29 d’abril 2011

El Corte Inglés ? No, gràcies !

Sembla que, poc a poc, les dificultats per l'arribada del gran centre es van superant. Però, ja fa temps que ho volia escriure: a mi no em fa cap ilusió.

Diuen que té molts avantatges: creació de llocs de treball, generar activitat complementària, impostos, ... Potser si. Però depèn. Depèn del model de econòmic, de la lògica comercial que considerem adequada. A mi personalment, els grans centres com aquest m'agraden ... a Barcelona, a Montigalà, o al Mataró-Parc. No sóc economista, però em temo que aquest gran centre tindrà, també, impactes negatius en el comerç local i en altres aspectes de la vida urbana.

Tinc la intuïció de que Mataró hauria d'imaginar lògiques comercials alternatives, de qualitat, especialitzades, imaginatives. Probablement invertint fort en millorar i ampliar el centre peatonal de la ciutat, millorant, potenciant, especialitzant els comerços existents. Creant un ambient acollidor, agradable. Simplificant, a mi m'agrada més el carrer Enric Granados, o la Rambla de Catalunya, de Barcelona, o el nostre eix Riera/Rambla, molt més que el merder de la Plaça de Catalunya.

No m'agraden els grans grups comercials que concentren un excessiu poder d'orientació del mercat. I menys els que actuen de manera prepotent, com sembla ser el cas. M'agradaria més impulsar cooperacions estratègiques entre els comerciants i fabricants de la ciutat i de la comarca. Enfortint aliances com les que ja hi ha en els sectors dels electrodomèstics o de bricolatge, per exemple.

Podríem pensar en una iniciativa cooperativa, ben liderada pels principals agents públics i privats de la ciutat, per crear, a can Fàbregas, una illa comercial dinàmica i oberta, ben lligada, ben articulada amb la xarxa de carrers del centre. Una iniciativa que fós una alternativa factible al model centralitzat i impersonal que suposa El Corte Inglés.

Espero que el canvi d'època que hem començat suposi acabar amb el consumisme exagerat. I que les noves possibilitats de seguir via internet les ofertes de productes i serveis faci cada cop menys atractiu aquests grans centres concentrats.

M'agradaria que tinguéssim capacitat colectiva per dissenyar una millor manera de ben comprar per benviure i conviure. Pensant en els propers 10 o 15 anys. És difícil, és complex, és arriscat. Evident. La solució més fàcil, més tradicional, més clàssica és ... El Corte Inglés. Altres estratègies exigeixen visió, inteligència, coratge, voluntat, capacitat de cooperació i de concertació. Visiblement no ens en sobren. Llàstima.

Potser no hi entenc prou, o sóc massa idealista, com em diuen sovint. Potser.

28 d’abril 2011

Polítiques Tecnològiques ?

Fa una mica més d'un any, ja vaig penjar una [ nota ] sobre el debat i la promoció de les TIC, preocupat pel contingut de les "jornades tecnològiques" de 3 o 4 hores...
Després, aprofitant la presentació de Ctecno, vaig parlar en una altre [ nota ] de la comèdia tecnològica barcelonina, incitat per l'actuació espectacular de la Pilar Rahola ... i la seva columneta a La Vanguardia.
Ara rebo una invitació per assistir a la presentació d'un cicle sobre SMART CITIES, organitzat conjuntament pels Enginyers, la Fundació Ctecno i el Cercle del Coneixement.

Rateta com sempre, miro el programa:
- inauguració i clausura pels "popes" de les entitats organitzadores i pel conseller d'Empresa i Ocupació,
- tres Ajuntaments que explicaran la seva visió (el de BCN el menys representatiu del ajuntaments catalans, el de Sant Cugat que fa temps que ven planificació sui-generis, i el de Dublín, quina justificació desconec ...), en 1'5 hores;
- i quatre grans empreses (Abertis Telecom, Cisco, IBM i Indra) explicaran les seves aportacions tecnològiques, durant 2 hores.

