30 d’octubre 2010

La informació sobre la nostra salut, ciutadans !

Divendres vaig assistir a un seminari sobre PHR (Personal Health Record), la CPS (Carpeta Personal de Salut), que organitzava TicSalut al TecnoCampus, amb el títol mediàtic de "La Salut en mans dels ciutadans". Tinc l'impressió que jo era dels pocs ciutadans assistents: la majoria eren tècnics d'empreses, experts o responsables de serveis de salut ...

Vaig aprofitar per veure l'auditori del TecnoCampus en funcionament: magnífic, malgrat els petits problemes tècnics dels inicis (micros, ordinadors, temperatura, ...).

El President Executiu de TicSalut va iniciar l'acte, amb el seu to habitual d'encantador de publics explicant volades de coloms, aquest cop a Toronto.
L'Alicia Romero, com és habitual: viva, precisa, directa, correcta.

La primera xerrada, del Paco Lupiáñez, molt interessant: cal relativitzar les possibilitats tecnològiques i pensar més en els usuaris ciutadans, per evitar proposar iniciatives que excloguin amplis colectius de persones. Cal evitar la lògica dels "cacharritos", de les joguines tècniques, avaluant rigorosament l'impacte potencial de les solucions estudiades, i, sobretot, introduir criteris d'equitat i de cost/eficàcia en l'anàlisi d'opcions possibles. Molt documentat: ha participat en estudis del Manuel Castells. I té una web/blog que és una mina d'informació, anàlisis i experiències !

El seminari va consistir en dues xerrades sobre estàndards i tècniques d'interoperabilitat, seguides de presentacions comercials d'Intel, Microsoft i Atos Origin, per acabar amb l'experiència de la Lombardia i amb un primer balanç dels primers passos a Catalunya (a Calella, amb uns centenars d'usuaris).

Interessant la cloenda de Joan Guanyabens, responsable de les TIC al Departament de Salut i de l'Agència d'Informació, Avaluació i Qualitat en Salut, recentment creada. Va reflexionar sobre el paper que ha de jugar l'administració, el govern, en aquesta problemàtica: ha de deixar que sigui el mercat qui temptegi i acabi imposant-se la solució, o les solucions, que més sortida tinguin ? Més aviat es decantava per jugar un paper de facilitador, de promotor, però sense "posseir" el sistema ... tema molt delicat, opcions probablement discutibles.


Des d'una altre perspectiva, m'interessava veure en acció la criatura que l'estiu de 2005 vaig vendre a la Consellera Geli. Aquests són els primers comentaris, metodològics:

- no es va dir rés de la dimensió europea de la problemàtica, resumir què fan els nostres compatriotes. Ja és un vici del nostre país: anar per lliure, picant d'aquí i d'allà segons filies i fòbies ... amics i coneguts. Estic segur que a BXL, la Comissió, malgrat no tenir competències directes, promou cooperació tècnica en aquest camp via els programes de recerca i d'innovació.

- vaig trobar a faltar el valor afegit principal que justifica la fundació: TicSalut no s'hauria de limitar a presentar experiències o a facilitar la comercialització de productes de grans empreses.
Les funcions que havíem imaginat per a una estructura d'intermediació i de suport tecnològic (vegeu el document bàsic de proposta, del 2005), era la d'aportar anàlisis comparatius útils als qui decideixen, als qui preparen les decisions, avaluacions sobre projectes o realitzacions, orientacions o propostes estratègiques consensuades, fetes de manera interdisciplinària, rigorosa i resultant de grups d'experts treballant amb eines virtuals de treball cooperatiu, amb participació de tots els agents concernits ...

No sembla ser el cas aquí, tot i que vist des de fora, es fa difícil i arriscat fer valoracions. Però el rigor i l'interès general necessiten mecanismes transparents d'anàlisi i d'avaluació: són massa importants els interessos particulars que hi juguen ! En documents posteriors, recollia una recomanació de la Comissió en la utilització d'expertesa: aquest tipus d'instruments han d'exercir la seva funció "respectant les principes de pluralisme et d’ouverture et en s’interdisant toute action de lobbying ou de promotion commerciale au profit des acteurs du marché" ….

29 d’octubre 2010

Benvinguda al Papa ? No en el meu nom !

