31 de gener 2011

Innovació política des del quart poder

El diari Ara llença una iniciativa interessant, seguint els passos de l'anglès The Guardian (un pledge-tracker) i de l'americà St. Petersburg Times (PolitiFact).
No és una iniciativa ciutadana, però és al servei dels ciutadans.


El diari Ara (vegeu article en l'edició de diumenge 30), vol fer l'exercici de mesurar realitzacions
i avaluar objectivament el compliment de les promeses electorals.
Sembla ben concebut, liderat per un "controller", i compta amb l'ajuda d'un grup d'experts/consell assessor que es farà públic pròximament ...

El govern de la Generalitat de l'etapa anterior va avançar molt en la millora dels instruments de planificació
i de seguiment de la realització del Pla de Govern.
Amb dificultats, però amb una clara voluntat de racionalitzar la governança catalana.

Veurem que fa el nou govern bipartit.
En qualsevol cas, l'eina del govern anterior era una eina depenent, no autònoma, no independent.



















Com m'interessen totes les maneres de fer política des de fora de la política, aquesta iniciativa atrau tot el meu interès: l'haurem de seguir. Els mètodes de treball podrien sevir també per a grups de ciutadans organitzats, com els que jo proposava fa temps (el sindicat de ciutadans), o com els que proposava l'Obiols (cooperatives democràtiques, consells cívics, ...).

30 de gener 2011

an-, anda-, ... andalu-ci-à !

Aquest matí hem anat a caminar per les muntanyes de Mataró, i hem pujat al cim de la que hi ha sobre de can Boada.
Vistes magnífiques:

I després, un vol pel barri de la Llàntia, amb els flamants nous equipaments esportius (a la nova plaça de Flandes), i de salut.









El nou CAP és gestionat per l'ICS:
potser per això encara hi ha el cartell que anuncia l'obertura ... pel juny de 2009.







Per la resta, hi ha, efectivament, molt de sabor andaluz: la Peña Bética, la Casa Cultural (amb només dues barres catalanes, i no sembla que facin classes de català), la Hermandad del Rocío ...


(cliqueu sobre la foto per ampliar-la !)

Taurons financers ?

He rebut aquesta publicitat a casa. Quan ho explico als amics, sembla que no s'ho acaben de creure. Ho penjo aquí, per que consti.
Com exemple de l'avidesa d'economistes o financers, que busquen fotra caixalada on poden, aprofitant les estructures on naveguen.

El cas del RACC no és massa criticable, perquè, en general, fan bé el seu servei principal. Tot i que també venen telefonia mòbil ...

Però en el cas d'ENDESA, amb els problemes que tenen per oferir bon i continuat servei, per situar les infraestructures bàsiques a nivells raonables, que ens ofereixin assegurances de salud sembla sarcàstic !

29 de gener 2011

Advocats i enginyers



Economia ? ... no m'en acabo de refiar !

.


En Joan m'envia aquesta classe d'economia, molt clara i pedagògica: 12 minutets que passen ràpid i permeten de comprendre una mica la complexitat de l'economia, i sobretot, les lògiques que utilitzen els que diuen que ens governen.

L'economia reduïda a quatre o cinc instruments de intervenció (consum, demanda, impostos, inversions públiques, exportacions, ...), i els indicadors de "salut" econòmica (ocupació, inflació, ...) simplifiquen potser útilment la realitat i ajuden els polítics a prendre decisions, però queda lluny del què hauria de ser un veritable govern de la societat.

A més, quan et penses que ho entens, surt sempre alguna cosa, alguna variable imprevista que trenca tot l'esquema: crisi del petroli, subprime, bombolles immobiliàries o tecnològiques, ... Ja em passava quan feia la carrera a l'escola d'enginyers, amb el Samuelson ... La lògica simplista del creixement pel creixement, de la innovació per la innovació, de la competitivitat ... mostra, simplement, que han guanyat les dretes, els poderosos, els rics.

Em sembla que això són derives economicistes de l'economia: l'economia de veritat hauria de facilitar decidir què cal produir, com fer-ho, per a qui, amb quins recursos, com distribuir els productes i serveis, com participa cadascú en el procés productiu, en quines condicions i amb quines compensacions individuals i/o colectives, etc.

No veig gaires iniciatives de canvi de lògica: només petites idees aquí o allà. Potser el què anomenen la crisi i els tsunamis xinés, i l'indi, i el brasiler, ... ens obligaran a repensar, potser, el què produïm i el perquè.