No hi veig representants de les organitzacions municipalistes. És lloable la iniciativa, però sembla que implicar, des de l'inici, tots els agents i partners concernits seria una bona idea.

La Comissió Europea ha obert una consulta pública amb aquesta mateixa etiqueta, però, de moment, no sembla que sigui a l'ordre del matí. I el termini per fer-hi aportacions s'acaba el 13 de maig ... Seguirem tant autònoms i autistes com és habitual respecte de les activitats de reflexió estratègica de la Unió Europea ?

Iniciatives com aquesta, lloables, confirmen però la meva impressió de que, al nostre país, aquestes iniciatives tecnològiques tenen més aviat una finalitat bàsicament relacional, d'informació/comunicació ... i de propaganda.

Quin valor afegit concret aporten les entitats organitzadores ?
De moment, deixo oberta la qüestió. M'he apuntat a la sessió del 12 de maig, al CosmoCaixa (!), on es presentará el Cicle de conferències que es durà a terme entre l’octubre i el novembre de 2011. Després podré fer apreciacions més fonamentades.

El Jordi Pericàs em diu que "vivim uns temps de superficialitat i banalitat, i això ho contamina tot. L'absència de rigor, i de feina ben feta és una constant. L'important és l'eslògan, el màrketing i les paraules. El que hi ha de debò a darrera ...importa poc. Hem perdut la capacitat de l'anàlisi crítica de les coses, i sobretot hem perdut l'interès en contrastar l'efecte de les nostres accions i decisions ... ". "Ara toca parlar de les Smart Cities", em diu el Jordi, i "fa poc parlàvem d'administració electrònica, però això ja no ven ni excita els venedors de "crecepelo" ... malgrat la feina que encara hi ha per fer per dotar-nos d'administracions eficients ... sembla que això és massa dur i no llueix".

Aprofito per recordar dues experiències personals ben diferents, realitzades en un context de complicitat entre governs/administracions, productors/subministradors d'eines i tecnologies pel món local, i, lògicament, usuaris/experts dels ajuntaments espanyols i catalans:

- la primera, sota l'impuls del Joan Majó i el seu PEIN, i en acord amb l'Angel Ros, responsable aleshores d'aquests temes a la FEMP: grups de treball conjunts per identificar prioritats, especificacions tècniques i procediments per promoure innovacions en la gestió cadastral i en la tramitació electrònica d'expedients;

- la segona, des de l'ICT, amb el suport de la Diputació de Barcelona (Joan Rangel/Jordi Pericás), amb una lògica semblant: enquestes de situació, grups d'experts, productors i d'usuaris per establir especificacions i funcionalitats dels paquets de programes de gestió, per avaluar aquests paquets i facilitar la tasca dels futurs usuaris però, també, dels qui els tenien de desenvolupar i adaptar. (Ja havia parlat d'aquesta iniciativa en una [ nota ] d'octubre de 2008)

Trobo a faltar, ara, aquesta funció d'intermediació, d'anàlisi rigorosa i sistemàtica, des de la perspectiva de l'interès general. És interessant afavorir la racionalització de la oferta i de la demanda, fer-les més transparents. A més de saber qui fa què, a més de disposar de la informació, els responsables locals suposo que agrairien estudis comparatius, anàlisi de prestacions, de costos i de condicions, agrairien coneixement útil, orientat a la presa de decisions.

En definitiva, el què fa, per exemple, la FNAC amb les càmeres fotogràfiques ... o el que pretenia que fés el TIC SALUT quan li vaig vendre la idea a la consellera Geli. Ho recordava a la nota del febrer 2010. Més ambicioses, les iniciatives de la Comissió Europea amb les plataformes tecnològiques, les joint technological initiatives o les KIC: Knowledge and Innovation Communities , que vaig comentar en una [ nota ] de gener 2009.

25 d’abril 2011

Retallar pressupostos ? Canviar les maneres de dirigir !

