23 d’octubre 2013

A punt, a punt !


L'estiu passat vaig penjar unes fotos de la Maria a mig embaraç, fent kayak ... [ aquí ]
Ara ja és a punt !




Esplèndides imatges de la seva maternitat !

20 d’octubre 2013

Reformar la funció pública i l'administració ?

... van donant pa a les oques !

És una reforma pendent de fa molts, molts, anys. És un qüestió difícil: calen idees i projectes forts, molta voluntat, capacitat i coratge. Per això, encara estem igual: anar tirant i donant pa a les oques !

Al principi del seu mandat, al febrer de 2011, el flamant nou president Mas, envoltat dels millors per governar i aixecar el país, va enviar una carta a tots els funcionaris: amb menys, calia fer més i millor per enfortir i projectar la nostra identitat colectiva !

Tenim molta cosa sobre la taula: per exemple, els congressos i llibres blancs sobre la funció pública, l'Informe del conseller Vallès sobre Bon Govern i Transparència (2005), els esforços de 2005 del conseller Antoni Castells sobre programació pressupostària (inspirats en les reformes de la Comissió Europea del 2000), el nostre (dels enginyers ...) humil Manifest/Declaració de 2010, l'Informe del grup d'experts designat pel Govern (maig 2013), les aportacions del CAREC, les propostes d'aquest setembre del Fòrum d'Entitats per a la Reforma de l'Administració (FERA) ...

Però sembla que rés es mogui de veritat: la darrera ocurrència de la vicepresidenta: donar pa a les oques !

En una reunió amb experts de fa pocs dies, proposa seguir reflexionant,
 i convida a tothom a participar en diversos grups de treball al voltant de 9 eixos:

Sense fer-ne una anàlisi massa detallada, el que més em sorprèn és que no hi ha cap eix dedicat al factor bàsic d'eficàcia/eficiència: els instruments de planificació estratègica i programació, els mecanismes de conducció, les eines de governança i de presa de decisions. Sense instruments clars, la transparència és inútil. Si no sabem ben bé on volem anar, retre comptes és impossible.

L'altre comentari: un eix es dedica a la "cultura d'ètica pública": bones paraules en comptes de  mesures concretes i contundents per lluitar contra la corrupció. Sembla que preval la lògica del capellà predicador (hem de ser bones persones ...), més que la del bon governador (mecanismes de control i, per exemple, de protecció dels whistleblowers ...).

En qualsevol cas, anar fent, anar tirant, anar-hi anant !

No falten anàlisis ni idees. No falten recursos per la reforma: algunes podrien augmentar l'eficàcia/eficiència sense augmentar costos. I deu haver-hi encara, força persones, treballadors públics, disposats a canviar, si hi ha un projecte clar, engrescador i ben liderat. Falta visió, competència, capacitat i voluntat. Així volen construir estructures d'Estat ?

Vaig dir als meus companys enginyers que hauria de ser la societat civil, no condicionada per politiqueries, qui hauria de fer un crit fort i valent ! Tant de bo ...

19 d’octubre 2013

enginyers 3.0

Abans de finals d'any hi hauria d'haver eleccions al Colegi i l'Associació d'enginyers industrials de Catalunya. No conec el calendari exacte perquè no s'ha publicat, encara: pràcticament cap referència a la nostra web, sembla un procés clandestí ...Només sé, informalment, que el termini de presentació de candidatures s'acaba dijous o divendres vinent, 25 o 26 d'octubre.

També sé, per carta i per contactes amb els promotors, que hi ha una candidatura continuista/renovadora, imaginativa i voluntariosa, que vol impulsar una nova etapa: enginyers 3.0

Com a la majoria d'associacions i administracions, com que potser penso i proposo massa (més de 70 notes al blog en els darrers anys, membre de tres comissions, impulsor de declaracions, manifestos, propostes ...), no m'han convidat a formar part de la Junta de Representants, malgrat n'hi ha alguns que no han piulat mai ...