En definitiva, sempre tinc un puntet de desconfiança amb els economistes, que el ROTO l'expressa així:

28 de gener 2011

enginyers: cooperar per servir

El procés de reflexió estratègica dels enginyers, iniciat el maig de 2010, continua obert. Després d'aprovar algunes grans orientacions, diversos grups i comissions continuen la reflexió per precisar-ne alguns continguts.

Participo al sí de la Comissió de les TIC, liderada pel company i amic Miquel Obradors, en la reflexió sobre les comissions i les comunitats de professionals a la web.

Des de les primeres reunions, la meva aportació ha estat la d'insistir en que no hem de començar pensant en les eines telemàtiques, sinó en les finalitats, funcions i condicions de treball de les comissions i comunitats.

He fet una petita nota per precisar el meu punt de vista, que penjo, resumida, aquí:

A/ Unes consideracions prèvies:
1) ampliar el camp d'anàlisi
El Document de Treball utilitzat fins ara parla de tres incerteses immediates:
- les noves titulacions derivades de "Bolònia" ...
- la Llei Omnibus (colegiació no obligatòria, supressió visats, intrusisme, ...
- noves regulacions europees ...


Entenc que caldria afegir-hi també les incerteses de fons, que ja fa temps que constatem, i que són presents, que caldria explicitar, i respecte de les quals també caldria fer propostes:
- els canvis tecnològics (tecnologies, funcions tècniques, processos, materials, ...),
econòmics, energètics, ambientals, polítics, socials, culturals, ...
- les necessàries reformes que el què anomenem "la crisi".


Sembla evident que ens cal assegurar una vetlla continuada, una actualització permanent de coneixements, de competències, de capacitats, unes actituds d'interrelació, d'intercanvi, de cooperació, de posicionaments professionals davant d'empreses, administracions, governs ... i de la societat, en definitiva, afrontar les tareas históricas nuevas de les que parla Daniel Innerarity (citat per F-M Alvaro, a La Vanguardia del 4.11.2009, "Un tiempo nuevo"), davant les quals "no servirán las inadecuadas y vetustas prácticas políticas" que fan servir, sovint, els nostres polítics ...

2) una referència "teòrica": per una societat inteligent, competent
Aquests temps de canvis, difícils, exigeixen efectivament imaginar noves maneres de pensar, de produir, de treballar, de viure i conviure, de benestar, de governar.

Però, en general, la majoria, molts professionals, molts emprenedors, administradors, gestors ... ens trobem:
- inundats, desbordats per un allau de dades, d'informacions, de coneixements, de productes, eines, serveis, ... que és difícil assimilar, apreciar-ne el seu interès real, ... o descobrir manipulacions interessades;
- enfrontats als riscos de quedar "despenjats", obsolets, patint "gaps" respecte d'altres colectius amb diferents capacitats d'adaptació ...
- condicionats, sovint per resistències als canvis, per inèrcies socials i culturals, per valors que poden esdevenir "caducs" ...
- mancats de les habilitats i competències que la societat canviant exigeix.

Per fer-hi front, el més raonable és probablement invertir en la capacitat colectiva de cooperar, de colaborar, de concertar, de coordinar-nos, per imaginar, per elaborar de manera consensuada, participada, les reorientacions, els redreçaments, les reorganitzacions, els canvis necessaris.

Vist des del Colegi/Associació, això significa promoure entre els companys una cultura general oberta als canvis, uns valors bàsics de solidaritat, una consciència sòlida i responsable, unes capacitats d'anàlisi rigorós i sistemàtic per comprendre les problemàtiques complexes, unes actituds de cooperació per compartir visions diverses, i unes habilitats per la concepció colectiva d'estratègies innovadores, evitant derives populistes, demagògiques, o simplement reaccionàries.

José Antonio Marina, a La inteligencia fracasada (Anagrama/2004, capítol VII), proposa pensar en societats inteligents. Més enllà de la clàssica societat de la informació o del coneixement, hem de procurar ser, diu, socialment, més inteligents i competents.
La inteligencia social es la que emerge de grupos, asociaciones o sociedades ... de una tupida red de interacciones entre sujetos inteligentes. Cada uno aporta sus capacidades y saberes, y resulta enriquecido o empobrecido por su relación con los demás ... en un tejemaneje interminable ... que configura una creación mancomunada ... i que respondria a l'equació següent:

inteligencia social = inteligencias personales + sistemas de interacción pública + organización del poder (formas de gobernar, orientaciones políticas ...)

3) revisar el què hem estat fent ...
Finalment, posats a reflexionar, probablement és una bona ocasió per fer un ampli balanç:
- per apreciar les activitats del C/A,
- per analitzar la participació/implicació dels enginyers en aquestes activitats ...
- per conèixer les preocupacions, les expectatives, les propostes de tot el colectiu respecte dels objectius i activitats de l'associació. Sembla que una enquesta estaria ja en preparació.

