31 de maig 2008

Estava cantat: no a Sant Cugat ...

Catalunya té una vella aspiració: disposar d'una Agència Europea. L'Aznar va trencar la darrera gran oportunitat, en pactar amb Berlusconi i fer-nos perdre l'oportunitat d'acollir l'Agència de Salut Alimentària.

Barcelona va obtenir però, el 2007, ser seu de l'empresa comuna europea “Fusion For Energy”, que ha de coordinar el projecte ITER (Institut Tecnològic d'Energies Renovables) que es construirà a Europa, a Cadarache, al sud de França. Però és una empresa de gestió administrativa, amb poca rellevància "política".

Ara hi havia expectació per veure si Sant Cugat, amb una bona proposta, podria guanyar el "concurs" per acollir l'IET, tot i que estava cantat que no seria així. Des de fa anys, però sobretot des del 2002/2003 en que va concretar el procés d'ampliació, semblava clar que les noves Agències anirien cap als nous Estats membres.

Des d'aleshores, he predicat que calia adoptar una estratègia diferent. Molt difícilment guanyarem concursos d'aquestes característiques. Per tant, si volem obtenir una "agència" europea, una estratègia alternativa és construir-la "bottom-up", és a dir, generar un conjunt d'activitats europees, des d'aqui, que ens facin esdevenir, de facto, una referència operativa en el marc de la Unió.

Es tracta d'identificar àmbits on hi hagin oportunitats i dissenyar un pla estratègic a mig termini que permeti aconseguir aquest objectiu. No és fàcil, segur, però, probablement, sigui l'única manera realista d'intentar-ho.

He participat en diverses temptatives:

1) intentant convèncer els responsables del FORUM 2004 (F. Mascarell, ...), per mantenir els treballs iniciats en forma d'Observatori Europeu de les Cultures, que, aleshores, el Parlament Europeu volia crear;

2) amb responsables del 22@, de Telefònica, d'Universitats, … per crear un Centre de Transferència de Tecnologia entre administracions, i, després, una Agència europea per la cooperació regional en polítiques de recerca/desenvolupament/innovació;

3) amb la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat, per crear primer un "cluster" pel multilinguisme, i, després, una Agència Europea de Llengües;

4) amb responsables del Departament de Governació i de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, per aprofitar l'antena de l'IEAP a Barcelona, el Centre Europeu de Regions, i consolidar-lo com una veritable agència amb vocació de jugar un paper de referència política en qüestions de governança "regional" (veure nota);

5) amb responsables de polítiques locals, especialment de la Diputació de Barcelona, perquè penso que en l'àmbit de la cooperació local hi ha un "forat" enorme que es podria explorar. Vegeu, per exemple, l'article sobre polítiques europees d'educació i governs locals.

El balanç de totes aquestes temptatives "romàntiques" ha estat més aviat nul ... Probablement no es donen les condicions per dissenyar i impulsar projectes d'aquest tipus: comprensió de les dinàmiques europees, consciència de les possibilitats i oportunitats, visió estratègica a mig termini, tàctiques no basades simplement en gestos mediàtics, capacitat de lideratge i de concertació entre els diferents partners concernits, voluntat, tenacitat, rigor, continuïtat, … potser més endavant !

Toni Blair, la coherència del gran manipulador

Va presentar a New York la seva Fundació per a la Fe. L'article de La Vanguardia d'avui, és força aclaridor (cliqueu-hi a sobre per llegir-lo bé!).

Blair sempre ha sigut un gran predicador, comunicador, ... i ara es veu que li encanta ser, també, manipulador de consciències. Segur que és molt més fàcil invocar "Deu" per prendre decisions complexes (declarar la guerra a l'Iraq, per exemple), que no pas jugar a fons la carta de la transparència i adoptar el compromís radical d'explicar les raons veritables que les justifiquen. Com ho fa el Bush, que també s'inspira molt en "Deu".