Hi estic acostumat, com molts d'altres: sembla ser el destí de molts inquiets promotors de progressos i canvis ... Fins i tot el Director General d'Educació de la Comissió Europea, el 2001, en veure totes les meves propostes de reforma operativa, va dir-me que jo era ... massa intelectual !

Cal no desanimar-se i seguir, tot i que ....

No sé si hi haurà debats, ni si, de fet, hi haurà altres candidatures. Si no, seria tot un símptoma, vergonyant, de la poca vitalitat de l'Associació. De moment, he estat en un dinar amb el Jordi Guix, molt obert i trempat, home d'equip, i molt preocupat per la governança. Dimarts tenim un altre dinar amb el candidat a presidir l'Associació, el Jordi Renom. No el conec.

Per anar al grà, per aprofitar el temps que serem plegats, per plantejar correctament les meves preocupacions, penjo aquí tres qüestions als candidats:

1.- un colegi d'empreses ?
Veient les activitats i sobretot, el contingut dels canals de comunicació, semblaria que, efectivament, més que una associació de professionals orientada a vetllar per les condicions de treball i pels continguts i maneres d'exercir les nostres funcions tecnològiques, podria semblar que predomina la dimensió empresarial, tan volguda per l'anterior director general (no puc enllaçar a les seves propostes: va tancar el blog ... però sí a una nota de preocupació penjada el maig de 2011).

Compartiu aquesta orientació ... o us preocupa aquesta "deriva" ?
Quines idees/mesures/promeses concretes orientades a millorar la professionalitat i condicions de treball dels companys hi ha en el programa ?

2.- uns associats més actius i cooperatius ?
En aquests dos darrers anys, els nous òrgans de representació i govern no han impulsat massa la cooperació (un delegat de cooperació fantasma) ni adoptat el reglament que preveuen els nous Estatuts.

El president ara sortint va encarregar a una Comissió delegada l'elaboració de propostes per fomentar la cooperació entre els associats. Abans de l'estiu varem entregar documents i propostes concretes per fer-ho, amb mesures concretes per enfortir les comissions, la participació més activa de tots els companys associats, i per assegurar la funció referent de l'associació. No han estat publicades als Fulls, que estan plens de bombetes ...
(Podeu mirar també les propostes al confús Butlletí Digital extra, de 26 de juliol.
Aprofito per insistir en què cal repensar principis, objectius i maneres de comunicar !
)
Les heu considerat ?
Quines idees/mesures/promeses concretes per fomentar la cooperació efectiva dels companys hi ha en el programa ?


3.- una associació més oberta i transparent ?
En la Junta de desembre 2010 vaig fer dues propostes concretes per millorar la governança (instruments de govern més útils, més clars i comprensibles, i difusió sistemàtica via web de convocatòries i actes dels òrgans de representació i govern).
Els nous Estatuts, després de llargues discussions, varen recollir un instrument (programa anual d'objectius), però no el balanç anual de resultats, ni la obligació d'informar sistemàticament, comprensiblement, obertament, abans i després, de les activitats i decisions dels òrgans de representació i govern.

La pràctica d'aquests dos anys és decebedora: pràcticament rés a la web.
Fins i tot el proper procés electoral sembla clandestí ...

Hi ha idees/mesures/promeses concretes per una governança més oberta i transparent al vostre programa ?


18 d’octubre 2013

Memorial de paper mullat ?


El Govern va presentar dimarts un Informe sobre la deslleialtat de l'Estat respecte de Catalunya, un memorial de greuges de Catalunya envers l'Estat. En principi, em va semblar una bona iniciativa.

En diverses ocasions, ho havia proposat en notes en aquest blog de 2012:
- el setembre, pensant en el futur de Catalunya ( nota ),
- el mateix setembre, fent una proposta estratègica en dues fases ( nota )
- i l'octubre, per mirar de racionalitzar el debat sobre l'encaix ( nota )

Fa uns mesos, en aquest 2013, insistia:
- el maig, en parlar de consultar o decidir ( nota ),
- i el juliol en parlar de problemàtiques, objectius i estratègies per una unió en llibertat ( nota ).