Caldria reflexionar, per exemple, sobre la oportunitat, l'efectivitat, la pertinença d'iniciatives com l'observatori de la competitivitat, els posicionaments genèrics sobre productivitat, innovació, o sobre les propostes d'implicar les empreses en el funcionament del C/A ... o sobre els costos/beneficis/impacte d'iniciatives socials com les de les bombetes, les nadales, reis i d'altres. No estaria de més vetllar per un C/A efectivament laic.

Simplificant, caricaturitzant, podríem definir dues concepcions d'associació:

- una tipus "RACC", que ofereix serveis diversos als socis/clients, que són beneficiaris/receptors (passius) de serveis ...

- una més cooperativa, que, oferint també serveis bàsics, s'orienta prioritàriament a oferir, estimular i promoure la cooperació, la participació, l'intercanvi, la interrelació entre tots els associats ... que són els actors, els agents principals de les activitats colectives.

Des d'aquesta segona concepció, el C/A no és només un punt de trobada formal, social: els associats obtenen valor de la seva implicació/participació efectiva, i el C/A aporta valor afegit real com a resultat de la interrelació efectiva, representativa i responsable d'un ampli número de companys associats. Per aconseguir-ho, però, la interrelació, l'intercanvi, la cooperació entre els companys hauria d'esdevenir una prioritat bàsica de l'estratègia 2020.

4) Resumint, en definitiva ...
Des del meu punt de vista, el repte del C/A és potenciar, millorar les seves capacitats per aprofitar les inteligències i experiències personals de tots els companys, amb sistemes d'interacció, de cooperació, i de bona governança general, oberta, transparent, acollidora ... per crear valor, per generar inteligència professional colectiva en benefici de tots els associats, de les empreses, governs, administracions, i del país en general.

Per fer-ho, si s'acceptés aquesta orientació estratègica, caldria:
- explicar clarament, amb coherència i credibilitat, la problemàtica, les perspectives, i els objectius d'aquesta orientació estratègica;
- crear d'un ambient molt més obert, acollidor i transparent ... fins ara, tret del centenar de persones que han assistit a les Juntes, o que han participat als grups de treball, pocs companys segueixen les reflexions estratègiques: a la web dels eic pràcticament no hi ha informació, i a la darrera Junta general es va tractar el tema sense informar-ho en la convocatòria ...
- potenciar les funcions orgàniques i els recursos i els instruments necessaris, eficaços i eficients, per afavorir, facilitar i encoratjar aquesta participació productiva, innovadora.


B/ Un possible esquema estratègic pel futur del C/A...

Tenint en compte les consideracions precedents, i pensant en la concepció més "cooperativa" del C/A, l'estratègia de renovació cap el 2020 podria tenir aquests objectius: ( clicar sobre l'esquema per ampliar-lo )



C/ La concepció dels instruments d'interrelació i de cooperació

Pot ser útil començar pensant en quatre opcions possibles, bàsicament en funció de les finalitats, i amb aquests elements concrets per definir i precisar cada instrument: ( clicar sobre el quadre per ampliar-lo )












D/ Implicacions "orgàniques"

Si, efectivament, es considera prioritari enfortir les eines d'interrelació, d'intercanvi i de cooperació mútua, i la capacitat de generar inteligència professional colectiva (objectiu específic n. 1), això implica necessàriament definir una responsabilitat clara, una funció directiva explicitada, en l'organigrama executiu/operatiu del C/A.

La promoció d'aquests instruments concrets d'intercanvi i de cooperació necessita d'animadors, facilitadors, coordinadors competents i qualificats. Han de conèixer l'ús de les eines de cooperació virtual, i han de saber predicar-les i saber donar un suport tècnic bàsic als participants.

Però, sobretot, han de ser animadors professionals, experts en fer treballar cooperativament equips de professionals. Han de ser capaços de generar el caliu, la confiança, la complicitat entre els membres per garantir una participació efectiva, eficaç i eficient dels membres de cada xarxa, comunitat, grup o comissió.

En les comissions formals (les comissions delegades previstes en els estatuts ?) cal mantenir la figura del president, que, per delegació dels òrgans rectors, orienta els treballs en funció dels objectius i valors del C/A.