I per això és força coherent promoure l'enteniment entre les diferents religions: es tracta de potenciar un sindicat de manipuladors per defensar els seus interessos corporatistes. Encara que des de perspectives diverses, amb discursos i moralitats molt diferents, el què els uneix és la lluita contra el coneixement i la racionalitat, contra el progrés i l'autonomia de les consciències.

De tota manera, el seu discurs és brillant. Podeu llegir (en anglès ...) la seva intervenció a la catedral de Westminster, el passat 3 d'abril.

Hi ha qui intenta argumentar posicions, explicar el perquè de les opcions i estratègies. Els catalans ho estem fent ara proposant balances fiscals. A la Comissió Europea, jo intentava fer propostes coherents pensant en l'interès comuntari general. D'altres (algunes comunitats autònomes, alguns funcionaris), sembla que no necessiten arguments, idees: fan càlculs de poder, d'adhesions, d'aliances, de manipulacions. Predicar visions basades en la fe, en creences, en "irracionalitats", facilita les seves estratègies.

L'autor de l'article acaba amb una frase de Nietzsche: la fe és no voler saber la veritat de les coses ... Davant dels dubtes, en comptes d'atrevir-se a reflexionar, a pensar, a mirar les coses amb rigor i sentit comú, molts prefereixen aclucar els ulls i acceptar respostes fàcils: confien, tenen fe en les explicacions, en les interpretacions dels intermediaris de "Deu" ...

El JL Sampedro, en el seu llibre amb Valentí Fuster (La Ciencia y la Vida), que ja he citat en aquest blog, explica que, quan era petit, a les classes de catecisme els hi feien la pregunta: "Para qué nos creó Dios ?".

Aplicant una mica de sentit comú, segueix Sampedro: "la respuesta era categórica: para servirle y adorarle en esta vida y después gozarle en la otra. Naturalmente, con el tiempo comprendí el alcance de tamaña barbaridad. Me parece una afirmación tan monstruosa que en sí es suficiente para destruir la creencia en ese Dios. Imaginar que el Dios, creador de los cien millones de estrellas y demás, de pronto, un día se da cuenta y dice "anda, que no me adora nadie, a ver, necesito alguien que me adore", y entonces crea ese gusano que es el ser humano y le dice "adórame", es lo más impropio de la idea divina. Para eso no se necesita ser Dios, es una visión magnificada de ricachón de pueblo que exige adulación todas las mañanas" ...

AFEGIT el 24.06.08:
Un link a un article del Rafael Argullol, a El País del 22.06, que alerta de que Blair sigui nomenat president europeu segons el nou Tractat (si algún dia se'n aprova un de nou !)

30 de maig 2008

Simptomàtic: quo vadis, PSC ?

Com es pot celebrar que el PSC ha fet 30 anys, sense pensar i convidar tots aquells que varen contribuir a la seva constitució i que han militat significativament durant anys a la seva consolidació ?

Al Pasqual li han faltat uns mesos de militància: com en les millors burocràcies administratives, les normes són les normes, fins i tot les decidides autònomament, sembla, pels militants de base ...

S'ha pensat en companys que van lluitar dur els primers anys, com ara el Jesús Salvador i d'altres ?

Una organització amb aquesta poca sensibilitat moral, que no respecta ni reconeix a tots els qui han militat, treballat o cooperat en les activitats del PSC (sobretot en els temps difícils quan no hi havia càrrecs remunerats), difícilment pot tenir capacitat empàtica davant de la ciutadania.

Perquè no fer directament una festa oberta a tots els qui, d'una manera o altre, lligats d'alguna manera al PSC, i des de posicions de vegades discrepants, han contribuït al progrés social del país ?

Fins i tot des d'una perspectiva egoista o electoralista, sembla que hagués sigut millor. O per reteixir complicitats, simpaties, ...

Malauradament, sembla que hi hagi una concepció corporativa del partit: som els que som a dins, això és cosa nostra, aquí només compten els qui cotitzen regularment ...


