29 de desembre 2010

Reformes de la governació ?


Després d'haver elaborat una declaració/manifest sobre les necessàries reformes de l'administració i de la funció pública catalanes, els companys enginyers, com molts altres ciutadans i funcionaris, esperem veure els passos concrets del nou govern del nou president, senyor Artur Mas.

De moment, preocupació: cal esperar els nomenaments de l'organigrama del Departament.

La nova consellera, i vicepresidenta, sembla més orientada a les relacions institucionals, i la comunicació política, que no pas a enfrontar-se en problemàtiques de governança.

Esther Vera, a El País d'avui 29, la defineix com "una política competente, empática y con facilidad para la comunicación, una cuestión estratégica que a CiU no le pasa inadvertida".

Seguint amb el meu costum d'analitzar currículums, Joana Ortega (BCN, 1959), és experta en comunicació política, ha estat la número 2 de la coalició per Barcelona i responsable, juntament amb David Madí, del disseny de la campanya electoral.

Professionalment, Joana Ortega
- és psicòloga de professió
- va obrir una escola de mecanografia a Barcelona, que va dirigir fins al 1992,
- tècnica al districte barceloní de les Corts entre 1992 i 1994;
- un negoci de jocs de taula sobre Barcelona, i Madrid, amb un tauler que emulava el mapa de metro.

Políticament, Joana Ortega:
- va ingressar l'any 1985 (26 anys) a UDC
- regidora de l'Ajuntament de Barcelona entre els anys 1996 i 2007
- presidenta de l'Institut Català de la Dona i el Consell de Dones de Catalunya (2000 - 2003)
- diputada al Parlament (2007 – 2010), portaveu de CiU a la comissió de control parlamentari de la CCMA.

Entre les seves aficions destaca tocar la bateria, practicar el "kickboxing" o la motocicleta de muntanya. A més té debilitat pel continent africà i no amaga que somia fer el ral•li París-Dakar en "quad".

Resumint, molt poca experiència directa en gestió i direcció d'empreses o d'administracions ...
... tot i que la psicologia, la comunicació i el kickboxing poden ser útils per concertar reformes amb els funcionaris.

Ha promés treballar amb l'ajuda de Déu ! Aquest cop, doncs, potser sí que hi haurà reforma !

Pel que fa l'estructura, el primer nomenament no pinta malament ...
M. Àngels Barbarà i Fondevila, (BCN, 1953), Secretària general.
És llicenciada en Dret. Diploma per la Universitat Menéndez Pelayo sobre “Participació de les Comunitats Autònomes a les decisions de l’Estat”. Diploma pel Ministerio de Asuntos Exteriores sobre “Las Comunidades Europeas”. Diploma per ESADE sobre Funció Directiva a les Organitzacions Públiques i Privades i Màster per ESADE en Funció Gerencial a les Administracions Públiques.
En l’àmbit professional, ha estat secretària general del Departament de Governació i Relacions Institucionals, presidenta de l’Agència Catalana de Certificació i Secretària general de la Sindicatura de Comptes de Catalunya. Anteriorment havia assumit diversos càrrecs als departaments de la Presidència i de Comerç, Consum i Turisme.

Més coses que van malament ...


... o que paren d'anar definitivament !

Què farem ara, sense aquest referent ?
Posar CNN+ era com sentir-se a la Universitat.
Ara no ens queda gairebé rés més que les guarderies cridaneres o la conyeta facilona ...




Guardem, tantmateix, la seva despedida:


Un petit exemple ... de que "algo va mal" !


Fa pocs dies [nota del 21], comentava la Junta General dels enginyers de Catalunya: 78 participants del colectiu de 10.000 associats. És a dir, un 0'78%.

Uns dies després, El País publicava els resultats de l'assemblea del PSC a Girona, en la votació per a la candidata a l'alcaldia.
(en una edició paper que, curiosament, no es trova a l'edició digital arxivada ...)

Només un 7'8% dels afiliats: 71 de 911 segons el diari.

Efectivament, algo va mal ...

No sé què passa als partits "de dretes", però a mi em preocupa molt aquesta situació de les forces necessàries pel progrés.

Alguna cosa va malament, si ...

Aprofito per penjar una foto d'una escultureta que m'ha regalat la meva filla Maria.
És feta per Norman Mkankha, de Zimbabwe, del grup zenzele.

Per a mi, expresa un estat d'esperit desesperat, com el que retrata Tony Judt en el seu darrer llibre ... especialment quan diu que vivim en un "sistema que ha dejado de lado el valor de la acción colectiva ....".

En una carta que Jordi Amat escriu a Antoni Puigverd, recomanant-li aquest llibre (publicada al suplement Culturas, de La Vanguardia del 22.12.10), Amat li destaca que Judt considera que "la lluita política, pels joves radicals dels anys '60, no perseguia el bé comú sino l'augment dels drets privats ..."











Ja havia citat a Tony Judt en una nota al blog del juny de 2009, en un especial del diari Público sobre el "neo-progressisme" ...

En el mateix Babelia (de El País del 24.12.2010), Enrique Gil Calvo, comenta uns quants llibres que parlen de la crisi de la democràcia. En "Después de la democracia", destaca que Emmanuel Todd es mostra també molt pessimista davant la "deriva actual del sistema educatiu i de l'estructura de classes, que está convertint la ciutadania democràtica en profundament insolidària ... que trenca l'igualitarisme universalista i imposa arreu el cobard reflexe autista del campi qui pugui ..."(sálvese quien pueda, a la traducció castellana)

24 de desembre 2010

Tres clips extraordinaris !

un FLASH MOB, la Digital Story of Nativity (els funcionaris divins estarán contents), i un LIPDUB
(pendent de comentaris ...)



23 de desembre 2010

Se'ns ha mort l'Oriol Batista ...


Varem treballar plegats quan jo ho feia al Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme. No ens coneixíem d'abans.

L'Oriol era molt amical, acollidor, obert, voluntariós, respectuós ... i feia "política", des de la seva experiència i professionalitat, per treballar efectivament pels altres.


Guardo aquesta foto, a la sala dels lleons, en la signatura d'algun acord o conveni.
Ell sempre pendent de trucades i contactes de la gent !


Sento molta tristor, ara no tocava ...

Al "funeral", vaig trobar a faltar intervencions de les "autoritats", de les entitats, i dels amics.

Malgrat que, el dia abans, a l'Ajuntament es va fer un ple extraordinari, molta gent de la societat "civil", molt probablement, no va poder assistir-hi.

Ahir érem centenars al tanatori.

El Capgros fa una petita nota/resum de les seves activitats [ nota ]

22 de desembre 2010

Un petit pitroig ...


Després de la Junta General dels eic, del dilluns passat, miro què en diu la nostra web, la web dels eic.
A la Junta es varen fer suggeriments per millorar la informació, per fomentar la implicació dels companys en activitats associatives.
No hi trobo rés ... potser és massa aviat.


Com són dies de sentiments i d'emocions, he recuperat aquesta vella columna del Manuel Vicent a El País de fa uns 4 anys, quan feia poc que jo havia tornat d'allà dalt, de Bruxelles.
I les castes dominants a la sanitat catalana m'acabaven de tallar el cap.
Excessivament confiat en les bones paraules de la Geli i del Carles Manté.

(cliqueu-hi a sobre per llegir-lo, val la pena !)

Amb la mica d'ironia que espero se'm toleri, penjo aquestes referències al blog:

21 de desembre 2010

Obscenitat tecnològico/comercial ...

... no calen massa paraules:
més de 300 quilos, 160 cavalls, ...

La meva Virago, potent, en té uns 40 justets.