Sense entrar en consideracions històriques sobre el paper de l'Església al llarg dels segles, o sobre les posicions mantingudes al nostre país en els darrers segles, el senyor Ratzinguer és el cap d'una institució/organització que emparant-se en creences ancestrals i mentides, s'aprofita de la bona fe, el treball i els esforços de molta gent, dirigeix una institució que manipula les consciències de la gent de bona fe, que fa tot el possible per mantenir la dependència dels feligresos, que frena la progressiva autonomia conscient i responsable de les persones, i condiciona de manera no democràtica el funcionament de l'Estat.

Però l'alcalde de Barcelona, vots obliguen, ens crida a "reconèixer l'aportació fonamental que l'Església catòlica ha fet i fa a la nostra manera de ser col.lectiva i als valors que avui propugnem" ... i a ser "els millors amfitrions de Sa Santedat i contribuir a fer de la seva presència a Barcelona l'èxit que tots desitgem" ... (cliqueu a sobre el ban per ampliar-lo i llegir-lo bé !).

Quines aportacions als valors que tots propugnem ? Quin èxit desitgem tots ? Que la Sagrada Família sigui una plataforma extraordinària per recuperar el mercat i el poder que progressivament perden els pretesos intermediaris d'un déu ? Que l'Església catòlica segueixi tenint, consolidi o ampliï els privilegis que els successius govern democràtics no han sabut reconsiderar ? Que continuï entabanant a la gent amb els líos de l'esperit sant, el fill, el pare i la mare verge ?

Com sóc una mica ciutadà de Barcelona (hi tenim un piset i paguem els impostos ...), i des del més profund respecte a tota la gent que, de bona fe, i, en general, de manera desinteressada, treballa en àmbits católics per estimar els altres, per millorar la nostra convivència, respecto la visita del líder catòlic.

Però sense passar-nos, sense festejar-ho: benvinguda coral municipal ? NO EN EL MEU NOM !

Un àngel de la guarda "progre" ...

... o amb mala consciència ?

L'alcalde Hereu m'havia deixat preocupat en parlar en el seu BAN de "l'aportació fonamental que l'Església catòlica ha fet a la nostra manera de ser col•lectiva i als valors que avui propugnem". Jo en tenia una altre convicció ... I, precisament ahir, endreçant llibres, vaig retrobar un catecisme dels anys 40, editat a VIC, que m'ha permès confirmar les meves impressions: potser el meu àngel de la guarda s'ha penedit de les meves angoixes (Catecisme/Lliçó 12ª/punt 137bis). Llegiu ...

- uns quantes idees bàsiques ...























- uns manaments per guiar els comportaments ...







( fatilleries = bruxeries !)




- uns principis necessaris de submisió ... sense oblidar l'essencial !













Aquestes són les idees que durant les darreres dècades l'església ha estat predicant a casa nostra entre els joves i els adults a les catequesis i misses.

Podríem mirar molt més enrera, però quedem-nos amb aquestes proves properes i tangibles.







Probablement, al menys formalment, sembla que la doctrina de l'església catòlica ha evolucionat una mica.

Però si, com diu el Catecisme, el Papa és infalible (que no pot errar ni enganyar-nos),
si l'església docent (el Papa i els Bisbes) tampoc pot errar quan ens ensenya les veritats de fe i costums, ...
com és que el seu discurs evoluciona ? Canvien les veritats ? Canvia el seu déu de visió o d'opinió ?

Molt probablement, penso, l'església ha canviat a contracor, forçada per la pressió dels ciutadans cada cop més autònoms, responsables i lliures.
Però no és aquesta la qüestió: estem parlant, parla l'alcalde, de les històriques aportacions fonamentals de l'església !

Pot dir l'alcalde que tots desitgem que la presència del senyor Ratzinguer a Barcelona tingui molt d'èxit ?
No en el meu nom !

27 d’octubre 2010

El programa electoral del PSC: primers comentaris


Acabo de descarregar-me el programa que el passat 17 d'octubre els socialistes catalans varen adoptar de cara a les properes eleccions autonòmiques.

Hi ha molts comentaris a fer, però, de moment, en faig dos: un de dolent i un de bo.