28 de maig 2008

Quina creu !

El Congrès va rebutjar dilluns una proposta d'ICV recolzada per ERC (vegeu p.29 del BO de les Corts). Ramón Jáuregui va justificar la posició del grup socialista dient que no volen promoure "leyes que "obliguen" a quitar los símbolos religiosos de las ceremonias de toma de posesión. Ha abogado por "no producir tensiones o rupturas innecesarias", ya que no hacen falta leyes "prohibicionistas", y por dejar que la laicidad avance al ritmo que establece la "convicción colectiva" !

Les lleis sempre per darrera !
Com volem educar la ciutadania, si es mantenen formalismes hipòcrites ?
Com fer recuperar confiança en els polítics ?
(vaig fer una nota sobre aixó el passat 16 d'abril)

El Manel Mas, malgrat les seves conviccions, devia votar en contra de la proposta de supressió, que per això el paguen … nosaltres, la majoria dels qui li vàrem donar el vot perquè ens representés, em sembla que hauríem votat a favor de la supressió, sense discutir-ho: Espanya és o no un estat laic ?

Ell hi fa broma al seu blog, però a mi, aquest cop, no m'ha fet massa gràcia …
Ell no serà mai ministre, diu ... ni jo, segur, un "bon" polític !

Quina creu !

23 de maig 2008

Un nou impuls de ciutadania democràtica


Buscant nous camins d'acció política, he llegit l'article de l'amic Joan Subirats a El País d'ahir, i m'ha semblat trobar-hi una pista interessant. El paràgraf clau, per a mi, és aquest:

En este sistema de desconfianza generalizada, no es extraño que el informe presentado por la Generalitat sobre las razones del creciente abstencionismo de nuestra sociedad, que ha coordinado el profesor Josep Maria Vallès, vuelva a recordarnos que nuestra ciudadanía mantiene un bajo interés por la política, una dificultad por la comprensión de los procesos políticos, una desconfianza notable en la capacidad ciudadana para influir en las decisiones de los políticos y una valoración baja o muy baja de las instituciones y, sobre todo, de los partidos y del personal político. Como dice el informe, "todas estas actitudes y opiniones configuran el fenómeno general de la desafección política".

Sin confianza, no hay afecto. Pero lo que deberíamos preguntarnos es si necesitamos afección o más bien lo que tenemos que construir es un nuevo impulso de ciudadanía democrática basado precisamente en la desconfianza, en la capacidad de controlar una democracia institucional a la que ya no es posible querer sin más.

El passat 12 de maig vaig penjar una nota de referència sobre l'Informe Vallés (interessant, precís, pragmàtic, amb propostes concretes d'actuació). I, en la meva nota, recuperava les meves idees sobre un possible "sindicat de ciutadans" com a nou instrument d'acció política, per no deixar l'iniciativa política en mans del voluntarisme dels polítics tradicionals.

Penso que, efectivament, calen palanques autònomes de renovació, plataformes per a la renovació democràtica ...

22 de maig 2008

Naturals ? Alternatives ? ...

Ja fa temps que no en parlava, però darrerament tres fets que mereixen penjar una nota:

- l'Hospital de Mataró (el seu equip de Medicina Natural) proclama bons resultats del seu projecte pilot sobre l'ús d'aquests tractaments. A la meva època de president del Consell Rector, vàrem tenir divergències amb l'equip director del CSdM i amb responsables del Departament.

Jo no estava en contra de la pràctica: en volia discutir les prioritats i, sobretot, els recursos gastats en locals. Per exemple, perquè destinar més de 400.000 euros en habilitar un espai al segon sòtan (soterrani en català de l'IDEC), per fer el Tai Txi. Insistia en la necessitat de comprendre el perquè de l'interès social en aquestes teràpies, d'entendre les bases sobre les que es justificaven les pràctiques "orientals" i la seva "traducció" a la nostra cultura. Els promotors del Tai-Txi deien que els seus exercicis, semblants a l'aeròbic, aprofiten la força del yin (la terra) i l’energia del yang (el cel) a través d’exercicis dissenyats per expressar aquestes forces d’una manera equilibrada i harmoniosa.

