30 d’abril 2010

PSOE ? ... un partido de CENTRO !

Això és el que va manifestar amb contundència JL Rodríguez Zapatero, responent a una pregunta de l'incisiva Terribas (entrevista per a TV3, del 22 de març, al sincrotró). Abans que se'm passi, penjo aquesta nota recordatori !

No recordo la pregunta, però la Terribas qüestionava perquè ell (partit/govern), o els socialistes, no havien pres una postura més ferma o més clara en una problemàtica, que no recordo. Si tinc temps intentaré reveure l'entrevista.

Per justificar la postura equilibrada, poc definida, poc clara, el ZP va utilitzar aquest argument: somos un partido de centro.

Em va xocar. Com si m'haguessin fotut una clatellada per despertar-me. I des d'aleshores hi penso molt. Perquè efectivament, vist així, explica moltes coses, moltes postures, moltes indefinicions. Per estar en el centro el millor és no moure's. O donar una miqueta a un costat i una miqueta a l'altre.

Aquest partido socialista sembla més una agrupació per a la defensa del benestar que no pas una associació de militants per un veritable progrés socialista ! Sembla actuar més amb una lògica "sindical" que amb una lògica de govern que condueix efectivament el país en funció d'un projecte polític amb objectius clars i estratègies coherents.

L'objectiu sembla ser navegar per aigües tranquiles, evitant onades ... per aconseguir el màxim de vots possible. Objectiu legítim en democràcia. Sempre que no hipotequi, condicioni ... o faci oblidar la necessària funció d'instrument pel progrés colectiu que és l'essència dels socialistes.
No sembla haver-hi massa iniciatives estratègiques pel progrés efectiu de les persones, de racionalització del sistema econòmic ... i de la colectivitat. Això seria potser massa complicat, delicat, i podria fer ones.

Pensem-hi: de CENTRO !

Sopa de competències (?)

Durant aquest mes he llegit a diaris alguns articles sobre competències, sobre capacitats, sobre qualificació professional, sobre el talent, sobre alfabetització digital, emocional ... i en diferents activitats i contactes ha sortit el tema (amb l’Institut Català de les Qualificacions Professionals (ICQP), amb l'àrea d'Educació de la Diputació, a la comissió del enginyers a les administracions públiques, amb responsables del TecnoCampus i de l'IME de Mataró, ...).

Intento penjar aquí les meves referències bàsiques.

Haig de començar per les propostes de la Unió Europea, acordades per tots els Estats membres, i per tant, referències obligades si volem jugar a la lliga europea de les qualificacions i al mercat de treball de la Unió.

Pel que fa les qualificacions (els títols, els diplomes, els certificats, ...), la Unió va adoptar un marc de referència (European Qualifications Framework) que serveix per establir els nivells de coneixements, habilitats i competències que han d'assolir els alumnes (learning outcomes) en acabar les diferents etapes educatives.

Aquest marc de referència té 8 nivells i considera tres tipus d'aprenentatges:





Paralelament, la Unió, en una altre recomanació, establia les key-competences, les competències-clau que calia introduir com a objectius dels sistemes educatius.














Hi ha problemes de coherència entre els dos esquemes :

- en l'EQF, les "competències" són el tercer pilar i fan referència bàsicament a qüestions de responsabilitat i autonomia,

- en la llista de competències-clau, les "competències" proposades comprenen, de fet, coneixements, habilitats o aptituds i actituds.

És evident que hi ha una sopa de conceptes. Per complicar-ho, per espessar la sopa, hi han les expressions habituals. Per exemple, el José Antonio Marina, al suplement es de La Vanguardia del 24.04.10, reflexiona sobre el "talento": el defineix com "el uso inteligente que se hace de un recurso ...". El diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans defineix talent com aquella "especial aptitud intel·lectual, capacitat natural o adquirida per a certes coses" ...

He aprofitat per navegar per internet, per explorar què diuen d'altres, i, com sempre, he trobat coses molt interessants:

- l'iniciativa P21, The Partnership for 21st Century Skills, format per grans empreses i associacions educatives als Estats Units nordamericans. Publiquen material molt interessant, i els esquemes són prou incitadors:


(cliqueu per agrandir !)












- l'iniciativa AT21CS: Assessment & Teaching of 21st Century Skillls una iniciativa de l'Universitat de Melbourne, finançada per CISCO, INTEL i MICROSOFT, amb 6 països participants (Australia, Finland, Portugal, Singapore, the UK, and USA).
M'ha interessat el seu esquema de competències (KSAVE), un quadre de doble entrada, on les columnes són les utilitzades per la Unió Europea, però més ben definida la tercera: Actituds, Valors, Ètica.




Els grups de "competències" són molt clares: maneres de pensar, maneres de treballar, eines per treballar i per viure al món !

Seria interessant estudiar perquè la Unió/la Comissió va anomenar la seva tercera columna "competències" !