Fa dies que volia escriure sobre el tema, però l'escepticisme i la desconfiança m'han desanimat fins ara d'obrir el word i dir quatre idees bàsiques, elementals.

Però avui, dilluns 25 d'abril, hi ha un article a La Vanguardia que diu coses sensates i que no havia llegit fins ara. Diu el Juan Ramis-Pujol, professor a ESADE, que, a més de les necessàries i inevitables reduccions pressupostàries, cal, també :
- impulsar innovacions organitzatives,
- donar més poder de decisió a funcionaris amb voluntat creativa,
- i substituir els equips directius no competents per a liderar aquestes iniciatives.

Jo ho vaig intentar, ara fa just 5 anys, com president del Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme, animat per la consellera Geli i el seu braç executor, el Carles Manté.
Durant dos anys, semblava que una nova lògica era possible. Altres presidents d'altres consells rectors m'hi encoratjaven.

Malgrat les senzilles i tímides propostes meves:
- millorar les capacitats i el funcionament dels òrgans de govern,
- millorar els instruments de direcció estratègica per fer-los més oberts i transparents, més comprensibles i efectius, més útils,
- generar un clima de cooperació franca amb tots els treballadors, i establir pràctiques de concertació amb els professionals, veritable capital de l'hospital,
- corregir petites corrupteles i decisions poc racionals, excessivament interessades i motivades per lògiques familiars, amicals i corporatistes,
- abolir estils de direcció i de gestió massa personalistes, massa autoritaris,
- . . .
la casta dirigent, potent, organitzada, es va sentir atacada, va veure trontollar el seu bonviure de dècades, i va reaccionar. I la consellera va cedir. Fins i tot em va desacreditar, mentint, en el Parlament. Mesos després, en una entrevista forçada, em va reconèixer, malauradament, la seva impotència. Mesos després, des de la mateixa tribuna del Parlament, altres em van agrair les meves aportacions per millorar la governança del gegantot de l'ICS.

Els companys d'aquí, fidels a la lògica partidista, van callar, disciplinats: el què diguin a Barcelona.
Les esquerres governants van acotar el cap davant les pressions de la casta gerencialista.

Per això m'ha semblat interessant l'article de Ramis-Pujol: els temps fàcils s'han acabat. La solució simple de retallar pressupostos, no servirà si no va acompanyada, precedida penso jo, d'iniciatives creïbles per millorar l'eficàcia i l'eficiència, de noves maneres de dirigir, de governar els hospitals i els serveis de salut en general.

Les castes dirigents poden dirigir d'altres maneres ? Ho dubto. El Director General de la meva DG a la Comissió Europea, davant les propostes innovadores del comissari Kinnock per fer front a la crisi del 1.999, ens va reunir a tots els directors i caps d'unitat per dir-nos que, a partir d'aleshores, "il fallait faire semblant qu'on est transparent ...", és a dir, teníem de fer veure que érem transparents.

Davant la crisi, que en realitat és un canvi d'època, caldrà molta pedagogia, moltes explicacions rigoroses, raonables, equilibrades a tothom: als professionals i als usuaris. Però, sobretot, probablement, caldria substituir, efectivament, els equips directius massa acostumats a estils prepotents, autistes, ineficaços.

Sense aconseguir la implicació convençuda dels professionals, sense la comprensió conscient dels usuaris i dels ciutadans, no ens en sortirem. Cal, probablement, desmuntar catedrals burocràtiques i pensar en estructures més operatives de concertació. Cal, ja seria hora, abandonar mètodes de propaganda clàssica, per impulsar iniciatives creïbles d'intercomunicació amb els usuaris.

Caldrà veure si el govern té la visió, la voluntat, les capacitats i el coratge d'impulsar una renovació profunda de les maneres de governar aquests serveis, dels òrgans de govern excessivament formalistes, dels equips gestors massa acostumats a dècades de vivències glamuroses.

Cal generar confiança mútua ...

24 d’abril 2011

l'Escala, capital del vent ?