La Ford, per portar-nos ben carregats on sigui,
amb 110 en té més que suficient !

Des de fa molt de temps, anys, La Vanguardia, cada diumenge, ensenya, promou, aquest tipus de propostes: vehicles superdotats, caríssims, que no sé qui compra. Els que puguin, que s'afanyin: amb els temps que venen, suposo que es farà insuportable aquesta lògica insensata ...

Junta General dels enginyers: alguns comentaris

Per començar, una nota nostàlgica: vaig recordar, ahir al vespre, els meus anys d'estudi, ara fa 40 anys ja, a la vella Escola de la Diagonal (ETSEIB), en el torn de tardes, quan plegava a les 10 del vespre i tornava a Mataró amb la meva Vespa 125, que em feia la perla de tant en tant, amb un casc obert semiesfèric (no n'hi havia d'integrals), i amb un paravents que funcionava com una vela ... quan anava darrera dels camions !

Per continuar, comentaris de (molt) bon rotllo, com es diu ara per aquí, per intentar afavorir més participació, més implicació, més sentiment de pertinença ... i més impacte sobre la nostra professionalitat i sobre el nostre país, en aquests moments de canvi ! I amb tot el respecte pel voluntarisme dels dirigents, encomiable.
Però amb exigència de rigor i eficàcia pels professionals que cobren per fer funcionar el "C&A", i oferint la meva experiència i disponibilitat. Que consti.

Anant al grà:

1.- sobre la convocatòria:
Ja ho havia escrit, massa formalista, freda, poc motivadora. Fins i tot el tema estrella, el Pla Estratègic, no constava. Difícil engrescar els companys en un tema tant crucial vistes les incerteses.

2.- sobre la participació:
Un total de 78 presents que portaven 48 vots delegats. Si comptem que els òrgans de govern sumen 69 (39 de l'Associació i 30 del Colegi), i que la pròpia estructura de gestió deu comptar amb algunes desenes d'enginyers, el ressò no es pot dir que fós gaire ampli. És preocupant, però em diuen que ha estat una de les més participades: sembla doncs que millorem !

Difícil d'aportar-hi propostes: el secretari m'explica que, segons els Estatuts, per ser sotmeses a votació i, eventualment, aprovades, s'han d'incloure anticipadament a l’ordre del dia (en quines condicions ?), o be presentar-se a l’apartat de “precs i preguntes” amb el suport d’un mínim de 100 companys ...

Atesa la participació, es poden comprendre els resultats de les dues votacions: un 95% de vots favorables, uns pocs en contra (1 i 5) i algunes abstencions (4 i 6), de les quals dues eren meves, per senyalar la manca d'informació prèvia.

3.- sobre continguts:
Només havíem pogut obtenir informació prèvia, a la web, del resum dels pressupostos. No hi havia disponibles, prèviament, per escrit, ni memòria ni projectes de futur. A l'entrada se'ns va distribuir unes slides amb les idees bàsiques del Pla Estratègic.

Per tant, de les dues hores que varem passar plegats, reunits, aproximadament un 85% es va dedicar a passar, a "descarregar" informació, i un 15% (uns 20 minuts) a preguntes, precs i propostes. El rato que varem passar junts, el varem dedicar bàsicament a escoltar la direcció, a rebre informació, i no a compartir, a participar, a debatre entre nosaltres. Aquests darrers anys ho he observat: aquí, a les reunions, ens observem molt els uns els altres, ens vigilem, però aportem poc. Guanya la prudència, que, de vegades, pot semblar indiferència (Ramoneda dixit).

Fa anys que predico que caldria transmetre tota la informació abans ! A Bruxelles patia quan veia que fèiem venir la gent d'arreu a perdre el temps escoltant informes i prenent notes. Un director alemany, gris i desconfiat, censurava les meves convocatòries animoses i volia reduir-les a gairebé a telegrames. Simplement: vostés venen, nosaltres presentem papers, plegats votem, i prou. Aquest director em recriminava que parlés d'estratègies: si ja tenim un reglament (el del FSE ...), s'aplica i punt.

4.- sobre les activitats concretes, no tinc rés a dir: em falta perspectiva. Se'n fan moltes, ben intencionades i orientades. Amb moltes ganes, interès i voluntarisme. Els recursos humans són escassos, diuen. Però potser si hi hagués un altre estil de conducció, de governació, potser més gent colaboraria. Probablement.

5.- sobre estratègies de futur, no m'agrada massa reaccionar a powerspoints. Poden amagar detalls importants.

Per exemple, sobre les condicions de participació de les empreses en les activitats associatives: en quines condicions ? En documents previs hi havia propostes molts delicades, preocupants. Com han quedat ? No se sap. Però, malgrat no ser a l'ordre del dia, el Pla Estratègic (que s'està fent, que s'està imprimint de manera bonica ...), es va aprovar !

El Pla proposa, com a grans objectius, que l'entitat eic esdevingui punt de trobada de tots els enginyers i que sigui referent professional, tècnic i industrial.

Per aconseguir-ho, proposa ampliar serveis i activitats per a tots els enginyers i per a d'altres colectius de l'enginyeria, la creació d'espais empreses-professionals ... i simplificar la governança ! Sempre és bo simplificar, però potser, ara, toca més aviat millorar les eines de govern, més que simplificar ...

Resumint aquest punt, segueixo preocupat: em sembla que, en el fons, hi ha el risc d'anar cap a una lògica excessivament RACC, oblidant les potencialitats d'iniciatives de més cooperació entre companys. Potser massa clients i massa poc associats actius ... Veurem com queda la renovació i millora de les comissions i les futures comunitats de professionals. En això, els grups que lidera el Miquel Obradors, en els que participo, poden tenir molt a dir i, sobretot, proposar. Intentem-ho un cop més ... que no decaiga l'ilusió idealista i romàntica !

6.- sobre pressupostos, vaig veure punts poc clars. Però com que no hi ha un pla d'actuacions concret, se'm fa difícil avaluar-los: abstenció, doncs.
Només un petit apunt: a la proposta de separar els pressupostos del C&A, va sortir l'argument que més m'incomoda: sempre s'ha fet així ...

19 de desembre 2010

Més sobre creences i misteris: capellans, fades ... i feristeles !





La meva germana, passejant pel mercat medieval de VIC, va trobar aquest simpàtic personatge.






L'hem d'afegir a la llista de referències sobre l'origen del nostre cognom:
- el poble de la Molsosa,
- la terra molsosa,
- la fada Molsosa dels boscos,
- el capellà Oriol de Molsosa, del 1046,
- ara la feristela ...

Quatre pinzellades d'aquest darrers dies ...

... sobre el fenòmen religiós:

1. La primera, del Govern espanyol: el flamant nou ministre Jáuregui,
que va a Roma a explicar les posicions del govern socialista.
Indigne, vergonyant. En ple segle XXI. Com si demanéssim excuses per ser demòcrates ...



2. La segona, del hipòcrita manipulador Blair, que ha vist fa uns anys que el "mercat de la fe" té futur.

Segons ell, secularistes i extremistes agresius ... ens alimentem mútuament !

Qui còpia a qui ?
El Ratzinguer també va parlar de secularisme/laicisme agresiu a Barcelona ...
(vegeu nota del 7 de novembre)













3. La tercera, el crit d'alerta del Stefano Rodotà, desesperat de la degradació italiana (El País, 12.12.2010).










4. I la quarta, de l'original nou bisbe Novell,
del que se'n parlarà, segur !

Elecció dels bisbes pel poble ?
Hi haurien divisions, partits, entre el poble. Millor una terna (presentada per qui ?),

i que el Papa decideixi.
Opacitat i misteri ...

millor que transparència oberta per plantejar opcions diverses: tradicions, no modernitat !

