21 de juliol 2013

Amb el ioga-kayak: ara la Maria i la Maga !

Estava encantat amb aquesta joguina nàutica. I ho havia explicat en dues o tres notes: (compra), (estrena), (confirmació) ...

Ara ha estat la Maria, embarassada de 6 mesos, la que ha demostrat que el disseny del ioga-kayak és molt adhient i poli-funcional !
Permet una navegació pausada i tranquila, fins i tot acompanyada !

L'explotarem intensament, segur !



19 de juliol 2013

La vela de l'Escala, encara !

L'any passat una tramuntanada no prevista se'ns va emportar la petita vela que ens preserva una mica la intimitat, a nosaltres, i als nostres simpàtics veïns.

Després de buscar un cosidor (tapisser, cosidores, botigues ...), sense massa èxit, ho hem intentat amb la mare.
Jo vaig fer el dibuix amb diverses metodologies, en diversos intents i amb alguna cagadeta ...

Amb la Montse varem deixar-la a punt de cosir, planxant curosament els doblegats dels costats per facilitar els repunts de la màquina.






La mare, que ja no té tinta per gravar-se al cervell, i recordar, les coses immediates, em va fer una demostració espectacular de com cosir a màquina.

El carret gros de fil a dalt, que passa per 4 o cinc ganxos de ferro que el guien i el tensen adequadament, el carret petit de fil ben amagat sota l'agulla i de molt difícil accés, l'enfilada de l'agulla, el maneig de la pota per cosir endavant i enrere, la manera de girar la roba sense perdre el punt ...









Malauradament, al cap de 10 minuts ja no recordava què havíem cosit.

Com que vaig fer fotos i un clip, li vaig ensenyant de tant en tant.
I quan vingui a l'Escala, veurà, ufanosa, la seva feina ben posada !

15 de juliol 2013

Responsabilitats ? Transparència ?

Abans cal simplificar i fer comprensibles les mesures i polítiques !

La setmana passada vaig parlar amb gent de som energia i em va interessar molt la seva iniciativa. M'hi he posat una mica, per veure el context, la problemàtica, les seves finalitats cooperatives, els seus projectes i, també, les seves maneres de gestionar i explicar el què i el perquè. Molt interessant.


Casualment, la mateixa setmana, el Ministre d'Indústria i Energia pren decisions amb molt d'impacte en el sector, per començar a reduir l'astronòmic dèficit tarifari de 26.000 milions d'euros, uns 20.000 acumulats en els anys dels governs de l'iluminat Zapatero, amb els seus brillants ministres d'indústria: Clos, Montilla i Sebastian. El gràfic que publicava El Periódico dissabte passat és molt eloqüent !


Primera reacció: és molt difícil d'entendre i d'explicar la pretesa lliberalització del mercat de l'energia. Jo m'he llegit un parell de vegades els conceptes, les regles i les finalitats, i em costa d'entendre-ho, malgrat que vaig passar 5 anys a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona. I ho vaig aprovar tot, amb notes prou dignes.
















Segona reacció: si no s'entén, no pot ser transparent. En altres paraules, Tota mesura o política hauria de ser suficientment comprensible per la ciutadania per poder ser transparent, avaluable, contestable i, eventualment, castigada o recriminada via legal o electoral.
Encara que em faig pesat, torno a recordar que l'any 2000, després de la greu crisi institucional, el comissari Kinnock, en reformar les maneres de treballar de la Comissió, va establir que tota mesura o política havia de ser el resultat d'un procés sistemàtic, racional i transparent de reflexió, d'anàlisi, d'estimació dels resultats i de concertació amb tots els concernits, en la mesura del possible.

Tercera reacció: les competències. Alguns amics i coneguts diuen que per fer de polític no calen competències específiques. No és condició suficient el tenir-les: cal ser honest, digne i valent. Però sense competències, sens criteris clars, sense capacitat d'apreciar l'impacte de les diverses opcions, no serveix de gaire ser honest i voluntariós ...
En una nota de fa anys (el 2007 !) parlava de la corrupció de la incompetència !
Però, tinguis o no tinguis competències, el pitjor és ser covard, o mirar, sobretot, pels interessos personals o corporatistes/partidistes ...