En l'organigrama executiu, la nova responsabilitat executiva hauria d'encarregar-se:
- d'orientar i donar suport a la constitució de les xarxes, comunitats, grups i comissions;
- de vetllar per la definició dels seus objectius, la planificació d'activitats, l'organització i els mètodes de treball de cadascuna d'elles, la difusió sistemàtica dels resultats de les seves activitats;
- d'impulsar i coordinar el treball des animadors, facilitadors, coordinadors de cada xarxa, comunitat, grup o comissió;
- així com d'assegurar la disponibilitat d'eines de cooperació virtual adequades, com ara el QUICKR o similars.

No es tracta de funcions tradicionals "d'imatge i comunicació", de difusió d'informacions o de notícies, de publicitat o de propaganda. Es tracta d'una funció tècnico-productiva orientada a la creació de valor, de producció compartida de coneixements, d'elaboració d'iniciatives i propostes estratègiques, professionals, polítiques.

Potser una direcció de cooperació ?

Tant de bó tots aquests elements serveixen per enriquir la reflexió i arribar a propostes interessants consensuades !

27 de gener 2011

Estimular les "filtracions"

Això s'anima !
Després de l'històrica iniciativa de WIKILEAKS (wiki-filtracions, fuites ...), alguns diaris pensen aprofitar la idea ...

Penjo l'article a La Vanguardia d'avui (VIVIR, p.11), i aprofito per relacionar-lo amb altres notes en aquest blog en les que parlava dels whistleblowers, els denunciadors, els alertadors de disfuncions, irregularitats i corrupteles:

- la de setembre 2009, amb referències a iniciatives ciutadanes, i, sobretot, l'impacte de l'actuació voluntariosa del Paul van Buitenen, a la Comissió, el 1999, que va acabar forçant uns articles específics sobre el tema en el nou estatut dels funcionaris europeus;

- la d'octubre de 2009, insistint en la necessitat de crear mecanismes de regulació/protecció dels denunciadors, vist el què va passar amb el desgraciat "cas Millet";

- la de novembre 2009, proposant una estratègia per una governança eficaç i transparent, que vaig preparar a demanda del Miquel Iceta, i que vaig poder presentar llargament al Jaume Collboni, sense resultats aparents, sembla. Proposava aquest tipus de mecanismes per tal de millorar les maneres de governar (tercera mesura);

- i, finalment, la de març del 2010, amb unes propostes per reformar l'administració, que incloïen dels mecanismes per controlar disfuncionaments i possibles corrupcions, dotant-los de la necessària autonomia i capacitat d'intervenció (proposta 4.5)

Tinc l'esperança de que, progressivament, amb totes les precaucions i prevencions democràtiques, aquests mecanismes s'hauran d'utilitzar cada cop més.

21 de gener 2011

Voluntat anticipada, testament vital ...

Feia molt que volia fer-ho. N'hem parlat molt amb la Montse. I finalment, he trobat el moment d'escriure quatre ratlles, que formalitzaré degudament com a document de voluntats anticipades. Les penjo aquí per donar-les-hi més força, si cal, i per si algú vol fer-les servir com a referència.

He mirat la legislació catalana i espanyola, la belga i la francesa. Val la pena, si us interessa el tema, fer-hi una petita navegada.

Constatareu les resistències de les dretes, dels reaccionaris, dels religiosos que no poden acceptar que els homes prenguem decisions de manera autònoma sobre la nostra vida. Malgrat els resultats d'enquestes que mostren que, arreu, hi han majories més o menys àmplies (del 65 al 95% ...), favorables a despenalitzar pràctiques mèdiques raonables davant situacions irreversibles de degeneració vital. Interessant el debat de dimarts vinent dia 25 a l'Assemblea francesa !

Mireu la web de les associacions espanyoles federades i la d'una xarxa europea:

En qualsevol cas, cal separar el conjunt dels drets del malalt/pacient,
del dret concret a poder expressar de manera anticipada la voluntat,
a poder indicar com volem que se'ns tracti si no podem expressar-ho nosaltres mateixos.


Si us interessa, la primera versió del meu document:





Clicant-hi a sobre l'ampliareu per llegir-lo millor.
Hi falta la part administrativa: representant, testimonis ...









Per aportar dades concretes: a Bèlgica, la llei d'eutanàsia es va aprovar el 28.05.2002. Des d'aleshores, els ciutadans que l'han utilitzat (respecte d'una població total de 10 milions), ha anat creixent: uns 500 el 2007, uns 700 el 2008, i 820 el 2009. Una dada interessant: el percentatge és molt més elevat a Flanders que a la Wallonie.