Ho tenim malament, sí !

Coses que venen ...

Tots els diaris adjunten catàlegs i pàgines amb novetats tecnològiques per suggerir regals de festes.
En penjo alguns que poden fer furor:
- el "tippex" per gent gran, per facilitar la redacció de mails ...

- el servidor de vins via internet amb sortida per l'USB. Aviat, probablement, podrem demanar-hi el cafè !















- i, també via USB, un "controlador de serenor" abans de participar en xarxes socials.
Les caixes i bancs podrien fer-lo servir, també, per impedir que, beguts, alguns fessin tonteries bancàries !

15 de desembre 2010

Eleccions 28N: més elements de reflexió

En la nota del 8.12.2010 sintetitzava uns primers elements de reflexió. Aquests darrers dies he llegit alguna cosa més.
Tots els articles són a la llista del meu delicious !

1. sobre les causes, sobre les problemàtiques que ajuden a entendre els resultats:
Joan Subirats (a El País de diumenge dia 12)
... la socialdemocracia ... no puede ser calificada ya ni de revolucionaria ni de reformista, es simplemente convencional. ¿Qué caracteriza a la socialdemocracia?: una combinación de democracia, de regulación de la economía de mercado y un conjunto de políticas de bienestar.
Pues bien, en las tres cosas vamos mal. Mientras no demos respuesta a qué quiere decir democracia, regulación del mercado y políticas de bienestar hoy, la socialdemocracia no podrá remontar el vuelo, ni aquí ni en ninguna parte.
Menos democracia de baja intensidad y más exploración de caminos participativos.
Menos gestión del capitalismo y más política de transformación.
Menos aceptación de lógicas eficientistas y más capacidad para rearticular pactos sociales por la defensa de la inclusión social.
... si se quiere seguir luchando por el componente básico de la izquierda, la equidad, debe recuperarse la política, la insurgencia.
En un país convertido en una sociedad de propietarios (consumidores, afegeixo jo ...), mal acostumbrados a años de francachela y buen vivir, lo que proyecta la clase media hegemónica es: "Queremos regresar a los buenos tiempos".
La acumulación de interrogantes que tenemos como comunidad es notable. Y cualquier partido que pretenda ser mayoritario debería poder afrontarlos.
¿De qué hablamos cuando nos referimos a crecimiento? ¿Siguen siendo solución las autopistas, el buscar el agua donde sea, el construir siempre que sea posible, el tener coches cada vez más rápidos? ¿Son los inmigrantes o los pobres que no se esfuerzan los que ponen en peligro las políticas de bienestar? ¿Hemos de avanzar en la nueva sociedad del conocimiento sobre la base de mantener los privilegios de los de siempre? ¿Podemos seguir confundiendo propiedad y uso? ¿Con quién establecer alianzas?
¿Cuáles son los agentes de cambio y de transformación en el siglo XXI?


2. sobre els problemes "comercials", sobre els agents/actors polítics i sobre les polítiques de venda de les propostes polítiques ...
Rafael Nadal (a La Vanguardia de diumenge 12) aporta elements interessants per clarificar el debat sobre la representació dels catalans progressistes a Madrid:
... no se dan cuenta de que el tema del grupo no tiene que ver ni con el catalanismo, ni con las almas del PSC, ni con sus relaciones con el PSOE. Tiene que ver con la comunicación, con pasar cuentas con los ciudadanos, con hablar en voz alta, con hacer política propia y explicarla. El PSC ... sin grupo propio ... no puede defender su idea de España.

... lo verdaderamente importante, lo que decidirá el futuro de la socialdemocracia catalana, es su capacidad para dar respuestas justas y eficaces para salir de la crisis con los mínimos costes para el Estado de bienestar. Estoy plenamente de acuerdo.

Pero ¿se ha planteado el PSC con qué plataformas piensa hacer visibles sus propuestas políticas ... ? ¿Alguien piensa de verdad que este debate se puede liderar a través del atril del Parlament y de las apariciones en el programa 135 escons? ¡ Por el amor de Dios ..."


3. sobre perspectives de futur, sobre el què s'hauria de fer,
m'ha agradat que el mateix Raimon Obiols cita al seu blog les propostes del Joan Majó, que torno a transcriure resumides:
a.- Un valiente y profundo catalanismo ...
b.- Una inequívoca línea socialdemócrata ...
c.- Una fuerte reivindicación de la soberanía del PSC ...
d.- Y una decidida política de combate contra la corrupción política

Falta a la llista, penso jo, com a enginyer social, i afegeixo, una reconversió dels instruments d'intervenció ... del partit !
No és només un problema d'idees, ni de liders: és, també, sobretot, un problema d'eines, de valors, d'organització, de funcionament, de recuperació, si encara és possible, de la militància desinteressada, no professionalitzada.

Per cert, rellegint papers i notes al blog, trobo unes conclusions de l'iniciativa Catalunya Causa Comuna, presentades al seu primer Plenari, el març de 2010.
En la introducció, diuen que ...
- som conscients que una distància creixent entre ciutadania i política pot ser molt perniciosa ...
- volem contribuir a crear una dinàmica de regeneració política i social a Catalunya, una renovació democràtica amb nous instruments de deliberació comuna i d’iniciativa ciutadana ...
- la millor manera d’evitar l’empobriment de la política, o el seu segrest per petits nuclis de poder, és socialitzar-la: o els ciutadans fem política o correm el risc d’una política al marge o en contra dels nostres interessos. La democràcia no és sols cosa dels polítics i dels partits.
- per això estem creant espais de deliberació amb gent que compartim idees i valors, sense tenir necessàriament un compromís partidari, en un marc de participació, pluralisme i respecte.
- volem impulsar, des de la base, una xarxa de Consells Cívics de Catalunya Causa Comuna: un conjunt de “cooperatives democràtiques” generant debats, propostes i iniciatives, on colabori gent sense filiació política amb activistes polítics, socials i sindicals capaços de treballar transversalment ...


Resumint,
Des d'una lògica electoralista, d'interessos partidistes a curt termini ... es discutirá quins grups o colectius poden votar què, o a qui, en funció de les problemàtiques viscudes, de la seva consciència, dels seus valors, de les seves aspiracions i expectatives.

Però des d'una lògica política, pensant en la millora del benestar i del benviure de la majoria,
i donades les noves problemàtiques econòmiques, tecnològiques, ambientals, energètiques, demogràfiques, culturals, ...
quines noves estratègies econòmiques, socials i productives poden imaginar-se per oferir-les, per explicar-les, per promoure-les, per proposar-les als ciutadans ?

Des d'aquesta lògica política progressista, solidària, humanista ...
quins mecanismes, quines iniciatives d'actuació social i política serien necessàries ?
quina organització "militant" caldria construir/reconstruir per desenvolupar-les ?


Calen idees, calen estratègies operatives transformadores,
calen instruments/partits/organitzacions renovats,
calen moltes paraules, moltes explicacions, caldrà molta capacitat de convicció,
caldrà molta pedagogia política per intentar orientar la gent cap a camins de progrés,
i per evitar derives populistes, demagògiques ... salvatges !

Qui ho pot fer ? ... on són els militants ? ... Com ho podrien fer ? ... amb quines eines ?

12 de desembre 2010

Propostes per la Junta General del Colegi/Associació d'enginyers

Com a complement de la nota crítica anterior, penjo aquí dues propostes que miraré de presentar a la propera Junta General ordinària, convocada per el proper 20 de desembre.