Aprofitant les festes, les sensacions del viatge a la Bretanya i les darreres navegacions virtuals sobre el tema, he concretat una vella idea sobre la promoció de la petita producció d'energia eòlica.

Aprofitant la circumstància de ser petit propietari d'un apartament a l'Escala, on el vent és present molt sovint, he enviat la proposta a l'Alcalde actual. Veurem com bufen els vents passades les eleccions del 22 de maig. Però la proposta pot ser ja útil per a la campanya.

Es tracta de convertir l'Escala en capital del vent, en punt de trobada i referent de la petita eòlica local, colectiva o particular. Els temps i vents que venen justifiquen, penso, iniciatives d'aquest tipus.

Adjunto les dues pàgines molt esquemàtiques amb la idea:



Cliqueu a sobre per ampliar i llegir !

Links a notes passades: la darrera idea per a l'Escala [ aquí ].
Les altres notes sobre molins són a la carpeta corresponent,
a la llista de l'esquerra de la pantalla.
Val la pena veure la [ nota ] de 2009 sobre la producció descentralitzada d'energia, del Jeremy RIFKIN, comparant-la amb la lògica de la xarxa internet.

22 d’abril 2011

Problemes energètics ? Incompetents, impotents ... una mica burros, si !

Tenim un problema energètic de fons, evident. Però també tenim una problemàtica política. En el nostre país, a Espanya i a Catalunya (però també a França, sembla ...) domina una política energètica basada en la gran concentració de la producció, dominada per algunes grans empreses.

No conec massa el detall, però sembla que la producció autònoma és molt complicada, que tota la normativa apunta a produir per alimentar la xarxa general controlada pels grans subministradors, i a desanimar iniciatives locals, cíviques o particulars.

No és una problemàtica tècnica: és el resultat d'una correlació de forces. D'un costat, els productors dominants, i, de l'altre, uns governs inconscients, insolvents, desganats ... o impotents, manipulats, condicionats.

Aprofitant la darrera nota sobre molins, he navegat una mica per la xarxa per actualitzar elements. I els resultats confirmen la intuïció: els nostres governs, malgrat discursos i gestos, sembla que no tenen la inteligència, el talent, la voluntat ni el coratge per impulsar polítiques innovadores en aquest camp. Només queda esperar que, en els propers anys, aquestes opcions esdevindran necessàries. Haurem perdut molt de temps discutint de nacionalismes i federalismes. Del Guardiola i del Mourinho.

Miraré què diuen sobre el tema els companys de la Comissió d'Energia del Colegi/Associació d'Enginyers.

De moment, per que consti, alguns documents ben clars i pedagògics sobre polítiques públiques inteligents i decidides als USA i al UK:
























Els links a la AWEA americana, i a la BWEA anglesa, anomenada RenewableUK des del 2010

21 d’abril 2011

Éoliènnes per la Bretanya

Dels milers i milers de molins que hi havia a la Bretanya, de vent, d'aigua, de les marees, ben poca cosa en queda.
Però n'hi ha molts de gegants, impulsats per les grans companyies, i alguns exemples interessants de petites éoliènnes doméstiques o agrícoles.
Guardo aquí algunes fotos: un molt antic de pedra, a Batz, un original metàlic ideat per Bollée, a Épuisay, dos exemples d'eòliques mitjanes, industrials i domèstiques ...




















... una original experiència amb eix vertical (que té pinta de gest mediàtic de la distribuidora farmacèutica OCP !) ... i la millor, la d'aquests burros catalans que s'hi posen de cul !






















Mentre éram allà dalt, aquí, efectivament, els catalans seguíem fent rucades !

17 d’abril 2011

Més aniversaris: els 40 de casats, també des de la Bretanya !

Fa 40 anys varem declarar públicament que ens estimaríem sempre, i que conviuríem mentre tots dos volguéssim fer-nos companyia. I, de moment, hem arribat fins aquí, sentint-nos molt ben acompanyats !

