18 d’octubre 2014

Més misèria intelectual i mesquineria política

És indubtable la contribució del Felipe González, i de l'Alfonso Guerra també, però menys, a la modernització d'España. És estrany que ningú recordi l'episodi del matiner del seu germà, fent i desfent a Andalusia, ja a la dècada dels '80.

Però ja fa temps que patinen: un en el mon dels consells de les grans empreses, l'altre apoltronat al Congrés dels Diputats, guardià de la Constitució.

Ells dos, mestres de la manipulació comunicativa i de l'encanteri popular, populistes com els que més, acusen ara l'Artur Mas de "borratxo de vanitat", desacreditant d'alguna manera les reivindicacions catalanes (molt mal conduïdes, certament, penso jo ...), i mostrant-se molt poc favorable a una eventual reforma de la Constitució: "la política de l'acontentament no funciona amb els nacionalistes", diu.

Des de Catalunya, som milions els que n'estem tips de la política de menyspreu i d'enganys que practiquen de fa dècades els nacionalistes españols.

Fa just ara dos anys, vaig penjar una [nota] criticant la misèria intelectual i la mesquineria política de la Carme Chacón i del José Montilla.

Repeteixo títol dos anys després. I em sap greu pensar en els efectes del populisme reaccionari d'aquest dos "compañeros" (ex).

11 d’octubre 2014

Una altra idea/proposta: canviem de "frame" !

Ahir vaig estar amb un bon amic que treballa entre setmana a Granada. Molt temps sense veure'ns, però hem evolucionat, lògicament, cap a posicions semblants.

Compartim neguits i apreciacions, i ell va posar sobra la taula la possibilitat de promoure una gran consulta, a tot España, sobre la problemàtica territorial. Em sembla molt suggerent, tot i que ja sento l'esbroncada dels inconscients obsessos que tenen molta pressa per decidir la independència catalana.

Abans de seguir haig de fer declaració de les meves visions i intencions:
- estic absolutament desconnectat sentimentalment del què anomenem España;
- no em semblen significatius els canvis reglamentistes i formals que tímidament proposen els pocs federalistes que tenen la dignitat de manifestar-se;
- no tinc cap esperança que la casta dirigent de matriu castellana ens pugui oferir un projecte nou i engrescador de convivència;
- estic per la unió lliure i concertada entre els pobles, com ho és el procés de la UE.

Però també haig de dir que, atesa la correlació de forces realment existent, no tenim altre remei que imaginar, des de Catalunya, estratègies alternatives, tot i que no tinc massa esperances de que els nostres líders tinguin la lucidesa, el rigor ni la valentia necessària per trencar inèrcies inútils. Anem cap a unes eleccions dites plebiscitàries, i haurem de tornar a votar, amb una sola papereta, sobre les dues grans qüestions: l'articulació amb España i la governança del país.

Hem de canviar de frame, hem de canviar l'emmarcament o l'enquadrament conceptual del debat a Catalunya. Estem obsessivament condicionats per la lògica del dret a decidir. La majoria dels que el reivindiquen, de fet, volen la independència però no s'atreveixen a parlar clar i directe. El darrer espectacle dels crits independentistes dels alcaldes a les escales del Palau de la Generalitat és molt expressiu.

Hem de canviar de frame (mireu la viquipèdia ...), i centrar-nos en parlar d'una articulació radicalment nova amb España, si és possible. Discutim de la problemàtica, dels grans objectius com a pobles veïns, de les condicions de convivència, i escoltem que en pensa cadascú, arreu.

Si descartem, ara per ara, estratègies de força, caldrà, en un moment o altre, concertar solucions amb els españols. No sembla que puguem decidir lliurament, encara. Si no hem sigut capaços d'organitzar una simple consulta, podrem declarar unilateralment la independència ? Llegiu les reflexions de l'Antoni Puigverd ...




Vistes les actituds, les posicions i, sobretot, la correlació de forces en presència, fem un gran esforç per netejar el merder actual, fem un petit pas enrere i preparem un nou pas endavant.

Deixem enrere la consulta no referendària per decidir el futur independent de Catalunya, fem autocrítica del procés seguit aquests darrers 3 anys, i proposem, reprenent la idea/proposta del meu amic, una gran consulta a tot España: posem clarament sobre la taula el que volem concretament els uns i els altres, aquí i allà.

Excepte el PP, gairebé tots els demòcrates hauria d'acceptar aquesta idea. No parlem de trencar, de dividir, de separar: es tracta de saber clarament, democràticament, el que volem uns i altres.

Canviem la frame, l'esquema dels debats. Gairebé totes les forces progressistes estan d'acord en que el model territorial (i l'institucional, i el polític, i ...) està esgotat, en crisis ... por unas u otras razones, diu la Declaració federalista (mireu la recent nota del 9 d'octubre).

Parlem-ne doncs a fons, entre tots, de las razones i, sobretot, de les solucions possibles. Tots, entre tots, a tot España. Abans de que els polítics que ens representen comencin les seves picabaralles i tripijocs, abans que surtin els politiqueros, tertulians amb demagògies populistes. Fem-nos plegats una gran foto, per donar-els-hi un mandat !.