El dolent: aquest programa sembla el què a BXL en dèiem una shopping list, una llista per anar de compres. Aquí és una llista per anar a vendre propostes i obtenir el vot dels ciutadans. És una llista estructurada en 5 grans blocs temàtics, però no hi ha un balanç global del període precedent, no hi ha diagnosi global a partir de les principals problemàtiques, no hi ha una estratègia global integradora que doni sentit i coherència a les propostes concretes.

Potser és la continuació de la lògica del "fets i no paraules": propostes, no paraules ... O potser és allò de què no es veu el camí, i cal anar-lo definint al caminar, haciendo camino al andar. Potser sí. Però aixecar el cap una miqueta i fer una mica de croquis, probablement ajudaria a explicar a la gent el perquè de cada pas.

El bo: el punt sobre política europea. Tradicionalment, els programes i documents polítics del PSC parlaven més de com ens agradaria que fos la Unió Europea que no pas de què faríem per jugar i aprofitar a fons la nostra europeïtat.
Aquest cop, el punt 3.8.1 em sembla força bé, amb tots els elements per afavorir l'europeisme necessari: a Catalunya, amb les altres Comunitats autònomes, i amb el Govern central, en la formulació de la voluntat de l'Estat davant les institucions europees.

Especialment al sí del govern de la Generalitat, promovent la dimensió europea de totes les polítiques sectorials, enquadrades en la política europea catalana.

En la meva etapa d'assessor per reorientar i reorganitzar el Patronat Català pro-Europa cap a la Secretaria per a la Unió Europea, vaig intentar vendre aquesta idea de la necessària dimensió europea de totes les polítiques dels Departaments, amb no massa èxit. Ara sembla que, al menys els redactors del programa, ho han entès !




(cliqueu per agrandir i llegir millor)

26 d’octubre 2010

Guardant referències interessants


Aquesta iniciativa del Nicolas Hulot l'havia recollit en les meves propostes de "sindicat" de ciutadans, per fer política des de fora de "la política".

Com que és molt engrescadora, penso, val la pena que pengi una referència que permet veure-la amb perspectiva i avaluar-ne els resultats.

Per ampliar informació, aquí hi ha el [ link ].



Una altre referència que és d'aquí, i de més d'actualitat: les 35 propostes del Tercer Sector Social de Catalunya, adressades als partits polítics, per la propera etapa de govern després de les eleccions del 28 N. Es poden consultar [ aquí ].





Altres iniciatives i referències són accessibles a les carpetes del "sindicat de ciutadans" i de les "iniciatives ciutadanes"

24 d’octubre 2010

Obrint els "erasmus" !

Ja era hora !


La Comissió Europea dóna suport a intercanvis entre emprenedors de diferents estats membres per contrastar contexts, mètodes de treball, maneres de fer, perspectives, etc. [ link ]







La Vanguardia se'n fa ressó en l'extra d'avui diumenge dia 24.





A part del seu interès específic, iniciatives com aquesta fomenten la cohesió europea.
Fa anys que jo ho vinc proposant. Quan era a dintre la Comissió, a la DG EAC (Educació i Cultura),
i després, aquí:
- en articles (vegeu el de la revista Valors, al numero 24, pàgina 5, de febrer de 2006),
- i en notes al blog (mireu aquesta de març de 2007).

Tant de bo hi hagi visió, voluntat i recursos per ampliar el ventall de professionals que puguin participar-hi: metges, gestors, enginyers, advocats, administradors, ... !

23 d’octubre 2010

... amb un "powerpoint" ?














Una reflexió interessant sobre la utilització pràctica d'aquesta eina extraordinària. Té una eficàcia indiscutible, però, també, efectes perversos dels que l'utilitzen amb poc rigor o amb males intencions, per adornar un discurs buit, anestesiar l'auditori, o defugir responsabilitats.

Penjo la referència i comentaris de l'editorial.

I aprofito la sortida d'aquest llibre per recordar dues coses:

1. l'experiència interessant al Consorci Sanitari del Maresme amb els powerspoints del gerent.
Sóc usuari de l'eina des dels inicis, i algun cop he dit que una xerrada sense un powerpoint no s'hauria de permetre.
Les slides ajuden com a mínim, a estructurar l'exposició, a centrar l'atenció dels oients, a facilitar el seguiment del fil conductor, a presentar imatges que valen més que moltes paraules.