Penjo, pel record, la "participació" feta amb la primera offset del pare, una foto nostre el dia del casament (17.04.1971, a la petita ermita de Sant Simó), el text del compromís, la foto mentre el llegíem (les iaies ploraven ...), i el Julià Cots, l'amic capellà progre, feia de testimoni ...



























... i la foto de la passejada de celebració, a la platja de Batz ...

14 d’abril 2011

63 ... a la Bretanya !

Torna a ser 14 d'abril, i ja ha passat un any més !

Aquest cop ens hem escapat amb la Montse a la Bretanya, passant per Orleans, a casa de la meva germana.

Amb l'Annie, ens han preparat un magnífic pastis ... amb les llimones del nostre llimoner !

Ja sóc més a prop dels 65. Però tinc molts projectes i ocupacions de les que voldria fruir ! (... o és fruïr ?)

12 d’abril 2011

Més pinzellades ético-morals ...

... i un sol comentari: ja era hora que algú rellevant del PSOE parlés clar !























Fa ja 80 anys que la Constitució Republicana parlava d'ensenyament laic,
inspirat en ideals de solidaritat humana, i amb el treball com a eix metodològic.
No sé si hem avançat massa ...

11 d’abril 2011

Compartint experiències, vivències, valors, emocions ... ?


Un company de vida és molt més que una amistat. Comprometre's a conviure suposa compartir efectivament, pràcticament, la vida, la petita vida diària però també les grans ilusions, les vivències, les experiències, les dificultats, les emocions.

I difícilment és possible un compromís així, un acompanyament continuat si no es comparteixen, suposo, també, els valors bàsics, les finalitats principals dels nostres comportaments i actuacions.

Ja varem discutir d'això quan la Meritxell Batet va decidir compartir la seva vida amb un ilustre i influent militant del PP. Educat, simpàtic, però militant d'un partit amb uns valors que sovint ratllen en la mesquinesa, l'individualisme extrem, i que no sembla que l'aprofundiment democràtic els interessi massa. Com es pot coexistir cada dia, sopant, esmorzant, comprant, compartint projectes professionals i polítics ?

Misteri.

A no ser que un militi en un partit com qui treballa en una multinacional: avui pots lluitar per Microsoft, però demà per Google, ... i sempre, per la teva carrera.

Ahir vaig tenir una sorpresa. El Jaume Collboni, cap de la darrera campanya socialista per les eleccions al Parlament, s'ha casat amb un realitzador creador de programes de teleporqueria com Sálvame, la Noria o Aquí hay tomate.

Montilla, Iceta, Belén Esteban, Risto Mejide, Paolo Vasile (conseller delegat de tele5) i altres tertulianas, tots a festejar-ho ! No he trobat la foto del líder de la UGT que, diuen, anava tot vermell: quina conya, jugar amb els colors històrics en aquests ambients ...

Fa temps que em preocupa la influència (aclaparadora en certs indrets) de l'aparell de l'església catòlica i de certs gregaris convençuts sobre el funcionament del PSC.

Però amb aquesta notícia, ara puc entendre moltes coses. Especialment les relacionades amb les necessàries (inexistents ...) polítiques de pedagogia social i política que necessita el nostre país, i especialment, les anomenades "classes populars". En el fons, hi ha coincidència i connivència: el poble, com més tonto i més gregari, millor pels qui viuen de paternalismes i populismes baratos.

El Javier m'alerta de que El País d'avui dia 12, acaba una anàlisi editorial (El Acento), amb aquesta reflexió, també contundent, sobre el què qualifica de compromís històric:
No hubo beso a la salida del Ayuntamiento, pero sí banquete y por todo lo alto. El hotel Vela, la obra de Ricardo Bofill ... uno de esos símbolos de gran lujo de los que solía abominar la vieja izquierda, fue el broche de esa síntesis, de esa comunión de ideas de los que han dejado de ser dos mundos en conflicto: la izquierda realmente existente y aquellos que saben cómo encontrar eco entre las masas. Cosas de la modernidad líquida ...