Potser perquè és més "neutre" i als lliberals de dretes no els agrada explicitar massa les qüestions de valors i de ètica !

Per arrodonir aquestes referències, un quadre tret dels "powerspoints" que utilitza la Montse en les seves xerrades:


En presentar aquests 4 pilars de l'educació, l'Informe Delors considera la competència com una espècie de cocktail propi a cada individu, que combina els sabers/coneixements, el saber-fer i el saber-ser (savoirs, savoir-faire et savoir-être). Tres elements, tres components, que equivalen, d'alguna manera, a les tres columnes de l'EQF de la Unió Europea i del model adoptat per l'AT21CSkills ...

27 d’abril 2010

Un petit brot verd: energia per a tothom !

No costa calés: només visió i voluntat política per publicar quatre ratlles al BOE (accés directe a l'article de El País).

Ara falta que la industria de plaques per a petites instalacions segueixi, i, sobretot, que l'administració es doti de capacitats d'orientació i consell als particulars o a les comunitats.

La meva experiència amb l'Agència d'Energia de Barcelona és més aviat decebedora. Com passa sovint, els gestos mediàtics, les iniciatives pròpies, o la gestió de subvencions i ajuts a tercers, deu funcionar més o menys bé.

Però en les tasques d'intermediació entre oferta (tecnologies) i demanda (usuaris), hi ha molt a millorar. No n'hi ha prou en ser un bon gestor/funcionari: cal conèixer la situació, possibilitats i perspectives d'uns i altres, ser capaç d'imaginar projectes estratègics, de generar cooperacions/concertacions, i de motivar tothom pel progrés que beneficia a tothom. Enyoro els temps heroics de l'ICT !

Tant de bo aquest real decret anunciat desbloquegi la situació i obri pas a una dinàmica descentralitzadora de la producció energètica !

Fa un any ja vaig penjar una nota sobre aquesta innovadora "filosofia" energètica impulsada pel Jeremy RIFKIN. I un'altre sobre l'oportunitat de crear centres locals de suport a la ciutadania per a la utilització inteligent d'aquestes noves oportunitats.

Poc a poc, sembla, però avancem !
Jo ja tinc el projecte pel terrat de la finca del pis de la Maria a Barcelona !

26 d’abril 2010

Polvos per aprimar-me !

Ho havia promès a la Montse, que m'ho demanava insistentment ! Sí, miraria de fer alguna cosa per aprimar-me. No podia més amb la sensació de cansament progressiu i de manca de flexibilitat, d'agilitat, de souplesse. La Maria Bartolomé, a la darrera visita, es va posar molt seria. Prou conya, prou brometes, calia fer alguna cosa: colesterol, hipertensió, sucre, àcid úric ...

En Joan m'explicava de tant en tant alguna nova estratègia. Però em costava pensar en seguir una dieta clàssica: vigila això, no mengis allò, pots menjar de tot però cuidant molt les quantitats, compta amb els hidrats de carboni, les proteïnes, les grasses, els olis, el pa, la sal, ...

Per aquestes coses, fins ara menys prioritàries que d'altres, jo necessito rutines clares i senzilles, per no haver-hi de pensar. Quan tinc menjar al davant, no sóc capaç de controlar-me: m'encanta menjar, i miro d'acabar-m'ho tot, com ens demanava la meva mare.

Però vaig arribar als 100 quilos: hòstia !!!

I vaig decidir reaccionar. La dietista que em va recomanar la Montse em va proposar una dieta radical: polvos 5 cops al dia. Amb unes pastilles complementàries i una mica de verdura al dinar i sopar. Perfecte. Molts anys enrere ja pensava que seria molt pràctic alimentar-nos amb pastilles, per no distreure'ns de les activitats, de les feines i de la revolucionària lluita contra el sistema.

La idea és aconseguir cremar grasses sense perdre massa muscular, i això és possible, sembla, induint en el cos un estat de "cetosis". Veurem.

De moment, no passo gana i puc fer vida social. He començat bé: he perdut 2,5 quilos en 5 dies.
Ja us explicaré la suite: ho controlo rigorosament. Espero que, com que no utilitzo camisa i corbata, no acabi fent la fila del conseller Castells !

25 d’abril 2010

El capital eròtic ...


Potser és una mica fort i simple, però comparteixo aquesta visió del Racionero.

En general no m'entusiasmen les seves obres, però té una certa originalitat pragmàtica en els seus punts de vista: deu ser la seva vessant enginyeril ...

La seva reflexió:

El capital erótico de una señora es su belleza potenciada por su sensualidad. Ambos suelen ser dones innatos, que tiene la mujer por la gracia de Dios. Por duro que trabaje, y pese a la existencia reciente de métodos artificiales de aumentar la belleza, el capital erótico está en los genes y se explotan sus réditos por medio de la inteligencia y la sensualidad.

