Aprofitant el Dia Internacional dels museus, vàrem visitar amb la Montse els locals de la Fundació Jaume Vilaseca.
Feia anys que en sentíem a parlar, però ha estat finalment aquest cap de setmana que ens hem decidit.
Experiència emotiva, recordant les nostres pròpies vivències: la Montse recordant la fàbrica dels seus pares, jo les meves experiències professionals a ca l'ALBO (constructors de circulars) i a ca l'ENRICH (productors de mitges), i, també, els anys del meu pare a can Molfort's.
Fa molts anys (abril'75), quan era profe d'organització industrial a l'Escola de FP Miquel Biada, vaig escriure quatre notes per promocionar un museu tecnològic, una "TECNOTECA".
Pensava que un museu no pot limitar-se a ser un "magatzem de trastos vells", que ha de ser un instrument de formació i de promoció d'actituds científiques, progressistes, innovadores, que ajudi a entendre els canvis i les seves motivacions, que faciliti la comprensió de les interrelacions entre tecnologia, cultura, economia, relacions socials ...
Per tant un museu ha de ser una eina al servei de les polítiques tecnològiques i de productivitat d'un país, de les polítiques per promocionar el treball i la professionalitat de tots nosaltres.
L'esperit que anima als promotors del museu tèxtil de Mataró va força en aquesta línia: en el seu Butlletí n.14, de juliol de 2005, deien que el projecte ha de servir per d’ajudar a aprendre, a conèixer un procés industrial, ... per no oblidar la història, el progrés i el creixement com a ciutat, a rememorar la vida dels nostres pares i avis, la seva cultura, la manera de vestir-se, menjar... per valorar, en definitiva, el seu treball … per no oblidar d’on venim, … per fer-nos més coneguts com a ciutat, … el museu ha d'esdevenir un centre d’estudis, un arxiu de màquines: segurament, en aquests moments tenim, sense falsa modèstia, la col·lecció de maquinària del gènere de punt més important d’Europa ...
L'ICOM, promotor de la jornada, l'ha dedicada precisament aquest any a pensar els museus com a agents del canvi social i del desenvolupament , cridant a una mobilització conjunta innovadora per interpretar el passat des del present, i configurar un futur més brillant.
De totes maneres, de la visita d'ahir, el que més ens va impactar va ser l'entusiasme, la dedicació, l'acollida, la il·lusió del Pere i l'Esteva Vilaseca i del personal que cuida i fa créixer les bases del futur museu. I les màquines pedagògiques per ensenyar què és el punt, extraordinàries !
19 maig 2008
Pel futur museu del tèxtil a Mataró
14 maig 2008
Un "cavall" que tira endavant amb força ...
A primers de juny vindrà al sopar que cada mes organitza el grup de debat animat pel Pere Lleonart, per parlar-nos de la seva visió de les polítiques de innovació des d'una perspectiva territorial, i de com ens veu a nosaltres, els del Maresme.
Després, vaig ajudar-lo a crear l'Institut Català de Tecnologia, fins que vaig anar a Brussel·les.
12 maig 2008
Per la renovació democràtica, exactament !
Divendres 9 de maig, el conseller Saura i l'ex-conseller Josep Mª Vallés varen presentar l'Informe "Actituds polítiques i comportament electoral a Catalunya: materials per a un debat social".
Precisament, estic llegint ara (i promocionant) l'extraordinari llibre del senyor Vallés sobre una Agenda imperfecta (edicions 62). Es un llibre molt interessant pel rigor, pel to, per la informació, per les anàlisis i propostes sobre les maneres de fer política. Tot i que pel títol i la portada sembla un llibre sobre "maragallades", a mi em sembla que va molt en la línia de l'ex-conseller, promotor de l'Informe sobre Bon Govern i Transparència, de juliol de 2005.
Val la pena llegir l'Informe que ara es presenta, amb calma i deteniment, sense reduir-lo, com ja han fet alguns, a una crítica simplista als mitjans de comunicació (cal comparar les reaccions de l'Avui, El Periòdico, El País, La Vanguardia, ... del 10 de maig). Fa molt temps que penso i dic que programes com el Polònia (que em fan riure molt), són perniciosos per a la democràcia.
Però l'informe conté molts més elements d'anàlisi, de qüestionament i de proposta, que haurien de servir per sacsejar la nostra cofoia i decadent societat (Bohigas) ...