I un amic em diu que aixì emergeix a la llum pública una possible causa de les collonades i disbarats que varen caracteritzar la darrera campanya electoral dels socialistes ... i a molts ens quedaran a la memòria les imatges de ridícul i de vergonya aliena que varem veure i viure.

Collons !

05 d’abril 2011

Idees de cap de setmana a l'Escala






Caminant, passejant pels bonics indrets de l'Escala i Sant Martí d'Empúries, amb el cap ben despejat, sense ni un petit airet tramuntanenc, la imaginació brolla radiant.

En temps de crisi energètica i de l'altre, i després de veure un extraordinari documental sobre la illa danesa de Samso, he tingut la idea de posar dos eòliques en llocs estratègics de la costa escalenca.

Per qüestions energètiques, estètiques i pedagògiques: generar energia, animar el paisatje i predicar noves solucions. Ja sento tota la paperassa burocràtica que cau sobre mi, i medito: quin país amb tant poca trempera ! Però algú ho havia de dir ...

Però mireu que diuen a la presentació del reportatge a la web de TV3:

A Dinamarca, la petita illa de Samso, situada entre el mar Bàltic i el del Nord, s'ha convertit en el paradís de les energies netes, en punt de referència per a les energies renovables. Tot el que funciona amb electricitat, aquí, ve del vent. El cent per cent d'energia eòlica. Una revolució verda, que afecta a tothom.

Ja fa més de deu anys que Samso va fer aquesta particular revolució verda. Els euros de Brussel·les i les corones de Copenhaguen van començar el procés. Però va caldre un compromís massiu dels insulars per adoptar les energies renovables. Un exemple únic d'autodeterminació i de maduresa, que va germinar en la creació de l'Acadèmia de l'Energia, un lloc d'exposició i de reflexió creada per i per als habitants de Samso d'on van sortir la majoria de decisions ...

Com m'agradaria allunyar-me nord enllà, dèia l'Espriu ...

e i c : ens haurem d'indignar ?


El procés de reorientació estratègica del Col.legi/Associació segueix obert. Ara toca modificar els Estatuts, la nostra constitució interna. Sembla que ja hi ha un projecte, que serà sotmès a l'aprovació de la Junta Directiva el proper dilluns dia 11 d'abril. Que jo sàpiga, no ha estat el resultat d'un procés obert i participatiu. Malgrat les crides a la implicació del video promocional ...

Uns quants dirigents deuen haver fet el treball. Els membres del grup de treball sobre comissions, per exemple, quines conclusions haurien de servir per proposar canvis estatutaris, no n'hem sabut rés. Els membres de la Junta Directiva han rebut el projecte, però no els socis en general.

Malgrat disposar com mai d'eines de comunicació, malgrat tenir un departament de comunicació 2.0 relativament ben dotat, malgrat l'obsessió per la presència en les xarxes socials, aquesta reflexió s'ha portat amb una discreció extrema, segurament excessiva. Com si hi hagués por. Si el document el tenen tots els directius, perquè no el poden tenir, també, tots els associats ? Perquè seguir, en ple segle de la comunicació, amb tradicions noucentistes ? Els directius són, d'alguna manera, delegats dels socis per governar l'entitat. Però els més importants som tots, els socis, el col.lectiu sencer. Perquè uns quants han de tenir informació privilegiada ?

Pel que fa la reorientació estratègica, les propostes que he anat fent fins ara, són, sembla, amplament compartides. Fins i tot pel degà i pel director general: així m'ho varen manifestar en dues ocasions en què ens varem reunir per tractar les meves propostes, després d'haver-les presentat a la darrera Junta General de desembre 2010.

De fet, jo proposava tres eixos fonamentals:

1/ finalitats: un C/A orientat a la participació activa de tots per generar cooperativament valor per tots, per les empreses, pels governs i administracions, per la societat;
2/ governança oberta i transparent: òrgans de govern racionalitzats, instruments de governació clars, comprensibles, útils, i redisseny dels canals d'informació, participació i consulta;
3/ mecanismes de participació efectius: reforçant les comissions i grups de treball, creant tallers, espais o comunitats, i potenciant les xarxes obertes.