La web de l'ADMD belga explica també:

- que la llei "ne vise pas expressément le droit à l’aide au suicide. Mais lorsque les conditions du droit à l’euthanasie sont remplies, l’assistance à l’auto-délivrance procurée par un médecin selon la procédure prévue pour l’euthanasie, est légale";

- que la llei "ne contient pas de clause d’obligation de résidence en Belgique pour pouvoir obtenir l’euthanasie. Cependant, elle exige une relation étroite entre le patient et son médecin : le médecin doit bien connaître son patient puisqu'il doit pouvoir affirmer que la demande est formulée librement et sans contrainte et qu'il doit vérifier que les souffrances sont continues, insupportables et sans perspectives d'amélioration ..."

AFEGIT el 25.01:
Doncs no, no ha estat possible a França !

20 de gener 2011

Tierno Galván, ara fa 25 anys ...

... que va morir a Madrid la nit del 19 al 20 de gener de 1986.

Jo encara treballava al Ministeri, i vaig anar a la Castellana a despedir-lo.
Tinc un record simpàtic, d'un alcalde proper, popular, que feia de pare i d'avi dels madrilenys.
Era un veritable referent per a molta gent, per a grans i petits, joves i iaies, de la majoria de colors polítics i socials.

Penjo alguns records que encara tinc pels meus arxivadors ...

























i una crònica feta per rtve força interessant:

15 de gener 2011

13 de gener 2011

Mascarell: el contrapunt necessari de la Rahola

Després de penjar l'article del Ferran Mascarell, impulsat per la meva emotivitat innata, em sembla necessari penjar la reacció de la Pilar Rahola, com a contrapunt necessari.

Diu la Rahola, en la seva columna d'avui dia 13 a La Vanguardia:

... no es demasiado inteligente empezar por el método “voy a tocar las narices al otro gran partido del país”, porque no es la mejor manera de sentar a nadie a la mesa del pacto.

... por lo que parece, ha preferido el enfrentamiento a la concertación.

... los dardos contra el PSC, probablemente bien dirigidos, no difieren demasiado de los que podría lanzar contra cualquier otro partido, la absoluta mayoría de ellos anclados en estructuras decimonónicas, y poco dados a la generosidad interna.

... un conseller de Cultura deseoso de hacer una política de mirada amplia, pensada como un gran proyecto de país, ¿debe dedicarse a la crítica política y a ser aprendiz de brujo ideológico?

... no se trata, evidentemente, de practicar lo del silencio y el oro, porque una de las grandes valías de Mascarell es su dimensión intelectual, pero hay un abismo entre el debate intelectual y la pelea de barro política. Y el conseller, con sus declaraciones, ha situado el debate en el barro.

... creo que el PSC no se lo merece porque a pesar del palo grueso que ha significado para su estropeado cuerpo el fichaje de Mascarell, las críticas no han sido nada desaforadas. Más bien ha sido bastante educadas, para lo que se lleva en este tipo de gramáticas.

... por todo ello, ¿qué pasó, Ferran? ¿Necesitabas el escupitajo? Porque la verdad, no es propia tamaña indelicadeza en un tipo tan elegante ... Ni es una buena forma de empezar …

12 de gener 2011

El MASCARELL a Cultura !

El 16 de desembre, amb la Montse, varem anar a Barcelona, la capital, a sopar amb aquestes dues personalitats: el Majó i el Mascarell.
Exposicions molts clares, contundents, pedagògiques ... I rés feia pensar que al cap de pocs dies el flamant nou president proposaria a Ferran Mascarell assumir la cartera de Cultura en el nou govern.

Avui dimecres, el flamant i discutit nou conseller, al suplement Cultures de La Vanguardia, explica la película dels fets, les consideracions que va fer abans d'acceptar, els contactes amb el seu vell partit, especialment amb el seu president.

Molt interessants les reflexions, molt ilustradores les reaccions dels seus companys (ara ja ex, suposo):





























La densa frase sobre el rol de la cultura:
instrumento conscientemente constituyente del modelo avanzado de identidad,
creatividad, progreso y comunidad que debemos construir

... cal llegir-la dues vegades !



Ens falta, efectivament, molta cultura ...

10 de gener 2011

Per alguns amics meus: propòsits pel 2011, 2012, 2013, ...

Alguns amics em diuen que ho deixi estar, que ja ens ha passat l'edat, que ara hem de viure, que ara són els joves qui han de prendre el relleu, que nosaltres ja estem passats ...

A finals d'any vaig veure aquest article a La Vanguardia, sobre l'èxit del llibret de Stéphane Hessel, 93 anys, i ahir Llàtzer Moix també en parla. Vist el rebombori que ha causat a França, m'estranya que la Rahola encara no hi hagi dit la seva ...



Miraré de comprar el llibre (unes 30 pàgines, 3 euros, n'hauré de comprar 7 o 8 per amortitzar els costos de transport ... i pels amics !)