La cuestión crucial es por qué la mujer tiene un capital erótico superior al hombre.

Pues porque así lo ha decretado la naturaleza, que da al macho más ganas de copular que a la hembra por tal que la especie se perpetúe.

En la ley de la oferta y la demanda de coito, la injusta naturaleza ha trucado la balanza de modo que la demanda del macho sea muy superior a la oferta de la hembra, con lo cual, como saben los de Teoría 1, el precio sube y quien pone el precio y lo cobra es la mujer. En eso consiste la fuente de su capital erótico: en una asimetría de la naturaleza en la "ley de la oferta y demanda eróticas".

Le Chat a Catalunya !

Sembla que per primera vegada, públicament, le CHAT aterrissa a Catalunya, ... en una galeria d'art (!) a Barcelona (Cortina, al carrer València). El gat és molt més que un "quadre", que una "obra d'art" ! És el fi humor belga, inteligent, profund, simpàtic ... fill d'un personatge excepcional, el Philipe Geluk !




Jo en sóc un fan, des que sentia els seus programes d'humor a la ràdio, quan tornava cada dia de treballar a BXL. Tinc tota la colecció de llibres, i centenars d'acudits publicats a LeSoir.



L'he penjat en aquest bloc diverses vegades, fa temps:
- sobre el coneixement (x)
- aprofitant una decisió del conseller (a l'època) Puigcercós (x);
- i en una reflexió intensa sobre déu (x) ...

Benvingut !

21 d’abril 2010

Contra el procés a Garzón !

Rebo d'un veí aquesta convocatòria (i la matitzo una miqueta ... ):
Hi haurem d'anar !





La punteta d'humor negre, acarbonat, de El Roto, a El País del 15.04.2010

20 d’abril 2010

Núvols ? Hi ha corrents de fons molt més perilloses !

Portem uns dies agitats amb el núvol volcànic, amb la tempesta interrupta del Tribunal Constitucional, amb el Vaticà mirant que escampi la boira ... i l'empat del Barça contra un equip destraler i provocador que juga (és un dir) a no deixar jugar, a desestabilitzar (només ha marcat 26 gols en els 33 partits jugats: el Xerez, cuer, n'ha fet 30 !)...

Però seguint amb els núvols i tempestes, a mi em preocupen les corrents de fons, les tendències que soterradament, i de manera imparable, sembla, ens están podrint el país !

Dos articles recents i simptomàtics de dues noies trempades i preocupades:
(cliqueu-hi a sobre per llegir-los !)









El 23.04 es publica aquets article que completa, d'alguna manera, el panorama ...



i el 24, aquest altre del Fernando Onega sobre els polítics i la degradació de la política. Diu que hi ha 4 causes fonamentals: corrupció, partidisme, absència de debat parlamentari solvent, patriòtic, digne (no la "jauría para morderse" ...), i la darrera:

14 d’abril 2010

Pel record, no oblidem ...

Avui fa 62 anys que vaig nèixer a VIC !

Però hi ha altres coses que cal recordar també, en aquests dies que s'aixequen amenaçats per tormentes esperpèntiques: crisis econòmiques, morals, polítiques ...

Diria tantes coses que no em surten les paraules !

07 d’abril 2010

Per la reforma de les Administracions ...

... per una millor governança: al si del Colegi d'Enginyers, la Comissió d'Administracions públiques estem pensant en publicar un Manifest sobre les possibles i necessàries reformes de l'administració i de la "funció pública". Les justificacions serien les següents:

1/ Probablement ara més que mai necessitem un govern capaç de governar, de governar bé, d'assumir amb coratge, amb valentia, els nous reptes que es presenten per les properes dècades. Un bon govern amb idees clares i coherents, capaç de governar amb decisió i de promoure la necessària implicació dels ciutadans, dels empresaris, dels treballadors en un projecte de país.

2/ La dinàmica social, econòmica, demogràfica, tecnològica, cultural exigeix governs capaços de mirar ampla i lluny i de promoure de manera àgil, flexible i concertada les adaptacions, reorientacions i reestructuracions que caldrà sense dubtes realitzar, i, especialment, en el desenvolupament del nostre Estatut.

3/ I, des d'aquesta perspectiva, ara més que mai, cal reconvertir les administracions (les estructures, els serveis, les institucions, organitzacions i empreses públiques ... ), en instruments renovats eficaços i eficients al servei de les polítiques del govern, en factors bàsics per a les noves maneres de governar.

Després de diverses sessions de treball, he penjat l'esborrany (el draft) actual a la meva web documental. Per si us interessa.

02 d’abril 2010

Pour mèmoire ...

... que no se'ns oblidi el tema (articles a La Vanguardia i a El País del diumenge 28).
Envoltat de tambors, encaputxats, cadenes, amb un tufillo fascistoide,
al carrer, a la tele, ... i amb un cert sentiment de solitud, d'impotència, de penosa regressió cultural colectiva.