La majoria de membres del Consell Rector pensàvem que calia assegurar informació clara i pedagògica als pacients i ciutadans. En definitiva, fer pedagogia, i pel que feia al projecte pilot, clarificar la mesura de resultats i els mètodes avaluació a utilitzar.

No m'ha semblat veure gaire interès en difondre métodes, resultats i avaluacions concretes al gran públic més directament concernit. A la web del CSdM no hi he trobat cap referència. I, curiosament aquests dies s'hi anuncia un acte Eucarístic a la capella de l'Hospital, al primer soterrani. A TV3 i TV Mataró, els metges "naturalistes" de l'Hospital de Mataró diuen que els malalts estan molt contents dels resultats, que en demanen la continuïtat, i reclamen més recursos.

- l'Aula de El País a BCN i l'Observatori de la Comunicació Científica de la UPF, va organitzar, el dimarts 20, un debat sobre la fiabilitat de les medicines alternatives. Avui en dona un breu resum de les posicions.

Miquel Bruguera, del COMB, pensa que objectivament no són eficaces, tot i que hi ha un efecte "placebo", perquè els terapeutes alternatius dediquen més temps als malalts que els metges "convencionals".

I JL. Berdones ho contesta, però creu necessari sistematitzar la recerca, millorar la formació i consensuar-ne la regulació.

- el llibre interessant de Fuster i Sampedro, fresc, directe, amè: un dia penjaré una nota amb algunes de les moltes idees interessants que hi han recollit. El cardiòleg fa referència a la importància del contacte metge/malalt, que ell (com molts altres) ha estudiat seguint l'efecte placebo. Critica la formació excessivament tècnica dels metges d'avui, insistint en la importància de lo "anímic" sobre les malalties, i què la millor medicina és la relació metge/pacient.(pagines 40 i 41).

En el mateix sentit van les reflexions del bon amic i metge Carles Forns, però encara haig de llegir el seu llibre ...

19 de maig 2008

Pel futur museu del tèxtil a Mataró

Aprofitant el Dia Internacional dels museus, vàrem visitar amb la Montse els locals de la Fundació Jaume Vilaseca.

Feia anys que en sentíem a parlar, però ha estat finalment aquest cap de setmana que ens hem decidit.

Experiència emotiva, recordant les nostres pròpies vivències: la Montse recordant la fàbrica dels seus pares, jo les meves experiències professionals a ca l'ALBO (constructors de circulars) i a ca l'ENRICH (productors de mitges), i, també, els anys del meu pare a can Molfort's.


Fa molts anys (abril'75), quan era profe d'organització industrial a l'Escola de FP Miquel Biada, vaig escriure quatre notes per promocionar un museu tecnològic, una "TECNOTECA".

Pensava que un museu no pot limitar-se a ser un "magatzem de trastos vells", que ha de ser un instrument de formació i de promoció d'actituds científiques, progressistes, innovadores, que ajudi a entendre els canvis i les seves motivacions, que faciliti la comprensió de les interrelacions entre tecnologia, cultura, economia, relacions socials ...

Per tant un museu ha de ser una eina al servei de les polítiques tecnològiques i de productivitat d'un país, de les polítiques per promocionar el treball i la professionalitat de tots nosaltres.



L'esperit que anima als promotors del museu tèxtil de Mataró va força en aquesta línia: en el seu Butlletí n.14, de juliol de 2005, deien que el projecte ha de servir per d’ajudar a aprendre, a conèixer un procés industrial, ... per no oblidar la història, el progrés i el creixement com a ciutat, a rememorar la vida dels nostres pares i avis, la seva cultura, la manera de vestir-se, menjar... per valorar, en definitiva, el seu treball … per no oblidar d’on venim, … per fer-nos més coneguts com a ciutat, … el museu ha d'esdevenir un centre d’estudis, un arxiu de màquines: segurament, en aquests moments tenim, sense falsa modèstia, la col·lecció de maquinària del gènere de punt més important d’Europa ...