Intentaré seguir els consells del Llàtzer Moix.
Segurament els meus bons amics (i la Montse !), m'ho agrairan !





Recordo que ja fa molts anys, cap el 1992, Danielle Miterrand deia
que ser d'esquerres és revoltar-se contra la injustícia ...
(Le printemps des insoumis)

08 de gener 2011

Nomenar els millors: Com apreciar-ho ?

Aquesta ha estat una promesa del flamant nou president.

De fet, abans d'apreciar si els nomenats són els millors, cal mirar primer l'idoneïtat de les persones nomenades en funció de les exigències dels càrrecs o responsabilitats que hauran d'assumir. El president hauria d'haver fet, primer, per a cada alt càrrec, una llista de persones idònies, i, després, proposar el càrrec al millor. Si aquest no accepta, al segon de la llista, o al tercer.

Val la pena recordar que, a la Comissió Europea, hi ha un procés original de nominació dels comissaris: designat el president (Prodi, Barroso, ...) aquest, en base a les candidatures que li presenten els Estats membres, proposa la llista de comissaris i les responsabilitats a exercir, que és decidida finalment pel Consell, però amb un examen previ d'idoneïtat (duríssim) davant del Parlament Europeu. I alguns no l'han superat !

Si mirem alguns CV dels nomenaments recents, en alguns casos semblaria que hi ha motius per qüestionar la idoneïtat, abans d'apreciar si són, efectivament, els millors ...
Àngel Castiñeira i Josep M. Lozano, professors d'Esade, publiquen avui un article a La Vanguardia sobre el tema, i aporten elements metodològics interessants.

Primer, a partir de conceptes grecs, diferencien entre:
- la doxa (tenir opinió ...),
- la episteme (tenir coneixement científic),
- la tékhne (habilitat, tècnica, ...),
- i la phrónesis (sensatesa, rectitud, ...);

Després citen el seu colega Manuel Zafra, per precisar que la phrónesis suposa tenir un coneixement o sentit de la realitat, un sentiment de familiaritat amb l'entorn, que permet proposar canvis convenients i decisions adequades.

Finalment, citen a Manuel García Pelayo, que considera que tenir una bona phrónesis suposa:
1. saber qué se quiere (o conciencia de la finalidad)
2. saber qué se puede (o conciencia de la posibilidad).
3. saber qué hay que hacer (o conocimiento de la instrumentalidad).
4. saber cuándo hay que hacerlo (o sentido de la oportunidad).
y 5. saber cómo hay que hacerlo (o sentido de la razonabilidad).

Consideren que "... la política como función y como actividad no puede ser identificada con el conocimiento experto ni tan sólo estar sometida a él. Si fuera así, hoy nos gobernarían, ya no los filósofos, pero sí ingenieros, catedráticos de Derecho Administrativo, economistas, etcétera. La política no aborda problemas técnicos, sino retos adaptativos que afectan a la sociedad, a su mejora y transformación, y que exigen la toma de decisiones ..."

Y alerten de les dificultats de promoure una funció directiva de qualitat o una direcció pública professional.
Recorden la dita que diu que "los mediocres unidos jamás serán vencidos", i denuncien el nostre context cultural contaminat per "la falàcia de creure que tots servim per a tot".

He intentat integrar les seves propostes en els meus esquemes conceptuals, en funció de la meva experiència, i en resulten dues consideracions:

- primera, que seria convenient considerar les propostes de futur que progressivament anem definint amb els nostres conciutadans europeus.
La supressió de la Secretaria per a la Unió Europea pot fer-ho més difícil encara, i pot consolidar l'autisme de determinades actuacions polítiques.
Està bé anar als orígens milenaris, però hem d'intentar seguir, cooperar, implicar-nos en els treballs comunitaris.
Fa pocs anys, en el procés de construcció de l'espai europeu d'educació i formació,
la Unió va adoptar un marc de referència (European Qualifications Framework) basat en tres tipus d'elements:
- els coneixements: els sabers bàsics, el knowledge, ...;
- les habilitats: el saber-fer, el saber-com-fer, les skills, el know-how, ...;
- i les competències: les actituds, els valors, l'ètica, ... De fet, Jacques Delors, en el seu Informe per a la UNESCO, considerava que la competència, en un sentit ampli, era una espècie de cocktail, que combina:
- el saber (els coneixements ...),
- el saber-fer
- i el saber-ser.