Però el gerent del CSdM, en les sessions del Consell Rector, en comptes de facilitar-nos documents d'anàlisi i proposta, només presentava powerspoints amb boniques frases genèriques, destinats a encantar els membres, i que no permetien en absolut exercir la funció de direcció, d'avaluació i de control que se suposava devíem exercir.
Els "powerspoints" resumeixen i esquematitzen els documents de base. Però, en empreses, organitzacions, institucions, presentar powerspoints sense documents, és fer volar coloms !

Per això, li vaig gairebé "prohibir" usar exclusivament .ppts: primer els documents bàsics, després la presentació esquemàtica amb slides !

És una petita experiència que confirma els riscos que denuncia l'autor.

2. les eines "pre-power.point": les diapositives de veritat per explicar, per fer xerrades. Encara guardo tot un dossier de les que jo utilitzava per explicar tecnologia, innovació, organització industrial ... i marxisme, als primers anys '70, fa doncs, ja, gairebé 40 anys !

22 d’octubre 2010

Felicitat i altruisme

A La Vanguardia del dijous 21, un article interessant recull els resultats d'un ampli estudi fet a Alemanya des del 1984,
amb la sèrie de dades més llarga del món ... com només saben fer els alemanys.

Aquest temes sempre tenen elements discutibles, i és complicat, delicat i difícil de mesurar tot el conjunt de factors que condicionen sentir-se (o ser ?) feliç. Especialment el que en francès anomenen els "liens de causalité" entre factors i resultats. Un petit exemple: els prims (factor) són més feliços (resultat), o els més feliços i equilibrats (factor) saben o poden controlar millor el seu pes (resultat).

Debats sociològics a part, el que m'ha interessat és l'afirmació, el titular que diu que és millor educar els nens en l'altruisme que en la competitivitat. Nosaltres no varem inculcar cap esperit competitiu als nostres fills, fins i tot de vegades pensem que ens han sortit una mica massa respectuosos dels altres ... cosa que preferim.


Però no deixa de preocupar-nos quan els veiem navegar per aquesta selva del tots contra tots. Si tens molt en compte els altres, si no saben, també, fer-se respectar una mica, pot ser que tothom els passi al davant ... En qualsevol cas, cal ser conscient de com va el joc en aquest món nostre.

Per això els resultats de l'enquesta ens reconforten, d'alguna manera: a la llarga, és millor ser bona persona, pots ser més feliç si actues amb respecte, comprensió, tolerància, si veus els altres com a companys, cooperadors, i no com a concurrents.

És el què prediquen els humanistes de la BHA !

Que així sia !

LIPA / BIPA: una vella proposta !

Llegeixo amb agradable sorpresa l'iniciativa de l'Ajuntament de Sitges: crear un institut per a formar de manera integrada en totes les "performing arts".









El 1997, predicant i promovent iniciatives per combatre l'atur de llarga durada entre les persones grans, a la regió de Merseyside, vaig poder visitar el LIPA, el Liverpool Institute for Performing Arts ...



Em va semblar una idea interessant, inteligent, integradora, innovadora !
Tots els oficis, totes les perspectives d'un espectacle, explicades en un mateix entorn, per afavorir visions integrades, sinergies, complementarietats. L'ambient, el caliu, el companyerisme que s'hi respirava era extraordinari.

Va ser també una experiència emotiva: l'Institut, i especialment l'auditori havia estat directament promogut per l'ex Beatle Paul McCartney. I tots els elements (cadires, escales, baranes ... ), tenien una petita placa amb el nom del seu patrocinador particular (persones, organitzacions, grups, empreses, ...).

La idea (institut artístic integrat, patrocini privat) la vaig anar divulgant en tots els meus contactes. I avui, curiosament, veig que a Sitges han concretat el projecte, cooperant, sembla, directament amb el LIPA, i, astutament, anomenant-lo BIPA, Barcelona Institute for Performing Arts.

Estupendo !

20 d’octubre 2010

Petits passos per la racionalitat i la transparència

La British Humanist Association, m'envia informació sobre aquesta iniciativa:

Com sempre, com moltes de les seves campanyes, la trobo original, clara, directe, respectuosa, ben orientada. He penjat notes respecte de dues:

- la dels busos a Londres, [ nota 1 ] i [ nota 2 ];
- la de l'educació "religiosa" dels infants [ nota ].