Les forces democràtiques i progressistes haurien de proposar i liderar:

1.- una campanya informativa curta, serena, a tots els españols, explicant les problemàtiques, els grans objectius possibles com a conjunt de pobles, les condicions d'una convivència lliure i consensuada;

2.- una àmplia consulta d'opinió, no referendària (no hi hauria, encara, projectes a referendar), preguntant a tots els espanyols, a les diverses comunitats, què pensen de les problemàtiques i de les possibles vies de solució, a partir de les opcions bàsiques utilitzades en els baròmetres i enquestes d'opinió (vegeu la meva nota sobre la consulta de maig de 2013);

3.- una anàlisi posterior dels resultats, generals, però també, especialment, comunitat per comunitat, que permeti elaborar les propostes d'eventuals reformes institucionals i polítiques ... o encetar altres processos més radicals sobre bases més sòlides i clares.

Un procés com aquest no pot estar condicionat pel que diu, ara, la vella Constitució. Hauríem de tenir el coratge de reflexionar colectivament on volem anar. I després, reformar lleis. No al revés. No començar el debat de reformar lleis i institucions sense haver discutit on volem anar.

Le Chat a la Chasse: simpàtica iniciativa de la gent d'Etterbeck amb Philipe Geluck

Arribant a Bruxelles, el dissabte 27 de setembre, varem veure anunciada la iniciativa de la gent del quartier comercial de la Chasse, a Etterbeck, on comença la chaussée de Wavre. Hi varem fer una escapada el dilluns 29.

Genial !

Unes imatges per la memòria:

09 d’octubre 2014

Les velles maneres de fer política, encara

Al parlament Europeu, entre els socialistes i els populars europeus, per canviar cromos: tu m'acceptes aquest, jo t'accepto l'altre. Per sobre de principis i valors, un personatge com Cañete serà comissari en un àmbit (Energia i Canvi Climàtic) on té interessos i en el que ha promogut polítiques més que discutibles des d'una perspectiva "socialista". Amb un pacte "polític".

Diu la versió digital de El Periódico que "l'aprovat de Cañete, que s'ha adoptat després de diversos ajornaments, ha estat possible gràcies al suport de part del grup socialista europeu, que no ha fet cas de la petició del PSOE de votar 'no' al candidat espanyol ...

... la líder dels socialistes espanyols a l'Eurocambra, Iratxe García, havia reclamat als seus companys de grup que rebutgessin Cañete per les seves declaracions masclistes, els seus conflictes d'interès per la presència de la seva família en empreses petroleres i la seva política sobre canvi climàtic quan era ministre.

Però finalment s'ha imposat el pacte d'estabilitat parlamentària firmat entre populars i socialistes europeus per facilitar la investidura de la Comissió Juncker ... i que el Parlament aprovi també el socialista francès Pierre Moscovici com a comissari d'Afers Econòmics. El PP europeu havia amenaçat de vetar-lo si els socialistes tombaven Cañete ..".

Velles maneres.

I després ploren per l'allunyament de la ciutadania de la construcció europea ...
Menys mal que els socialistes espanyols i han votat en contra !



[AFEGIT]
L'amic Rafael Jorba, dissabte 11, a La Vanguardia, es mostra preocupat per la febre nacionalpopulista entre els individus desorientats i els grups socials amenaçats per l'evolució econòmica, i diu que "la tasca urgent de la Comissió Juncker, superat el tripijoc polític, passa per reprendre el camí del creixement i restaurar l'Estat del benestar, és a dir, l'esquer per atreure les classes mitjanes a la democràcia liberal ..."

Em sembla una bona mostra de les velles maneres d'entendre la política: constata sense reaccionar un altre tripijoc polític, habitual, i pensa que a les classes mitjanes se les pesca, simplement, amb una mica de creixement i benestar ... Potser sí. Però les evidències semblen demostrar que hi ha cada cop més gent tipa del politiqueig, dels tripijocs, que desconfien d'aquestes maneres (velles ?) de fer política.

Gesticulació federalista



Un amic molt bon amic a qui respecto molt m'envia la declaració que serà presentada avui a Madrid. Declaració molt curta, molt sintética, que té més de gest testimonial i d'intencions que no de veritable proposta ...
(per llegir-la bé, cliqueu el botó dret i obriu l'enllaç directe ...)






La meva resposta també molt sintética és aquesta:

- me parece muy simple la justificación, el diagnóstico: dice que "por unas razones o por otras crece el descontento ..." Es fundamental intentar compartir un análisis riguroso del problema para justificar propuestas posteriores.

- los 4 puntos/ejes no están mal, pero me parecen formalidades, procedimientos, reglas ... que deberían servir para conseguir unos grandes objetivos concertados. Me parece indispensable definir qué España queremos (que España queréis o imagináis ...) y después hablar de las reglas del juego. Algunos han propuesto un gran Pacto de Estado.

- desgraciadamente, después de todo lo vivido estos últimos tiempos, somos millones en Catalunya los que desconfiamos, los que nos sentimos emocionalmente desconectados de esta España actual: según El País (que lo amaga), 3 de cada 4 queremos cambios radicales o muy radicales.

- hace falta algo más que una propuesta de cambio de reglas para recuperar la empatía necesaria entre todos ...

- desgraciadamente, no veo en el horizonte líderes con las ideas, las competencias i la credibilidad necesarias para promover una vía de consenso. Y parece que 3 de cada 4 los españoles piensan que esto de las autonomías es un coñazo ...

Veremos ...