- segona, que seria interessant contrastar les 5 condicions per a una bona phrónesis, amb l'esquema bàsic de planificació/programació utilitzat a la Comissió Europea a partir del 2000. Sota l'etiqueta d'impact assessment, la Comissió exigeix que les propostes polítiques siguin el resultat d'un procés de reflexió, de "policy making", basat en unes etapes bàsiques. Per comparar aquestes etapes amb les condicions de M. García Pelayo, he elaborat aquest quadre:

Com que parlem de processos socials, els elements culturals, econòmics, socials, tecnològics, jurídics, operatius, que cal considerar són complexes i, sovint, difícils de quantificar. Per tant, la conducció (com diuen els nostres amics argentins), el govern d'aquests processos és més aviat un art, una combinació inteligent d'intuïcions i de bones maneres de fer, que no pas una aplicació mecànica dels resultats d'estudis i d'informes molt aprofundits.

Els manuals de la Comissió consideren que tota decisió ha de ser presa en base a coneixements sistematitzats, a anàlisis explicites i transparents, a avaluacions rigoroses, però que tots aquests elements d'ajuda a la decisió no poden reemplaçar l'apreciació "política", que implica consideracions més àmplies i complexes ...

Per a mi, doncs, resumint, ser un bon polític, ser idoni per un càrrec o funció exigeix:

(1)- tenir uns coneixements bàsics, uns coneixements aplicats en l'àmbit d'actuació, i un cap clar i seré per intuir el millor possible, de la manera més informada, més rigorosa i més ponderada possible, les estratègies d'intervenció més convenients.

(2)- tenir una bona capacitat de conducció, de lideratge, per escoltar, concertar, explicar, i convèncer els qui s'han d'implicar en l'acció.

(3)- i tenir, sobretot, valors: generositat, conviccions i humanisme, al servei de la comunitat, com diuen Castiñeira i Lozano. En definitiva ... ser una bona persona !
. . . (mireu la nota que vaig penjar en aquest blog el 4.09.07)

06 de gener 2011

En qüestions europees, de moment, cap enrera !

Veurem més endavant, però les primeres decisions del nou president suposen un tornar als vells esquemes: una cosa és casa nostra, i, la resta, l'exterior !

Va costar 20 anys (1986/2006) que la Generalitat considerés la Unió Europea com un nivell polític i administratiu més, que assumís que les polítiques europees no eren afers "exteriors", que la participació catalana en i davant les institucions europees (molt ampliada pel govern socialista de l'Estat, a partir de 2004, recordem-ho !), era una cosa molt més important que fer cooperació al desenvolupament o promoure la imatge de Catalunya al món ...

Vaig escriure una nota al respecte el 28 de desembre de 2006, ara fa doncs pràcticament 4 anys.

Després d'aquest breu període de temps, amb el vendaval de retallades i simplificacions, moltes necessàries, la Secretaria per a la Unió Europea desapareix, tot i que les seves funcions (Decret 631/2006, de 27 de desembre), queden integrades en la Secretaria d’Afers Exteriors, tot i que sense estructura específica, tret de la necessària i indispensable Delegació del govern a BXL.

Aquesta nova/recuperada Secretaria s'organitza segons 4 unitats operatives:
a) La Direcció General de Relacions Exteriors.
b) La Direcció General de Cooperació al Desenvolupament.
c) La Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya davant la Unió Europea.
d) Les delegacions del Govern de la Generalitat a l’Exterior.

És cert que, amb els problemes que tenim a casa, la dimensió europea sembla quedar malauradament massa lluny. Però la Unió Europea és, malgrat tot, un espai on podem trobar dinàmiques de cooperació i d'intercanvi que ens poden ser molt útils en el futur.

I jugar a la Unió Europea és complicat, requereix atenció i esforços especialitzats, exigeix estratègies a mig i llarg termini. Jugar a Europa, no ho oblidem, suposa conreuar dinàmiques de cooperació amb les comunitats autònomes de l'Estat, i, sobretot, relacions institucionals molt complicades amb el govern central. I els nous temps que s'anuncien a Madrid fan preveure totes les dificultats imaginables.

Veurem què fa i què pot fer la nova secretaria, senyora Roser Clavell i Soldevila (6.04.61). Experiència en polítiquees europees, més aviat poca, sembla ...

Era, fins ara, i des de desembre 2008, viceconsellera d'Afers Exteriors i Cooperació i secretària general del Patronat Catalunya Món. Havia entrat al govern de Montilla, via Carod Rovira, com a secretaria d'afers exteriors el juny de 2007, en substitució d'Albert Royo ...