Val la pena navegar una mica per la web de la campanya. És un exemple de feina ben feta !

Potser podríem fer una petita experiència-pilot aquí, i fer una enquesta rigorosa sobre creences, sobre pràctiques, sobre voluntats ... basada en qüestions ben pensades per obtenir respostes que reflecteixin efectivament la realitat.

Potser serviria fins i tot d'exercici pedagògic.

Com ho veuria l'església catòlica ?
Probablement amb no gaire interès: són mestres de l'ambigüitat !
La llum, si no és la seva, els molesta.

Però tal com van les coses, amb la creixent deriva cap a populismes, sentimentalismes, fonamentalismes, integrismes, ... més que convencions entre aparells eclesiàstics per defensar interessos corporatius, caldria promoure racionalitat, comprensió, tolerància, i mirar de netejar les ments de creences ancestrals irracionals, que serveixen per mantenir les velles estructures de manipulació, d'influència, de poder.
Tornant a la campanya anglesa: un bon exemple d'accions concretes i positives.

16 d’octubre 2010

Perdoneu, però ho havia d'anotar !


Repassant les notes penjades en aquest blog, veig que no n'hi ha gaires que denunciïn les actituds i actuacions de les nostres dretes. Són, sovint, comportaments d'una mesquinesa i miserabilitat insuportables !
I costa penjar notes ponderades.

Estic convençut de què la majoria pepera que "actua" en política, fan el titella, són comediants, respecten una mica les formalitats i procediments de la democràcia, però que, si poguessin, tirarien pel dret !

La democràcia no són només les formes ! Com en la Justícia, no són només les fredes lleis.




És demòcrata qui està convençut:
- de la diversitat de visions, de perspectives, d'interessos, tots respectables, entre les persones;
- de que cal afavorir una implicació conscient, responsable, activa de la majoria en el seguiment de les problemàtiques colectives i en la recerca de solucions adequades;
- de que la millor manera de conviure i de fer progressar el colectiu és buscar consensos el més ampli possibles, imaginant pactes i compromisos que respectin el sentir de les majories;

És demòcrata qui, tenint aquests convenciments, actua en consequència !

Resumint,
demòcrata és qui valora i promou el govern colectiu dels problemes colectius,
demòcrata és qui treballa per una governança efectiva i transparent, pedagògica i participada...

Tenen les nostres dretes (i alguns que es diuen d'esquerres ...), aquesta convicció ? No ho sembla pas ...

15 d’octubre 2010

Canviar la mentalitat de la gent ? . . . sí !

Dissabte passat, dia 9 d'octubre, Juan-José López Burniol feia balanç del tripartit, a La Vanguardia, i criticava l'actitud d'Iniciativa per Catalunya, que qualificava d'integrisme ideològic, dogmàtic, perque proposava "canviar la mentalitat de la gent".

Doncs jo estic d'acord amb què hem de treballar per canviar la mentalitat de la gent:
- per fer progressar els nivells d'informació, de coneixement, de curiositat crítica,
- per millorar les capacitats d'anàlisi, de raonament, d'enteniment, de comprensió de les problemàtiques,
- per promoure actituds de respecte, de tolerància, de responsabilització, de cooperació, de solidaritat,
- per evitar que d'altres manipulin les consciències i juguin amb les pors i angoixes de la gent.

Les persones hem de ser lliures: les mentalitats no s'han d'imposar, lògicament.

Molts ho intenten, per evitar que el poble, la ciutadania, vegi massa clar els tripijocs que s'amaguen. Les dretes, els conservadors, els ultraliberals, els reaccionaris, els qui tenen riquesa i poder ... fan tot el possible per evitar canvis i progressos cap a situacions més justes, més equilibrades, més equitatives, més democràtiques. Fan tot el possible per evitar que la gent prengui consciència i reaccioni segant cadenes, tombant estaques. Molts no tenen cap interés en una societat justa, cooperativa, solidària, i possiblement, com deia/diu el Labordeta, ens costarà poder veure una societat així, "... pero habrá que forzarla, para que pueda ser !"