L'ICOM, promotor de la jornada, l'ha dedicada precisament aquest any a pensar els museus com a agents del canvi social i del desenvolupament , cridant a una mobilització conjunta innovadora per interpretar el passat des del present, i configurar un futur més brillant.

De totes maneres, de la visita d'ahir, el que més ens va impactar va ser l'entusiasme, la dedicació, l'acollida, la il·lusió del Pere i l'Esteva Vilaseca i del personal que cuida i fa créixer les bases del futur museu. I les màquines pedagògiques per ensenyar què és el punt, extraordinàries !

14 de maig 2008

Un "cavall" que tira endavant amb força ...

... el Miquel Barceló i Roca !
A primers de juny vindrà al sopar que cada mes organitza el grup de debat animat pel Pere Lleonart, per parlar-nos de la seva visió de les polítiques de innovació des d'una perspectiva territorial, i de com ens veu a nosaltres, els del Maresme.
El vaig conèixer a Madrid, al Ministeri d'Indústria, el 1985.
Després, vaig ajudar-lo a crear l'Institut Català de Tecnologia, fins que vaig anar a Brussel·les.
Ens hem anat veient, compartint visions i preocupacions, seguint la seva trajectòria professional i política, i aquesta és la imatge simpàtica que tinc del Miquel: fortes conviccions democràtiques i socials, una gran capacitat de treball, una voluntat decidida, una formació sòlida i diversa, una producció enorme d'idees i projectes, que diu les coses clares, directes, ... i un gran amic.
Que no estigui estirant del carro governamental, és una llàstima pel nostre país ...

12 de maig 2008

Per la renovació democràtica, exactament !

Divendres 9 de maig, el conseller Saura i l'ex-conseller Josep Mª Vallés varen presentar l'Informe "Actituds polítiques i comportament electoral a Catalunya: materials per a un debat social".

Precisament, estic llegint ara (i promocionant) l'extraordinari llibre del senyor Vallés sobre una Agenda imperfecta (edicions 62). Es un llibre molt interessant pel rigor, pel to, per la informació, per les anàlisis i propostes sobre les maneres de fer política. Tot i que pel títol i la portada sembla un llibre sobre "maragallades", a mi em sembla que va molt en la línia de l'ex-conseller, promotor de l'Informe sobre Bon Govern i Transparència, de juliol de 2005.

Val la pena llegir l'Informe que ara es presenta, amb calma i deteniment, sense reduir-lo, com ja han fet alguns, a una crítica simplista als mitjans de comunicació (cal comparar les reaccions de l'Avui, El Periòdico, El País, La Vanguardia, ... del 10 de maig). Fa molt temps que penso i dic que programes com el Polònia (que em fan riure molt), són perniciosos per a la democràcia.

Però l'informe conté molts més elements d'anàlisi, de qüestionament i de proposta, que haurien de servir per sacsejar la nostra cofoia i decadent societat (Bohigas) ...

Només uns primers apunts, després d'una ràpida primera lectura:

1/ m'ha fet gràcia la proposta de referèndum consultiu amb possibilitat de resposta múltiple (multichoice), (pagina 49), opció que jo havia proposat ara fa 2 anys en aquest blog, fins i tot ampliat darrerament en proposar avaluacions ciutadanes voluntàries i complementàries, a l'hora de votar;

2/ adoptar nous mecanismes per una millor governança: (jo vaig promoure'n alguns mentre presidia el Consell Rector del CSdM ...): mecanismes per facilitar la intel·ligibilitat dels processos polítics de presa de decisions, ... més transparència i participació, perquè sovint aquests processos es desenvolupen d’una manera innecessàriament obscura i distant de la ciutadania afectada i queden reservats a nuclis reduïts de polítics electes, professionals de l’Administració i representants dels grups d’interessos ... més responsabilitat i rendiment de comptes, perquè la resistència dels actors polítics principals a donar compte de les seves actuacions és una de les causes principals de la desconfiança que la política actual genera entre la ciutadania i un incentiu per al comportament desviat o il·lícit d’alguns d’aquests actors. (pagina 42)

