17 de juliol 2012

Per dignitat ...

... és difícil resumir tot el cabreig i la frustració que provoquen aquestes castes dominants !

Intentem que no se'ns follin !

10 de juliol 2012

Un telèfon mòbil capat ...

La meva mare (89 anys) va perdent la memòria recent, és a dir, la capacitat d'enregistrar i de recordar les darreres informacions. Per tant, perd també autonomia operativa. Hem intentat comprar-li telèfons molt senzills, però fins i tot amb aquests té dificultats.

El darrer, el John's.phone és gairebé perfecte. Però té una petita funcionalitat que desmunta la seva simplicitat operativa. Els dissenyadors varen fer un gran esforç per eliminar tot allò no necessari per a la gent gran. Fins i tot l'agenda de telèfons era una llibreteta per escriure-hi manualment els números, amagada a l'esquena del telèfon.

Però, suposo, en l'últim moment, algun teleco infiltrat van caure en la temptació d'afegir-hi una, només una, "facilitat": si, abans de teclejar un numero, es prem la tecla verda, l'aparell composa i truca al darrer numero telefonat. Funcional ... però resulta fatal per a la gent gran habituada a despenjar i marcar ...



El penúltim telèfon, el Binatone, tenia tecles grosses i tres tecles de marcació ràpida, però això ja era massa complicat: marcava la verda i la de marcatge ràpid, o al revés, i ja la teníem liada. De fet, en el seu estat, la dificultat de memoritzar els darrers inputs li provoca neguit i inseguretat: tot el quadre de tecles funcionals, de fet, l'atabalava i la frenava a intentar la trucada.

He tingut la idea de "capar" aquest telèfon amb una funda (l'he feta de cartró ...) que tapa tots els botons innecessaris i només deixa visibles el de despenjar i penjar per rebre trucades. Com la mare és en un entorn assistit, això és més que suficient per parlar-nos cada dia amb els fills, quan sigui, aquest estiu, a la residència de la Garriga.









Cost: zero.
Resultats: a partir del 15 d'agost ...


08 de juliol 2012

Varem fer el cim del Matagalls !

Malgrat ser un cim de vaques (que hi són), segons el Toni Batlle, ens va costar però el varem fer.

La web de la Gene diu que s'hi pot pujar, des de Collformic, en 1h30.
Nosaltres, pel factor edat, ho varem fer en 2h30 per una via inicial més llarga però més progressiva, suggerida per la Carme Terra a la Mª Antònia. En groc la pujada, en vermell la baixada.

Malgrat les previsions, va ser un dia gris, allà dalt, sense vistes ni fotos panoràmiques. Però ens varem estalviar les suors i cremades del sol, si hagués sortit ...

Varem parar per esmorzar al pla de la Barraca, asseguts al pou de glaç, i després, cap amunt !

De fet, hi ha dos trams difícils: des del pla de la Barraca per pujar el turó Gros, i la pujada final fins el cim. En total, 550 metres de desnivell per uns 3 o 4 qm de recorregut de pujada (la nostra via en té 5 o 6 ... ).
En total, de 8h30 a Collformic, fins quarts de dues.





Després còmodament fins el Brull, a dinar i recuperar forces. Abans de les 6, a Mataró.




Aprofito per recuperar fotos històriques de l'any 58 (probablement), quan jo tenia 10 anys (ara en fa 54 !), quan hi pujava amb el pare en la seva Vespa (a l'esquerra de la foto), per l'Aplec anual (2ón diumenge de juliol).
El millor era el foc de camp del dissabte, amb xistes i cançons: aquí es veu en Montasell, mataroní i mestre de l'acordió ...

02 de juliol 2012

Com "usar" la mà d'obra desocupada ?

Suggerent article de Robert Skidelsky (membre de la Cambra dels Lords britànica i professor d'economia a Warwick), a La Vanguardia de diumenge. (versió original aquí). Explica que Keynes, l'any 1930, diferenciava l'atur degut a les crisis de l'atur degut a factors tecnològics: "La utilització de mitjans per economitzar l'ús de mà d'obra va més de pressa que la recerca de nous usos per a la mà d'obra desocupada".

Diu Skidelsky que Keynes (que també era lord) considerava l'economia en l'ús de mà d'obra com "una esperança per a la humanitat, que podria alliberar-se d'una aclaparadora vida de treballs que requerien grans esforços, i que imaginava que, en l'època actual, la majoria de les persones haurien de treballar tan sols 15 hores a la setmana per produir tot el que necessitaven".

El lord britànic considera que hem fracassat en convertir el creixent atur tecnològic en creixent temps lliure voluntari ... que som testimonis del retorn despietat i cruel del capitalisme ... que exacerba, a través de tots els porus i de tots els sentits, la fam pel consum ... que ens porta a treballar quantitats irracionals d'hores ... per satisfer una insaciabilitat políticament orquestrada que anomenem creixement econòmic ..."

La civilització del sempre més, afegeix Skidelsky, és una bogeria moral i política ... que s'ha convertit també en una bogeria econòmica, no només perque estem topant amb els límits naturals del creixement, sinó perque no podem continuar per gaire temps més economitzant l'ús de la mà d'obra a un ritme més gran pel qual podem trobar nous usos per aquesta mà d'obra ..."

El darrer paràgraf és clarivident:




És el que sempre he pensat quan llegeixo o sento crides a la creació de llocs de treball.
En la meva Reflexió per la dignitat (22.05.12), en el punt 3, propugnava buscar mecanismes de cooperació integradora i voluntària de tots en les activitats d'utilitat personal i colectiva.

La finalitat de les polítiques (tecnològiques, socials, econòmiques ...), hauria de ser la de reduir progressivament els esforços necessaris per poder viure dignament i disposar de temps lliure pel benser, el benestar i el bon conviure.


El 1996, a Bruxelles, vaig llegir les propostes del Michel Rocard per sortir-nos-en. Les experiències a França, malauradament, en un context difícil (un sol país ...) i boicotejades per la dreta reaccionària, no han donat potser tots els fruits possibles. Però el repte segueix.

Crear més llocs de treball ? No. Més aviat pensar com distribuir equitativament els esforços i els resultats del treball. Pensament social creatiu, innovació tècnico-productiva, enginyeria social !