A la premsa d'aquí no he vist massa reaccions, ni positives ni negatives.
Potser només la de Fernando Ónega, opinador respectable a La Vanguardia. No comparteixo el seu anàlisi (com que no hi han greuges ? com que no hi han atacs contra la llengua i cultura catalanes ?), ni la seva pena (com demanar cordialitat i oferir, encara, ponts de diàleg, amb les actituds vistes a Madrid ?).

Però si algú com ell no entén el gest, malament !

A la premsa española, atacs d'arreu, començant per El País, que ridiculitza amb sorna l'iniciativa ...

Però la reacció més dura i contundent ha sigut la del Duran i Lleida:


Tot això és el què saben fer ?
No hi ha més inteligència estratègica i capacitat operativa o tàctica ?
No poden actuar sense fer el ridícul ?




Tot plegat ens porta a l'anàlisi precís i realista de Rafael Nadal en l'article d'avui 18 a La Vanguardia: deixem de somniar, d'imaginar estratègies utòpiques. A Madrid no estan disposats a res. Aquí, sense unitat no tenim cap força. Nadal emplaça els partits que lideren la via catalana:
- si se senten amb forces suficients, que portin els ciutadans a les urnes i tirin endavant;
- però si no es posen d'acord, no se senten prou forts, o no veuen cap escletxa per on avançar, que ho diguin com més aviat millor i deixin d'ilusionar-nos amb escenaris que s'acabaran convertint en una frustració devastadora ...

17 d’octubre 2013

Desenvolupant acudits de El Roto

Ahir i avui, a El País, El Roto publica uns acudits que m'han despertat l'interés.
En general m'agraden molt: trobo que amb uns traços senzills, bruts, descarnats ... retrata d'una manera claríssima les nostres realitats.

Però no m'agraden quan parla de les relacions entre els pobles. La seva visió de les diversitats culturals i de llengües, la seva posició respecte dels nacionalismes, de les identitats, de les ideologies i banderes, em deixa trist. Tinc la sensació de que té un costat anacrònic i simplista que no acabo d'acceptar. Ho sento.

Per això m'he atrevit a desenvolupar aquests dos acudits, des d'una perspectiva catalana.


























16 d’octubre 2013

Corbs ensotanats

Fa pocs dies penjava una nota esperançadora sobre el nou papa Francesc. Pocs dies després, la carronya episcopal española ha muntat un espectacle que recorda el podrides que estan moltes estructures eclesials. Al Vaticà hi ha lepra, diu Francesc. Aquí, mesquineria hipòcrita.





















Amb milers de foses amb desenes de milers d'afusellats per dignificar encara, aquests corbs que diuen predicar els valors cristians recorden, només, les esglésies cremades, la "llibertina política antireligiosa". Obliden la cínica política antidemocràtica dels seus avantpassats, i amb unes litúrgies que contesten clarament els nous aires que el nou papa vol impulsar.

7 dècades després, sembla que encara no s'hagin preguntat el perquè d'aquelles actituds, d'aquells comportaments.
Perquè tanta gent odiava els capellans ?
Perquè hi havia tantes actituds visceralment anticlericals ?
Perquè ?

I perquè hi va anar-hi el president Mas, acceptant un gest humiliador cap els demòcrates ?
Perquè anar-hi dos dies abans de l'aniversari de l'afusellament del president Companys ?

Ho confesso d'entrada: si tingués davant el Rouco i la seva cort, els escopiria a la cara !
O potser no ... per pena i compassió.

Que el Francesc ens empari ! L'Enric Juliana diu que s'interessa molt per España i que demana informes ...




[ AFEGIT ]
Vaig quedar-me amb el dubte de si aquesta nota era un pel dura ...
Avui llegeixo l'article del Vicenç Navarro, i veig que, de fet, em vaig quedar curt ! Llegiu-lo aquí !

Parlava de mesquineria hipòcrita. Ara hi afegeixo miserables. Sí, miserables.
Esperem que el papa Franciscu s'informi bé i tingui la dignitat i el coratge de fer els gestos necessaris.














[ UN ALTRE AFEGIT ]
Diumenge 20, a El País, Manuel Vicent publicava una columneta molt maca sobre el tema. En copio l'inici i el final ...