Llicenciada en dret a la UB. Ha estudiat literatura anglesa a la Universitat de Berkley, Califòrnia; ha fet cursos de Relacions Internacionals i Protocol al Foreign and Commonwealth Office de Londres, en Direcció de Personal al Foreign and Commonwealth Office a Oxford, i “La diplomàcia, eina de diàleg” al Foreign and Commonwealth Office a Praga.

Va dirigit l’Escola infantil Tabatha (refrència que ha desaparegut en les versions actuals del seu CV ...), i durant el període 1983-1993 va exercir de Directora de màrketing a l’agència de publicitat LEO BURNETT.
Entre 1997 i 2000 va ser l’encarregada de la promoció de la cultura, l’idioma i l’art dramàtic al The British Council. Ha estat cònsol britànica (2004-2007, vicecònsol entre 2001 i 2003) al British Consulate-General de Barcelona, responsable dels Serveis Consulars per a Catalunya, Aragó i el Principat d’Andorra.

05 de gener 2011

l'Olentzero i els caganers


De les diverses visites al País Basc i Navarra, n'hem portat molts records.
Entre d'altres, la figura de l'Olentzero, personatge que per aquestes festes d'hivern baixa dels boscos portant regals per la quitxalla i els grans.

Segons la Viquipèdia, "... l'origen de l'Olentzero és anterior a la cristianització del País Basc i ... ubicat dins les celebracions del solstici d'hivern ... Hi ha constància de l'existència al territori basc de la commemoració del solstici d'hivern i el renaixement de la natura i del sol. En aquesta línia, l'aspecte estrafolari, deixat i vell del personatge simbolitzaria el temps passat i cremar-lo ... representa la destrucció de tota la relació amb el temps vell i l'arribada d'un temps nou ..."

" ... el cristianisme va adaptar els costums locals anteriors a les seves noves creences. El personatge de l'Olentzero s'hauria convertit en l'anunciador de la notícia del naixement de Jesús ... Se li dona així al personatge d'un significat cristià coincident amb els ensenyaments de l'església catòlica ..."

Com ho ha fet tradicionalment, el cristianisme transforma aquestes celebracions populars en simbologia religiosa robant el sentit original de les coses per omplir les ments amb la seva única i gran visió: tots els terrenys són bons per escampar les seves creences i consolidar el mercat de fidels temorosos del seu Senyor ...

Curiosament, buscant el caganer del papa Ratzinguer, varem trobar aquest magnífic i simpàtic caganer de l'Olentzero: síntesi de dues cultures que estimem !

03 de gener 2011

Lligant caps ...

... sobre Espanya, Catalunya i els socialistes del PSC
El tema del grup parlamentari dels socialistes em sembla mal plantejat.
És el reflexe de problemes més serios que sembla que no es volen tractar.
Com la qüestió del federalisme.
Amdues qüestions són de forma, de procediment, de mecanismes de decisió.
Em sembla que el problema bàsic és la concepció d'España: quina España tenen al cap la gent del PSOE o la gent del PP ?
I quina España tenen al cap els actuals dirigents hegemònics del PSC ?

Intueixo que la majoria dels que diuen que un grup parlamentari socialista català a Madrid no és necessari,
ho diuen perque pensen que el model d'España del PSOE, retocant una mica la distribució dels recursos,
ja els hi va bé.

Per acabar l'any, encara que ja siguem al gener, i per animar la reflexió, dues notes de la premsa d'aquest cap d'any:

- les declaracions del militant ascendent Ballesteros, alcalde de Tarragona, a l'ara.cat,
(i que demostren una concepció comercial de la política: vosté què vol ? ... )

- l'article (extractes) d'Antón Costas a El País del diumenge (cliqueu-hi a sobre per ampliar !)




Quan es discuteixen aquests temes a Madrid,

- quin model té cada grup polític ?

- qui defensa obertament, clarament, pedagògicament, models alternatius ?

- qui fa la necessària pedagogia, allà i aquí, sobre aquestes qüestions ?

- qui juga un paper de referent progressista ?








L'Antón Costas cita al gran especialista del moment, el Germà Bel.
Penjo aquí un article seu de primers de desembre, amb motiu de la vaga de controladors.
Parla de la "fortaleza y la bulímia de poder de los cuerpos centrales ... las rigideces del aparato estatal ..."

Hi han valors i cultures de fons que exigirien polítiques valentes i decidides de renovació i neteja, de rigor, de coherència, d'obertura, de transparència.
Qui hi pensa ? Malgrat els gestos contundents del ministre Blanco, puntuals, simbólics,
no sembla que hi hagi voluntat d'impulsar iniciatives més globals i ambicioses contra aquests aparells (molts polítics hi pertanyen !).
I respecte dels del PP no en parlem !