3/ la pregunta crua, descarnada, brutal (pagina 44): fins a quin punt és possible restaurar una idea i una pràctica de la política compromesa a favor de l’interès general i del progrés solidari quan els valors socials i econòmics dominants insisteixen incessantment en l’afany d’un guany personal i d’una competitivitat individual que exigeixen una dedicació preferent o exclusiva al propi benestar.

4/ la proposta d'acord per a la renovació democràtica: l'informe ha estat concebut com a material per a un debat social sobre l’anàlisi de la situació i les recomanacions que conté ... i facilitar un compromís entre partits de la majoria i de l’oposició, organitzacions socials i mitjans de comunicació públics i privats per posar en marxa una sèrie de mesures formalitzades en un “acord per a la renovació democràtica”, elaborant periòdicament un balanç o informe públic sobre l’estat d’execució de les mesures, l’inventari de les bones pràctiques registrades i l’avaluació del seu impacte. (pagina 43)

Ja fa temps que rumiava nous instruments d'acció política: fa més d'un any (mireu la nota), imaginava un "sindicat de ciutadans" ...

Vist l'Informe Vallés, i essent molt escèptic en fiar-nos només del voluntarisme dels polítics tradicionals, continuo pensant que calen palanques autònomes de renovació. Les podríem anomenar Plataformes per a la renovació democràtica. Caldria escriure un Manifest (memoràndum for understanding, perquè ens entenguem, en dèiem a la Comissió), buscar complicitats, pensar molt bé els objectius i les regles del joc: ho intentaré !

09 de maig 2008

Més europeisme concret ...

... i no tantes misses tradicionals !

Ara que el Govern espanyol vol treballar per fer més laic l'Estat, podriem aprofitar Sant Schuman, el Dia d'Europa (aniversari de la seva Declaració fundacional, el 9 de maig), per fer alguna cosa menys idealista i més pragmàtica per consolidar el nostre europeisme.

La Secretaria per a la Unió Europea i el Consell Català del Moviment Europeu, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona, varen organitzar ahir al vespre un concert al Palau Reial de Pedralbes.

La Delegació de la Comissió Europea i del Parlament Europeu, despleguen una gran bandera a l'edifici que tenen al davant, la Pedrera.

El PSC publica el seu
manifest tradicional, molt genèric, i, com sempre fet pels seus eurodiputats a BXL, consolidant la visió de que "Europa" és una cosa que es fa a Brussel.les ...

Cal mantenir la reflexió global i estratègica sobre la Unió, sobre la seva consolidació i ampliació (encara), sobre el seu paper al món, sobre les seves principals polítiques, ...

Però potser seria un bon moment per fer, sistemàticament, un petit balanç anual del què s'ha fet aquí, del què hauríem de fer, aquí, l'any proper, i del què es pensa fer, des d'aquí, des d'una perspectiva catalana, en les principals àrees polítiques europees (agricultura, educació, salut, recerca, ... )

Hauríem d'acostumar-nos a explicar, periòdicament, què fem concretament, com a catalans, a la Unió, quines propostes tenim per millorar el seu funcionament i les seves polítiques, com apliquem aquí les seves orientacions estratègiques, com ens beneficiem de les possibilitats de cooperació entre Estats, administracions, organitzacions, com participem en iniciatives i programes, ...

Sense oblidar la consolidació dels mecanismes de formació concertada de les posicions europees del nostre Estat, és a dir, per entendre'ns, com juguem a Europa via Madrid !

Menys misses per predicar vagues idees, més sessions de treball, ateliers o workshops per compartir anàlisis i perspectives !

