucions tecnològiques, no tot passa necessàriament per la tecnologia. Millores en els procediments i en l'organització de les activitats, millors recursos, més informació i prevenció, més formació i motivació, etc., poden, han de tenir efectes i resultats molt significatius en la millora de la interrelació amb els usuaris;

3/ insistir en que la millora de la interrelació, de la interactuació amb els usuaris requereix la implicació, la participació de tots els concernits en l'adopció de plans o d'estratègies globals de millora, impulsades amb decisió des del més alt nivell;

4/ constatar que, probablement, seria oportú, eficaç i eficient, impulsar una nova àrea funcional que integrés operativament les tasques de informació, d'atenció, de innovació, assegurant una resposta adequada als reptes que tenim, a les problemàtiques i oportunitats que apareixen amb força.

Aquesta àrea per la millora de la interrelació amb els usuaris hauria d 'assegurar:

a) el seguiment continuat de les tendències (socials, tecnològiques, organitzatives, ...), i del grau satisfacció dels serveis rebuts, de les noves demandes i expectatives dels nostres usuaris i dels ciutadans en general;
b) la disponibilitat dels mecanismes o dels instruments pertinents per a la informació i la comunicació continuada i precisa als usuaris, ciutadans ... i als propis professionals i treballadors del Consorci;
c) l'atenció concreta als usuaris, la intermediació, la resolució de problemes, el tractament més pertinent de les reclamacions, dels suggeriments i agraïments.
d) la preparació concertada dels canvis necessaris, de les reorganitzacions i de les experiències necessàries i possibles, en forma de plans o iniciatives estratègiques;
e) la impulsió, la promoció i el seguiment d'iniciatives i/o projectes pilot de reorganització, de utilització de tecnologies (consultes virtuals, per exemple), ... o, també, de la utilització de les teràpies o medecines complementàries, com diuen els anglesos (es tracta, de fet, d'una innovació en curs, suscitada per nous comportaments, noves demandes socio-culturals, i que necessiten una informació especial, atès que la seva eficàcia o pertinència és contestada ...);


Atesa la situació actual, convindria aprofitar els relatius dèficits en les àrees de informació i comunicació, de promoció i de lideratge d'iniciatives tecnològiques de suport als serveis, i de seguiment i promoció de serveis complementaris relatius a noves demandes o exigències, per crear el lloc/el "puesto"/la funció de responsable de promoció de la interrelació amb els usuaris (amb el nom més adient i comprensible possible ...).

Des del Consell Rector, entenc que hauríem:

- de senyalar aquesta prioritat a la Gerència (de fet ja ho era en les Orientacions pel 2005), insistint en l'interès de reforçar i d'integrar aquest tipus d'activitats;

- i de suggerir que, probablement, la millor manera d'obtenir els resultats esperats siguin la de crear aquesta nova funció en l'organigrama, depenent del més alt nivell, i contractar o assignar-hi la persona amb les competències i l'experiència necessàries.