Sempre he pensat que les crítiques han de ser constructives, i que cal fer propostes, si és possible, per millorar allò que no acaba de funcionar o que és efectivament millorable.

Aquí hi ha doncs dues propostes concretes, senzilles, fàcils d'adoptar i de desenvolupar,
coherents amb els grans objectius estratègics que defineix el Pla Estratègic en curs d'elaboració:

- una sobre millora dels mecanismes de governança:

- una sobre millora de les informacions i dels canals de participació via web:




Amdues es poden llegir millor
clicant a sobre per ampliar-les !





A la nostra [ web ], identificant-nos,
ja podem consultar el pressupost del C/A pel 2011.

La convocatòria per la Junta General, com l'any passat,
també es pot consultar [ link ].

Estupendo !

10 de desembre 2010

No és així, companys enginyers ...

... no és així.

Des de abril/maig de 2010 el nostre Colegi/Associació té oberta una necessària reflexió estratègica sobre el futur de la nostra organització. Convidat a participar en un grup de treball, vaig disposar d'un primer document embastat, i, a mitjans d'octubre, vaig obtenir informalment un document de treball que incorporava totes les aportacions dels diversos grups, i que va ser discutit en les Juntes conjuntes del 16 d'octubre.

No han estat difoses les conclusions d'aquelles Juntes, i no hem consta que s'hagi distribuit algun document que precisi l'estat de la qüestió, una espècie de draft, d'esborrany obert de Pla estratègic. També informalment, graciosament, he obtingut un esquema de Pla d'Accions a desenvolupar els propers mesos i anys.

Ahir, dijous dia 9 d'entreponts, després de demanar-ho respectuosament, se'ns va convidar (i ho hem d'agrair), a una sessió informativa, sense documentació prèvia. Els 12/15 participants varem poder vislumbrar les idees bàsiques, esquemàtiques, esquelètiques d'un futur Pla, en una tradicional presentació amb slides, no distribuïda, i del Pla d'Accions. He trobat a faltar prioritats més explicitades (menys shoping list ...), i, sobretot, millor articulació entre accions i grans objectius.

No és així com es promou la necessària i àmplia reflexió entre tots els concernits.

No és així com aconseguirem que el C/A siguin punt de trobada i referent professional de tots els enginyers de l’àmbit industrial. Em sembla que ha estat una oportunitat perduda ... Ara que ha quedat clar, sortosament, que fets sense paraules no convencen, aniria bé tenir un "relat", un discurs obert i pedagògic, penjat a la web, sobre on som, on podem i volem anar, i com.

Malgrat la capacitat comunicadora del C/A, malgrat els seus recursos tècnics i humans, les conclusions i els acords de les Juntes no són públics, en el sentit de que no són fàcilment accessibles, de que no es difonen pels canals que les eines actuals permeten.

Podem navegar pel facebook i el linkedin, però no hi tenim, encara, un grup ben animat, ben estimulat i efectivament moderat per afavorir la participació efectiva de molts companys en aquesta reflexió estratègica.

Podem fer participar els nostres fills i nets en un concurs de nadales, en un club bombeta, tenim facilitats per anar al circ, a concerts de música ... però no tenim accés a les dades bàsiques i vitals de la nostra organització.

No és així companys com es garanteix l'obertura i la transparència, no és així com es promou la participació, el sentiment de pertinença, la implicació àmplia dels enginyers en la dinàmica associativa.

Mentre hem dedicat recursos de tot tipus a publicar vagues idees sobre la competitivitat, de rigor i metodologia probablement discutible, i amb una utilitat pràctica que caldria avaluar (veure la meva nota precedent ), ... els companys que treballem a les administracions hem tingut totes les dificultats per difondre un modest manifest amb propostes prou interessants, ens diuen.

No és així, companys, no és així com s'estimula el treball cooperatiu de reflexió i de proposició per ser referent davant els nostres governants.

Dilluns dia 20 hi ha convocada Junta General Ordinària, oberta a tots els colegiats/associats. L'ordre del dia és a la web. Els únics documents disponibles (els pressupostos) són disponibles a Secretaria a partir de dilluns 13, fidels a una tradició administrativa de fa dècades. Els punts a tractar són gairebé els mateixos des de fa anys. Bàsicament: marxa de l'entitat, pressupostos, precs i preguntes. Em sembla difícil trobar un ordre del dia menys explícit, menys engrescador, menys motivador, menys suscitador de participació.

Informalment sabem que es tractarà la qüestió estratègica del futur del C/A. Ja vaig fer uns [ comentaris ] l'any passat sobre cultura democràtica i una [ nota ] el 2007 sobre millora dels instruments de govern. Insisteixo: com diu la [ Guia ] sobre programació pressupostària utilitzada a la Generalitat, "la planificació estratègica i el pressupost són components integrats de la gestió orientada a resultats. Els plans estratègics assenyalen l’orientació i el pressupost proveeix recursos per poder implementar els plans. Un pla estratègic deslligat del pressupost no té sentit, com tampoc no el té un pressupost sense orientació estratègica".

No és així, companys, com millorarem la governança de la nostra organització. Tinc una mica la impressió de que hi ha molta més informació de la que es difon, de que hi ha vicis grupals i massa costums informals entre amics i coneguts, entre els qui estan al loro i els altres 9.800 associats/colegiats, tinc la sensació de que hi ha una certa indiferència silenciosa entre els companys ... com ens diu en Josep Ramoneda que passa en l'àmbit polític.

Els reptes concrets, pressupostaris, derivats del lio dels visats, haurien de provocar una mica de sacsejada general per mirar de precisar i fer front, també, els reptes més de fons que ens esperen a la porta.

Excuseu el to potser una mica contundent: però com que ara diuen que lo emocional és molt important, he deixat anar els meus sentiments, m'he deixat emportar per la ilusió i les ganes de potenciar la nostra organització.

Com que sembla que els nostres referents polítics són ara per ara, encara, els del Polònia, haig d'acabar dient: Perdoneu, però algú ho havia de dir ... no és així companys, no és així.

Caldria fer propostes concretes per la Junta del 20 !

Si hi ha renovació, potser mi torno a apuntar !

Comparteixo, lògicament, tot el què he transcrit en les notes anteriors analitzant els resultats de les eleccions del 28N. La qüestió ara, com sempre, és: què caldria fer, què es pot fer, què puc fer jo ?

Personalment, com que continuo políticament desubicat, he pensat (innocent, encara ?), que potser aquesta crisi política pugui ser una oportunitat per apuntar-me a la necessària renovació del projecte socialista/progressista ...

En les notes hi ha molts temes. A mi m'interessa la renovació de les eines, dels instruments de militància pel progrés: quin model de partit, quines condicions de militància, quines polítiques de millora de la governança i de regeneració democràtica.

Fa un any (novembre de 2009), en una [ nota ] pel Miquel Iceta, feia propostes per la renovació/reforma d'aquests motors/instruments de canvi i de progrés social, dels partits polítics d'esquerres. Després vaig estar un parell d'hores explicant les meves propostes al Jaume Collboni, al seu despatx del Parlament.

Ara, després del fracàs de la política dels gestors/administradors, de les polítiques de fets i resultats ... ara toca fer una reorganització/renovació significativa, ara toca insistir en la necessitat de reorientar les maneres de fer política.

Cal repensar objectius polítics i estratègies, però, sobretot, penso, cal sumar militància activa i desinteressada, cal superar politiqueries i tacticismes, cal adoptar estratègies de reflexió i d'actuació del partit, a mig termini, sobre qüestions fonamentals de societat, de les persones, dels valors, contra la incultura política i els populismes, per l'empowerment efectiu dels ciutadans, ...