Caldria que els partits i moviments que es reclamen progressistes, socialistes, d'esquerres, que diuen que defensen la solidaritat, la cooperació, l'altruisme, la felicitat colectiva, el benestar i el benviure ... adoptessin iniciatives i polítiques concretes per contribuir, efectivament, a generar mentalitats obertes i positives, a afavorir el que en anglès en diuen empowerment de les persones, dels ciutadans.

I que procuressin neutralitzar, impedir, les activitats pernicioses, les influències negatives pel progrés de la consciència dels humans.

Per exemple, reaccionant davant dels valors, de les mentalitats que transmeten moltes ràdios i televisions: anti-democràtics, anti-cíviques, pernicioses per la salut mental de les persones, o denunciant les proclames dels populistes i demagogs que proposen solucions simplistes a problemàtiques delicades i complexes..

Per exemple, evidenciant la propaganda interessada que fan els aparells eclesiàstics, que des de fa segles, i per augmentar la quota del mercat, atemoritzen la gent en base a creences milenàries cada cop més evidenciades. Eudald Carbonell (vegeu una nota anterior), diu que la manipulació de sentiments i emocions hauria de ser controlada i castigada. I que les creences suposen, de fet, perjudicar la generació de la consciència d'espècie, posant contradiccions i pals a les rodes a través de missatges atàvics i formes antigues d'entendre el món.

Laura Freixas comenta els resultats d'una enquesta als EUA: com més informada està la gent sobre les religions, menys creients són.
Els més creients, els catòlics, són els menys informats ... (a La Vanguardia de dijous, 14).

Els humanistes (i fins i tot, fa pocs dies, el programa de bricolatge emocional de TV3, la seva), diuen (diem) que la millor manera de ser feliç és fer feliços els altres ! Sobren el cel i l'infern, sobren les pors, els pecats, les pregàries, les indulgències, sobren els intermediaris dels déus ... i falten més predicadors honestos i creïbles de benestar personal i de la solidaritat colectiva !

Hem de treballar per canviar/millorar la mentalitat de la gent, sí ! Cal molta educació, molta pedagogia !
Hem de procurar que la gent, lliurament, progressivament, adopti mentalitats més obertes, més conscients, més responsables, sí !

13 d’octubre 2010

Fe, no paraules ...

Penjo aquest article de Josep Ramoneda a El País de dimarts 12.
Potser no diu coses noves, però les diu totes juntes, ben articulades, de manera clara i comprensible.
(cliqueu per ampliar i llegir millor !)

En uns moments en què els populismes, els individualismes, les desconfiances i desafeccions pugen i pugen, la no-política, el pragmatisme sense projecte poden ser dramàtics ...

Ara més que mai la gent necessita paraules, explicacions, la gent necessita comprendre les dificultats, entendre les opcions possibles, assumir conscientment les responsabilitats, veure el sentit dels esforços ... la gent necessita un "relat", diu el Ramoneda. Un "relat" que hauria de resultar d'una valors clars, d'uns objectius explicitats, d'una estratègia coherent, en funció de les necessitats, de les problemàtiques, dels recursos. Tot ben argumentat de manera el més pedagògica possible.

Però els socialistes prediquen fe, fe i no paraules. Fe en el líder (com a Corea del Nord ...), esperança (que tot vagi millor, que la crisi amaini), i adopten polítiques de caritat social per contentar els feligresos ...

La fe en el líder ve motivada per que és el líder qui decideix les llistes, i per tant, les feines, els llocs de treball, les oportunitats ... els xollos. Cal alabar el líder, mostrar-li adhesió, respectar-lo, mimar-lo ... Els qui pensen (massa), els qui pregunten, els qui raonen, més aviat molesten i són marginats. Cal seguir creient ...

L'esperança s'explica perquè no hi ha massa capacitat i ni competències per imaginar estratègies concertades, operatives, efectives, per millorar les coses. Com l'ambient és propici a no pensar, a no proposar canvis ni innovacions que podrien trastocar equilibris, influències, posicions, jerarquies, el millor és ser pragmàtic i esperar que no ens passi rés, que (com passa amb els temporals), escampi aviat i surti el sol ...

La caritat, que ben entesa comença per ells mateixos i després, pels fidels. Cal repartir beneficis, organitzar serveis, fer donacions. Però cal recordar, sempre, que tot el que "donen", tot el què fan, surt dels qui han pagat, abans, religiosament (?), els seus impostos ...