Però, curiosament, informalment, clandestinament, alguns amics amb càrrec i que tenen el projecte, cedint a les meves súpliques, em piulen, em xiulen, em filtren males sensacions ...

- la referència simbòlica a la participació hauria desaparegut ... (article 5 dels actuals estatuts), però apareix explícitament, sembla, la promoció de la competitivitat industrial i la creació d'un sistema d’acreditació de la competència professional (perquè aquest detall en els estatuts ?);

- les empreses podrien ser formalment sòcies adherides, no simbòlicament com fins ara ...;

- hi hauria una Junta de compromissaris representativa de la diversitat (iniciativa intel.ligent), però sembla que el projecte proposa també que hi hagi cooptació pels majoritaris de 20 compromissaris més que podrien consolidar la majoria ...

- no sembla haver-hi cap referència a instruments moderns de governació (planificació, programació, orientacions estratègiques, balanç, avaluació ... ), ni garanties de comunicació digital efectiva ...

- els instruments de cooperació sembla que es quedarien igual, no es tocarien, excepte per fer-hi entrar les empreses ...

Escoltant aquestes piulades, la música és més aviat decebedora, grisa, i sembla més motivada per reaccions defensives, porugues, que per una decidida voluntat coratjosa i lúcida de progressar.

Cap de les meves innocents i assumibles propostes sembla haver estat retinguda ... i guanyaria pes, en canvi, la idea del Col.legi d'Empreses que predicava el director general fa mesos ... La manca de recursos no ens hauria de fer perdre els principis !

Potser m'he equivocat, potser he sobrevalorat les possibilitats d'evolució, de canvi de la nostra institució. Potser hi ha massa tecnocratisme il.lustrat i poca sensibilitat democràtica. No sé si hi haurà alguna reacció, alguna indignació (actitud ara de moda ...), si les piulades que he sentit es confirmen. Com arreu, potser també aquí, qui es mou, cau.

Mala senyal per una entitat que vol, que hauria de ser, referent. Anem darrera, per exemple, de l'Ateneu Barcelonès i la Generalitat ens porta gairebé 10 anys d'avantatge en programació pressupostària. Nosaltres sembla que seguirem, tranquils, amb els nostres comptes i memòries. Molta innovació, molta bombeta ... però sembla que ens podem trobar amb un veritable viacrucis les properes setmanes !

Indignació, reacció, ... esperança ?


Ja vaig parlar del llibret del Hessel en una [ nota ] de gener. En realitat són 14 pàgines de text àmpli: probablement com un article llarg de El País ! Potser no n'hi ha per tant, i caldria veure el perquè de l'éxit mediàtic. Però té frases enternidores si penses en qui les escriu, des dels seus 93 anys.

Per exemple:

- que cal una organització racional de l'economia que asseguri la subordinació dels interessos particulars a l'interés general ... amb més justícia, més llibertat ... però no la llibertat incontrolada de la guineu en un galliner !

- que la pitjor de les actituds és la indiferència: que cal que ens indignem, que ens comprometem (s'engager ...), que treballem per a una ruptura radical del pensament productivista, de la lògica del "sempre més", i fem prevaldre l'ètica, la justícia, l'equilibri durable;

- i que cal una insurrecció pacífica contra els mitjans de comunicació de masses que només ens proposen el consum de massiu, el menyspreu dels febles i de la cultura, l'amnèsia generalitzada i la competència a ultrança de tots contra tots.

Rés de nou, però és una obra clara, simple, directa ... escrita amb el cor, que respira autenticitat, que genera adhesió ... i seguidors: penjo un article a El País de diumenge 3, sobre la iniciativa del seu amic, l'avi Sampedro.

I per acabar amb un article esperançador del Manuel Castells. Un pel optimista, però potser és el què necessitem ...



(cliqueu sobre els articles per ampliar-los i llegir-los millor !)