Si el partit volgués recuperar funcions pedagògiques i de lideratge ideològic progressista ...
Si volgués treure's de sobre oportunistes i paniaguados, si volgués establir les incompatibilitats necessàries entre càrrecs per garantir l'autonomia del partit respecte dels càrrecs electes ...

Si el partit treballés per decantar fidelitats gregàries i clientelars, per prevenir els interessos personalistes i la recerca de càrrecs, per enfortir decididament, clarament, la promoció i el suport a líders valents, amb imaginació i esperit crític, coratjosos i competents, respectuosos, exigents i rigorosos, animadors honestos al servei dels interessos progressistes de la majoria ...

Si el partit volgués adoptar iniciatives reals i regles del joc concretes contra la corrupció interna i externa, si es volgués impulsar decididament la regeneració democràtica i de les maneres de governar ...

Si el partit valorés més la lleialtat als valors i projectes que als dirigents de torn, ...

Si es veiessin vents en aquest sentit, potser m'hi hauria de reincorporar.

08 de desembre 2010

Eleccions 28N: els articles de referència

Per si us interessa llegir les anàlisis i consideracions que he fet servir per aclarir el terrabastall electoral (des de la meva óptica socialista progressista ... !), el més fàcil és anar al meu "delicious", i des de la [ llista ] (actualitzada !) buscar els articles concrets. La pantalla que surt és aquesta:

Gairebé tots els articles que he utilitzat en la nota precedent són accessibles a la web,
excepte els del nou diari Ara (ara per ara, espero !).

Eleccions 28N: Apocalipsis econòmic, crisi d'ànimes ... i d'esperit ?

Durant la setmana he anat llegint reflexions i comentaris sobre els resultats electorals, les seves explicacions i causes, les perspectives de futur ... Intento fer-ne un resum per memoritzar-ho i poder fer-ho servir en debats i anàlisis futures.

Les dades són prou eloqüents: als diaris i a la web de la Generalitat hi ha prou informació concreta i accessible. En la meva nota del 29.N hi han les dades absolutes d'electors: només un de cada deu electors ha votat socialista, i s'han volatilitzat 460.000 dels 1.030.000 vots obtinguts el 2003: el 45%, gairebé un de cada dos, la meitat ...

1. Sobre les causes de la "debacle": el context general, el govern, l'electorat socialista ...
Lluís Bassets
... la dureza de la crisis económica, el vendaval sobre el euro, el retroceso generalizado de la socialdemocracia en toda Europa, la devastadora sentencia del Estatuto, un balance del Gobierno de coalición indefendible incluso para quienes lo han organizado y una campaña sin pulso e ideológicamente errónea ...

Antonio Franco
La crisi econòmica el que ha fet és donar-li un cop sec final a la nuca. El PSC cau perquè la bona gestió social desplegada pel segon tripartit ha quedat difuminada davant la desmoralització pel creixement de l'atur i l'enfonsament massiu d'empreses. Davant d'això, com a partit ha estat desaparegut. La Generalitat tenia poc marge d'actuació ... però qui sí que podia actuar eren els germans del PSOE i no han estat gens convincents.

Fernando Ónega
Con Montilla hubo un PSC supercatalanista y una estratégica conversión al españolismo en campaña, y se perdió más todavía. El catalanismo no engorda a socialistas y las conversiones oportunistas producen desorientación. Sólo cuando el PSC se hace PSOE y aspira a gobernar España, le saca 29 puntos, 29, al PP, que es la diferencia necesaria para mantener el poder.

Lluís Orriols
Por un lado, el sector "españolista" (mayoritariamente castellanohablante y de origen no catalán) se caracteriza por unas actitudes hostiles hacia las políticas nacionalistas y, en especial, hacia algunos elementos de la política lingüística catalana. Por otro lado, los "catalanistas" (catalanohablantes y de origen catalán) se definen en su mayoría como nacionalistas moderados. Así, el PSC se enfrenta siempre al inevitable dilema de tener que satisfacer las demandas de un colectivo a costa de defraudar las del otro ...
... la existencia de diferentes "elasticidades" entre los votantes socialistas catalanistas y españolistas ... la propensión de los ciudadanos a cambiar su voto en función de los planteamientos ideológicos que ofrecen los partidos políticos. Existen poderosos indicios de que los votantes socialistas españolistas presentan una menor elasticidad que los catalanistas ...
... los españolistas seguirían votando al PSC al margen de si este partido se acerca o aleja de sus posiciones ideológicas. En cambio, los catalanistas son más sensibles a la ideología del PSC: estos fácilmente dejarían de votar a este partido si decidiera alejarse demasiado de su ideario. (el electorado españolista tiene) un elevado grado de identificación partidista ... una mayor vinculación emocional con el PSOE (PSC) ... el sentimiento de pertenencia a este partido representa un valor arraigado a su identidad política.
No ocurre lo mismo entre los catalanistas: estos votarían al PSC por cuestiones más racionales o siguiendo criterios de coste-beneficio (según si el partido ofrece las políticas que desea) y no tanto por cuestiones emocionales o de identidad política ... la debacle socialista se debe en gran parte a la deslealtad del sector catalanista.


2. Els problemes dels "comercials" ...
Antoni Puigverd
Cuando el atrevido Pasqual Maragall intentó cambiar con el Estatut la relación de Catalunya con España, ni contaba con una base ideológica (solo con sus intuiciones) ni con un consenso en su partido. En el segundo tripartito, Montilla llevó el tacticismo del PSC ad líbitum: a pesar de haber perdido muchos votos, salvó el rostro (gobernó); pero tuvo que ceder a ERC la manija ideológica, cosa que no le representaba gran esfuerzo: ¿qué ideología tenía el PSC, a aquellas alturas? El sorprendente protagonismo ideológico de ICV confirma la inanidad (no sólo la debilidad) del montillismo.

Joan B. Culla
... últimamente, el West Point de los capitanes socialistas concede ascensos, charreteras y condecoraciones con cierto apresuramiento, y sitúa en puestos clave del Estado Mayor a oficiales tal vez demasiado jóvenes, en todo caso poco fogueados en el combate político real.
... a medida que la señora Rocío Martínez Sampere acumule mayor experiencia, aprenderá que ofender la inteligencia de los ciudadanos nunca es una buena receta.

Josep Ramoneda
¿Está en condiciones el PSC de hacer un congreso en enero que marque el rumbo ideológico y político del que carece? En las actuales circunstancias de crisis de la izquierda no es fácil y menos en un partido que había hecho del pragmatismo su bandera, creyendo que se podía gobernar sin palabras ni ideas ...

Josep Ramoneda
Ante la incapacidad de desarrollar una propuesta ideológica coherente (por la crisis de la izquierda europea, por la falta de interés en las ideas en un partido impregnado de pragmatismo de la peor especie, por las diferencias con sus socios), Montilla se presentó desde el primer momento como un hombre de gestión: hechos, no palabras. El problema es que los hechos sin palabras son inertes, no tienen vida. Y cuando llega la hora de la verdad y hay que dar a los ciudadanos palabras que indiquen unos objetivos, unas ideas, unas señales de futuro, sólo se tiene un insulso listado en la mano. Con hechos y sin política, solo hay una vía para agarrarse al poder: el clientelismo ... La política no perdona: los hechos no bastan para ganar elecciones, hay que transmitir a los ciudadanos la sensación de que se sabe adónde se va y para qué.