09 d’octubre 2010

Símptomes preocupants per a la democràcia ...

Fa pocs dies penjava la [ nota ] sobre la Belén Esteban, promocionada per TeleCinco,
i amb enquestes que li donaven gairebé un 8% d'intenció de vot ...

No és conya: aquestes iniciatives poden funcionar ! La prova, al gran Brasil de Lula, a les eleccions del passat diumenge dia 3.

Sort que anava a les llistes d'un petit partit coalitzat (coaligado) amb la majoria progressista governant ...
















. . . Que consti, compta !

Francès, non, merci ? ... on anirem amb el català ?

Jo ho havia constatat en els meus darrers anys a la Comissió, de 2000 a 2004. La [ nota ] de Jean Quatremer, belga, al seu bloc, ho analitza amb dades concretes i fa consideracions molt oportunes: l'anglès és pràcticament l'única llengua interna a les institucions, i això té implicacions:
- en quan als processos de proposta/negociació/concertació,
- i, el què és més greu, en els valors i ideologia subjacent en els treballs i polítiques de les institucions.

Val la pena llegir la nota. I, per respecte, en francès . . . (cliqueu-hi a sobre per ampliar !)

























Des d'aquesta perspectiva, cal relativitzar, malauradament, els esforços per poder expressar-nos en català, allà ...

La Unió té altres problemes, segur, però aquesta situació:
- tot i que té avantatges operatives i de reducció de costos evidents,
- mina la cohesió social bàsica per actuar conjuntament,
- condiciona els sentiments de pertinença i la solidaritat necessària,
- i, el què és potser més greu, influeix en els continguts de les polítiques comunitàries.

08 d’octubre 2010

Salvant (un petit) patrimoni industrial !

A la nova casa de la Juliana, m'han passat aquestes rodes que s'utilitzaven per transmetre força, energia, des d'un motor central (vapor primer, elèctric després ...), cap a cadascuna de les màquines de les fàbriques o tallers.

Es podia veure l'energia en moviment, viu, als eixos i rodes penjats a les parets, impulsades pel gran motor, que sovint anomenaven "la burra". Amb les corretges de transmissió es passava energia cap a cada màquina, amb senzills mecanismes d'embrague (embragatge) i fre.

Ara, amb els motors elèctrics, l'energia s'ha desconcentrat/descentralitzat, i circula pels cables elèctrics. Cada màquina té el motor o els motors que necessita, amb la potència, la força precisa, on la necessita, fàcilment controlable i ajustable, per moure eines, peces, materials.

Ara que estem recuperant tantes velles fàbriques [ nota ], seria bo preservar aquest tipus d'elements. El futur museu tèxtil probablement en tindran. Però a les naus restaurades que jo he visitat fins ara, sembla que només interessi restaurar/recuperar, l'arquitectura, el contenidor. Es neteja tot, fins i tot la vida, el treball, els esforços, els problemes, les eines, les màquines, les fonts d'energia ... tot fora, per poder veure magnífiques columnes, sostres, finestres i teulades.

La meva petita contribució a salvar patrimoni industrial: algunes imatges del context on treballaven/funcionaven, aquestes rodes:
Runes de Tints Buxó, vora el riu Ripoll . . . . . . una sala al MNACTEC de Terrassa, amb l'Elionor / imatge a Historia de la Maquina / i una "burra" conservada al MNACTEC.

l'embarrat !

El meu germà em refresca la memòria: al conjunt de barra i rodes/politges n'hi diuen l'embarrat ! Amb aquesta paraula "clau", vaig al Google i el primer que trobo és aquest magnífic embarrat, restaurat per la gent de l'ofici de Sant Hilari, que fa funcionar uns torns i una mola !

Emocionat per la qualitat del conjunt, molt pedagògic, amb el motor de benzina a primer terme, les rodes de fusta (politges), els torns de fusta, el torner Francesc Gol ...






Ja he trucat al Francesc (972 86 88 39) per veure si podríem organitzar una visita amb joves dissenyadors sensibles a les tecnologies bàsiques. Acollidor, encantat, em diu que quan vulguem !








Per més informació, a la web del MNACTEC, on expliquen la màquina de vapor,
hi ha fins i tot un petit clip de vídeo per veure un embarrat de politges i corretges de pell funcionant !