Només uns primers apunts, després d'una ràpida primera lectura:
1/ m'ha fet gràcia la proposta de referèndum consultiu amb possibilitat de resposta múltiple (multichoice), (pagina 49), opció que jo havia proposat ara fa 2 anys en aquest blog, fins i tot ampliat darrerament en proposar avaluacions ciutadanes voluntàries i complementàries, a l'hora de votar;
2/ adoptar nous mecanismes per una millor governança: (jo vaig promoure'n alguns mentre presidia el Consell Rector del CSdM ...): mecanismes per facilitar la intel·ligibilitat dels processos polítics de presa de decisions, ... més transparència i participació, perquè sovint aquests processos es desenvolupen d’una manera innecessàriament obscura i distant de la ciutadania afectada i queden reservats a nuclis reduïts de polítics electes, professionals de l’Administració i representants dels grups d’interessos ... més responsabilitat i rendiment de comptes, perquè la resistència dels actors polítics principals a donar compte de les seves actuacions és una de les causes principals de la desconfiança que la política actual genera entre la ciutadania i un incentiu per al comportament desviat o il·lícit d’alguns d’aquests actors. (pagina 42)
3/ la pregunta crua, descarnada, brutal (pagina 44): fins a quin punt és possible restaurar una idea i una pràctica de la política compromesa a favor de l’interès general i del progrés solidari quan els valors socials i econòmics dominants insisteixen incessantment en l’afany d’un guany personal i d’una competitivitat individual que exigeixen una dedicació preferent o exclusiva al propi benestar.
4/ la proposta d'acord per a la renovació democràtica: l'informe ha estat concebut com a material per a un debat social sobre l’anàlisi de la situació i les recomanacions que conté ... i facilitar un compromís entre partits de la majoria i de l’oposició, organitzacions socials i mitjans de comunicació públics i privats per posar en marxa una sèrie de mesures formalitzades en un “acord per a la renovació democràtica”, elaborant periòdicament un balanç o informe públic sobre l’estat d’execució de les mesures, l’inventari de les bones pràctiques registrades i l’avaluació del seu impacte. (pagina 43)
Ja fa temps que rumiava nous instruments d'acció política: fa més d'un any (mireu la nota), imaginava un "sindicat de ciutadans" ...
Vist l'Informe Vallés, i essent molt escèptic en fiar-nos només del voluntarisme dels polítics tradicionals, continuo pensant que calen palanques autònomes de renovació. Les podríem anomenar Plataformes per a la renovació democràtica. Caldria escriure un Manifest (memoràndum for understanding, perquè ens entenguem, en dèiem a la Comissió), buscar complicitats, pensar molt bé els objectius i les regles del joc: ho intentaré !
09 maig 2008
Més europeisme concret ...
La Secretaria per a la Unió Europea i el Consell Català del Moviment Europeu, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona, varen organitzar ahir al vespre un concert al Palau Reial de Pedralbes.
El PSC publica el seu manifest tradicional, molt genèric, i, com sempre fet pels seus eurodiputats a BXL, consolidant la visió de que "Europa" és una cosa que es fa a Brussel.les ...
Però potser seria un bon moment per fer, sistemàticament, un petit balanç anual del què s'ha fet aquí, del què hauríem de fer, aquí, l'any proper, i del què es pensa fer, des d'aquí, des d'una perspectiva catalana, en les principals àrees polítiques europees (agricultura, educació, salut, recerca, ... )
Hauríem d'acostumar-nos a explicar, periòdicament, què fem concretament, com a catalans, a la Unió, quines propostes tenim per millorar el seu funcionament i les seves polítiques, com apliquem aquí les seves orientacions estratègiques, com ens beneficiem de les possibilitats de cooperació entre Estats, administracions, organitzacions, com participem en iniciatives i programes, ...
Sense oblidar la consolidació dels mecanismes de formació concertada de les posicions europees del nostre Estat, és a dir, per entendre'ns, com juguem a Europa via Madrid !
Menys misses per predicar vagues idees, més sessions de treball, ateliers o workshops per compartir anàlisis i perspectives !
07 maig 2008
L'avi Bohigas, cada cop més clar !
El passat cap de setmana vaig llegir el llibre del V. Fuster i del JL. Sampedro, La Ciencia y la Vida. En faré una nota, té coses interessants. Entre d'altres, i parlant de jubilacions forçades, el Sampedro diu que ... "es cierto que se pierden facultades, pero no es menos cierto que la acumulación de experiencias a lo largo de los años facilita una visión de las cosas y proporciona unas posibilidades de reflexión serena que no se tienen de joven ... es la memoria a corto plazo la que se deteriora con más facilidad, pero la percepción, la conceptualización, la inteligencia se mantienen mientras se estimule."