Jordi Serrano (blog a l'Ara.cat: Calien fets i paraules)
Quan José Montilla va iniciar la seva etapa com a president de la Generalitat va afirmar que calien fets i no paraules ... Ara tothom diu que s’ha fet una tasca de govern correcta però que no s’ha sabut explicar ... L’esquerra no ha tingut mitjans de comunicació favorables a la seva tasca; és un problema estratègic que l’esquerra, les esquerres, s’hauran de plantejar ... el poder i sobretot aquesta manera compulsiva d’exercir-lo, que no deixa temps a la gent d’aturar-se, escoltar i reflexionar, ha creat un abisme entre els partits i els qui els volen votar. En fi, en política calen fets, és evident, però calen emocions, sentiments, reflexions, relats, ideologia i valors.


3. Les perspectives: el què hauria de fer
Josep Ramoneda
... si la lectura que el PSC hace de su crisis es la que insinuó en la campaña electoral: que su error ha sido alejarse del españolismo y que hay que reforzar la alianza con el PSOE, entonces será difícil que la crisis del PSC no conduzca a una remodelación del espacio de izquierdas con la aparición de una opción socialdemócrata marcadamente catalanista.

Antoni Puigverd
Después de un espectacular batacazo, en el seno del PSC se producen contrastes de posición apenas dignos de tal nombre, movimientos que no son más que espuma seca.
Se habla de corrientes, cuando en aquel partido hace décadas que nada se mueve. Se habla de líderes alternativos cuando debería hablarse de personajes que han aceptado, genuflexos, la graciosa concesión del aparato; y que ahora, sólo después de que Montilla haya sido aplastado en las urnas, se atreven a decir esta boca es mía. Una boca desdentada. Se habla de facciones, cuando, alcaldes al margen, no hay más que unos grupillos de presión. Lobbietes de viejo y nuevo cuño.
No es por lo tanto un problema de rostros o de mayor o menor vinculación parlamentaria con el PSOE. Durante 30 años, el PSC ha cerrado la ventana al horizonte para no perjudicar las áreas de poder que abarcaba. El horizonte sigue ciego, pero (más allá de los intereses que gestiona) la conexión social se ha agotado.

Joan Majó
- Un valiente y profundo catalanismo que reivindique el crecimiento del autogobierno y la corrección del maltrato fiscal, pero sin exageraciones independentistas ni antiespañolismo.
- Una inequívoca línea socialdemócrata, que sitúe en un mismo nivel libertad y equidad, pero lejos de un izquierdismo arcaico y de la aceptación callada de las injusticias económicas.
- Una fuerte reivindicación de la soberanía del PSC en el ámbito español, colaborador pero claramente independiente.
- Y una decidida política de combate contra la corrupción política en todos sus aspectos, sean o no delictivos.

Antonio Franco
... davant el postmontillisme, (el PSC) ha d'aclarir:
- la seva aportació al nou paper que ha d'assumir l'esquerra realista europea davant la globalitat,
- ha de subratllar la seva pròpia personalitat i capacitat de representació del país en les relacions Catalunya-Espanya,
- ha de modernitzar els traços del lideratge en el municipalisme,
- i ha de posar-se al capdavant de la regeneració democràtica contra la corrupció i les males pràctiques de les administracions.

Joan Subirats
... si el PSC quiere convencer a alguien en Cataluña con lo del federalismo, ha de conseguir ante todo que se lo crean en el PSOE, y no parece que por ese lado la cosa vaya bien ...
... parece que no sea urgente, pero es sin duda importante saber cuál es el papel de un partido como el PSC en una sociedad crecientemente digital, celosa de su creciente autonomía individual y al mismo tiempo ansiosa por mantener equidad y proyectos colectivos.

Ferran Mascarell (el 29.N a l'Ara.cat: Ara toca ordre)
El dilema del PSC: obrir-se a les inquietuds dels ciutadans progressistes i catalanistes ... o bé enrocar-se. Catalunya necessita una esquerra forta, renovada, centrada i capaç de controbuir a construir un relat de progrés que sàpiga recuperar el sentiment progressista d'un nombre de catalans ...

Rafael Nadal
Ahora que parlamentariamente no es imprescindible, es el momento propicio para que desde fuera del Gobierno todos los partidos se sumen con sentido patriótico a un gran pacto de solidaridad y demuestren que Catalunya sabe unirse en defensa de sus intereses y los de sus ciudadanos. El acuerdo, que emitiría un mensaje de ambición a la sociedad catalana y otro de firmeza al conjunto de las fuerzas políticas españolas, debería incluir ... un gran pacto de solidaridad contra la crisis, por la financiación, en la relación Catalunya-España, por las infraestructuras, por las reformas de la Justícia, de la Administración, por el desarrollo de la ley de Educación, ...
Mi voto me legitima para pedirles a los líderes del PSC un apoyo público, leal y estructurado a Artur Mas en la difícil labor de emprender las reformas necesarias para salir de la crisis y estabilizar el país. Y les exijo que promuevan y se integren sin titubeos en un frente catalán para defender en Madrid los intereses de Catalunya.
Probablemente el PSC es el partido cuyos simpatizantes se dividieron más claramente en dos bloques con motivo de la manifestación del 10 de julio: unos participamos con entusiasmo en ella, soñando con un futuro ilimitado para Catalunya, y otros observaron la marcha desde sus casas, tal vez asustados por una espiral que piensan que podría llegar a excluirlos. Los líderes socialistas tienen la obligación de trabajar lealmente por los dos grupos y ayudar a que cualquiera que sea el futuro de nuestro país los incluya a ambos.


4. ... i la posició impàvida, sembla, del José Zaragoza (entrevista a La Vanguardia del 6.D insistint, sembla, en els fets i no paraules !)
Debemos emprender una nueva etapa: nuevo proyecto, nuevos dirigentes, nuevos liderazgos. Tenemos cuatro años para construir una alternativa (el timing electoral mana sempre ...).
... la renovación de la que hablo no es una discusión orgánica ni de estructura de partido, sino de alternativa, de proyecto de país, de cómo gobernamos y con quién. Esa generación (jóvenes dirigentes blackberry, crecidos a la sombra del grupo parlamentario y el Govern, segons els entrevistadors) que ya viene con las almas del socialismo fundidas también tendrá su papel.
... la cuestión está en las políticas concretas: se ha podido hacer la nueva financiación, infraestructuras, se ha replanteado el tema del aeropuerto. Puede no gustarte, pero está cambiando el modelo (tornen els fets ...).
... No puede ser que todavía estemos hablando de políticas de hace 30 años. Nos tenemos que modernizar en diferentes ámbitos como el desarrollo sostenible, afrontar las reformas económicas para preservar el estado del bienestar social. Hay que abrirse a espacios menos ideológicos pero más avanzados socialmente ...

Eleccions 28N: algunes imatges de la campanya ...

... que n'hi ha hagut moltes, especialment videos eròtics !
Jo em quedo amb aquestes:



29 de novembre 2010

Algunes dades complementàries: blancs i desafecció ...


A correcuita, ahir a la nit vaig fer quatre numeros per complementar les anàlisis dels media sobre vots i escons.

Números que em semblen necessaris, des d'una perspectiva democràtica, per poder veure actituds dels ciutadans més enllà de la distribució del poder, de la representació efectiva, al Parlament de Catalunya.

(cliqueu a sobre per ampliar ->)

Són números basats en percentatges respecte del total d'electors, és a dir, del total d'inscrits al Cens electoral.

I, per fer-los més coherents, he sumat:
- els vots en blanc
- amb els vots de la candidatura Escons en Blanc, que com el seu nom indica, volen votar, de fet, en blanc ...