Aniversaris del 15 d'octubre

Per consolidar la memòria, penjo aquí algunes imatges del Lluís Companys, president de la Generalitat. Exiliat a França després de la victòria de l'aixecament feixista de Franco, fou capturat per la Gestapo, portat a Espanya, torturat, jutjat en consell de guerra i afusellat a Montjuic el 15 d'octubre de 1940, fa 73 anys.



















Molts anys després, el 15 d'octubre de 1976, a Mataró, varem organitzar el primer míting socialista en llibertat després de la guerra. Més de 3.000 persones varen omplir el velòdrom municipal. Alguns records gràfics ... d'ara fa, ja, 37 anys !


11 d’octubre 2013

Francesc, una persona !


Fa uns dies, el nou papa Francesc va fer una xerrada amb Eugenio Scalfari, periodista, laic, socialista, fundador i molts anys director del diari la Repubblica. L'entrevista és força interessant, val la pena llegir-la sencera [aquí]. El que més m'ha impactat és que sembla que l'Scalfari parla amb una persona, de tu a tu, amb respecte, escoltant-se, preguntant-se, comprenent-se !

Val la pena llegir-la des del començament, amb la trucada del propi papa ! ... Veurem moltes coses amb aquest home, segur !

Conseguirá tirar endavant les seves idees, enfrontat a la cort vaticanista ? Emocionant ! Reconec que a mi també m'encantaria xerrar un rato amb ell ...

Diu que no hi ha un deu catòlic, que ell creu en un deu: un camí en el que podriem discutir raonablement ! Podríem parlar de netejar els discursos i catecismes proselitistes per anar a l'essencial: el missatge (moral) de fraternitat.

Un petit exemple del ressó a la premsa d'aquí:

05 d’octubre 2013

una xerrada sobre "la cosa" el dijous ...


... que així l'anomena un bon amic. D'altres pensen que estem sota els efectes al•lucinògens d'un gran porro secessionista que gran part de la societat catalana s'està fumant amb fruïció: Joaquim Coll a El Periódico de divendres 4. Amb el cul a l'aire, diu que estem.









A la xerrada, organitzada el dijous dia 3, al magnífic i acollidor Ateneu Barcelonés, pel Centre d'Estudis Jordi Pujol i la Fundació Catalunya Europa (Pasqual i Ernest Maragall), Miquel Caminal diu que més aviat estem en un cul de sac. Comparteixo absolutament la seva visió:
- hi ha un greu problema de falta de respecte envers Catalunya i els catalans, va dir respectuosament. Jo dic, en to coloquial, que se'ns pixen i que ja n'hi ha prou;
- que, objectivament, tenim una correlació de forces molt poc favorable, malgrat les manifestacions i les raons, que ens en sobren;
- que l'estratègia catalana és molt poc efectiva: crisi forta de lideratge, molts papers, declaracions, comissions, pactes ... però tot centrat en una cosa que no és a cap Constitució de països de referència ...
- i va lamentar que l'ANC sigui gairebé exclusivament independentista, el que limita la seva capacitat d'integració de tots aquells que ens sentim molt, molt incòmodes amb l'articulació amb l'Estat español.


Per contrast, El Joan Manel Tresserras, encès, radical, entusiasta, confiat, convençut, encoratjat, mitinero ... semblava confirmar la visió del Joaquim Coll. Interessant les seves anàlisis sobre la mobilització social que deixen enrere les elits polítiques dominants. Els que fan via, no només estan indignats amb la situació: van més enllà, tenen projecte, busquen noves formes de fer política per la "causa general", va dir. Molt escèptic en les vies negociadores, ja pensa en l'11 de setembre de 2014: caldrà sortir al carrer ... i quedar-s'hi fins que les coses canviïn !

Finalment, una posició relativament freda, distant, escèptica, potser desconcertada i desesperançada: el Josep Mª Vallès, de qui admiro molt les seves iniciatives (Ciutadans, Governança, ...), articles i llibres, va fer una xerrada una mica plana, acadèmica, plantejant algunes preguntes bàsiques sobre Catalunya, España i la Unió Europea.