Una prova evident, els articles de l'Oriol Bohigas.
Uns retalls del darrer:
Si aquestes reflexions les juntem amb les reflexions sobre els "taps" de l'Antoni Puigverd, sembla evident que el tema és complicat, i que falten noves palanques, nous instruments, uns "sacatapus", per intentar redreçar el rumb de la nostra benvolguda societat catalana ...
06 maig 2008
Divendres 9, Sant Schuman ...
... sense rés d'especial, sembla: wait and see !
Per curiositat, un link a la seva Fundació, un "think tank" francès ...
... i una referència a l'acte d'ahir dilluns, a l'Ateneu de la Caixa Laietana, on es va inaugurar l'exposició itinerant de la Diputació sobre municipis i Europa (jo vaig fer la xerrada d'obertura quan la van muntar a Igualada, el febrer) .
En la cloenda, el nostre alcalde Barón va citar l'iniciativa "Pacte d'Alcaldes" promoguda per la Comissió Europea (comissari Andris Piebalgs i la DG Energia i Transports ...).
Una iniciativa innovadora i exemplar en les maneres de fer de la Comissió, que valdrà la pena seguir. Una mostra interessant de les possibles polítiques de cooperació que pot promoure la Unió, sense gairebé pressupost (1,5 Meuros per tasques operatives, sembla).
Potser per aquesta originalitat, gairebé la única qüestió (de moment), ve de l'Agència Municipal de Energía, de Màlaga, preguntant si hi haurán calés europeus ...
La referència europea:
On 29 January 2008 Commissioner Piebalgs launched, on behalf of the European Commission, the Covenant of Mayors, the most ambitious initiative to date involving the citizens in the fight against global warming. It came after an informal consultation process with many cities in Europe. Mayors of several of those European cities joined the Commission in launching the Covenant.
The Covenant consists of the formal commitment of the pioneering cities joining it to go beyond the objectives of the EU in terms of reducing their CO2 emissions through energy efficiency and renewable energy actions.
The Covenant of Mayors will be a result-oriented initiative, focusing on concrete projects and measurable results. The adhering cities and regions will formally commit to reduce their CO2 emission more than 20% by 2020. In order to do that, they will develop Sustainable Energy Action Plans. Citizens will be informed on the achievements of their respective cities through periodic reports, which can be monitored by a third party.
The Commission will support the contribution of the best sustainable energy practices in the world to the Covenant cities and regions through a 'benchmarks for excellence' mechanism.
The Commission formally commits to support and fund a secretariat for the Covenant, funded through the Intelligent Energy Europe programme, in charge among other things of monitoring progress, provide technical assistance and facilitate exchange of experiences.
There are then no conditional clauses of vague statements of goodwill: it is just a selfcommitment by the cities to work for their citizens in concrete policies, measures and projects delivering tangible results in terms of less greenhouse gas emissions.
The Commission also provides public recognition to the Covenant regions and cities, and endeavours to negotiate with financial actors and other parties their contributions to the Covenant. To highlight the ongoing friendly discussions with Committee of the Regions and EIB, for instance.
El Pacte d'Alcaldes s'hauria de signar a primers del 2009, tot i que el termini d'inscripció acabava el passat 30 d'abril. Interessant analitzar les respostes amb els corresponents compromisos !
29 abril 2008
Ens les van fotent ...
... i després s'estranyen de les reaccions anticlericals.
Mireu l'editorial de El País, del dia 26 d'abril 2008 ...
... i llegiu el final cliquant-hi a sobre:
Avui dimarts 29,
El País publica un article sobre aquests comités, escrit per Pablo Simón Lorda,
amb el títol La enfermedad del dogmatismo.
Interessant !
Una idea interessant ?
Per suscitar el civisme i l'esperit de ciutat ... o de carrer, potser podríem pensar en iniciatives ... leninistes !
Vegeu l'article sobre la "celebració" dels subbotnik (subbota és dissabte en rus ...). Cliqueu-hi per ampliar-lo.
Els qui coneixen l'historia potser ens diran que els tradicionals focs al carrer, en començar l'estiu, ja tenien una finalitat semblant.
Ara podríem recuperar el fer dissabte dels carrers, amb activitats radicalment voluntàries, evidentment, però l'Ajuntament podria donar un cert suport tècnic/econòmic als voluntaris.