Els comentaris són aquests:
- els vots blancs (votants que no saben o no volen optar per una candidatura),
són gairebé 111.000, i representen un 3,54% dels vots emesos;

- els vots en blanc superen els obtinguts per Ciutadans (uns 106.000) i per SI (102.000);

- els vots en blanc pugen més d'un 60% respecte dels resultats del 2006;

- si hi hagués hagut una candidatura blanca simpàtica, amb un micro-pla d'actuació credible, potser haurien obtingut, efectivament, 3 o 4 escons testimonials ...

- els socialistes, els meu companys naturals, han obtingut l'afecció, la confiança de (només) un de cada 10 dels electors catalans.
Sense paraules, potser només voten els feligresos ...

Com ha dit el Montilla, ... a reflexionar !

27 de novembre 2010

Si em truqués en MAS ...

Amb companys enginyers, al sí de la Comissió que tenim al Colegi/Associació, hem elaborat una declaració/manifest per la millora de la governança del nostre país, per contribuir a orientar les necessàries reformes de les administracions, de les maneres de governar i de dirigir els treballadors i servidors públics.

Un cop acabat el nostre procés de reflexió, la qüestió ara és ...
- per on començar ?
- què hauria de fer el nou govern que resulti després de les eleccions de demà ?
- com concretar operativament les nostres "manifestacions" i propostes ?

La meva contribució ha estat aquesta:

No es tracta tant de prendre de seguida solucions senzilles i operatives, buscant impacte mediàtic i resultats a curt termini, com d'encetar una nova manera de caminar, de fer, en aquest àmbit, i fer-ho amb pas ferm i decidit, tal i com diem en els 4 punts principals del nostre document.

Si em truqués en MAS (o en MONTILLA ...), i em digués "Tu què faries ? vosaltres què farieu ?" ,
jo contestaria, seguint la nostra declaració:

Mira Artur, excusa la franquesa, però no tenim temps per perdre.
Jo (nosaltres), de tu ...
- agafaria el tema de la reforma per les banyes, i el situaria en el meu àmbit de competències directes;
- anomenaria algú de molta confiança, competent i valent, i li donaria públicament un mandat clar: has d'esmolar ben bé les eines (les de governar !);
- li suggeriria:
* que es dotés d'un petit equip pluridisciplinar de gent amb idees i experiència;
* que, en un o dos mesos, elaborés un avant-projecte global de reformes (un llibre blanc, un manifest obert ...), explicitant problemàtica, diagnòstic, opcions possibles;
- un cop assumit per tu (pel president del Govern), el difondria adequadament, pedagògicament, a tots els agents concernits, i el sotmetria a consulta oberta, demanant comentaris, reaccions i propostes en el termini d'un o dos mesos, màxim.
- difondria progressivament, àmpliament, totes les propostes i reaccions rebudes;
- acabat el termini, demanaria al meu colaborador que, tenint en compte aquestes contribucions, presentés el Pla Global Integrat de Reformes per una millor Governança, explicitant ben clarament:
* objectius generals, específics i operatius, ben articulats, ben estratègicament pensats (un full de ruta ? ... com es diu ara)
* qui hauria de fer què i quan: responsabilitats, procediments, i calendari d'execució
* els recursos necessaris: humans, tècnics, econòmics

Mira, Artur, no cal precipitar-se ni encrespar la gent.
Amb això que et proposo, que et proposem els enginyers, abans de 6 mesos hauries de tenir un bon Pla, el més coherent possible, el més consensuat possible, ateses les circumstàncies.
Pensa que:
- ja tenim, ja tens, moltes idees i propostes sobre la taula ...
- el Pla seria el resultat d'un procés el més obert i transparent possible, donada la gravetat de la situació i la urgència de les mesures a prendre ...
- i, per tant, tindries la màxima "legitimitat" social possible per començar decididament, enèrgicament, a esmolar !

Mira Artur, 6 mesos no és massa temps per reconstruir unes estructures, unes eines, unes màquines que han estat mal dissenyades i mal mantingudes durant dècades. No és massa temps per recuperar una mica de la necessària confiança de tots els que hi treballen al servei del país. Per mirar de fer les coses ben fetes !

Artur, tens tot el nostre enginy, totes les nostres ganes, a la teva disposició.
Quan vulguis, vinga, som-hi, endavant !

26 de novembre 2010

Votar en blanc ? No. ... Em sembla que em mullaré !

Un jove bon amic m'envia un mail explicant el sentit del seu vot, per opcions independentistes.
Em diu que pot ser que s’equivoqui, que la seva decisió sigui errònia, que en sap molt poc, però diu que té la convicció que "només sent independents podrem afrontar sense traves les necessitats del meu país ..." Dins seu " bull la indignació davant el maltracte i la injustícia", diu que "mai ha estat home de radicalismes, sinó tot el contrari, però que ara toca plantar-se i dir prou".

M'ha agradat el seu gest valent i clar.
A canvi, he aprofitat per escriure i enviar-li el meu sentiment:

Vist tal com ens tracten des d'Espanya, jo també sento ganes enormes d'esdevenir independent.
No sé massa de qui, però sí: voldria dependre lliurament, només, de les meves opcions ...

Jo continuo tenint esperit autogestionari, i considero que cal construir mecanismes de coordinació, de concertació i de cooperació . L'exemple europeu és molt ilustrador. Espanya seria diferent si resultés d'un procés lliure, voluntari i obert d'associació. Les proclames federals em semblen, ara per ara, a la pràctica, interessants, però d'un idealisme infantil preocupant. I la majoria dels qui ens volen portar a la independència, es mostren incapaços de sumar quatre voluntats.

La força per canviar (no ens regalen mai rés ...) ha de venir del convenciment i de la unió estratègica de àmplies majories. Els resultats vindran d'una estratègia coherent, de la inteligència tàctica, no del voluntarisme gesticulador.

Jo volia votar en blanc: votar per exercir el meu petit dret de triar una papereta cada 4 anys, però fer-ho en blanc per mostrar la meva frustració davant la nostra casta política, davant les maneres cada cop més perverses i pernicioses del circ politiquero.

He intentat actuar sempre des d'una perspectiva socialista, és a dir, des de la convicció de què hem de treballar, de militar, tots per tots ! Malauradament, als partits d'esquerres, n'hi ha massa que treballen per ells, malgrat vendre que ho fan pels altres, i han acabat semblant una penya de socis pels càrrecs ... i desenvolupant polítiques caritatives de promoció clientelar.

Jo estic per la promoció de l'autonomia personal responsable, per un humanisme actiu, implicat, cooperatiu ... i per anar cap a models econòmics radicalment diferents de l'actual, on el motor no sigui la cobdícia individual sinó el benestar i benviure de tothom. On la felicitat no resulti de consumir, sinó de contribuir amb els altres a resoldre les nostres problemàtiques. I per això calen polítiques rigoroses, obertes, pedagògiques, conscienciadores, participatives: ciutadans i no només votants. Persones, no només clients.