Quarta reacció: les responsabilitats. Si jo hagués fet una cosa així, si no hagués assumit la responsabilitat de controlar el sistema energètic, o si l'hagués inflat fins a dinamitar-lo amb primes absolutament desproporcionades, ara no m'atreviria a sortir al carrer. Ni a exercir cap responsabilitat colectiva. Per irresponsable. El Montilla, després del nyap, va ser president de la Generalitat, impulsant molts fets sense paraules, i ara és senador. Escriurà alguna cosa per aclarir-nos ?

11 de juliol 2013

per una unió en llibertat ...


El passat diumenge dia 7, l'editorial del diari ara criticava la Declaració de Granada del PSOE i acabava dient que qualsevol oferta federal ha de reconèixer la sobirania catalana i, per tant, la unió en llibertat amb la resta de pobles d'Espanya. Aquesta expressió em va encantar.

Em fa una mica de mandra seguir amb aquest debat en el que anem repetint idees i tòpics sense anar a l'essencial. L'Antoni Puigverd ho retratava molt bé el passat divendres a La Vanguardia: estem a punt d'un xoc entre la sentimentalitat catalana i l'orgull ferit castellà ...



Repeteixo cada dia que proposar el "dret a decidir" em sembla un mal objectiu. Com vincular a una gran majoria de catalans cap a un objectiu clar i engrescador ? Seguint amb les imatges de l'Antoni (La cruïlla catalana, a La Vanguardia del 10 de setembre de 2012), com explicar el què necessitem a Catalunya a uns quants milions de catalans que parlen castellà, que miren Tele5 i que s'entusiasmen amb "la roja" ?



Ja ho he repetit i escrit moltes vegades.
Hauríem de ser molt clars, aquí, sobre:
- la problemàtica: explicar com se'ns pixen, explicar com perjudica a Catalunya i als catalans l'encaix institucional actual amb Espanya, els comportaments centralitzadors i explotadors de les elits castellanes, i les campanyes de partits i medias españolistes;

- els objectius: que aspirem a una cooperació justa i lleial, a una articulació coherent d'interessos (fiscalitat, infraestructures, legislacions), amb estructures de governança compartida efectives i eficients, amb una solidaritat inter-regional raonable i transparent ... però que fins ara no s'han aconseguit, i la perspectiva (projectes, actituds ...) és de voler anar enrere;

- les estratègies: no podem seguir pidolant, reivindicant, o plorant perquè ens deixin exercir el dret a decidir. Em sembla que hauríem de fer un Manifest ben clar del què voldríem, que pogués ser ben entès i clarament assumit per una gran majoria de catalans, i que fos la base d'una estratègia forta, radical, contundent, per generar una correlació de forces favorable respecte de les mesquineses españolistes.

Tornant a l'editorial del diari ara, a mi m'agradaria lluitar per una unió en llibertat, i en condicions, amb la resta de pobles d'España.

Però no a qualsevol preu: si en els pobles d'España no hi ha una àmplia i clara voluntat de cooperació federada, divorciem-nos.
Prefereixo una independència complicada, però autònoma, que una submissió indigna i miserable.

07 de juliol 2013

Matagalls 2013

L'any passat varem reprendre la tradició de pujar al Matagalls a primers de juliol [ nota ]. L'Aplec és el segon diumenge de juliol. Per evitar cues i follón, ho fem el cap de setmana precedent ...

Dissabte doncs, hi varem tornar ... i ja pensem en la tercera pujada d'aquesta segona fase !

Volíem fer-ho per S(ant) Marçal, però una amiga-guia viladrauenca, la Xaviera, ens va suggerir començar pel coll de Bordoriol. Perfecte. És un camí que passa sempre per sota d'arbres, i, a l'estiu, és molt agradable. I perdedor: el meu germà m'havia avisat.





Ens varem perdre una miqueta, per confirmar la tradició. Però, després, ho varem entendre, comprendre i assumir. Veient els mapes, la cosa queda encara més clara: Sesportadores ens varen despistar, en suggerir-nos una via més tranquila que la de pujar, pel dret, des del pou de glaç, cap al Coll Pregon !


Varem començar poc abans de les 9, i varem fer el cim poc abans de les 12: tres horetes duretes ...
A dalt, les fotos de rigor (amb la creu, sempre la creu, Manel ...), i a les 12'18 corrents cap a Viladrau pel dinar ! Una horeta i mitja ...


