Es podrien promoure com una diada veïnal, fins i tots donant premis en funció dels resultats.
Caldria buscar eslògans amb impacte, com ara el de Barcelona, posa't guapa !
Aquí podria ser: Veïns, rentem la cara al carrer ! o, també, Veïns, donem goig al carrer !
Qui s'anima ?
Un llibre per després dels 60 ! ...
... que he llegit xuclant ! Regal del Pere Fradera i l'Àngels Jubany, que han escoltat pacientment les meves reflexions sobre el disseny intel.ligent.
De fet, el llibre és una visió de l'evolució humana utilitzant conceptes d'un geòleg/paleoecòleg ...
... però curiosament molt coincidents, en el fons, amb la visió de les transformacions socials que tenia Karl Marx, anomenada "materialisme històric", i basada en la dialèctica entre forces productives, relacions de producció, superestructures, etc.
Marx deia que els filòsofs ja havien interpretat prou el món, i que el què calia (ja aleshores) era transformar-lo.
Carbonell constata l'emergència de la consciència humana, i considera que l'espècie pot donar una direcció al procés evolutiu, guiat fins ara per l'atzar i la selecció natural actuant sense voluntat teleonòmica ...
Aquesta consciència crítica, basada en el coneixement, hauria de permetre substituir l'atzar per la lògica, i facilitar que la consciència operativa orienti l'esdevenir de l'espècie.
El títol del llibre (La consciència que crema), el deuen haver triat els publicistes ...
Alerta sobre les religions i el rol històric que tenen en la coerció, la cohesió i l'establiment estratègic de relacions de poder, que, de fet, endarrereixen el progrés, la racionalitat i l'arribada de la modernitat amb mecanismes com la por, el càstig o el premi quan ets a l'altre món ...
Diu que la manipulació de sentiments i emocions hauria de ser controlada i castigada. Les creences suposen, de fet, perjudicar la generació de la consciència d'espècie, posant contradiccions i pals a les rodes a través de missatges atàvics i formes antigues d'entendre el món.
Aquesta consciència crítica i operativa necessita, diu, una ideologia que posi la cohesió i la cooperació com a vector competent: la pròxima revolució serà l'èxit de l'espècie gràcies al desplegament d'aquesta consciència, i si no, ens espera el col·lapse d'espècie ... o l'extinció !
Quins agents poden fer operativa aquesta consciència ?
A la seva època, Marx pensava en la lluita de classes ...
Ara, és molt més complicat !
24 abril 2008
Més problemàtiques de governança
Josep OLIVER escriu avui a El Periódico sobre el govern de la universitat.
Considera que els òrgans de govern (estudiants, personal no docent i professors) es troben ancorats en els anys 70, en una lògica d'autoregulació. Segueix afirmant que la creació dels consells socials va obrir una finestra a l'exterior, però que la seva actuació ha estat una mica limitada. Acaba proposant que els poders públics es plantegin l'elecció del rector com l'aspecte essencial d'una indefugible reforma.
M'ha semblat interessant comparar la governança de les Universitats amb la dels Jutjats (on sembla que no hi ha "rectors" ni massa mecanismes de gestió), i amb la dels serveis per a la Salut (on els intents per anar més enllà del gerencialisme no semblen haver progressat massa).
En definitiva, caldria repensar les funcions, les característiques (composició, atribucions, responsabilitats, nomenament, condicions d'actuació, ...), dels òrgans de govern de moltes institucions, per garantir la seva utilitat pràctica, i evitar que continuïn les misses administratives, en les que els formalismes amaguen la seva inoperància i la dependència dels poderosos governadors reals (gerents o directors generals).
Molts d'aquests òrgans funcionen encara amb la lògica de les memòries anuals, s'entretenen en problemes del dia a dia, i discuteixen de números, de pressupostos, i repassen la Memòria anual.
Quants òrgans de govern fixen objectius a gerència, després d'haver discutit, autònomament, les problemàtiques i les diferents opcions estratègiques ?
Però les qüestions bàsiques d'un timoner, d'un governador:
- on volíem anar ?
- hi hem arribat ?
- amb quins recursos ?
- amb quins problemes i/o condicionants ?
no són habituals.
Al Consorci Sanitari del Maresme (segons la seva web), el procés de renovació d'aquesta lògica sembla aturat en les Orientacions que el Consell Rector, després d'un procés de reflexió, va adoptar per orientar la Gerència pel 2005 ...