He llegit algun article que defensa la dignitat i fins i tot l'eficàcia del vot en blanc. Antoni Puigverd deia a La Vanguardia, per exemple, que "cansados del griterío de la ciudad, hartos del mal uso de las palabras, callan e imaginan que la democracia es como un árbol enfermo: abonan la democracia con un silencio severo esperando que algún día - esta vez tampoco - vuelva a dar frutos ..." [link] Ell votarà, diu, "a pesar de los pesares", ... "aunque sea para no ceder a la amargura: no quiero creer que la caricatura catalana es irreversible, no quiero creer que el mal de nuestra democracia es incurable ..." [link]

Gregorio Moran, el intempestivo dels dissabtes, adverteix que "... el derecho a la ciudadanía lo concede el pago de impuestos. Quien paga adopta la condición de ciudadano de pleno derecho ... las próximas elecciones del 28 de noviembre las interpreto como una fiesta que se ha montado la clase política catalana para perpetuarse a sí misma. Si tuviera alguna confianza en este sistema votaría en blanco, pero como creo que les da absolutamente igual, no iré a votar. Nunca me han gustado las fiestas, y menos las que pago y no disfruto. Lo de menos es que me hayan invitado. El servicio, que lo pongan ellos." [link]

Però, finalment, em sembla que jo sí que hi aniré, que votaré a una persona concreta que m'ha inspirat confiança, que m'ha semblat que té un tarannà, unes ganes i unes conviccions semblant a les meves. Potser em mullaré doncs, i votaré a una persona progressista socialista que m'ha semblat la més creïble en les entrevistes del Xavier Bosch a l'Àgora. Amb totes les seves contradiccions, però que sembla la més digna i conseqüent amb el què pensa ... malgrat que, l'Antoni Puigverd (altre cop, a La Vanguardia d'avui divendres), l'acusi de no dubtar de les seves polítiques. Jo dubto que no dubti. Em sembla tossudament convençut de que cal buscar, esperançadament, alternatives inconformistes.

Hi acabaré de pensar demà ...

Li he agraït al meu amic el seu gest per incitar-me a compartir reflexions.

Homeopatia, placebos, creure ... pensar !


Ja fa dies que a la contra, La Vanguardia publicava una entrevista amb un expert en didàctica de la ciència, que treballa a la Universitat de Grenoble. Respostes senzilles, clares, comprensibles, contundents.

Recupero aquesta entrevista perquè, dimarts passat, al canal 33, a mitjanit, el programa "Ens podem creure la ciència ?" tocava qüestions semblants. Emetíen un reportatge que titolàven "La farmàcia", de l'original "Medicine Cabinet", emés per la BBC el 2009.


Malauradament, ni a la carta de TV3 ni a la de la BBC es pot ja veure el reportatge, extraordinàriament pedagògic. Penjo, al menys, la referència, el link a la "professor" Lesley Regan, i a un comentari molt aclaridor, complementari, sobre el reportatge !


I vull destacar el títol de la sèrie que utilitza TV3/C33 és molt simptomàtic, i reflexa l'ambient sovint "missaire", "animista", de la cadena (seva) que paguem tots.


Planteja les coses al revés: creure en la ciència, quan, precisament, hem de fer ciència per no limitar-nos a "creure", per sortir de la ignorància, per no deixar-nos influenciar per creences i supersticions, sovint fomentades i interessades !

La ciència no creu: la ciència dubta, qüestiona. La ciència recerca, analitza, compara, dedueix. No hem de creure en la ciència: hem de pensar, hem de reflexionar ! Els científics pensen, s'arrisquen, fan hipòtesis: les actituds científiques són contràries a les actituds conformistes o acomodatícies. Els qui creuen, en canvi, sovint, renuncien a saber i busquen respostes senzilles, assegurances tranquilitzadores per les seves angoixes i inquietuds. Els pitjors són els que diuen creure i manipulen els homes senzills per aprofitar-se'n.

Aprofito per penjar una simpàtica i senzilla imatge de Josep Pla:

25 de novembre 2010

Esperant el 28.N



En mig de tantes propostes, he trobat aquesta imatge impactant ...




(A La Vanguardia/Vivir del dijous 25)


Val la pena veure els diferents dibuixos que des de fa anys aquest Club utilitza per presentar el seu catàleg: [ link ]

M'han agradat els del Mariscal, Labanda, Llimós, ...

18 de novembre 2010

Observatori de la Competitivitat


Impressions sobre les impressions de 150 enginyers recollides abans de l'estiu.

Ahir a la tarda es va fer a la Torre AGBAR la presentació de l'Observatori de la Competitivitat 2010, elaborat pel Director General del Colegi d'Enginyers, segons el model conceptual EIC (Enginyers Industrials de Catalunya), amb dos colaboradors tècnics del seu equip i el suport dels serveis d'imatge i comunicació del Colegi, a partir d'una anàlisi de les impressions de 150 enginyers amb responsabilitats directives en empreses catalanes de diversos sectors industrials i de serveis.

L'Informe/Observatori, de 200 pàgines i editat en un paper de qualitat extra, conté:
- un 25% per a la introducció, metodologia i resum executiu,
- un 20% d'anàlisi de resultats, amb molt de text descriptiu de quadres i xifres,
- un 55% amb 23 articles d'opinió personal d'enginyers de diverses empreses.

Cal llegir-lo amb una mica més de temps per analitzar les propostes i considerar-ne la utilitat real, el interès dels resultats, l'eficàcia de l'esforç i dels recursos emprats, és a dir, de la productivitat de l'iniciativa i de la seva competitivitat relativa a d'altres estudis, anàlisis o informes ...

Però vull anotar unes primeres impressions personals:

Una: continuem essent autistes respecte de la Unió Europea. Només he trobat una imprecisa referència a la Comissió a la pàgina 24, i algunes dades d'Eurostat. Però no sembla haver-hi cap referència a les moltes anàlisis, iniciatives i polítiques de la Unió Europea des de fa molts anys. La darrera referència, de fa dues setmanes:

Dos: no hi ha dades comparatives de nivell regional. Probablement seria molt útil comparar-nos amb altres regions semblants per veure quins problemes, i, sobretot, quines iniciatives prenen, per inspirar-nos. El conseller Castells sí que en va donar en la seva intervenció. I el Comitè de Regions segur que ha treballat el tema.

Tres: en les impressions recollides, es parla de millores de l'administració com a factor extern a les empreses, com a competitivitat-país, en termes relativament tradicionals (millorar/reduir la normativa, la tramitació, la paperassa, la legislació laboral ...), com a garant d'infraestructures (mobilitat, transports, energia, ... educació/formació), com a suport a les clàssiques polítiques financeres i de R+D+i, però no hi he vist cap comentari o proposta per dotar el país d'un govern potent, agent inteligent i competent, liderant iniciatives estratègiques del què abans en dèiem polítiques industrials/sectorials ... No toca, encara ?

Quatre: les conclusions semblen una mica simples (veure pàgines 71 i 86), si es pensa en l'Observatori/Informe com una eina, com una contribució a millorar polítiques empresarials o de govern.



En l'acte de presentació, el conseller Castells va vendre, de manera brillant, ben argumentada, la necessària confiança i optimisme , com no podia ser d'una altra manera ...

Després en la taula de periodistes, molt animada, informal, divertida, la tradicional Pilar Rahola va dir que no li donava massa credibilitat ... i va reivindicar l'exigència, el rigor, el treball, l'esforç, l'estudi. Joan Corbera, d'Europa Press va recordar la importància dels valors, de l'humanisme, de l'ètica, els riscos de l'excessiva cobdícia, i va ser l'únic que va parlar de la Unió Europea, fent referència al darrer informe de la Comissió, en el que, va dir, Espanya suspèn en 17 dels 25 factors de competitivitat ... (m'enviarà la referència, caldrà estudiar l'informe !).

Per acabar, el Vicent Sanchís va mostrar, amb molta ironia, tot els seu pessimisme acumulat: diu que a València diuen que, cap avall no hi ha techo, que potser caldria canviar el govern (que ho fa molt malament ... ), que també caldria canviar l'oposició (que no té alternatives ... ), però que, posats a fer, potser hauríem de ... canviar el país !

De la taula amb dirigents de grans empreses (Almirall, Seat, Nestlé i Agbar) gairebé només vaig retenir la reflexió del representant de Seat dient que els professionals necessiten reptes per motivar-se, que no tot és qüestió de sous ...