07 de maig 2008

L'avi Bohigas, cada cop més clar !

El passat cap de setmana vaig llegir el llibre del V. Fuster i del JL. Sampedro, La Ciencia y la Vida. En faré una nota, té coses interessants. Entre d'altres, i parlant de jubilacions forçades, el Sampedro diu que ... "es cierto que se pierden facultades, pero no es menos cierto que la acumulación de experiencias a lo largo de los años facilita una visión de las cosas y proporciona unas posibilidades de reflexión serena que no se tienen de joven ... es la memoria a corto plazo la que se deteriora con más facilidad, pero la percepción, la conceptualización, la inteligencia se mantienen mientras se estimule."

Una prova evident, els articles de l'Oriol Bohigas. Uns retalls del darrer:





Si aquestes reflexions les juntem amb les reflexions sobre els "taps" de l'Antoni Puigverd, sembla evident que el tema és complicat, i que falten noves palanques, nous instruments, uns "sacatapus", per intentar redreçar el rumb de la nostra benvolguda societat catalana ...

06 de maig 2008

Divendres 9, Sant Schuman ...

... sense rés d'especial, sembla: wait and see !
Per curiositat, un link a la seva Fundació, un "think tank" francès ...

... i una referència a l'acte d'ahir dilluns, a l'Ateneu de la Caixa Laietana, on es va inaugurar l'exposició itinerant de la Diputació sobre municipis i Europa (jo vaig fer la xerrada d'obertura quan la van muntar a Igualada, el febrer) .

En la cloenda, el nostre alcalde Barón va citar l'iniciativa "Pacte d'Alcaldes" promoguda per la Comissió Europea (comissari Andris Piebalgs i la DG Energia i Transports ...).

Una iniciativa innovadora i exemplar en les maneres de fer de la Comissió, que valdrà la pena seguir. Una mostra interessant de les possibles polítiques de cooperació que pot promoure la Unió, sense gairebé pressupost (1,5 Meuros per tasques operatives, sembla).

Potser per aquesta originalitat, gairebé la única qüestió (de moment), ve de l'Agència Municipal de Energía, de Màlaga, preguntant si hi haurán calés europeus ...

La referència europea:

On 29 January 2008 Commissioner Piebalgs launched, on behalf of the European Commission, the Covenant of Mayors, the most ambitious initiative to date involving the citizens in the fight against global warming. It came after an informal consultation process with many cities in Europe. Mayors of several of those European cities joined the Commission in launching the Covenant.

The Covenant consists of the formal commitment of the pioneering cities joining it to go beyond the objectives of the EU in terms of reducing their CO2 emissions through energy efficiency and renewable energy actions.


The Covenant of Mayors will be a result-oriented initiative, focusing on concrete projects and measurable results. The adhering cities and regions will formally commit to reduce their CO2 emission more than 20% by 2020. In order to do that, they will develop Sustainable Energy Action Plans. Citizens will be informed on the achievements of their respective cities through periodic reports, which can be monitored by a third party.

The Commission will support the contribution of the best sustainable energy practices in the world to the Covenant cities and regions through a 'benchmarks for excellence' mechanism.


The Commission formally commits to support and fund a secretariat for the Covenant, funded through the Intelligent Energy Europe programme, in charge among other things of monitoring progress, provide technical assistance and facilitate exchange of experiences.

There are then no conditional clauses of vague statements of goodwill: it is just a selfcommitment by the cities to work for their citizens in concrete policies, measures and projects delivering tangible results in terms of less greenhouse gas emissions.

The Commission also provides public recognition to the Covenant regions and cities, and endeavours to negotiate with financial actors and other parties their contributions to the Covenant. To highlight the ongoing friendly discussions with Committee of the Regions and EIB, for instance.

El Pacte d'Alcaldes s'hauria de signar a primers del 2009, tot i que el termini d'inscripció acabava el passat 30 d'abril. Interessant analitzar les respostes amb els corresponents compromisos !