Precisament, vaig ser rellevat per intentar dotar aquest Consell Rector d'una certa autonomia !
Reformar la Justícia, encara !
Que no ens en oblidem d' aquest article del Josep Mª Vallés, ex-conseller d'en Pasqual Maragall, i, sobretot, promotor de l'Informe sobre Bon Govern i Transparència.
Escriu que reformar la justícia serà "difícil de llevar a buen puerto si sólo depende de la vacilante determinación de la clase política"... i proposa "una coalición àmplia de profesionales preocupados por la dignidad y la calidad del servicio que prestan, por agentes sociales y económicos que pagan el precio de sus actuales ineficiencias y por expertos que pueden aportar experiencias de transformación en otras instituciones y servicios públicos".
Veu necessari "forjar esta coalición positiva y no limitarse a propuestas legislativas o normativas", perquè sinó, "el empeño de dotar al país de la justícia responsable y eficiente que necesita ... continuará sin resultados mucha gesticulación aparatosa que encubre comodidades corporativas, intereses partidistas y grandes dosis de incompetencia" !
Més clar no es pot dir !
22 abril 2008
Li importa un "pitu" !
Li he agraït la franquesa: m'ha confirmat en la meva decisió. Però m'ha sabut greu.
Precisament jo vaig acollir-lo al PSC, a finals dels '70. Venia il·lusionat i amb ganes. Jo era ja "gran", havia fet la trentena, probablement barbut, marxista, anti-socialdemòcrata radical. Ell devia haver passat la vintena feia pocs anys, i compartia radicalitat i entusiasme. Tinc la impressió que vàrem simpatitzar força.
Quan varen arribar les primeres eleccions autonòmiques, el partit va organitzar una campanya tipus Corte Inglés, amb nens a la platja banyant-se radiants ... il·lustrant la Catalunya Nova que prometíem. Va ser un xoc per a molts de nosaltres, i sobretot per als joves.
Recordo haver-lo animat dient-li, recordant l'himne dels segadors, que quan convé ... venem neveres !
Potser em va fer massa cas, potser s'ha passat de pragmatisme i no ha parat ja de vendre neveres ... i ara li importa un "pitu" que algú pugui qüestionar aquesta lògica comercial i les tècniques de marketing que comporta.
Repeteixo, em sap greu, francament.
I em preocupa aquesta reacció davant d'un company "dissident", però socialista "quand-même" (fr).
Lluitar massa directament contra corporativismes i corrupteles, promoure massa transparència en la gestió d'empreses públiques ?
Explicar massa obertament maniobres de complicitat politiquera al servei d'interessos particulars ?
Quins valors, quina moral inspira aquest tipus de menyspreu ?
Potser segueix, com molts al PSC, algun consell del SUN TZU, expert en l'art de la guerra.
Potser acabarem enyorant la moral del Jesús autèntic que ens captivava en la nostra innocent adolescència .
Tanmateix, i pensant en el partit com a organització, també podríem buscar referències en els milers de llibres i teories sobre la gestió de recursos humans. En quina tendència s'inscriu aquesta reacció del, ara ja madur, dirigent local ? Són aquestes les reaccions de la nova governança que tant reivindicàvem fa pocs anys ?
Idees, valors, principis ... que potser avui no tenen viabilitat comercial en el mercat polític.
21 abril 2008
Buscaré nous camins:
N'he parlat avui amb el Ramon Bassas, i ens hem explicat les visions respectives.
16 abril 2008
Igualtat homes i dones ...
... però el cristo sempre present !
Hi ha infiltrats a La Zarzuela ?
Cap Ministre va tenir una petita reacció per recordar que (sembla) que estem en un Estat laic ?
El País preguntava als lectors:
"Debe haber símbolos católicos en los actos oficiales ?"
A mitja tarda, de gairebé 4.000 respostes, el 20% deia que sí !!!
Contribució a la campanya AQUI RECICLEM ...
Molts parlen de la societat del coneixement, però el llencem sense cap mirament !
Malament ...
Cal recordar l'article extraordinari de l'Antoni Puigverd, a La Vanguardia del 24 de setembre de 2007, (Feudalismo democrático), que parlava de taps ... per acabar dient que tenim "demasiados tapones, filtros, obstáculos, murallas internas y espacios impenetrables para un país que està en riesgo de decadencia y que no puede permitirse el lujo de perder su mejor riqueza: el capital humano !"