Un amic va dir-me que potser aquestes tres visions representen efectivament la realitat catalana. N'hi faltarien dues més: la dels de que estan radicalment en contra del procés, de la "cosa" (alguns hipòcritament, histèricament), i la dels qui, senzillament, passen ... de moment.

Mentrestant, a Madrid, van a la seva: ho dibuixa el Tono Batllori en els seus ninots d'avui:

... i una missa sobre valors nacionals, el divendres !


La Generalitat va llençar el setembre de 2011, un procés de reflexió per elaborar un Pla Nacional de Valors. Via els enginyers, vaig participar en un grup que tractava els valors de les organitzacions, i varem fer algunes sessions de treball el març de 2012.

El maig de 2012 hi va haver una sessió de presentació dels treballs, sense debat.
El juny de 2012, al Palau de la Generalitat, es va fer una presentació general d'idees al president Artur Mas.























La sessió de divendres, de 10 a 14h, era per presentar "la segona fase" del Pla Nacional, on els Coordinadors i Coordinadores dels diferents àmbits "exposaran les Línies Programàtiques a la consellera i al director general d'Acció Cívica, en presència de les més de 500 persones que estan participant en el disseny del programa i de les que han mostrat interès en colaborar-hi".
















En diverses ocasions he demanat veure documents, sense aconseguir-ho. A la intranet de la xarxa, tampoc no n'hi ha cap.

I a la sessió, vaig veure repetits els discursos genèrics, repetitius, idealistes ... en un entorn místic acompanyat d'actuacions artístiques i alguns clips de vídeo, referències incloses al Tibet ...

Potser és simptomàtic veure les duplicitats entre alguns eixos transversals i els àmbits temàtics (paradigma científic, recerca aplicada, ciència ...), i que, entre aquests àmbits, no aparegui el treball, la tecnologia, o la governança democràtica o participativa, malgrat que un àmbit parla de la "política" ... Difícil de concretar perquè no hi han papers, només paraules !

No vaig saber veure objectius ben estructurats i articulats, ni molt menys línies programàtiques que suposen actuacions concretes, responsabilitats, calendari i recursos.

Una missa, vaja.

Així no es construeix un país nou. Està molt bé tenir idees, però ara ja calen propostes programàtiques concretes. I concertació de la diversitat de perspectives.

01 d’octubre 2013

El cotxet de la néta: innovació tecnològica per la mobilitat

Ja falta poc, i, sembla, anàvem una mica endarrerits en el tema del cotxet.

Com que ens agrada mirar i comparar funcions i estètica, feia mesos que navegàvem per internet, visitàvem botigues a Mataró i a Barcelona, preguntàvem als amics i coneguts, interrogàvem a vianants que passaven pel carrer amb cotxets interessants ...

Però finalment, ahir, el varem comprar. Amb emoció, doncs varem haver de buscar una botiga on tinguessin en estoc el que volíem, i a un preu raonable.

Anàvem amb el plànol del petit i malparit ascensor, que ens limitava l'amplada de rodes a 55 cm, i exigia una maniobrabilitat òptima ...

La foto, a la sortida de la botiga del carrer Casanova, a Barcelona, on la Emi ens va atendre estupendament, amb l'easywalker june, premiat pel seu disseny i funcionalitat a Holanda i Bèlgica.

Semblo jo més embarassat que la Maria ...


















De la recerca, n'hem aprés molt. Entre d'altres coses, l'evolució tecnològica dels cotxets. Potser el més espectacular, el Orgami, de 4moms, que es plega i desplega sol, apretant un botó. La bateria necessària es carrega mentre passeges, i pots aprofitar-la per recarregar el mòbil. Porta llums amb dues intensitats per iluminar el camí, i una pantalla digital que indica la temperatura i la distància recorreguda ...

L'altre aparell innovador, el gronxador mamaRoo, que et deixa programar una música ambiental i uns moviments oscilants endavant/enrere, dreta/esquerra, que deu permetre els pares de llegir, mirar la tele o dormir despreocupadament !