A la braseria de Can Rossell, ben dinats, ben servits ... i ben retratats !

05 de juliol 2013

Reformes a les Administracions: alguns comentaris a l'article de Santiago Muñoz

... a El País d'ahir dijous 4 [link]. El vaig llegir i és suggerent, interessant. I valoro que representi el pensar del Círculo Cívico de Opinión. A mi m'ha inspirat dues petites reaccions en quatre ratlles:

La primera, respecte de la idea de "una administració, una competència". La trobo simplista, i m'agrada més la lògica de compartir, de cooperar, i, sobretot, la lògica que predicàvem, alguns, a BXL, a la Comissió, la d'articular competències, i funcions, més que separar-les radicalment !

Vaig participar en un petit grup de treball, a primers dels 90, per adequar l'INEM a la nova realitat espanyola. El tàndem Salabert/Acebillo ens va demanar propostes a un grup d'experts (Panxo, Oriol Homs, ...). Varem parlar molt amb la cúpula madrilenya de l'Instituo Nacional de Empleo, i la nostra proposta anava cap a la reconversió/reducció de les estructures centrals cap a lògiques de coordinació, cooperació, integració, suport tècnic ... , en una inteligent articulació de funcions, deixant àmplia autonomia operativa a les comunitats autònomes.

No va servir de rés: els buròcrates poden saber administrar i concedir ajuts, però els hi resulta molt difícil promoure, liderar, explicar, consensuar, integrar ... articular. Cal tenir visió, objectius ... i competència tècnica !

Un altre exemple: es proposa fer desaparèixer el Ministeri de Cultura alegant que son competències transferides. Estic convençut que hi ha (que hi hauria !), molta feina a fer, a l'Estat, per articular lleialment, inteligentment, problemàtiques i actuacions culturals. Però calen altres visions, lideratges i capacitats.

La segona reacció, referida als plans de reformes que no van enlloc, que topen amb els obstacles de sempre, amb la tendència de la burocràcia a reproduir sempre els mateixos vicis ... No crec que, aquí, anem massa lluny, veient l'equip responsable, ara per ara, de les hipotètiques reformes. Només si el President fa cas a l'informe dels experts (gran foto a La Vanguardia d'avui sobre la reunió d'ahir, on hi havia el nostre company J. Valor !), i designa un responsable al seu costat per liderar una reforma veritable.

Des d'aquesta perspectiva, fóra bo que des de fora, des del Fòrum d'Entitats per la Reforma de l'Administració (FERA), promogut per l'ACGP, per exemple, s'exercís una pressió necessària i continuada, una interpelació rigurosa.

I, posats a desitjar, també podríem fer sentir la nostra veu, la dels enginyers: ja fa gairebé tres anys del nostre Manifest/Declaració [vaig explicar-ho: notes d'octubre 2010 i de novembre 2010 ]. Ara que estem mirant d'impulsar les comissions perquè la nostra Associació d'Enginyers sigui un referent útil, professional i socialment, potser seria el moment de fer un petit balanç del què proposàvem ... apreciar el què s'ha fet des d'aleshores, i manifestar-nos !

03 de juliol 2013

Per una associació d'enginyers més cooperativa

Des de fa uns mesos, en el marc d'una Comissió Delegada del president de l'Associació,
hem estat treballant per mirar d'enfortir la nostra Associació amb mesures complementàries
a les ja decidides en el Pla Estratègic adoptat el 2010.

Ara acabem la nostra feina.
Primer varem impulsar una reflexió conjunta sobre les crisis actuals i les perspectives [nota],
i ara acabarem de consensuar uns propostes per millorar la cooperació entre tots els companys,
amb la perspectiva d'aconseguir una associació més referent, més útil als companys i al país,
mitjançant el reforçament i la sistematització del treball de les comissions tècniques.

Ampliaré el balanç d'aquests treballs.
Però, de moment, penjo els tres documents en que he tingut una participació significativa:
- una nota breu de presentació de la problemàtica, del diagnòstic i de les propostes;
- el document base amb el detall d'anàlisis i propostes concretes;
- un document que analitza les comissions vistes des de la web, o, dit d'una altre manera, que analitza com les comissions es projecten a l'exterior via la web.

Els documents sencers, a la meva web documental [pàgina dels enginyers]